× Legislació relacionada Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 56 STCOR, Penal del 30 d'abril del 2013 ( ROJ: STCOR 73/2013 - ECLI:AD:TCORAD:2013:73 ) Òrgan: Tribunal de Corts Seu: Andorra la Vella Recurs: TC-121-2/11 Data resolució: 30/04/2013 Ponent: Enric Anglada Fors Tipus de resolució: Sentència Títol: ABUSOS SEXUALS AMB PREVALENÇA A MAJORS D'EDAT DELICTE MAJOR ROBATORI DESPESES PROCESSALS PROCEDIMENT PENAL VISTA PROVES Resum I.A. El Tribunal de Corts d'Andorra ha condemnat el processat Azorin a 15 mesos de presó condicional per un delicte major d'abusos sexuals amb prevalença a majors d'edat. Els fets van ocórrer la nit del 28 de març del 2008, quan el processat va prendre avantatge de la situació en què es trobava la víctima, que estava dormint, per cometre l'abús sexual. La víctima va declarar davant del tribunal i va explicar els fets, i el tribunal va considerar la seva declaració com a prova suficient per condemnar el processat. També es van prendre en compte les declaracions d'altres testimonis, com el company sentimental de la víctima i un altre home que estava present al lloc dels fets. El tribunal va decidir que no hi havia circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal i que la pena havia de ser condicional, tenint en compte la situació personal del processat i el temps transcorregut des de la producció dels fets. Finalment, el tribunal va ordenar que el processat pagués les despeses processals causades. Sentència Magistrats Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol S E N T È N C I A Magistrats Srs. Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol Andorra la Vella, trenta d'abril del dos mil tretze VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-121-2/11 seguida pel presumpte delicte major d'abusos sexual amb prevalença a majors d'edat, contra Azorin, nascut el dia 17 de gener de 1983 a Andorra la Vella, fill de Cepeda i de Téllez, de nacionalitat andorrana, solter, de professió encofrador, defensat per la Lletrada Sra. Martin, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Izquierdo i actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors. RESULTANT: són fets provats i així es declara que, la nit del 28 de març del 2008, vers les 5.00 hores, després del tancament de les discoteques, el processat Azorin, nascut el 17 de gener del 1983, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals no computables en el marc de la present causa, Ropero i Caro, posats de comú acord juntament amb altres persones, es dirigiren a un box llogat per A. radicat al magatzem Els Marginets d'Andorra la Vella, a fi d'acabar la festa, lloc que disposava de dos sofàs, un televisor, una nevera i altres aparells. Entre les 7.00 i les 9.00 hores, la majoria d'assistents abandonaren el box, quedant-se únicament el processat N., Ropero i A.. Que vers les 10.00 hores Ropero es trobava adormida en un dels sofàs i Caro havia sortit del box a comprar quelcom per esmorzar, cosa que digué a N., el que fou aprofitat per aquest per baixar els pantalons de xandall i treure la calça, tipus "tanga", que Ropero vestia per a continuació tocar-li la vulva, llepar-li els genitals i introduir-li un dels seus dits a l'interior de la vagina. Acció que provocà que Ropero es despertés de cop, s'aixequés espantada i marxés corrents del lloc. Ropero ha renunciat a res reclamar. Fonaments de dret RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius del delicte major d'abusos sexuals amb prevalença a majors d'edat, tipificat i penat a l'article 149.2 del Codi Penal, del qual n'estima responsable en concepte d'autor el processat Azorin, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal. Demana que se l'imposi la pena de quinze mesos de presó així com el despeses processals causades. Posa de manifest que no hi ha lloc d'exigir responsabilitat civil en haver renunciat la perjudicada a res reclamar. En l'acte del judici oral ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals. RESULTANT: que la defensa del processat manifesta el seu desacord amb la relació dels fets i la qualificació jurídica realitzada pel Ministeri Fiscal, doncs el seu defensat sempre ha negat els fets que se li imputen, mantenint-se de manera ferma i contundent de que en cap moment va baixar els pantalons ni el tanga de la senyora Ropero, i no va mantenir cap tipus de relació sexual amb la mateixa. Per conseqüent, demana l'absolució del seu defensat Azorin. En l'acte del judici oral ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals. Decisio CONSIDERANT: que els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major d'abusos sexuals amb prevalença a majors d'edat, tipificat i penat a l'article 149.2 del Codi Penal, puix que del relat fàctic realitzat resulta amb força d'evidència la concurrència de tots els elements configuradors del tipus penal abans esmentat, atesa la prevalença de situació en que es trobava el processat front a la víctima, donat que aquesta en aquell moment estava dormint, cosa que fou aprofitada per N., després de baixar-li els pantalons i les calces, per tocar-li la vulva, llepar-li els genitals i introduir-li un dels seus dits a l'interior de la vagina. Respecte a dit il·lícit penal contra la llibertat sexual comès pel processat, s'ha de dir, abans de tot, que és ben sabut que en els delictes d'aquesta naturalesa, el més habitual es disposar com a única prova directa la declaració de la víctima i, al testimoni d'aquesta, la jurisprudència li atorga eficàcia probatòria suficient per desvirturar el principi de presumpció d'innocència sempre i quan no hi hagi raons objectives que li restin credibilitat. La vigència en el procediment penal andorrà del principi de lliure valoració de la prova, segons el que disposa l'article 160 del Codi de Procediment Penal, exclou l'apotegma testis unus, testis nullus, apotegma que no té cap eficàcia en el procediment penal i, molt menys, quan es tracta de jutjar delictes en què la prova de càrrec directa s'integra pel sol testimoni de la víctima. Aquest testimoni, però haurà de sotmetre's a contradicció de les parts i haurà de ser ponderat pel Tribunal tenint en compte l'absència en la víctima de qualsevol mòbil de ressentiment o enemistat vers l'acusat que pugui comprometre la seva credibilitat, l'existència de dades objectives perifèriques que el reforcin i la persistència i fermesa de la víctima en la seva declaració incriminatòria, reiterada en el temps i sense ambigüitats ni contradiccions. En el cas aquí enjudiciat, el Tribunal, tot i que el processat N. sempre ha negat la producció dels fets denunciats, el cert és que, desprès d'haver escoltat a la víctima, així com a la resta dels testimonis compareguts a l'acte de la vista oral, arriba a la plena i absoluta convicció, amb base al principi d'immediació de la prova, de que l'abús narrat a la resultància fàctica de la present resolució, ha quedat degudament demostrat, tota vegada que la declaració de la perjudicada realitzada davant del Tribunal -encara que qüestionada per la direcció lletrada del processat, posant en dubte punts concrets de la mateixa-, fou absolutament coherent i concordant amb les que prestà amb anterioritat, així com amb el relat que en fe als seus companys, resultant irrellevant la manca de record d'algun fet aïllat i accessori, puix que aquesta recorda molt bé el que li passà en el moment en que es produï l'abús sexual esmentat, essent totalment lògic que degut a la sorpresa del mateix és trobés un xic confusa, podent observar el Tribunal que a la data del judici, al tornar a relatar els fets succeïts, encara mostrava una emoció evident. A més, en el present supòsit, no solament tenim, com a mitjà probatori, la versió de la víctima, sinó també altres elements perifèrics que l'avalen de forma absoluta i rotunda, com són, tant la declaració de Gaya, que tot i ser el company sentimental de Ropero, fou la primera persona que va veure aquesta, un cop succeïts els fets d'autes, trobant-la molt plorosa i alterada quan li explicava el que li havia fet N., com singularment la deposició del testimoni Caro, que és la persona que, un cop marxaren tots els amics que s'havien reunit en el box per ell llogat, és quedà juntament amb el processat i la víctima, explicant a la Sala, al preguntar-li sobre la cronologia dels fets, que sent ja el matí, i trobant-se N. i ell asseguts al sofà mirant la televisió, mentre Ropero dormia estirada a l'altre sofà, va comentar amb N. que se'n anava a buscar l'esmorzar, sent a la tornada que es creuà amb Ropero, sortint del lloc atabalada, sense dirigir-li ni tant sols la paraula. Aquestes manifestacions de Caro, juntament amb les altres proves analitzades, venen a desvirtuar la versió mantinguda pel processat, de que ell també es trobava dormint dins del box, en el mateix sofà que Ropero, quan A. marxà a buscar l'esmorzar, a la qual no se li pot donar, per tant, cap tipus de credibilitat. CONSIDERANT: que de l'esmentat delicte major n'és responsable en el concepte d'autor el processat Azorin per haver realitzat personalment els fets que l'integren, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, participació en els fets que resulta plenament acreditada per la prova practicada de la que ja s'ha fet l'estudi corresponent en el Considerant precedent. CONSIDERANT que en el present cas no concorren en l'encausat circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal. CONSIDERANT: que a efectes de penalitat, el Tribunal ha de tenir en compte el disposat a l'article 56 del Codi Penal, i en concret la situació personal del processat, així com el temps transcorregut des de la producció dels fets d'autes, per tot el que s'estima adient imposar-li la pena amb caràcter totalment condicional. CONSIDERANT: que no hi ha lloc a exigir responsabilitat civil, en haver renunciat expressament a res reclamar la part perjudicada, el que també ve a demostrar que no pretén obtenir cap compensació material del processat, sinó només denunciar el que va passar. CONSIDERANT: que, d'acord amb el que disposen els article 174 i 175.2 i 181.3 del Codi de Procediment Penal, cal imposar al processat el pagament de les despeses processals causades. VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts, F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem al processat Azorin, com a responsable penalment en concepte d'autor, d'un delicte major d'abusos sexuals amb prevalença a majors d'edat, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de QUINZE MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb el termini de suspensió de la condemna per un període tres anys, així com també al pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc d'exigir responsabilitat civil. Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant del Tribunal de Corts en el termini de quinze dies naturals següents a la notificació. Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE