STCOR ANDORRA, a 30 d'abril del 2013 - ROJ: STCOR 65/2013
Rejet du pourvoi
JuridictionTribunal de Corts
Niveauappel
Date du prononcé30 avril 2013
NuméroDM-046-3/11
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STCOR 65/2013, Tribunal de Corts, 30 avril 2013
> Décision commentée : Tribunal de Corts (Andorre), 30 avril 2013, STCOR 65/2013 (ECLI:AD:TCORAD:2013:65, recours n° DM-046-3/11) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note éditoriale : le champ « Référence canonique » transmis était incomplet (« Juridiction andorrane, — »). La référence ci-dessus est reprise des mentions figurant dans le texte intégral de la décision.*
## Faits et procédure
Le 18 mars 2010, entre 15 h 30 et 16 h 00, un salarié, M. Raya, a chuté d'une hauteur d'environ trois à quatre mètres alors qu'il travaillait sur le chantier de démolition d'un immeuble à Andorre-la-Vieille. La société C.M. S.A. exécutait les travaux. Elle avait sous-traité la démolition à une entreprise employant la victime, et le montage, le démontage et la modification de l'échafaudage modulaire à une autre entreprise, la société A.A. S.L.
Selon les faits tenus pour établis, l'échafaudage, équipé d'un filet de protection, comportait des barres horizontales fixées à des mèches munies de « pestells » (clavettes) de sécurité destinées à empêcher leur désolidarisation. La victime avait placé une échelle de main contre une de ces barres pour accéder à la partie haute de l'ouvrage. Une barre s'est désolidarisée à l'une de ses extrémités, faute de clavette, provoquant la chute. Les blessures diagnostiquées comprenaient une fracture vertébrale D12 sans déficit neurologique, un traumatisme crânien léger, une plaie du cuir chevelu et une contusion du poignet. Le rapport médico-légal a retenu deux cent vingt-cinq jours de soins et de stabilisation, six jours d'hospitalisation, une incapacité partielle permanente de 6 % et un préjudice douloureux de 2,5/7.
Trois personnes physiques étaient poursuivies : M. Peña, chef de chantier (*encarregat d'obra*) de C.M. S.A. ; M. Julián, responsable du montage et de la coordination des échafaudages au sein de la société A.A. S.L. ; et M. Somoza, propriétaire de la société sous-traitante employeur de la victime.
Le Tribunal de Batlles a rendu un jugement le 2 juillet 2012 dans la cause DM-046-3/11. Le ministère public et la victime ont interjeté appel. Le contenu de ce jugement de première instance n'est pas reproduit dans la décision. Le Tribunal de Corts statue en appel, en formation collégiale, le magistrat Jacques Richiardi étant rapporteur de la rédaction.
## Question de droit
La juridiction d'appel devait trancher deux questions.
La première portait sur la qualification pénale et l'imputation : les faits constituent-ils le délit mineur de lésions par imprudence professionnelle grave (art. 117.2 du Code pénal), et les trois prévenus peuvent-ils être retenus comme auteurs au sens des articles 20 et 21 du même code ? Cette question supposait d'établir, d'une part, l'existence d'
Korpus — Jurisprudence
STCOR ANDORRA, a 30 d'abril del 2013 - ROJ: STCOR 65/2013
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STCOR 65/2013, Tribunal de Corts, 30 avril 2013
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal de Corts (Andorre), 30 avril 2013, STCOR 65/2013 (ECLI:AD:TCORAD:2013:65, recours n° DM-046-3/11) (Lire sur source officielle)
Note éditoriale : le champ « Référence canonique » transmis était incomplet (« Juridiction andorrane, — »). La référence ci-dessus est reprise des mentions figurant dans le texte intégral de la décision.
Faits et procédure
Le 18 mars 2010, entre 15 h 30 et 16 h 00, un salarié, M. Raya, a chuté d'une hauteur d'environ trois à quatre mètres alors qu'il travaillait sur le chantier de démolition d'un immeuble à Andorre-la-Vieille. La société C.M. S.A. exécutait les travaux. Elle avait sous-traité la démolition à une entreprise employant la victime, et le montage, le démontage et la modification de l'échafaudage modulaire à une autre entreprise, la société A.A. S.L.
Selon les faits tenus pour établis, l'échafaudage, équipé d'un filet de protection, comportait des barres horizontales fixées à des mèches munies de « pestells » (clavettes) de sécurité destinées à empêcher leur désolidarisation. La victime avait placé une échelle de main contre une de ces barres pour accéder à la partie haute de l'ouvrage. Une barre s'est désolidarisée à l'une de ses extrémités, faute de clavette, provoquant la chute. Les blessures diagnostiquées comprenaient une fracture vertébrale D12 sans déficit neurologique, un traumatisme crânien léger, une plaie du cuir chevelu et une contusion du poignet. Le rapport médico-légal a retenu deux cent vingt-cinq jours de soins et de stabilisation, six jours d'hospitalisation, une incapacité partielle permanente de 6 % et un préjudice douloureux de 2,5/7.
Trois personnes physiques étaient poursuivies : M. Peña, chef de chantier (encarregat d'obra) de C.M. S.A. ; M. Julián, responsable du montage et de la coordination des échafaudages au sein de la société A.A. S.L. ; et M. Somoza, propriétaire de la société sous-traitante employeur de la victime.
Le Tribunal de Batlles a rendu un jugement le 2 juillet 2012 dans la cause DM-046-3/11. Le ministère public et la victime ont interjeté appel. Le contenu de ce jugement de première instance n'est pas reproduit dans la décision. Le Tribunal de Corts statue en appel, en formation collégiale, le magistrat Jacques Richiardi étant rapporteur de la rédaction.
Question de droit
La juridiction d'appel devait trancher deux questions.
La première portait sur la qualification pénale et l'imputation : les faits constituent-ils le délit mineur de lésions par imprudence professionnelle grave (art. 117.2 du Code pénal), et les trois prévenus peuvent-ils être retenus comme auteurs au sens des articles 20 et 21 du même code ? Cette question supposait d'établir, d'une part, l'existence d'
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal de Corts, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. DM-046-3/11 seguida pel delicte menor de lesions per imprudència greu, sent parts apel·lants el Ministeri Fiscal, representat pel Sr. Serra, i Raya, representat pel Lletrat Sr. Sanz i sent parts apel·lades Julián, la societat ORG_6, ambdues parts representades per la Lletrada Sra. Alvarado, la companyia d'assegurances P., representada pel Lle… »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal de Corts devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STCOR ANDORRA, a 30 d'abril del 2013 - ROJ: STCOR 65/2013 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal de Corts consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (rejet), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal de Corts procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« que el resultant de fets provats de la sentència apel·lada diu el següent: »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal de Corts à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal de Corts en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal de Corts avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 30 avril 2013 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Morell
Concepció Baron Mora
Jacques Richiardi
Andorra la Vella, trenta d'abril del dos mil tretze.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. DM-046-3/11 seguida pel delicte menor de lesions per imprudència greu, sent parts apel·lants el Ministeri Fiscal, representat pel Sr. Serra, i Raya, representat pel Lletrat Sr. Sanz i sent parts apel·lades Julián, la societat ORG_6, ambdues parts representades per la Lletrada Sra. Alvarado, la companyia d'assegurances P., representada pel Lletrat Yuste, Peña, la societat C.M., S.A., representades ambdues parts pel Lletrat Sr. Cepeda, Somoza, la companyia d'assegurances F. D'A., representades ambdues parts pel Lletrat Sr. Machado, i la companyia d'assegurances A.C. DE S. Y R. S.A., representada per la Lletrada Sra. ENTITY_10; actuant de ponent el Magistrat Sr. Morell, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Jacques Richiardi.
RESULTANT:
que el resultant de fets provats de la sentència apel·lada diu el següent:
"Que són fets provats i així es declara que la tarda del dia 18 de març de 2010, entre les 15'30 hores i les 16'00 hores, es va produir un accident de treball, en el qual va resultar ferit el perjudicat, Raya, mentre s'estaven efectuant una obra d'enderrocament d'un edifici situat a la XXXX.
Que qui executava l'obra en qüestió en aquell indret, era la mercantil andorrana "C.M. S.A.", essent el processat Peña, l'encarregat d'obra per compte d'aquesta empresa i, per tant, la seva feina era controlar les tasques que realitzen els seus treballadors i els treballadors que havien estat subcontractats per l'empresa per la que treballava, concretament, "A.A. S.L." i "C. I E. L. F..L.", així com les tasques que s'havien de realitzar en l'obra, a tots els nivells, i el dia dels fets, en concret, supervisar les tasques d'enderrocament que s'estaven efectuant.
Que, la mercantil andorrana "C.M. S.A.", havia subcontractat a l'empresa "C. I E.L F.S.L.", per dur a terme les feines d'enderrocament de l'edifici en qüestió, essent el processat Somoza l'encarregat de la mateixa, tenint com a treballador el perjudicat Raya doncs treballava per la referida empresa.
Que així mateix, "C.M. S.A." va subcontractar l'empresa "A.A. S.L.", essent la tasca encomanada a aquesta empresa la del muntatge, desmuntatge i modificació de la bastida, essent el màxim responsable de la mateixa Julián, consistint la seva tasca en la de responsable i coordinador de muntatge de les bastides, i més concretament, en distribuir la feina diària des seus propis operaris, que en aquesta obra i el dia dels fets eren, Duque, Expósito i Macias, treballadors que són especialistes i que estan formats i titulats pel muntatge i manipulació de bastides.
Que, com ja ha estat exposat, el dia dels fets, s'estava enderrocant l'edifici, i la feina d'enderrocament que s'estava portant a terme s'efectuava de la següent manera: per evitar la caiguda de material a la via publica, es va preveure una bastida modular que havia estat muntada pels treballadors de l'empresa "A.A. S.L.", concretament per Duque, Expósito i Macias, treballadors amb experiència de més de set anys en aquest sector d'activitat. Que la referida bastida s'havia muntat en el perímetre de l'edifici i anava equipada, a petició de la mercantil "C.M. S.A.", amb una xarxa de tipus mosquitera per la part exterior per evitar, així, que el petit material pogués caure a la via publica, i a mesura que anava avançant l'enderrocament, s'anava desmuntant la bastida, reduint-se en altura, pel que aquesta s'anava modificant cada tres o quatre dies.
Que, el dia de l'accident, pel matí, Duque, Expósito i Macias havien estat desmuntant part de la bastida, concretament dos mòduls d'alçada, essent Macias que s'encarregava de desmuntar la bastida, mentre que Duque i Expósito s'encarregaven de recollir el material que s'anava desmuntant, quedant la bastida muntada amb dos mòduls d'altura, com ja ha estat exposat, de manera que la part més alta sobrepassa el nivell de la primera planta de l'edifici, i la xarxa mosquitera, els muntadors la van lligar a uns elements horitzontals que van col·locar utilitzant les metxes dels mòduls, més concretament, en la part més alta. Que aquestes metxes disposaven d'un pestell de seguretat que evitava que l'element que es muntés no pogués sortir-se, és a dir, que quedés ben subjectat. Que, un cop finalitzada la feina de desmuntatge, vers les 12'30 hores, el processat Julián, juntament amb els seus operaris i el també processat Peña, varen revisar tota la bastida, doncs aquell dia s'havia desmuntat un altre nivell de l'estructura, no apreciant, cap d'ells, cap anomalia o manca de seguretat.
Que, el perjudicat, Raya, treballador de "C .I E.L.F. S.L.", el dia de l'accident, pel matí va estar enderrocant les parts de la primera planta de l'edifici i carregant la runa resultant, per evacuar-la de l'obra, doncs feia uns dies que s'havia tapat l'accés a la primera planta per l'escala interior de l'edifici, doncs, aquesta també s'estava enderrocant, motiu pel qual el perjudicat havia col·locat una escala de mà recolzada al terra de la planta baixa i, per la part superior, recolzada i lligada mitjançant un ferro a la barana de la bastida, quedant a un metre de la plataforma. Que, l'accident, que va tenir lloc per la tarda, es va produir quan Raya es trobava a l'escala de mà que ell mateix havia col·locat, a uns 3,30 metres d'alçada, quan en un moment donat es va recolzar a una de les barres horitzontals de l'estructura metàl·lica, que s'utilitzava per ancorar la xarxa mosquitera i que li quedava a la mà, moment en el que l'element horitzontal va sortir-se de la metxa en un dels seus extrems, en mancar-li el pestell de seguretat, fet que provocà la caiguda de Raya al buit des d'una alçada aproximada d'entre tres i quatre metres.
Que a conseqüència de l'accident laboral, Raya fou traslladat amb "S.U.M.", fins el Servei d'Urgències de l'ORG_3, on desprès d'una exploració clínica i radiològica se li diagnosticà fractura vertebral D12, sense dèficit neurològic, TCE lleu, ferida oberta en cuir cabellut no complicada i contusió canell, quedant ingressat per tractament analgèsic i control de possibles complicacions, segons consta en l'informe de lesions i en la documentació de l'ORG_3 que obra en el marc de les presents actuacions (Foli 26 a 31).
Que així mateix, i segons l'informe mèdic forense elaborat per la Dra. Palau, metge Forense de l'àrea de Medicina Legal i Forense del Ministeri d'Interior que obra en autes (Folis 125 a 127), Raya, les lesions que va patir com a conseqüència de l'accident laboral d'autes varen ser TCE lleu: ferida al cuir cabellut regió parietal posterior, fractura de la vora anteroinferior lateral dreta del cos vertebral dorsal D12 sense afectació de l'alçada del cos vertebral i contusió al canell: fissura de radi esquerre. Que les mesures terapèutiques que va haver de seguir consistiren en dur una cotilla durant tres mesos i una fèrula de guix a l'avantbraç esquerra durant un mes, precisà igualment de rehabilitació durant tres mesos, essent donat, finalment, d'alta mèdica, el dia 29 d'octubre de 2010. Que, tanmateix, es fa constar en el referit informe mèdic forense que Raya va precisar un total de dos-cents vint-i-cinc dies de curació i estabilització de les lesions, dels quals sis dies va estar hospitalitzat, valorant el Incapacitat Parcial Permanent en un 6 %, un perjudici estètic nul i un perjudici del dolor de 2,5/7".
CONSIDERANT:
que els fets provats són legalment constitutius del delicte menor de lesions per imprudència professional greu, tipificat a l'article 117.2 del codi penal.
En primer lloc, els elements de la causa permeten de concloure sense cap dubte que el pestell de seguretat assegurant la subjecció de la barra horitzontal agafada pel perjudicat amb un element vertical de la bastida era absent al moment de la revisió d'aquesta darrera per Peña i els operaris de la societat A.A. S.L.; en efecte:
aquest pestell no ha pogut trencar-se sota l'efecte de la simple acció de Raya d'agafar la barra, acció desproveïda de tota rudesa; de la resta, la inspecció ocular del Servei de Policia no ha permès de trobar pel terra el pestell o trossos d'aquest,
no és al·legada i amb més raó demostrada per ningú i especialment Peña la possibilitat d'una intervenció humana sobre el pestell, manipulació a més totalment injustificada, o encara la possibilitat d'un cop donat a la bastida per qualsevol giny de manera a poder trencar aquest element i únicament aquest, entre les 12'30 hores, hora de la revisió de la bastida, i les 14'30 hores, hora de represa de la seva feina pel perjudicat (folis 24 i 87),
-si en la nota informativa al Servei de Policia de data 5 de maig de 2010, els inspectors de treball han indicat que "segons els propis muntadors de la bastida i l'encarregat d'obra, el pestell que faltava en el moment de l'accident es trobava en la seva posició durant el matí" (foli 39), aquesta indicació és errònia; és clar que Julián ha declarat, malgrat la seva absència de l'obra el dia de l'accident: "es vol deixar constància de que el pestell hi era al "pitono" aquest matí" (foli 44); per contra, segons l'acta del 1er d'abril de 2010 del servei d'inspecció de treball, els operaris de la societat ORG_6 han manifestat solament que "no es van adonar en cap moment que hi faltés el pestell de seguretat en l'element de suport de les diagonals" (foli 50); i Macias, únic operari d'aquesta societat que ha estat escoltat pel Servei de Policia i a la vista oral del Tribunal de Batlles, no ha afirmat la presència del pestell al moment de la revisió però:
davant el Servei de Policia: "desprès de realitzar el corresponent desmuntatge, vaig verificar juntament amb altres dos companys d'A. que l'estructura estès correcta er treballar-hi al damunt; no varem apreciar cap anomalia, sinó ho hauríem corregit immediatament" (foli 18),
a la vista oral: "estava tot correcte i no va veure res que faltés... en principi pestell hi havia de ser" (folis 354 i 355).
En realitat, i contràriament a l'apreciació dels inspectors de treball i del Tribunal de Batlles, apareix segur que desprès del desmuntatge parcial de la bastida, un dels operaris de la societat ORG_6, al moment de la col·locació de les barres horitzontals (foli 50), ha omès de posar un pestell de seguretat a l'indret en causa.
En segon lloc, l'accident és imputable indiscutiblement a les faltes de negligència professional greu dels tres processats que han conduit a la utilització per Raya d'una bastida deficient i no al comportament del perjudicat.
En efecte, Peña, que havia demanat a aquest darrer les tasques efectuades a la tarda, no ha fet una revisió suficient de la bastida permetent de descobrir la seva deficiència, malgrat la seva responsabilitat de vetllar a la seguretat de tots els treballadors de l'obra; a més a més, ha precisat a la vista oral (folis 340 i 342) que havia realitzat amb "l'operari", una "revisió visual per poder constatar algun defecte evident" i no "una revisió tècnica", Macias declarant per la seva part que no recordava si havia, amb l'encarregat de l'obra, "tantejar les baranes" (foli 355), contràriament a l'al·legació del processat ("van tantejar una mica"); aquesta revisió era doncs inadequada.
Julián, que ha reconegut clarament davant el Batlle instructor que era l'únic encarregat d'obra a la societat ORG_6, que havia de verificar el muntatge i el desmuntatge de les bastides una volta acabada la feina pels caps d'equip i operaris de l'empresa, que sabia l'operació de desmuntatge realitzada el matí per Macias, S.D.E.i Expósito i que es trobava en un altra obra ubicada al nou Consell General, és a dir a proximitat immediata de la plaça Guillemó, no va desplaçar-se per fer una revisió personal de la bastida la qual hauria pogut permetre la descoberta de la deficiència, fent confiança als treballadors de l'empresa però faltant així greument a la seva obligació essencial.
Somoza, propietari de la societat ORG_2, responsable de la seguretat dels treballadors de l'empresa i que es trobava a l'obra, no ha verificat la correcta instal·lació de la bastida i s'ha descarregat de manera totalment anormal de la seva pròpia obligació legal sobre Peña, essent recordat que segons l'article 54 de la llei de data 12 de juny de 2003 sobre el contracte de treball, "l'empresari està obligat a...complir...les mesures establertes per la OIT reconegudes al Principat" i segons l'article 7 del conveni núm. 62 de la OIT, "abans de permetre que els seus treballadors utilitzin una bastida, l'empresari haurà d'assegurar-se de que la bastida, hagi estat o no construïda pels seus treballadors, reuneixi tots els requisits exigits".
Altrament, la pretensió de la representació lletrada de Julián i de la societat ORG_6 ha de ser rebutjada; d'una part aquesta defensa sosté sense cap element de prova, especialment constatacions del Servei de Policia o dels inspectors de treball, que la bastida restant tenia escales interiors, repetint així l'al·legació d'aquest processat formulada per la primera vegada a la vista oral del Tribunal de Batlles; d'altra part i sobretot, Raya, per la seva utilització d'una escala de mà per accedir a la part alta de la bastida a fi de fixar la xarxa de protecció, simplement ha executat les tasques encomanades per Peña.
En darrer lloc, el perjudicat ha patit lesions previstes a l'article 113 del codi penal.
CONSIDERANT: que per aplicació dels articles 20 i 21 del codi penal, Peña, Julián i Somoza són responsables penalment d'aquest delicte en concepte d'autors per la seva participació personal a l'accident laboral.
CONSIDERANT: que si bé no existeix circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal pels tres processats, cal tenir en consideració, per l'apreciació de la pena a imposar, la seva manca d'antecedents penals així com la seva situació professional i personal.
Considerant que per aplicació dels articles 94, 96 i 97 del codi penal, Peña, Julián i Somoza, responsables penalment, ho són també civilment i solidàriament entre ells, havent de respondre solidàriament amb cadascun d'ells respectivament les companyies asseguradores A., ORG_5 i ORG_1 i també solidàriament les societats ORG_4 , i ORG_6 i ORG_2.
De conformitat a l'article 94 del codi penal, cal fixar de la manera següent la quota amb què cadascun dels processats haurà de respondre, compte tingut de la incidència de llur falta respectiva en la producció de l'accident així com de llur nivell respectiu de responsabilitat en l'obra i de competència: 40 % al càrrec de Peña, 40 % al càrrec de Julián i 20 % al càrrec de Somoza.
I pel que fa a la determinació de les indemnitzacions, en aquest cas particular, és preferible de deixar aquesta en període d'execució de sentència, en consideració d'una part de la demanda de la representació lletrada del perjudicat per les despeses mèdiques i per la I.P.P., d'altra part de la posició de la companyia ORG_5 sobre la seva garantia.
CONSIDERANT: que per aplicació dels articles 174 i 175 del codi de procediment penal, els processats han de fer front solidàriament al pagament de les despeses processals causades en primera i segona instància.
VIST les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
Decisio
F A L L E M : que estimant els recursos d'apel·lació formulats pel Ministeri Fiscal i la representació lletrada de Raya contra la sentència de data 2 de Juliol de 2012 dictada pel Tribunal de Batlles en la causa DM-046-3/11, revoquem dita sentència i condemnem Peña, Julián i Somoza com responsables penals en concepte d'autors del delicte menor de lesions per imprudència professional greu, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a les penes de 4.000 EUR de multa i d'inhabilitació per a l'exercici de la professió d'encarregat d'obra per un període d'un any, per cadascun d'ells, així com al pagament solidari de les despeses processals causades en primera i segona instància.
En concepte de responsabilitat civil, condemnem solidàriament entre ells Peña, Julián i Somoza, solidàriament amb les companyies A., ORG_5 i ORG_1 i també solidàriament amb les societats C.M. SA, ORG_6 i ORG_2, a indemnitzar Raya segons l'import determinat en període d'execució de sentència,
Fixem la quota de la responsabilitat entre els processats de la manera següent: 40 % al càrrec de Peña, 40 % al càrrec de Julián i 20 % al càrrec de Somoza.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.