STCOR ANDORRA, a 28 de gener del 2015 - ROJ: STCOR 28/2015
reformation
JuridictionTribunal de Corts
Niveauappel
Date du prononcé28 janvier 2015
Numéro2400013/2014
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STCOR 28/2015 (ECLI:AD:TCORAD:2015:28)
> Décision commentée : STCOR 28/2015, Tribunal de Corts, 28 janvier 2015, ROJ STCOR 28/2015, ECLI:AD:TCORAD:2015:28 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Un ressortissant britannique, M. Olmo, avait été condamné par jugement définitif du 29 novembre 2011 pour un délit mineur d'escroquerie privilégiée à un mois d'arrêt nocturne avec sursis. Pendant les hivers 2011-2012 et 2012-2013, il était chauffeur au service de la société ORG_2, ORG_1, chargé du transport de clients au moyen de véhicules de l'entreprise. Chaque véhicule disposait d'une carte permettant de faire le plein à crédit dans une station-service de ORG_0, S.A.
En mars 2013, à la fin de sa relation de travail, M. Olmo a conservé l'une de ces cartes (n° 008). Il l'a utilisée à plusieurs reprises, jusqu'en août 2013, pour s'approvisionner en carburant, y compris pour des véhicules qui n'étaient pas ceux de l'entreprise, à son profit exclusif. Le préjudice est évalué à 1 894,22 euros. La plainte a été déposée par le représentant de la société le 5 septembre 2013. L'intéressé a été interpellé et a déclaré devant la police le 18 février 2014.
Le ministère public a retenu deux qualifications : la contravention de vol (article 481.1 du Code pénal) et le délit majeur d'escroquerie qualifiée par carte de crédit (article 209.1 c)). Il a requis deux ans de prison conditionnelle, avec un délai de suspension de quatre ans, ainsi que l'indemnisation du préjudice. La défense a accepté les faits, contesté la qualification d'escroquerie et proposé celle de délit mineur d'usage frauduleux de carte de crédit (article 243). Elle a également sollicité l'atténuation pour repentir (article 29.8), une peine de trois mois au maximum et l'acceptation de la responsabilité civile.
Le Tribunal de Corts, siégeant en jugement oral et public, a été saisi de la cause n° 2400013/2014 (TC-013-2/14). La composition et le rapporteur sont identifiés dans la décision. Il convient de relever que le texte présente quelques incohérences matérielles, notamment sur l'orthographe du nom d'un magistrat et sur la mention d'un « hôtel » dans les déclarations de l'accusé, qui contraste avec la qualité de l'employeur retenue par ailleurs (non précisé dans la décision).
## Question de droit
Deux questions se posent. La première est celle de la qualification : l'usage, par un ancien salarié, d'une carte de paiement à crédit remise pour l'exercice de ses fonctions relève-t-il de l'escroquerie qualifiée par carte de crédit (article 209.1 c)) ou du délit spécial d'usage frauduleux de carte de crédit (article 243) ? La seconde porte sur le
Korpus — Jurisprudence
STCOR ANDORRA, a 28 de gener del 2015 - ROJ: STCOR 28/2015
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STCOR 28/2015 (ECLI:AD:TCORAD:2015:28)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STCOR 28/2015, Tribunal de Corts, 28 janvier 2015, ROJ STCOR 28/2015, ECLI:AD:TCORAD:2015:28 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Un ressortissant britannique, M. Olmo, avait été condamné par jugement définitif du 29 novembre 2011 pour un délit mineur d'escroquerie privilégiée à un mois d'arrêt nocturne avec sursis. Pendant les hivers 2011-2012 et 2012-2013, il était chauffeur au service de la société ORG_2, ORG_1, chargé du transport de clients au moyen de véhicules de l'entreprise. Chaque véhicule disposait d'une carte permettant de faire le plein à crédit dans une station-service de ORG_0, S.A.
En mars 2013, à la fin de sa relation de travail, M. Olmo a conservé l'une de ces cartes (n° 008). Il l'a utilisée à plusieurs reprises, jusqu'en août 2013, pour s'approvisionner en carburant, y compris pour des véhicules qui n'étaient pas ceux de l'entreprise, à son profit exclusif. Le préjudice est évalué à 1 894,22 euros. La plainte a été déposée par le représentant de la société le 5 septembre 2013. L'intéressé a été interpellé et a déclaré devant la police le 18 février 2014.
Le ministère public a retenu deux qualifications : la contravention de vol (article 481.1 du Code pénal) et le délit majeur d'escroquerie qualifiée par carte de crédit (article 209.1 c)). Il a requis deux ans de prison conditionnelle, avec un délai de suspension de quatre ans, ainsi que l'indemnisation du préjudice. La défense a accepté les faits, contesté la qualification d'escroquerie et proposé celle de délit mineur d'usage frauduleux de carte de crédit (article 243). Elle a également sollicité l'atténuation pour repentir (article 29.8), une peine de trois mois au maximum et l'acceptation de la responsabilité civile.
Le Tribunal de Corts, siégeant en jugement oral et public, a été saisi de la cause n° 2400013/2014 (TC-013-2/14). La composition et le rapporteur sont identifiés dans la décision. Il convient de relever que le texte présente quelques incohérences matérielles, notamment sur l'orthographe du nom d'un magistrat et sur la mention d'un « hôtel » dans les déclarations de l'accusé, qui contraste avec la qualité de l'employeur retenue par ailleurs (non précisé dans la décision).
Question de droit
Deux questions se posent. La première est celle de la qualification : l'usage, par un ancien salarié, d'une carte de paiement à crédit remise pour l'exercice de ses fonctions relève-t-il de l'escroquerie qualifiée par carte de crédit (article 209.1 c)) ou du délit spécial d'usage frauduleux de carte de crédit (article 243) ? La seconde porte sur le
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal de Corts, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. 2400013/2014 (TC-013-2/14), seguida pels presumptes delicte major d'estafa i contravenció penal de furt, contra l'acusat Olmo, nascut el dia 13 d'agost de 1968 a XXXX, fill de Ruiz i de Vaquero, de nacionalitat britànica, amb antecedents penals, en llibertat provisional en la present causa, defensat pel Lletrat Sr. Palmer, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Campillo, i actuant de ponent i redactor de la sen… »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal de Corts devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STCOR ANDORRA, a 28 de gener del 2015 - ROJ: STCOR 28/2015 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal de Corts consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (reformation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal de Corts procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: l'acusat Olmo, nascut el dia 13 d'agost de 1968 a XXXX, fill de Ruiz i de Vaquero, de nacionalitat britànica, condemnat per sentència ferma de data 29 de novembre del 2011, causa DM-104-3/11, per un delicte menor d'estafa privilegiada a la pena d'un mes d'arrest nocturn condicional, les temporades d'hivern del 2011 al 2012 i 2012 al 2013 treballà en qualitat de xofer per l'empresa ORG_2, ORG_1, essent encarregat de transportar clients amb vehicles de l'empresa, disposant cadascun dels vehicles d'una targeta per posar car… »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra sentencia, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal de Corts à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal de Corts en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal de Corts avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 28 janvier 2015 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Josep Vaquero Pijuan Canadell Concepció BARON MORA
Anna Estragués Armengol
Andorra la Vella, vint-i-vuit de gener del dos mil quinze.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. 2400013/2014 (TC-013-2/14), seguida pels presumptes delicte major d'estafa i contravenció penal de furt, contra l'acusat Olmo, nascut el dia 13 d'agost de 1968 a XXXX, fill de Ruiz i de Vaquero, de nacionalitat britànica, amb antecedents penals, en llibertat provisional en la present causa, defensat pel Lletrat Sr. Palmer, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Campillo, i actuant de ponent i redactor de la sentència el Magistrat Sr. Josep Vaquero Pijuan Canadell.
Antecedents de fet
RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: l'acusat Olmo, nascut el dia 13 d'agost de 1968 a XXXX, fill de Ruiz i de Vaquero, de nacionalitat britànica, condemnat per sentència ferma de data 29 de novembre del 2011, causa DM-104-3/11, per un delicte menor d'estafa privilegiada a la pena d'un mes d'arrest nocturn condicional, les temporades d'hivern del 2011 al 2012 i 2012 al 2013 treballà en qualitat de xofer per l'empresa ORG_2, ORG_1, essent encarregat de transportar clients amb vehicles de l'empresa, disposant cadascun dels vehicles d'una targeta per posar carburant a crèdit a l'estació de servei de ORG_0, S.A.
Quan el mes de març del 2013 l'acusat finalitzà la seva relació laboral amb l'esmentada empresa, va endur-se una de les targetes, identificada amb el núm. 008, utilitzant l'acusat dita targeta en diverses ocasions per posar carburant a altres vehicles propis o de tercer, sempre en benefici propi de l'acusat, fins al mes d'agost del 2013, ascendint el perjudici ocasionat a ORG_2, ORG_1 a la quantitat de 1.894,22 euros.
RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d'una contravenció penal de furt, tipificat en l'article 481.1, i d'un delicte major d'estafa qualificada mitjançant targeta de crèdit, tipificat en l'article 209.1 c), tots ells del Codi Penal, dels que estima responsable en concepte d'autor a l'acusat Olmo, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, i demana imposar a l'acusat la pena de dos anys de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com al pagament de les despeses processals causades. I, en concepte de responsabilitat civil i de conformitat amb el que disposa l'article 18 del Codi de Procediment Penal, el Ministeri Fiscal sol·licita la condemna de l'acusat a indemnitzar a ORG_2, ORG_1 en la quantitat de 1.894,22 euros.
En l'acte del judici oral el Ministeri Fiscal reiterà i elevà a definitives les seves conclusions provisionals.
RESULTANT TERCER. La Defensa de l'acusat, en el seu escrit de qualificació provisional, mostrà el seu acord amb la descripció dels fets realitzada pel Ministeri Fiscal, si bé considerant que el seu defensat es va donar compte que duia a la cartera la tarja per "repostar" benzina que utilitzava mentre va treballar per la societat ORG_2, ORG_1, tres setmanes després d'haver finalitzat la seva relació laboral amb l'empresa, no havent-la furtat en cap cas, i que abans de declarar al Servei de Policia, l'acusat va intentar contactar amb un directiu de la societat ORG_2, ORG_1 per intentar rescabalar els danys ocasionats, sense obtenir resposta. Mostra el seu desacord amb la qualificació jurídica realitzada pel Ministeri Fiscal i entén que els fets no són constitutius d'una contravenció penal de furt, sinó que sols podrien ser constitutius del delicte de l'article 243 del Codi Penal, d'ús fraudulent de targeta de crèdit, del qual seria autor penalment responsable l'acusat, amb la concurrència de la circumstància atenuant de l'article 29.8 pel penediment mostrat per l'acusat, sol·licitant per l'acusat una pena màxima de tres mesos de presó condicional, així com el pagament de les despeses processals causades, mostrant la seva conformitat amb la responsabilitat civil reclamada, el pagament de 1.894,22 euros a la societat ORG_2, ORG_1.
En l'acte del judici oral, la Defensa de l'acusat reiterà i elevà a definitives les seves conclusions provisionals.
Fonaments de dret
CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats constitueixen:
Primer. Una contravenció penal de furt de l'article 481.1 del Codi Penal, pel fet que l'acusat, un cop cessà la seva relació laboral amb l'empresa ORG_2, ORG_1, s'apoderà d'una de les targetes utilitzades per posar carburant a crèdit als vehicles de l'empresa a l'estació de servei de ORG_0. La Defensa de l'acusat al·lega que aquest es va donar compte que duia a la cartera la tarja per repostar benzina que utilitzava mentre va treballar per ORG_2, ORG_1, però que no la va furtar en cap cas, però l'acusat en l'acte del judici oral declarà, a preguntes del Ministeri Fiscal, que quan va marxar de l'hotel al mes de març del 2013, al finalitzar el seu contracte amb l'hotel, es va endur la targeta, que no la va tornar, i que volia fer una "putada" a l'hotel, i ja en la seva primera declaració al Servei de Policia l'acusat reconegué que quan va finalitzar la seva relació laboral "vaig agafar una tarja que es trobava a l'interior d'un dels vehicles i que serveix per repostar benzina a l'estació de servei, sense autorització" (foli 18).
De les manifestacions del representant de la societat ORG_2, ORG_1 resulta que les targetes per fer carburant estaven a cadascun dels vehicles de l'empresa, de la qual cosa se'n desprèn que no eren targetes d'ús personal de cada xofer, per tant el seu apoderament s'ha de qualificar de furt que, en atenció al valor de la cosa furtada, integra la contravenció penal ja esmentada.
Segon. Un delicte menor continuat d'ús fraudulent de targeta de crèdit, tipificat en l'article 243.2 del Codi Penal, qualificació jurídica que està acceptada per la Defensa de l'acusat i que el Tribunal assumeix, front la qualificació jurídica formulada per Ministeri Fiscal de delicte major d'estafa qualificada mitjançant targeta de crèdit de l'article 209.1 c) del Codi Penal, en virtut del principi d'especialitat que estableix l'article 9.2, regla primera, del mateix Codi per al cas del concurs de lleis.
En el supòsit d'autes hi ha la indeguda utilització per part de l'acusat d'una de les targetes destinades per la societat ORG_2, ORG_1 per obtenir a crèdit carburant per als vehicles de l'empresa,
tractant-se doncs d'un instrument de pagament a crèdit, per la qual cosa el seu ús indegut per fer pagaments és conducta que s'escau incloure en l'article 243 del Codi Penal, per tractar-se d'un tipus penal especial front el general de l'estafa qualificada de l'article 209.1 c). El delicte menor s'aprecia com a continuat, de conformitat amb l'article 59 del Codi Penal, ja que concorre la plena identitat dels subjectes actiu i passiu, intenció criminal i bé jurídic protegit, així com la connexitat temporal i aprofitament d'ocasió idèntica.
CONSIDERANT SEGON. L'acusat Olmo és penalment responsable en el concepte d'autor del delicte menor i la contravenció penal abans definits, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, participació que resulta de la pròpia confessió de l'acusat en l'acte del judici oral, així com de les seves anteriors manifestacions al Servei de Policia i Batllia, declaració del testimoni Sr. Macias en l'acte del judici oral i documental obrant en autes referent a la facturació de carburant efectuada per de ORG_0, S.A. a ORG_2, ORG_1 (folis 28 a 31, 33, 35 a 38, i 41 a 54), així com documental fotogràfica (folis 61 a 67), que acrediten abastament les ocasions i imports del carburant que l'acusat destinà a altres vehicles, en el seu benefici exclusiu, i que abonà amb la targeta núm. 008 de la societat ORG_2, ORG_1.
CONSIDERANT TERCER. No concorren en l'acusat circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal doncs, tot i l'anterior condemna de l'acusat per un delicte menor d'estafa, per sentència ferma de data 29 de novembre del 2011, causa DM-104- 3/11, no hi ha lloc a apreciar la circumstància agreujant de reincidència de l'article 30.7 del Codi Penal, tot i tractar-se d'una anterior condemna per un delicte menor d'estafa que està castigat en l'article 208 del Codi Penal amb pena superior a la pena assenyalada al delicte de l'article 243, per tractar-se de delictes compresos en diferents títols.
Tampoc hi ha lloc a apreciar la circumstància atenuant de penediment, de l'article 29.8, que sol·licita la Defensa de l'acusat pel seu penediment mostrat en haver deixat d'utilitzar la tarja i el seu intent d'arranjar la situació, amb anterioritat a la seva detenció. Al·lega la Defensa que abans de declarar al Servei de Policia, l'acusat va intentar contactar amb un directiu de la societat ORG_2, ORG_1 per intentar rescabalar els danys ocasionats, sense obtenir resposta. Hem d'entendre, doncs, que per via d'analogia la Defensa de l'acusat demana l'apreciació de les atenuants 5a i 7a de l'article 29, confessió de la infracció a les autoritats i reparació del dany, respectivament.
La denúncia davant del Servei de Policia s'efectuà pel representant de l'empresa, el Sr. Macias, en data 5 de setembre del 2013, i és cert que l'acusat no va declarar al Servei de Policia sinó en data 18 de febrer del 2014, després de la seva detenció a la mateixa data. En l'acte del judici oral el director general de la societat ORG_2, ORG_1, el Sr. Somoza, va manifestar que posteriorment al seu acomiadament va rebre varies trucades i dos sms de l'acusat, un dels sms era per jugar a squash i l'altre per parlar amb ell per explicar-li la versió dels fets, essent els sms un al setembre i l'altre al novembre, i que les trucades foren un parell al setembre, i que va declinar parlar amb ell perquè era un tema que estava investigat per la policia. D'això en resulta que els fets ja havien estat denunciats quan l'acusat es posà en contacte amb el director general de la societat perjudicada per, segons s'ha dit, explicar la seva versió dels fets, el que en cap cas es pot considerar un acte de confessió, als efectes d'apreciar la circumstància atenuant analògica de l'apartat 8 de l'article 29 amb la circumstància atenuant genèrica de confessió de l'apartat 5 del mateix article. I tampoc hi ha lloc a l'atenuant analògica en relació a la circumstància atenuant de reparació doncs fins al moment actual l'acusat no ha rescabalat a la societat perjudicada ni en un cèntim d'euro, doncs el dipòsit de la suma de mil euros fou motivat per la fiança exigida per a la llibertat provisional.
De conformitat amb el disposat de l'article 56 del Codi Penal i fent ús de la facultat que atorga l'article 58.3 del mateix Codi, el Tribunal imposa a l'acusat la pena única de deu mesos de presó condicional, qualificada a abonar la responsabilitat civil en el termini d'un any, fixant el període de suspensió de la condemna en dos anys.
CONSIDERANT QUART. De conformitat amb allò que disposen els articles 90 i següents del Codi Penal, tot responsable criminalment ho és també civilment i, en aquest concepte, l'acusat Olmo haurà d'indemnitzar a ORG_2, ORG_1 en la quantitat de 1.894,22 euros, en concepte de perjudici ocasionat, suma que s'incrementarà amb els interessos legals fins al seu total pagament.
CONSIDERANT CINQUÈ. D'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat el pagament de les despeses processals causades.
V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M :
Que hem d'absoldre i absolem a l'acusat Olmo del delicte major d'estafa qualificada mitjançant targeta de crèdit, pel quin venia acusat, i l'hem de condemnar i condemnem com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte menor continuat d'ús fraudulent de targeta de crèdit i d'una contravenció penal de furt, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de DEU MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, qualificada a abonar la responsabilitat civil en el termini d'un any, fixant el període de suspensió de la condemna en dos anys.
Condemnem a l'acusat al pagament de les despeses processals causades i a que, en concepte de responsable civil, aboni a ORG_2, ORG_1 la quantitat de 1.894,22 euros, incrementada amb els interessos legals fins al seu total pagament.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació.
Així per aquesta nostra sentencia, definitivament jutjant, ho manem i signem.