× Legislació relacionada Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 117.2 STCOR, Penal del 27 de maig del 2015 ( ROJ: STCOR 62/2015 - ECLI:AD:TCORAD:2015:62 ) Òrgan: Tribunal de Corts Seu: Andorra la Vella Recurs: 131/2014 Data resolució: 27/05/2015 Ponent: Enric Anglada Fors Tipus de resolució: Sentència Títol: LESIONS PER IMPRUDÈNCIA GREU (ACCIDENT D'ESQUÍ) IMPRUDÈNCIA CULPABILITAT LESIONS PER IMPRUDÈNCIA ROBATORI DANYS COSA JUTJADA Resum I.A. El Tribunal de Corts ha estat a decidir sobre el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Tejera contra la sentència del Tribunal de Batlles que l'absolia del delicte menor de lesions per imprudència greu. La Sra. Tejera havia patit lesions en un accident amb moto de neu el 13 de març de 2011, mentre participava en una excursió organitzada per l'empresa "I. N. A." i dirigida pel Sr. Suárez. El Tribunal de Corts ha confirmat la sentència original que absolia el Sr. Suárez, ja que no hi havia proves suficients per demostrar que hagués actuat amb imprudència greu. No obstant això, el Tribunal ha revocat la part de la sentència que atribuïa la culpa exclusiva de l'accident a la Sra. Tejera, ja que aquesta afirmació podria afectar la possibilitat de la Sra. Tejera de presentar una demanda civil contra el Sr. Suárez. En resum, el Tribunal de Corts ha decidit que el Sr. Suárez no és responsable penalment de les lesions patides per la Sra. Tejera, però que la qüestió de la responsabilitat civil segueix oberta. Sentència Magistrats Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol S E N T È N C I A Magistrats Srs. Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol Andorra la Vella, vint-i-set de maig del dos mil quinze. VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat per la lletrada Sra. Ferrer, en la seva qualitat d'Advocada de la Sra. Tejera contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 16 de setembre del 2014 en el marc de la causa DM- 246-4/13, sent parts apel·lades el Sr. Suárez, representat per la lletrada Sra. Escolano, la companyia ORG_0 representada pel lletrat Sr. Somoza i el Ministeri Fiscal, representat pel Sr. ENTITY_9; és ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent designat el Tribunal ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol. Antecedents de fet RESULTANT PRIMER : El Resultant de fets provats de la sentència recorreguda diu el següent: "Que són fets provats i així es declara que el dia 10 de març de 2011, la perjudicada Tejera, juntament amb uns grup d'amics, van contractar una excursió amb moto de neu, a través de la pàgina web "motosdenieve.com", activitat que tenien contractada per portar-la a terme el dia 13 de març de 2011 a través de l'empresa "I. N. A.", efectuant la corresponent transferència de l'import de l'excursió a favor del gerent de l'empresa, l'avui processat Suárez. Que el dia 13 de març de 2011, la perjudicada Tejera juntament amb el grup d'amics que havien concertat l'excursió, es varen desplaçar fins la zona del Port d'Envalira, lloc on havien quedat amb el processat per a la sortida, però abans de procedir a fer l'excursió, el processat Suárez va fer la realització d'un assaig per a que tots els del grup tinguessin un primer contacte amb les motos de neu, i així, primer, els donà les pertinents explicacions del funcionament de les motos de neu i, desprès els proposà de fer un petit recorregut en el mateix lloc, abans de sortir en muntanya, que consistia en efectuar amb la moto de neu un cercle rodejant una muntanya de neu que hi havia a les immediacions, per a que s'habituessin amb la moto de neu. Que fetes les pertinents explicacions del funcionament de la moto de neu per part del processat Suárez, fou la perjudicada, Tejera, la primera en proposar-se per efectuar el referit recorregut, pel que prengué la moto de neu, tal i com el processat, Suárez, li havia explicat, premé el gas i inicià la marxa a molt poca velocitat, però quan va haver de girar la moto per seguir la trajectòria del cercle no ho va aconseguir, continuant tot recte, topant contra un talús de neu acumulada, caient finalment de la moto de neu, i produint-se importants lesions. Que, la perjudicada, Tejera, a conseqüència de l'accident, patí fractura còndil mandibular dret sense desplaçament, ferida complicada a la cara a nivell del mentó, fractura i pèrdua evidenciada de les peces dentàries números 14, 33, 34, 35 i 45 i morfologia anòmala per cimentació a nivell de la peça número 44, desprenent-se de l'informe del Servei de Medicina Legal i Forense que obra en autes que va precisar de quaranta-cinc (45) dies per la consolidació de les lesions, havent faltat a classe una setmana, sent l'incapacitat permanent parcial de 3'75%, el perjudici del dolor valorat en lleuger (2,5/7) i el perjudici estètic valorat en molt lleu (0'5/7), segons es desprèn de l'informe Mèdic Forense, elaborat pel Dr. Salcedo, metge adscrit a l'Àrea de Medecina Legal i Forense del M. I. Govern d'Andorra, que obra en les presents actuacions (Folis 200 a 207). Fonaments de dret RESULTANT SEGON : La part dispositiva de la resolució conté el següent pronunciament: "DECIDIM: Que hem d'absoldre i absolem lliurement, Suárez del delicte menor de lesions per imprudència greu que se li imputava en els presents autes, declarant d'ofici les despeses processals causades." Decisio CONSIDERANT PRIMER : Amb caràcter previ i pel que fa a la incorrecta o defectuosa formulació del recurs, val a dir que l'article 199 del Codi de Procediment Penal disposa clarament que l'escrit de recurs "ha de contenir les proves que es proposin, els motius en què el recurrent basa el seu recurs i la súplica que es formuli (...)".; l'article 200 del mateix text legal preveu així mateix que, interposat el recurs, el tribunal el trasllada a les parts i les emplaça per tal que en el termini de quinze dies compareguin i puguin oposar-se al recurs i a les proves sol·licitades. La regulació del recurs d'apel·lació tal i com ha estat esmentada, exclou que l'exposició dels motius de recurs pugui ser genèrica com pretén la part recurrent sinó que exigeix, per tal de garantir els drets de totes les parts, que sigui detallada i precisa doncs malament poden les parts oposar-se a quelcom del que no tenen un concret coneixement, per tot el què cal concloure efectivament en el present cas, a un defecte en la formulació del recurs que per sí sol n'hauria pogut justificar la inadmissió. No obstant, en l'acte de la vista oral, la part recurrent ha desenvolupat els seus motius de recurs sense que les parts recorregudes hi hagin fet oposició sinó que els han contestat i han al·legat al respecte tot el que han tingut per convenient i no estimant així el Tribunal que cap d'elles hagi quedat en indefensió, procedirà entrar en el fons . CONSIDERANT SEGON : El recurs es fonamenta en primer lloc en una pretesa incorrecta valoració de la prova per part del Tribunal d'instància. Concretament, la part recurrent precisa en l'acte de la vista oral, que s'ha efectuat una incorrecta valoració de la prova de testimonis i de la prova documental. Explica que la sentència parteix de premisses errònies com són que les explicacions donades pel processat a la perjudicada van ser suficients i que la víctima és la responsable de l'accident d'autes quan no es va ni tant sols explicar a la seva defensada com s'havia de girar amb una moto de neu; altrament, indica que el processat tampoc estava pendent de la seva defensada i finalment que el lloc on es feien les pràctiques no era segur . Al respecte cal recordar que si bé el Tribunal "ad quem" pot, en qualsevol recurs d'apel·lació, revisar la prova de càrrec i la valoració conjunta de tot el material probatori feta pel Tribunal "a quo", no és menys cert que, atesos els principis d'immediació, publicitat i contradicció, rectors del judici oral, aquesta facultat de l'òrgan d'apel·lació haurà d'exercir-se sempre amb mesura i tant sols en aquells supòsits en que l'error en l'apreciació de la prova resulta del tot evident, situació que és perfectament valorable pel Tribunal quan es tracta de proves documentals o pericials, degut a que pot apreciar-les per si mateix, però en canvi no ho és tant en aquells altres supòsits en que la prova practicada es limita a les declaracions dels implicats i dels testimonis, en el seu cas, en que per la seva valoració té una absoluta i decisiva importància el principi d'immediació. Doncs bé i d'acord amb aquest principi -article 158 del Codi de Procediment Penal- aquest Tribunal, avaluant les proves practicades, arriba a idèntica conclusió que l'Hble. Tribunal de Batlles en el sentit que no es desprèn de la prova practicada , elements conformadors de delicte en l'actuació del processat Suárez . Efectivament, aquest ha assegurat que abans d'iniciar l'excursió amb motos de neu contractada per la querellant li explicà, a l'igual que a la resta dels membres del grup, com s'accelerava i com es frenava, mostrant-los com es girava, fent seguidament ell mateix una volta de demostració pel lloc on els participants també n'havien de fer una, abans de realitzar l'excursió per la muntanya, espai d'altra part i per naturalesa, lliure de proteccions i senyalitzacions. Que aquesta versió ha estat confirmada per la pròpia perjudicada que té declarat que el processat els hi va explicar, abans de començar l'excursió, el funcionament de la moto de neu i els hi va demostrar com es girava tot i que no els hi ho va explicar; en el mateix sentit s'han pronunciat els altres integrants del grup . Així, el germà de la perjudicada, Tejera declarà en el seu dia en període d'instrucció i en una data més propera als fets, que abans de començar l'excursió, el processat els hi explicà "com funcionava el manillar, l'accelerador i el fre i després ell va iniciar la volta de demostració"; en l'acte de la vista oral manifestà que recordava malament els fets degut al temps transcorregut tot i precisar que el gir no els hi va explicar; igualment, S. L. F. té declarat a la Batllia que recorda que el processat els va ensenyar on era l'accelerador i, com s'accelerava, precisant-los-hi que si es deixava d'accelerar la moto es frenava sola; que després els hi va dir que anessin a fer un tomb pels voltants amb la moto; en l'acte de la vista oral precisà que el processat "els hi va explicar com accelerar, frenar i el manillar", no recordant exactament "si va fer menció o no per girar, que recorda veure els patins en girar; que no recorda si els hi va dir que per girar calia fer una contrapès", altrament, L. A. V.ha manifestat que el processat va agafar una moto i els hi va ensenyar on era l'accelerador; que els hi va dir que havien de tenir molt control i fer molta força per fer girar el manillar; que també els hi va explicar com s'accelerava i que si es deixava d'accelerar, la moto ja frenava sola; no recordava però que l'instructor hagués fet una volta de demostració i en el mateix sentit han declarat les altres dues noies del grup, R. L. F. i M. M. J.. Així, de la prova practicada, se'n desprèn que el processat donà als participants en l'excursió, les explicacions bàsiques i suficients per a dur a terme l'activitat de forma segura, més si es té en compte que de l'informe del Servei de Policia obrant en autes (foli 63) se'n desprèn que les motos de neu tenen un accelerador tipus polsador i que en cas de deixar de prémer el mateix, la moto s'atura per sí sola i que, segons documentació tramesa pel Ministeri d'Economia (folis 184 i ss.) i segons la normativa vigent a la data de producció dels fets, no existia cap categoria de permís de conduir específic per la conducció d'aquests vehicles i tampoc calia estar en possessió del permís de conduir, requerint-se únicament que el conductor fos major de 18 anys, com era el cas d'autes. Així, és amb una correcta valoració de la prova que el Tribunal ha conclòs a la inexistència de responsabilitat penal per part del processat Suárez doncs no cal oblidar que segons reiterada jurisprudència dels nostres tribunals, no sempre la conducta humana manifestada en accions i omissions, que origina un resultat objectivament típic, ha de ser sancionada penalment; sols les accions més greus de les infraccions als deures de precaució i cautela mereixen la protecció i aplicació de l'ordre jurisdiccional penal amb la imposició de pena; que la imprudència, per a ser castigada a títol de delicte o falta, requereix una certa entitat, ja que no tota omissió de les precaucions degudes desemboca necessàriament en l'aplicació del dret penal per tal de ressarcir els danys ocasionats, no podent convertir el procés penal en un procediment indemnitzatori, distorsionant així el sistema punitiu, doncs una interpretació extensiva del concepte d'imprudència simple ens conduiria a deixar sense contingut el il·lícit civil, aquella responsabilitat nascuda de culpa o negligència no punible. CONSIDERANT TERCER: Pel que fa al segon motiu de recurs, és cert que la sentència apel·lada en el seu primer "Considerant" , ultra constatar l'absència de responsabilitat penal del processat, fa constar expressament que : "els fets declarats provats no són constitutius d'un delicte menor de lesions per imprudència greu, previst i penat, a l'article 117.2 del vigent Codi Penal, doncs de la prova practicada el dia de la vista oral ha quedat abastament acreditat que la culpa de l'accident amb moto de neu esdevingut el dia d'autes, 13 de març de 2011, recau exclusivament en la conducta imprudent de la pròpia perjudicada, Tejera." Aquest pronunciament, la part recurrent entén que a més de ser totalment improcedent, li deixa definitivament tancada la via civil, argument que no comparteixen les parts recorregudes que afirmen que la via civil continua estant oberta, afegint el Ministeri Fiscal que : "el pronunciament sobre la exclusiva responsabilitat de la pròpia perjudicada en els fets d'autes per la seva conducta imprudent, no prejutja la via civil ni la deixa tancada donat que la jurisprudència civil en la matèria ha posat en evidència reiteradament que el jutge civil no es troba lligat pels pronunciaments de la sentència penal més que sobre la inexistència del fet, quedant doncs imprejutjada la responsabilitat purament civil dels fets d'autes que podia ésser considerada com a levíssima segons la lex aquilia, però que en el cas d'autes no té transcendència penal suficient. ". La qüestió plantejada ens obliga doncs a tenir en compte els efectes de la cosa jutjada penal i especialment l'evolució jurisprudencial experimentada al respecte i clarament recollida en la sentència de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de data 23 de juliol del 2009 (TSJC-061/09) la qual indica que "és cert que fins fa poc temps, aquesta Sala considerava que la jurisdicció civil no resta vinculada per una sentència penal absolutòria, a menys que aquesta declarés la inexistència del fet enjudiciat, i que ni tant sols la vincula la valoració dels fets declarats provats penalment. Nogensmenys, la jurisprudència més recent del Tribunal Constitucional, adoptant els criteris no només negatius o preclusius, sinó positius o prejudicials de la cosa jutjada penal reconeguts pel Tribunal Constitucional espanyol, va invalidar la jurisprudència fins llavors seguida per la Sala Civil d'aquest Tribunal Superior i va posar per principi que seria contrari al bon sentit que dues sentències referents al mateix afer i entre els mateixos litigants puguin contenir sobre qüestions fonamentals del litigi, afirmacions radicalment contradictòries(....)" , posició mantinguda en l'actualitat segons altra sentència del mateix Tribunal de data 28 de novembre del 2013 (TSJC-151/13) que es pronuncia en termes idèntics. Així, l'afirmació continguda en el primer "Considerant" de la sentència d'instància, atribuint la culpa exclusiva de l'accident d'autes a la Sra. Tejera, és indubtablement una qüestió fonamental en el litigi que com a tal, vincularia la jurisdicció civil la qual no podria examinar si els presumptes mancaments del processat pretesos per la part avui recurrent (com haver-la deixat sense vigilància mentre feia la primera volta de reconeixement, no haver-se assegurat del seu nivell o experiència en matèria de conducció ....) podrien ser o no constitutius de culpa civil com indica el Ministeri Fiscal per tot el què procedeix estimar aquest motiu de recurs i revocar en aquest sentit la sentència apel·lada. CONSIDERANT QUART : L'estimació parcial del recurs comporta, de conformitat amb el què disposen els articles 175 i 181.c del Codi de Procediment Penal, no efectuar especial condemna en costes. VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts, F A L L E M : que estimant parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la lletrada Sra. Ferrer, actuant en nom i representació de la Sra. Tejera, confirmem la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles de data 16 de setembre del 2014 salvat pel que fa a l'atribució exclusiva de culpa a la Sra. Tejera efectuat en el "PRIMER CONSIDERANT" de la sentència apel·lada, atribució que caldrà tenir per no efectuada. L'estimació parcial del recurs comporta que no es faci especial condemna en costes. Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE