× Legislació relacionada Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 90 STCOR, Penal del 28 de gener del 2015 ( ROJ: STCOR 23/2015 - ECLI:AD:TCORAD:2015:23 ) Òrgan: Tribunal de Corts Seu: Andorra la Vella Recurs: 3400071/2013 Data resolució: 28/01/2015 Ponent: Jacques Richiardi Martel Tipus de resolució: Sentència Títol: LESIONS DOLOSES DELICTE MAJOR DELICTE MENOR LEGÍTIMA DEFENSA LLIBERTAT PROVISIONAL DESPESES PROCESSALS PROCEDIMENT PENAL RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. La sentència judicial dictamina que les dues acusades, Manzanares i Bueno, són responsables penalment per les lesions doloses que es van infligir mútuament durant una baralla al domicili del Sr. R.P. el 17 de juliol del 2012. La sentència estableix que Manzanares és responsable d'un delicte major de lesions doloses, mentre que Bueno és responsable d'un delicte menor de lesions doloses. Ambdues acusades han de pagar les despeses processals causades i han de indemnitzar a la ORG_0 (C.A.S.S.) per les despeses mèdiques no abonades. A més, Manzanares ha de indemnitzar a Bueno per les lesions sofertes, inclòs l'implant dental, les despeses mèdiques no abonades i el pretium doloris. Finalment, Bueno ha de indemnitzar a Manzanares per les despeses mèdiques no abonades. Les penes imposades són de cinc mesos de presó condicional per a Manzanares i dos mesos d'arrest nocturn condicional per a Bueno, ambdós amb un termini de suspensió de la condemna. Sentència Magistrats Jacques Richiardi Martel Josep Maria Pijuan Canadell Enric Anglada Fors S E N T È N C I A Magistrats Srs. Josep Maria Pijuan Canadell Enric Anglada Fors Jacques Richiardi Andorra la Vella, vint-i-vuit de gener del dos mil quinze. VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. 3400071/2013 (TC-071-3/13), seguida per un presumpte delicte major de lesions doloses i un presumpte delicte menor de lesions doloses, contra les acusades Manzanares, nascuda el 8 d'agost de 1971 a Ascope (Perú), filla de Segundo i de Júlia, de nacionalitat argentina, sense antecedents penals, en llibertat provisional en la present causa, defensada per la Lletrada Sra. ENTITY_5; i Bueno, nascuda el 2 de desembre de 1955 a Portas (Pontevedra, Espanya), filla d'Aurelio i de Rosa, de nacionalitat espanyola, sense antecedents penals, en llibertat provisional en la present causa, defensada per la Lletrada Sra. ENTITY_7; sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Izquierdo, actuant de ponent el Magistrat Sr. Jacques Richiardi, havent designat el Tribunal ponent per la redacció de la sentència el Magistrat Sr. Josep Maria Pijuan Canadell. Antecedents de fet RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: vers les 09:00 hores del dia 17 de juliol del 2012 les acusades Manzanares, nascuda el 8 d'agost de 1971 a Ascope (Perú), filla de Segundo i de Júlia, de nacionalitat argentina, i Bueno, nascuda el 2 de desembre de 1955 a Portas (Pontevedra, Espanya), filla d'Aurelio i de Rosa, de nacionalitat espanyola, les dues sense antecedents penals, es trobaven al domicili del Sr. R. P., radicat a XXXX, on hi treballaven com auxiliar domèstica i auxiliar geriàtrica, respectivament. Degut a la mala relació existent entre ambdues acusades, en la hora i dia indicats, s'inicià una discussió entre ambdues acusades, discussió que derivà en baralla en la que s'agrediren mútuament, l'acusada Manzanares agafant a l'acusada Bueno i llençant-la contra la nevera de la cuina, així com agafant-la pels cabells i arrossegant-la fins a fer-la topar contra el rentavaixelles, donant-li també un cop de puny a la gata esquerra, mentre que l'acusada Bueno li donà una bufetada a la galta dreta i una empenta a l'acusada Manzanares, fent-la picar contra la paret. A resultes de la baralla, l'acusada Bueno va sofrir una contusió a la mà esquerra, una contusió dorsal i la pèrdua del primer premolar esquerre superior (peça 24), que requerí tractament mèdic per a la seva curació consistent en l'extracció de l'arrel i col·locació d'un implant. Per la seva part, l'acusada Manzanares va sofrir una contusió a la paret toràcica i una altra contusió a la cara, lesions que precisaren tant sols d'una primera assistència mèdica per a la seva curació, sense tractament posterior. RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal, en la seva qualificació provisional, qualificà els fets com a constitutius d'un delicte major de lesions doloses que han requerit el seguiment d'un tractament mèdic per a la seva curació, tipificat en l'article 113.2, i d'un delicte menor de lesions doloses que han requerit assistència mèdica per a la seva curació, tipificat en l'article 113.1, tots del Codi Penal, estimant a l'acusada Manzanares responsable penalment en concepte d'autora del delicte major de l'article 113.2 i a l'acusada Bueno responsable penalment en concepte d'autora del delicte menor de l'article 113.1, ambdues acusades sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, sol·licitant per l'acusada Manzanares la pena de dotze mesos de presó condicional qualificada a l'abonament de la responsabilitat civil a la víctima en el termini d'un any, amb un termini de suspensió de la pena de quatre anys, i sol·licitant per l'acusada Manzanares la pena de tres mesos d'arrest nocturn condicional qualificat a l'abonament de la responsabilitat civil a la víctima en el termini d'un any, amb un termini de suspensió de la pena de dos anys, i multa de 1.500 euros. Sol·licita també el Ministeri Fiscal la condemna de les dues acusades al pagament solidari de les despeses processals causades. I, en concepte de responsabilitat civil i de conformitat amb el que disposa l'article 18 del Codi de Procediment Penal, el Ministeri Fiscal demana la condemna de les acusades a indemnitzar a la ORG_0 (C.A.S.S.) en les sumes de 207,46 euros l'acusada Manzanares i de 92,87 euros l'acusada Bueno, deixant al criteri del Tribunal les sumes a atorgar a les perjudicades efectuant llurs respectives representacions lletrades la reclamació que correspongui. En l'acte del judici oral el Ministeri Fiscal reiterà i elevà a definitives les seves conclusions provisionals. RESULTANT TERCER. La defensa de l'acusada Manzanares, en el seu escrit de qualificació provisional, mostrà el seu desacord amb la relació de fets del Ministeri Fiscal, entenent que fou l'acusada Bueno qui va insultar i donar una bufetada a la seva defensada i que, a causa de la bufetada, la seva defensada va anar a topar contra un moble de cuina, reaccionant i donant-li una empenta a Bueno, i que de cap forma li trencà la dent quina reposició reclama Bueno.. Entén que Manzanares va actuar en legítima defensa i, subsidiàriament, podria considerar-se autora d'una contravenció penal de lesions de l'article 476 del Codi Penal, amb la imposició d'una pena no superior a una setmana d'arrest domiciliari condicional. En concepte de responsabilitat civil, la Defensa de l'acusada Manzanares reclama una indemnització per la seva defensada de 23,22 euros per despeses d'urgències i la quantitat que es fixi en execució de sentència en concepte d'honoraris derivats de la defensa. En l'acte del judici oral la Defensa de l'acusada Manzanares va ratificar l'escrit de qualificació provisional, amb la modificació de què, subsidiàriament, es podria considerar a la seva defensada autor del delicte que qualifica el Ministeri Fiscal, demanant que la pena a imposar fos la mínima. RESULTANT QUART. La defensa de l'acusada Bueno, en el seu escrit de qualificació provisional, es mostrà parcialment conforme amb la descripció de fets del Ministeri Fiscal si bé entenent que Manzanares, sense cap mena de provocació per part de Bueno, empenyé fortament a aquesta contra la nevera de la cuina i seguidament l'agafà pels cabells i li donà un cop de puny a la part esquerre de la cara, trencant-li una dent, patint Bueno la ruptura d'una dent, contusió dorsal i contusió a la mà esquerre i, per tal de defensar-se, Bueno donà una sola i única bufetada a Manzanares. Al·lega que concorre en la seva defensada la circumstància excloent de la responsabilitat criminal de legítima defensa, per la qual cosa ha d'ésser absolta del delicte que se li imputa. Per contra, entén que Manzanares és responsable en concepte d'autora del delicte major de lesions doloses, havent d'ésser condemnada indemnitzar a Bueno, en concepte de responsabilitat civil, la quantitat de 5.732,72 euros pels conceptes de 3.663,60 euros per despeses d'odontologia, 69,12 euros per despeses mèdiques no satisfetes per la ORG_0 (C.A.S.S.), 500 euros per Incapacitat Parcial Permanent i 1.500 euros per pretium doloris. En l'acte del judici oral la Defensa de l'acusada Bueno va ratificar l'escrit de qualificació provisional. Fonaments de dret CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats constitueixen un delicte major de lesions doloses que han requerit tractament mèdic per a la seva curació, de l'article 113.2 del Codi Penal, i un delicte menor de lesions doloses que han requerit assistència mèdica per a la seva curació, de l'article 113.1 del mateix Codi, doncs hi hagué una mútua agressió amb cops, bufetades i empentes, el que palesa en ambdues contendents un evident animus laedendi o intenció de lesionar que és el que caracteritza el delicte de lesions, en les diverses modalitats tipificades en els articles 113 a 116 del Codi Penal. I, havent-se produït, en el cas de l'acusada Bueno, el resultat típic de lesions que han precisat per a la seva curació posterior tractament mèdic, en aquest cas odontològic per l'extracció de l'arrel del primer premolar esquerre superior (peça 24), com resulta de l'informe medicoforense (folis 66 a 71) i documental aportada per la seva Defensa, hi ha lloc a apreciar el delicte major de lesions doloses, pel que fa a l'agressió que patí l'acusada Bueno. Per contra, respecte de l'agressió de la que fou víctima l'acusada Manzanares, s'aprecia el delicte menor de lesions doloses perquè les lesions sofertes per aquesta acusada tan sols requeriren per a la seva curació d'una primera assistència mèdica, com resulta de l'informe forense (folis 73 a 76). CONSIDERANT SEGON. L'acusada Manzanares és penalment responsable en concepte d'autora del delicte major de lesions doloses, mentre que l'acusada Bueno és penalment responsable en concepte d'autora del delicte menor de lesions doloses, ambdues acusades per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, resultant la seva participació de la prova practicada a l'acte del judici oral, en particular de les seves manifestacions de les que resulta que, arran d'una discussió que mantingueren entre elles, s'agrediren mútuament, no havent-hi testimonis directes dels fets que hagin contradit la versió d'una o altra acusada. D'altra banda, i pel que fa a l'existència i abast de les lesions resultants de la mútua agressió, la testimoni Sra. Anaya afirmà en l'acte del judici oral que va veure que la M, tenia la galta vermella, i a la Bueno amb saliva i un filet de sang que li sortia de la boca, dient-li que li semblava que era de la dent, i també la testimoni Sra. Mercader declarà haver vist que l'acusada M. M. sagnava de la boca i tenia una dent trencada. El fet de l'agressió mútua exclou l'apreciació en una o altra acusada de la circumstància excloent de la responsabilitat criminal de legítima defensa, de l'article 27.1 del Codi Penal, que ambdues Defenses al·leguen en relació a les seves respectives defensades, doncs és jurisprudència constant que les circumstàncies excloents de la responsabilitat penal, al igual que les atenuants i agreujants, no poden presumir-se sinó que ha de quedar degudament acredita el fet en que es fonamenten, en el cas de la legítima defensa una agressió immediata, il·legítima i no provocada. En el cas d'autes el fet provat és una baralla entre ambdues acusades, cadascuna d'elles imputant a l'altra l'agressió inicial. Pel fet de que no consti acreditada la manera com va iniciar-se la baralla, no pot presumir-se la situació de legítima defensa per cap d'ambdues implicades, ans al contrari, si es prova que cadascuna d'elles va colpejar i causar lesions a l'altra, cadascuna haurà de respondre penalment segons el resultat de les lesions causades. Resulta plenament aplicable al cas d'autes la sentència núm. 2-97 de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia (causa 118-2/95) que declara que "la doctrina i la jurisprudència del Dret Penal per considerar aplicable la circumstància eximent de la legítima defensa exigeixen com a primer pressupòsit "l'agressió il·legítima" front a la que es reacciona resistint-la, sent a més requisit necessari la proporcionalitat dels mitjans utilitzats en la defensa, ja que de no ser així podria entendre's que concorre una legítima defensa incompleta en el suposat que no falti totalment la defensa legítima. I al tractar d'aplicar aquesta doctrina als suposats de "baralla mútuament acceptada" la doctrina i la jurisprudència solen coincidir en que en els casos de baralles mútuament acceptades no s'ha d'apreciar per als implicats la circumstància exculpatòria de la legítima defensa, ja que no és possible parlar de "legítima defensa recíproca" i d'haver-hi hagut agressió (encara que sigui des de l'òptica defensiva) és clar que manca l'animus defendendi que és típic i consubstancial a aquella causa d'exempció de responsabilitat penal. D'aquí que en la baralla mútuament acceptada (quan després d'una discussió verbal, al pujar el to de la mateixa, de les paraules es passa a les vies de fet, amb agressions de major o menor intensitat) no sol considerar-se que aquelles situacions siguin susceptibles de que hi pugui operar la citada circumstancia eximent, doncs l'acceptació de la baralla implica la inexistència d'aquell animus de defensa, de manera que l'agressió recíproca origina la il·licitud mútua i únicament la jurisprudència fa a vegades la excepció que en casos similars de baralla i lluita acceptades mútuament un dels implicats utilitzi instruments que suposin una agressió clarament desproporcionada per a la lluita acceptada". CONSIDERANT TERCER. No concorren en cap de les acusades circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, i fent ús el Tribunal de la facultat que li atorga l'article 56 del Codi Penal imposem a l'acusada Manzanares, pel delicte major de lesions doloses, la pena de cinc mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió e la condemna de dos anys, i a l'acusada Bueno, pel delicte menor de lesions doloses, la pena de dos mesos d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la condemna d'un any, i multa de 400 euros. CONSIDERANT QUART. De conformitat amb allò que disposen els articles 90 i següents del Codi Penal, declarem a les acusades Manzanares i Bueno responsables civils i, en dit concepte, les condemnem a indemnitzar a la ORG_0 (C.A.S.S.) en la quantitat de 207,46 euros, l'acusada Manzanares, i en la quantitat de 92,87 euros, l'acusada Bueno. Tanmateix, condemnem a Manzanares a indemnitzar a Bueno en les quantitats següents: a) 992,75 euros per l'implant corresponen a la peça 24, que fou la dent que va perdre a conseqüència del cop de puny a la galta esquerra, segons resulta dels informes mèdics i forense obrant en autes, import de la indemnització que s'ha fixat d'acord amb el preu d'un implant, incrementat amb el 4,5 per cent d'IGI, segons resulta de la factura obrant al foli 129 (document núm. 3 dels acompanyats amb l'escrit de qualificació provisional de la Defensa de dita l'acusada), no havent-hi lloc a ampliar la indemnització a la resta del tractament odontològic per no acreditar-se la relació de causalitat entre aquest tractament, que excedí de la reparació de la peça 24, i l'agressió imputable a l'acusada ENTITY_4; b) 69,12 euros en concepte de despeses mèdiques no abonades per la ORG_0 (C.A.S.S.); i, c) en la quantitat de 600 euros en concepte de Pretium doloris, avaluat en 1/7. No hi ha lloc a la indemnització per l'import de 500 euros que la Defensa de Bueno reclama en concepte de Incapacitat Parcial Permanent tota vegada que, en haver estat substituïda la peça dental, no hi ha cap dèficit funcional. I condemnem a Bueno a indemnitzar a Manzanares en la quantitat de 23,22 euros en concepte de prestacions mèdiques no abonades per la ORG_0. Totes les quantitats indicades s'incrementaran amb els interessos legals fins al seu total pagament. CONSIDERANT CINQUÈ. D'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a les acusades el pagament de les despeses processals causades, per iguals parts i amb caràcter solidari, sense que hi hagi lloc a imposar a cadascuna de les acusades el pagament de les depeses d'advocat ocasionades a l'altra, perquè les acusades no han hagut necessàriament de constituir-se en part acusadora, que altrament no els hauria estat permès per la seva condició de part acusada, condició aquesta que ja els imposava la defensa lletrada i que, de conformitat amb la jurisprudència, no els ha suposat cap mena d'impediment per exercir l'acció civil contra l'altra part, tractant-se de lesions consecutives a una agressió mútua entre ambdues acusades. Decisio V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts, F A L L E M : Que hem de condemnar i condemnem a l'acusada Manzanares com a responsable penalment en concepte d'autora d'un delicte major de lesions doloses, i hem de condemnar i condemnem a l'acusada Bueno com a responsable penalment en concepte d'autora d'un delicte menor de lesions doloses, ambdues sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal. Imposem a l'acusada Manzanares la pena de CINC (5) MESOS DE PRESÓ condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, i imposem a l'acusada Bueno la pena de DOS (2) MESOS D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna d'un any, i MULTA DE QUATRE-CENTS (400,00) EUROS. Condemnem a les acusades Manzanares i Bueno al pagament de les despeses processals causades, per iguals parts i amb caràcter solidari. Condemnem a l'acusada Manzanares a indemnitzar a la ORG_0 (C.A.S.S.) en la quantitat de 207,46 euros, i a Bueno en la quantitat de 1.661,87 euros. I condemnem a l'acusada Bueno a indemnitzar a Manzanares en la quantitat de 23,22 euros. Totes les quantitats s'abonaran amb els interessos legals fins al seu total pagament. Contra aquesta resolució les parts poden interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació. Així per aquesta nostra sentencia, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE