× Legislació relacionada Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 94 STCOR, Penal del 28 de maig del 2014 ( ROJ: STCOR 43/2014 - ECLI:AD:TCORAD:2014:43 ) Òrgan: Tribunal de Corts Seu: Andorra la Vella Recurs: TC-024-4/12 Data resolució: 28/05/2014 Ponent: Enric Anglada Fors Tipus de resolució: Sentència Títol: SOSTRACCIÓ DE MENORS DELICTE MAJOR TEMPTATIVA PRESÓ SOSTRACCIÓ DE MENORS DANYS DESPESES PROCESSALS VISTA Resum I.A. El Tribunal de Corts d'Andorra ha condemnat el processat Araujo a divuit mesos de presó i expulsió del Principat per un període de cinc anys per un delicte major de sostracció d'un menor de 14 anys, realitzada per ascendent, impedint de manera perllongada l'exercici de les funcions de guarda per part del seu titular, en grau de temptativa. El processat havia endut el seu fill menor d'edat sense el coneixement ni consentiment de la mare, que tenia la custòdia del menor, i havia intentat fugir amb ell a Grècia. El Tribunal també ha ordenat que el processat indemnitzi a la mare del menor amb 5.235,80 euros per les despeses de psicòleg i danys morals soferts pel menor. Sentència Magistrats Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Jacques Richiardi Martel S E N T È N C I A Magistrats Srs. Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Jacques Richiardi Andorra la Vella, vint-i-vuit de maig del dos mil catorze. VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-024-4/12 seguida pel presumpte delicte major sostracció de menors de 14 anys impedint de forma perllongada l'exercici de les funcions de guarda per part del seu titular, en grau de temptativa, contra Araujo, nascut el dia 3 d'abril del 1952 a Charleroi (Bèlgica), de nacionalitat belga, divorciat, de professió lampista, jutjat en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citat i defensat per la Lletrada Sra. Aguilar, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Ricart i acusació particular la Lletrada Sra. Miró, en nom i representació dels perjudicats Tur I ENTITY_9; actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors. RESULTANT: són fets provats i així es declara que, per sentència dictada per la Secció Civil de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle, de data 9 de novembre de 2001, en el marc de la causa núm. B-648-8/01, s'homologà el conveni de mesures paternofilials atorgat en data 30 de maig de 2001, entre Tur i el processat Araujo, nascut el 3 d'abril del 1952, de nacionalitat belga i sense antecedents penals, que establia, entre d'altres, l'atorgament de la guarda i custòdia del menor Puga, nascut en data 15 de gener de 1999, a Tur, amb un concret règim de visites a favor del processat Araujo. En data 20 de desembre de 2007, vers les 12.30 hores, el processat L. es personà a l'Escola Francesa, radicada al C/ Renée Boulard de la vila d'Encamp, on després d'empentar a una professora que negava la sortida de l'escola del seu fill Adrià, que es trobava sota la guarda i custòdia A. i sense el coneixement i contra la voluntat de la mateixa, se l'endugué tot fent-lo pujar a un vehicle, amb el quin es desplaçaren fins a l'aeroport del Prat del Llobregat, (Barcelona - Espanya), on finalment, vers les 18.00 hores i mercès al requeriment de les autoritats andorranes, van ser retinguts per Agents de la Policia Nacional espanyola quan estaven a punt d'agafar un avió fins a Grècia, país on residia el processat L., qui disposava tanmateix d'un passaport belga a nom del menor. RESULTANT: que, el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius del delicte major de sostracció de menors de 14 anys impedint de forma perllongada l'exercici de les funcions de guarda per part del seu titular, en grau de temptativa, previst i tipificat a l'article 162.1 i 3. del Codi Penal; del que n'estima responsable en concepte d'autor al processat, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal. Demana que s'imposi al mateix la pena de dos anys de presó i les penes complementàries d'expulsió definitiva del Principat i d'inhabilitació per l'exercici dels drets de família durant un període de 2 anys, així com el pagament de les despeses processals causades. En l'acte del judici oral, ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals. RESULTANT: que la representació lletrada de la part perjudicada es mostra d'acord amb l'exposició de fets, la qualificació jurídica i la pena sol·licitada pel Ministeri Fiscal, formulant reclamació en concepte de responsabilitat civil, pels conceptes següents: 235,80 EUR per les despeses de psicòleg del menor A., amb sessions des del mes de desembre del 2007 al mes d'abril del 2011, 5.000 EUR en concepte de danys morals patits pel menor. En l'acte del judici oral, ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals. RESULTANT: que la defensa del processat no es mostra d'acord amb l'exposició de fets i la qualificació jurídica efectuada pel Ministeri Fiscal, considerant que el processat sols pretenia passar les vacances del Nadal 2007 amb el seu fill, no havent comés cap delicte, per la qual cosa en demana la seva lliure absolució. En l'acte del judici oral, ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals, afegint que s'ha de tenir en compte que L. no té antecedents penals, que en el conveni de mesures paternofilials que tenien les parts, s'acordà un dret de vistes a L., dret que es suspengué per aute, però contra el qual es va acordar nul·litat i que el processat no força en cap moment el nen a seguir-lo, fou ell qui s'apropà del seu pare. Estima que el cert és L. tenia intenció de passar les vacances de Nadal amb el seu fill i tenien una reserva feta a Salou, sense que res indiqui que volien embarcar cap a Grècia, sinó només que estaven a l'aeroport. Puntualitzant que els certificats mèdics i psicològics constant en autes no són imparcials, que feia molt anys que nen estava tractat i no hi ha cap informe medicoforense. Considera que no hi ha doncs elements suficients per imputar a processat el delicte de sostracció de menors, però subsidiàriament, demana que s'apliqui l'apartat 2 de l'article 162 del CP, sol·licitant una rebaixa de la pena, i que aquesta sigui d'un any de presó condicional, amb un termini de suspensió de 2 anys. Finalment, afegeix que no es pot aplicar cumulativament les dos altres penes i que no hi ha lloc a exigir responsabilitat civil. CONSIDERANT: que, els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major de sostracció d'un menor de 14 anys, realitzada per ascendent, impedint de manera perllongada l'exercici de les funcions de guarda per part del seu titular, en grau de temptativa, previst a l'article 162.1, 2 i 3, en relació a l'article 17.1 del Codi Penal. De la resultància fàctica descrita resulta amb força d'evidència la concurrència de tots els elements subjectius i objectius que configuren el tipus penal abans esmentat. En el present cas, ambdós progenitors es trobaven separats en virtut de sentència de separació de data 9 de novembre del 2001, que aprovava el conveni de mesures paternofilials de data 30 de maig del 2001, en la qual s'atorgava la guarda i custòdia del menor Puga a la seva mare, amb un concret règim de visites a favor del pare. En el compliment d'aquest règim de visites, es produïren diversos problemes en la relació paternofilial, fins al punt de que degut a que el pare havia deixat el domicili en el que habitava habitualment al Principat, a principis de juliol del 2007 es formulà per part de la mare, amb qui vivia el menor, un incident d'execució de sentència en el que es demanava la suspensió del regim de visites i contactes del pare amb el fill comú A.. Des de aleshores i fins a la data dels fets, el processat no havia tingut cap tipus de contacte amb el nen. A.L., al moment dels fets tenia 8 anys d'edat, per la qual cosa s'integra el requisit del tipus referent a que el menor sigui d'edat inferior a 14 anys. El Tribunal considera que el pare amb l'acció que va dur a terme va pretendre impedir de forma prolongada l'exercici continuat de les funcions de guarda del menor que la Sra. A. tenia atribuïdes, atès que, després d'uns mesos de no tenir contacte amb el seu fill, es presentà al col·legi on estudiava el nen, al·legant que se l'enduia a dinar i que el tornaria tot seguit - donant una empenta a la professora per tal d'aconseguir el seu propòsit d'emportar-se'l-, quan aquest no era en realitat el seu propòsit, com ho demostra, no sols que L. havia deixat de tenir tot vincle social i econòmic amb el Principat, com també i fonamentalment, que al cap de tres hores d'endur-se el nen -el qual el seguí perquè li tenia por, segons digué al seu dia a la psicòloga que el va tractar, cosa que ha corroborat a l'acte del judici oral- fos controlat dins de l'aeroport de Barcelona, quan estaven a punt d'agafar un avió amb destí a Grècia, que era el país on havia passat a residir des de feia uns mesos el pare del menor, tot i tenir nacionalitat belga i viatjar amb passaport de dit país, al igual que A., de nacionalitat andorrana, sense que la mare tingués coneixement de que el seu fill disposés de dit document nacional d'identitat belga. La versió donada pel pare del menor, tant en la carta enviada a aquest Tribunal, com en la declaració feta pel mateix per Comissió Rogatòria, i avalada per la seva direcció lletrada, resulta totalment inversemblant, doncs no havia de trobar-se a l'aeroport si la seva voluntat era passar el període de les vacances nadalenques amb el seu fill a la localitat de Salou i menys quan es disposaven a agafar un avió amb direcció Grècia, segons indica la Policia Nacional espanyola de l'aeroport del Prat de Llobregat. Això ve a demostrar que tota la documentació aportada i que fa referència a una possible reserva d'hotel per dues persones a la localitat de Salou (Tarragona), no és més que un intent de buscar un subterfugi amb finalitat d'ocultar la realitat de les seves verdaderes intencions i de l'intent de sostracció del seu fill. Dit delicte no s'arribà a consumar, puix que tot i realitzar el processat els diferents actes que objectivament haurien d'haver portat a terme la sostracció del nen, aquesta no és produï per una causa totalment aliena a la seva voluntat, és a dir, pel fet d'haver estat detingut pels agents de la Policia espanyola abans d'embarcar amb destí a Grècia. Per això, el tipus penal s'ha d'incardinar en la forma imperfecta d'execució prevista a l'apartat 3 de l'article 162 del Codi Penal, amb la conseqüència punitiva que això comporta. CONSIDERANT: que de l'esmentat delicte major n'és responsable en concepte d'autor el processat Araujo, per haver comés personalment els fets punibles de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal. CONSIDERANT: que no concorre en el processat cap circumstància modificativa de la responsabilitat penal. CONSIDERANT: que a efectes de penalitat, el Tribunal tindrà en compte, a més de la reducció qualificada prevista a l'article 54.1 del Codi Penal, el disposat a l'article 56 del mateix text punitiu i en concret, d'una banda, la manca d'antecedents penals del processat i, d'altra, la gravetat del fet comés pel mateix. Per això, s'estima adient imposar-li, degut a la falta d'arrelament al país, la pena d'expulsió demanada, si bé no amb caràcter definitiu sinó temporal i per un període de cinc anys. La imposició de dita pena complementària comporta que no es consideri necessari imposar-li l'altra de inhabilitació de l'exercici dels drets de família durant un període de dos anys, interessada així mateix per les acusacions, sens perjudici, òbviament, del que es pugui sol·licitar dins del procediment civil en tràmit d'execució de la sentencia de separació al principi esmentada. CONSIDERANT: que, tot responsable criminalment d'una infracció penal, ho és també civilment si del fet se'n deriven danys i perjudicis, segons estatueix l'article 94 del Codi Penal, cosa que succeeix en el present cas, atès que arran d'aquests fets, Puga ha hagut de seguir un tractament psicològic, com ha explicitat la pèrit judicial Sra. Ferrer, psicòloga de professió, a l'acte del judici oral; essent només d'afegir, donada la claredat dels trastorns ansiosos patits pel menor, que resulta irrellevant que Adrià hagués hagut d'acudir abans d'aquests fets i per altres situacions problemàtiques a visites psicològiques. Conseqüentment, el processat haurà d'abonar al menor, Puga, quina representació legal assumeix la seva mare Tur les sumes següents: 235,80 EUR, corresponent a les despeses de psicòleg que requerí el menor després dels fets, amb sessions des del mes de desembre del 2007 al mes d'abril del 2011, justificades documentalment, 5.000 EUR en concepte de quantitat forfetera pels danys morals soferts pel referit menor. CONSIDERANT: que el processat haurà d'abonar les despeses processals causades de conformitat amb les disposicions dels articles 100.2 del Codi Penal i 174 i 715 del Codi de Procediment Penal. VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts, F A L L E M : que, hem de condemnar i condemnem al processat Araujo, en rebel·lia processal, com a responsable en concepte d'autor del delicte major de sostracció d'un menor de 14 anys, realitzada per ascendent, impedint de manera perllongada l'exercici de les funcions de guarda per part del seu titular, en grau de temptativa, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de DIVUIT MESOS DE PRESÓ, EXPULSIÓ DEL PRINCIPAT PER UN PERÍODE DE CINC ANYS, així com el pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil, el processat Araujo haurà d'indemnitzar a Tur, en la seva qualitat de legal representant del menor perjudicat Puga en la quantitat de 5.235,80 EUR. Que contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant del Tribunal Superior de Justícia en el termini de quinze dies naturals següent a la notificació, salvat el processat, que, donada la seva situació de rebel·lia processal, podrà formular recurs d'audiència Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE