STCOR ANDORRA, a 26 de juny del 2014 - ROJ: STCOR 59/2014
reformation
JuridictionTribunal de Corts
Niveauappel
Date du prononcé26 juin 2014
NuméroTC-059-5/13
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STCOR 59/2014 (ROJ) — ECLI:AD:TCORAD:2014:59
> Décision commentée : STCOR 59/2014 (ROJ) — ECLI:AD:TCORAD:2014:59, Tribunal de Corts, Andorra la Vella, 26 juin 2014, recours n° TC-059-5/13 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note méthodologique : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI) a été retenue.*
## Faits et procédure
Les faits retenus par le Tribunal de Corts remontent au 28 mai 2013. Vers 9 heures, alors qu'elle travaillait dans un établissement, la victime, Raya, a vu se présenter le prévenu, Sevillano, avec lequel elle entretenait des relations liées à des questions professionnelles. Le prévenu, « très nerveux et agité », lui a déclaré que c'était « son dernier jour » et qu'il l'attendrait à l'extérieur. Effrayée, la victime a demandé l'intervention du Service de police.
Devant les agents, le prévenu a répété, à au moins trois reprises et à voix haute, la phrase suivante : « COMO NO ME PAGUE LA VOY A MATAR, LO JURO QUE LA VOY A MATAR » (« s'il ne me paie pas, je vais la tuer, je le jure »), en ajoutant qu'il la frapperait puis la tuerait. Il a été interpellé sur place.
Le Ministère public a qualifié les faits de délit majeur de menaces conditionnelles réitérées de mort, prévu à l'article 140.2 du Code pénal. Il a requis dix-huit mois de prison conditionnelle, assortis d'un délai de sursis de quatre ans, d'une peine complémentaire d'interdiction de contact avec la victime pendant six ans, ainsi que des dépens et de dommages-intérêts dont le montant devait être précisé à l'audience. À l'audience, il a réduit sa demande de réparation à 1 000 euros au titre du préjudice moral.
La défense a reconnu les propos tenus, mais a soutenu que le prévenu n'avait jamais eu l'intention de les mettre à exécution et qu'il n'avait pas parlé directement à la victime. Elle a plaidé la sanction minimale d'un an de prison conditionnelle et contesté l'existence d'un préjudice moral démontré.
## Question de droit
Le Tribunal devait résoudre trois questions :
1. Les propos tenus constituent-ils le délit majeur de menaces conditionnelles de mort, au sens de l'article 140.2 du Code pénal ?
2. Le prévenu, qui affirme ne pas avoir eu l'intention de passer à l'acte, peut-il échapper à la qualification ?
3. Le préjudice moral allégué par la victime est-il suffisamment établi pour fonder une réparation civile, et selon quelle quotité ?
Le Tribunal a également dû déterminer la peine applicable, en tenant compte des circonstances personnelles du prévenu (article 56 du Code pénal).
## Solution et dispositif
Sur la qualification, le Tribunal estime que « les faits déclarés prouvés » sont légalement constitutifs du délit majeur de menaces conditionnelles de mort. Il relève que la tot
Korpus — Jurisprudence
STCOR ANDORRA, a 26 de juny del 2014 - ROJ: STCOR 59/2014
STCOR 59/2014 (ROJ) — ECLI:AD:TCORAD:2014:59
Reproduction verbatim
Décision commentée : STCOR 59/2014 (ROJ) — ECLI:AD:TCORAD:2014:59, Tribunal de Corts, Andorra la Vella, 26 juin 2014, recours n° TC-059-5/13 (Lire sur source officielle)
Note méthodologique : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI) a été retenue.
Faits et procédure
Les faits retenus par le Tribunal de Corts remontent au 28 mai 2013. Vers 9 heures, alors qu'elle travaillait dans un établissement, la victime, Raya, a vu se présenter le prévenu, Sevillano, avec lequel elle entretenait des relations liées à des questions professionnelles. Le prévenu, « très nerveux et agité », lui a déclaré que c'était « son dernier jour » et qu'il l'attendrait à l'extérieur. Effrayée, la victime a demandé l'intervention du Service de police.
Devant les agents, le prévenu a répété, à au moins trois reprises et à voix haute, la phrase suivante : « COMO NO ME PAGUE LA VOY A MATAR, LO JURO QUE LA VOY A MATAR » (« s'il ne me paie pas, je vais la tuer, je le jure »), en ajoutant qu'il la frapperait puis la tuerait. Il a été interpellé sur place.
Le Ministère public a qualifié les faits de délit majeur de menaces conditionnelles réitérées de mort, prévu à l'article 140.2 du Code pénal. Il a requis dix-huit mois de prison conditionnelle, assortis d'un délai de sursis de quatre ans, d'une peine complémentaire d'interdiction de contact avec la victime pendant six ans, ainsi que des dépens et de dommages-intérêts dont le montant devait être précisé à l'audience. À l'audience, il a réduit sa demande de réparation à 1 000 euros au titre du préjudice moral.
La défense a reconnu les propos tenus, mais a soutenu que le prévenu n'avait jamais eu l'intention de les mettre à exécution et qu'il n'avait pas parlé directement à la victime. Elle a plaidé la sanction minimale d'un an de prison conditionnelle et contesté l'existence d'un préjudice moral démontré.
Question de droit
Le Tribunal devait résoudre trois questions :
Les propos tenus constituent-ils le délit majeur de menaces conditionnelles de mort, au sens de l'article 140.2 du Code pénal ?
Le prévenu, qui affirme ne pas avoir eu l'intention de passer à l'acte, peut-il échapper à la qualification ?
Le préjudice moral allégué par la victime est-il suffisamment établi pour fonder une réparation civile, et selon quelle quotité ?
Le Tribunal a également dû déterminer la peine applicable, en tenant compte des circonstances personnelles du prévenu (article 56 du Code pénal).
Solution et dispositif
Sur la qualification, le Tribunal estime que « les faits déclarés prouvés » sont légalement constitutifs du délit majeur de menaces conditionnelles de mort. Il relève que la tot
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Enric Anglada Fors
Concepció Baron Mora
Jacques Richiardi
Andorra la Vella, vint-i-sis de juny del dos mil catorze.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. TC-059-5/13 seguida pel presumpte delicte major d'amenaces condicionals reiterades de mort, contra Sevillano, nascut el dia 3 de gener del 1951 a Diezma (Granada - Espanya), fill de Izquierdo i de Quesada, de nacionalitat andorrana, casat, de professió taxista, pres per raó d'altra causa i defensat per la Lletrada Sra. Alcalá, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Corbacho, i actuant de ponent el Magistrat Sr. Jacques Richiardi, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.
RESULTANT:
són fets provats i així es declara que, en data 28 de maig del 2013, vers les 9.00 hores, Raya es trobava treballant a la XXXX, quan s'hi va presentar el processat Sevillano, nascut el dia 3 de gener del 1951, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals al Principat, conegut d'aquesta darrera per qüestions professionals d'ambdós.
Que per tal d'atemorir-la, el processat M., molt nerviós i alterat, li digué que era el seu últim dia i que l'esperaria fora, espantant-se na S. que requerí la presència del Servei de Policia.
Que el processat M., davant dels Agents de Policia, i referint- se a na S., repetí com a mínim tres cops i en veu alta, per tal de què aquesta darrera ho escoltés, l'expressió "COMO NO ME PAGUE LA VOY A MATAR, LO JURO QUE LA VOY A MATAR", indicant seguidament que també la pegaria i desprès la mataria, procedint seguidament els Agents a la detenció del processat.
RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d'un delicte major d'amenaces condicionals reiterades de mort, tipificat a l'article 140.2 del Codi Penal, del que en considera responsable en concepte d'autor l'acusat Sevillano, pel qual demana una pena de divuit mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com la pena complementària de prohibició de contactar amb la víctima Raya per un període de sis anys i el pagament de les despeses processals causades, així com, en concepte de responsabilitat civil, en els imports que quedin acreditats el dia de la vista oral.
A l'acte del judici oral eleva a definitives les seves conclusions provisionals i modifica parcialment la pena, demanant divuit mesos de presó condicional qualificada a no entrar en contacte amb la víctima S. durant quatre anys, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, més la pena complementària de prohibició de contactar amb la víctima Raya per un període de sis anys i el pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil demana que el processat M. sigui condemnat a indemnitzar a la Sra. Raya en l'import de 1.000 EUR pel perjudici moral patit.
RESULTANT: que la defensa de Sevillano es mostra parcialment d'acord amb l'exposició de fets del Ministeri Fiscal, considerant que els fets comesos pel seu defensat són constitutius d'un delicte major d'amenaces condicionals reiterades de mort, tipificat a l'article 140.2 del Codi Penal, tot exposant que malgrat ha reconegut els fets d'autes, en cap cas va parlar directament amb S., ni pensava portar a terme les amenaces proferides.
Estima suficient que li sigui imposada al seu defensat la pena de sis mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de 2 anys i pena complementària de prohibició d'entrar en contacte amb la víctima durant 4 anys, tenint en compte que el seu defensat va actuar així portat per la desesperació econòmica i pel fet de sentir-se enganyat per S..
El dia de la vista oral, ratifica el seu escrit de qualificació provisional, modificant parcialment la pena, sol·licitant li sigui imposada la pena mínima d'un any de presó condicional i mantenint la resta. S'oposa al pagament de la responsabilitat civil per considerar que no ha quedat acreditat el perjudici moral al·legat.
CONSIDERANT:
que els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major d'amenaces condicionals de mort, tipificat a l'article 140.2 del Codi Penal, puix que del relat fàctic es desprèn clarament la concurrència de tots els elements configuradors de l'esmentat tipus penal, que han quedat sobradament acreditats en el curs de la present causa, i singularment per l'acceptació de les expressions amenaçadores proferides pel propi encausat vers Raya, tot i volent aquell treure importància a la gravetat de les mateixes, manifestant expressament a l'acte de la vista oral que, si bé és cert que digué el que digué, en realitat no tenia intenció de dur-ho a terme. No obstant el qual el Tribunal va poder apreciar l'estat de nerviosisme i ansietat que encara presentava la víctima en dit acte.
CONSIDERANT: que de l'esmentat delicte n'és responsable en concepte d'autor el processat Sevillano, per haver realitzat personalment els fets que l'integren, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, i singularment de la testifical practicada al judici oral, en la que la versió de la perjudicada, fou ratificada no sols per una companya de feina de la mateixa, sinó també i en especial pels agents del Servei de Policia que procediren a la detenció de M..
CONSIDERANT: que no concorren en el processat circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.
CONSIDERANT: que a efectes de determinació de la penalitat, el Tribunal ha de tenir en compte, de conformitat amb l'establert a l'article 56 del Codi Penal, la manca d'antecedents penals del processat i la seva concreta situació personal.
Així mateix i ateses les circumstàncies del cas d'autes el Tribunal considera indispensable imposar al processat M. una pena complementària de prohibició d'entrar en contacte amb la víctima, com demanen precisament tant la part acusadora com la defensora.
CONSIDERANT: que tot responsable criminalment d'una infracció penal ho es també civilment, de conformitat amb allò que estableix l'article 94 del Codi Penal, i, per tant, el processat M. haurà d'indemnitzar a la Sra. Raya.
El Tribunal, a diferència del pretès per la defensa de l'acusat, estima que amb la prova practicada a l'acte del judici oral ha quedat plenament determinat i justificat el perjudici moral sofert per la perjudicada, atès que l'encausat provocà efectivament temor a la víctima, la qual ha pres, segons pròpies manifestacions, fàrmacs ansiolítics per poder superar els malsons que pateix degut a la fixació de M. cap a ella, però sense seguir cap tipus de tractament mèdic ni psicològic.
Pel que fa al quantum del perjudici patit per S., s'estima adient fixar el mateix en una suma inferior a la sol·licitada pel Ministeri Fiscal, i concretament en l'import de cinc-cents euros.
CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 100.2 del Codi Penal, i 174, 175 i 181.3 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat, el pagament de les despeses processals causades.
VIST
les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que, hem de condemnar i condemnem a Sevillano, com a responsable penalment en concepte d'autor del delicte major d'amenaces condicionals de mort, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena d'UN (1) ANY DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de tres (3) anys, a la pena complementària DE PROHIBICIÓ D'ENTRAR EN CONTACTE AMB LA VÍCTIMA, per un període de sis (6) anys, i al pagament de les despeses processals causades.
En concepte de responsabilitat civil, es condemna al processat M. a pagar a la Sra. Raya la quantia de CINC-CENTS (500) EUROS.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant del Tribunal de Corts en el termini de quinze dies naturals següents a la notificació.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE
[1]
Tribunal de Corts, n° TC-059-5/13 — Décision commentée