STCOR ANDORRA, a 25 de juny del 2015 - ROJ: STCOR 72/2015
reformation
JuridictionTribunal de Corts
Niveauappel
Date du prononcé25 juin 2015
Numéro3400011/2014
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STCOR 72/2015 (Tribunal de Corts, 25 juin 2015)
> Décision commentée : STCOR 72/2015, ECLI:AD:TCORAD:2015:72 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par une sentence du 25 juin 2015, le Tribunal de Corts (affaire n° 3400011/2014, anciennement TC-011-3/14), statuant en matière pénale, a condamné Ferrer pour un délit majeur de lésions dolosives nécessitant un traitement médical postérieur à la première assistance, prévu à l'article 113.2 du Code pénal.
Les faits, tenus pour prouvés, remontent au 29 février 2012, vers 13 h 30. Ferrer, qui se plaignait du volume sonore de la musique diffusée chez son voisin, Jover, lui aurait asséné, dès l'ouverture de la porte de l'appartement, une « violenta bufetada a la cara » qui le fit tomber au sol (fundament 1 ; antecedent 1). Le juge relève un *animus laedendi* évident.
Les lésions constatées par le service d'urgences, puis par le Service de médecine légale et de médecine légale forensique, sont une contusion faciale, une plaie de la lèvre supérieure gauche et une fracture verticale de la dent 35 avec perte de la moitié interne de la couronne. Cette dent présentait préalablement un abcès apical. Le préjudice est évalué à un pretium doloris de 0,5-1/7 et à une incapacité partielle permanente (IPP) de 0,75 %.
Le ministère public a qualifié les faits de délit majeur (article 113.2 CP) et requis une peine d'un an de prison conditionnelle, avec un délai de suspension de quatre ans, ainsi que l'indemnisation de la Caisse andorrane de sécurité sociale (CASS) et de la victime. La défense, qui conteste l'agression et soutient que Ferrer n'aurait fait que pousser le plaignant, demande l'acquittement. À titre subsidiaire, elle invoque une contravention de l'article 476 CP, assortie de quinze jours d'arrêts nocturnes avec sursis, et soutient que la fracture serait imputable à l'abcès préexistant. L'accusé n'a pas comparu, bien que régulièrement cité ; la sentence est donc rendue en rébellion procédurale.
## Question de droit
La décision soulève deux questions.
**Première question.** Les éléments constitutifs du délit majeur de lésions dolosives nécessitant un traitement médical postérieur à la première assistance sont-ils réunis lorsque l'auteur a porté une gifle au visage de la victime, causant une fracture dentaire ?
**Seconde question.** La pathologie préexistante de la dent (abcès apical) interrompt-elle le lien de causalité entre le coup et la fracture, de sorte que le dommage dentaire ne serait pas imputable à l'auteur ?
Accessoirement, la décision répond à la question de l'étendue de la réparation civile (articles 90 et suivants CP) et à celle de la fixation de la peine (article 56 CP).
## Solution et dispositif
Sur la matérialité, le tribunal retient la version de la victime, corroborée par le témoin Plaza, et écarte celle de l'accusé, qui avait reconnu devant le juge d'instruction avoir poussé la victime à l'épaule. Il s'appuie sur la cohérence entre la forme de l'agression décrite et les lésions constatées (fundament 3). Il relève en outre que la nécessité d'un traitement, notamment le remplacement de la dent 35 par une prothèse, est établie par le rapport du Service de médecine légale et de médecine légale forensique (fundament 4).
Sur la causalité, le tribunal reconnaît que l'abcès rendait la dent plus vulnérable. Il retient toutefois, en se fondant sur le r
Korpus — Jurisprudence
STCOR ANDORRA, a 25 de juny del 2015 - ROJ: STCOR 72/2015
Par une sentence du 25 juin 2015, le Tribunal de Corts (affaire n° 3400011/2014, anciennement TC-011-3/14), statuant en matière pénale, a condamné Ferrer pour un délit majeur de lésions dolosives nécessitant un traitement médical postérieur à la première assistance, prévu à l'article 113.2 du Code pénal.
Les faits, tenus pour prouvés, remontent au 29 février 2012, vers 13 h 30. Ferrer, qui se plaignait du volume sonore de la musique diffusée chez son voisin, Jover, lui aurait asséné, dès l'ouverture de la porte de l'appartement, une « violenta bufetada a la cara » qui le fit tomber au sol (fundament 1 ; antecedent 1). Le juge relève un animus laedendi évident.
Les lésions constatées par le service d'urgences, puis par le Service de médecine légale et de médecine légale forensique, sont une contusion faciale, une plaie de la lèvre supérieure gauche et une fracture verticale de la dent 35 avec perte de la moitié interne de la couronne. Cette dent présentait préalablement un abcès apical. Le préjudice est évalué à un pretium doloris de 0,5-1/7 et à une incapacité partielle permanente (IPP) de 0,75 %.
Le ministère public a qualifié les faits de délit majeur (article 113.2 CP) et requis une peine d'un an de prison conditionnelle, avec un délai de suspension de quatre ans, ainsi que l'indemnisation de la Caisse andorrane de sécurité sociale (CASS) et de la victime. La défense, qui conteste l'agression et soutient que Ferrer n'aurait fait que pousser le plaignant, demande l'acquittement. À titre subsidiaire, elle invoque une contravention de l'article 476 CP, assortie de quinze jours d'arrêts nocturnes avec sursis, et soutient que la fracture serait imputable à l'abcès préexistant. L'accusé n'a pas comparu, bien que régulièrement cité ; la sentence est donc rendue en rébellion procédurale.
Question de droit
La décision soulève deux questions.
Première question. Les éléments constitutifs du délit majeur de lésions dolosives nécessitant un traitement médical postérieur à la première assistance sont-ils réunis lorsque l'auteur a porté une gifle au visage de la victime, causant une fracture dentaire ?
Seconde question. La pathologie préexistante de la dent (abcès apical) interrompt-elle le lien de causalité entre le coup et la fracture, de sorte que le dommage dentaire ne serait pas imputable à l'auteur ?
Accessoirement, la décision répond à la question de l'étendue de la réparation civile (articles 90 et suivants CP) et à celle de la fixation de la peine (article 56 CP).
Solution et dispositif
Sur la matérialité, le tribunal retient la version de la victime, corroborée par le témoin Plaza, et écarte celle de l'accusé, qui avait reconnu devant le juge d'instruction avoir poussé la victime à l'épaule. Il s'appuie sur la cohérence entre la forme de l'agression décrite et les lésions constatées (fundament 3). Il relève en outre que la nécessité d'un traitement, notamment le remplacement de la dent 35 par une prothèse, est établie par le rapport du Service de médecine légale et de médecine légale forensique (fundament 4).
Sur la causalité, le tribunal reconnaît que l'abcès rendait la dent plus vulnérable. Il retient toutefois, en se fondant sur le r
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Enric Anglada Fors
Concepció Baron Mora
Anna Estragués Armengol
XXXX, vint-i-cinc de juny del dos mil quinze.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 3400011/2014 (anteriorment TC-011- 3/14), seguida pel presumpte delicte major de lesions doloses que han requerit d'un tractament mèdic posterior a la primera assistència per a la seva curació contra Ferrer nascut el 13 de novembre de 1971 a Russia, fill de Marcos i de Vaquero, de nacionalitat ucraïnesa, amb domicili a XXXX, el qual no compareix malgrat haver estat degudament citat; és defensat per la lletrada Sra. Blasco, essent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. ENTITY_8; actua de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora havent designat el Tribunal Ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.
Antecedents de fet
RESULTANT PRIMER : Són fets provats i així es declara, que el dia 29 de febrer del 2012, vers les 13.30 hores, el processat Ferrer es trobava al seu domicili radicat a XXXX quan anà a queixar-se al seu veí, Jover, de que tenia el volum de la música massa elevat. En obrir la porta del seu apartament en Jover, en Ferrer li propinà directament una violenta bufetada a la cara que el feu caure al terra.
A conseqüència de l'agressió Jover patí una contusió a la cara, una ferida al llavi superior esquerre i la fractura vertical amb pèrdua de la meitat interna de la corona de la peça dentària 35, prèviament afectada per un abscés apical, que requerí de tractament odontològic per la seva curació i li ha suposat un pretium doloris de 0,5-1/ 7 i una incapacitat parcial permanent de 0,75%.
Tant el perjudicat Jover com la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL reclamen pels perjudicis soferts.
RESULTANT SEGON : El Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, considera els fets constitutius d'un delicte major de lesions doloses que requereixen de tractament mèdic posterior a la primera assistència per a la seva curació, tipificat i penat a l'article 113.2 del Codi Penal i essent-ne el processat Ferrer responsable en concepte d'autor, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, sol·licita se li imposi una pena d'un any de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com el pagament de les despeses processals causades.
En concepte de responsabilitat civil demana que el processat Ferrer indemnitzi a la CASS en l'import reclamat de 184,02 EUR augmentat dels interessos legals escaients, així com al perjudicat Jover en les quantitats de 61,16 EUR pel 25% de les despeses mèdiques no cobertes per la CASS, 750 EUR pel quantum doloris (0,5/7) i 1.500 EUR per la IPP (0,75 %), fent-se li expressa reserva d'accions per la futura intervenció odontològica de reparació.
En l'acte de la vista oral eleva a definitiva la seva qualificació provisional salvat pel que fa a les despeses d'extracció dental que demana es puguin acreditar en període d'execució de sentència.
RESULTANT TERCER : La lletrada Sra. Blasco, Advocat defensor del processat Ferrer, no es mostra d'acord amb l'exposició de fets efectuada pel Ministeri Fiscal atès que el seu defensat ha negat sempre, els fets que li són imputats, declarant que el dia d'autes no va agredir al Sr. Jover sinó que tant sols li va fer una empenta, per tot el què procedeix la seva absolució, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil.
En l'acte de la vista oral eleva a definitiva la seva qualificació provisional.
Subsidiàriament indica que s'ha de tenir en compte que el Sr. Jover ja tenia la peça dental afectada i per tant, la causa eficient de la fractura de la mateixa no seria la bufetada sinó un abscés que el perjudicat ja patia. Que ensems, aquest no ha requerit d'assistència sanitària, essent els fets en tot cas constitutius d'una contravenció penal tipificada a l'article 476 del Codi Penal de la qual el seu defensat seria responsable en concepte d'autor, procedint imposar-li una pena de 15 dies d'arrest nocturn condicional amb un termini de suspensió d'un any.
Pel que fa a la responsabilitat civil, tenint en compte la patologia prèvia existent i que la fractura ha estat parcial , no es pot exigir al seu defensat la totalitat de la indemnització de l'extracció o reposició de la dent afectada sinó únicament el 50% de dita despesa i el 50% de les altres quantitats reclamades que haurien de ser fixades en 500 EUR pel pretium doloris i 600 EUR el punt per la IPP.
Fonaments de dret
CONSIDERANT PRIMER : De la prova practicada davant del Tribunal se'n desprèn que el dia 29 de febrer del 2012, vers les 13.30 hores, el processat Ferrer es dirigí a l'apartament del seu veí Jover per queixar-se del volum de la música que aquell tenia posada; que en obrir la porta aquest darrer, Ferrer li propinà d'immediat i amb un "animus laedendi" evident, una violenta bufetada a la cara que el feu caure al terra.
Efectivament , no només així ho ha declarat sempre, de forma reiterada i constant, el perjudicat Jover sinó que així ho ha avalat igualment el testimoni Plaza, no havent negat tampoc l'agressió el mateix processat tot i que davant del Batlle Instructor, en lloc d'una bufetada, va admetre haver empentat al perjudicat a l'alçada de l'espatlla.
No obstant, val a dir que les lesions sofertes pel perjudicat: una contusió a la cara, una ferida al llavi superior esquerre i la fractura vertical amb pèrdua de la meitat interna de la corona de la peça dentària 35 constatades pel servei d'urgències primer i pel servei de Medicina Legal i Forense després, són més compatibles amb la forma d'agressió per ell descrita que no amb l'empenta a l'espatlla referida pel processat.
Igualment, ha quedat provat que aquestes lesions requereixen de tractament per a la seva curació, concretament - i independentment de que s'hi hagi procedit o no - s'ha de fer el recanvi de la peça dentària 35 per una pròtesi odontològica, segons informe del Servei de Medicina Legal i Forense (folis 77 a 81).
I si bé és cert que la peça dentària 35 es trobava prèviament a l'agressió, afectada per un abscés, el què la feia certament més vulnerable, no és menys cert que la causa de la ruptura de la mateixa no és l'abscés en sí mateix, sinó la contusió provocada per la bufetada del processat a la cara del perjudicat, constant clarament en l'informe del Servei de Medicina Legal i Forense obrant en autes, que "el mecanisme de producció és el de contusió amb un objecte o superfície de vores no tallants sobre una regió (peça dentària 35) prèviament afectada per un abscés (acúmul de material purulent) , fet que debilita la peça dentària i la fa més vulnerable a la ruptura per una contusió, o bé per una compressió elevada."
CONSIDERANT SEGON : Els fets són així legalment constitutius d'un delicte major de lesions doloses que requereixen tractament mèdic posterior a la primera assistència tipificat i penat a l'article 113.2 del Codi Penal , en concórrer tots els elements constitutius del tipus .
CONSIDERANT TERCER: El processat Ferrer n'és responsable en concepte d'autor, per la seva participació personal i directa en els fets, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.
CONSIDERANT QUART: L'article 56 del Codi Penal disposa que el Tribunal fixa la pena de manera raonada, dins els límits establerts per la llei, valorant les circumstàncies atenuants i agreujants concurrents i, en general, la gravetat dels fets, les circumstàncies personals i la reinserció social assolida pel condemnat o les expectatives que afavoreixen una futura reinserció per tot el què, tenint en compte la gravetat dels fets però també la manca d'antecedents del processat, procedeix imposar-li una pena de sis mesos de presó condicional amb un període de suspensió de la condemna de dos anys .
CONSIDERANT CINQUÈ : De conformitat amb el què disposen els articles 90 i següents del Codi Penal, el responsable penalment ho és també civilment per tot el què el processat Ferrer haurà d'indemnitzar:
a la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL: en l'import de 184,02 EUR en concepte de despeses mèdiques abonades al perjudicat segons relació obrant en autes (folis 130 i 131).
a Jover en les quantitats següents:
61,16 EUR en concepte de despeses mèdiques no abonades per la CASS;
750 EUR en concepte de pretium doloris (0,5-1/7);
750 EUR en concepte de I.P.P. (0,75%)
Aquestes quantitats hauran de ser abonades íntegrament pel processat en ésser la seva actuació la causa única i eficient de la ruptura de la peça dental núm. 35 segons el ja exposat doncs tot i patir el perjudicat d'un abscés a la mateixa dent, amb el tractament adequat l'abscés hagués pogut curar sense més conseqüències, havent estat la causa eficient i exclusiva de la ruptura de la peça dental 35, la violenta bufetada que el processat va donar a la cara del perjudicat.
Pel que fa a les despeses d'extracció de la peça dental, procedeix efectuar expressa reserva d'accions a favor del perjudicat en no haver aquest encara, el dia de la vista oral, pogut acreditar les despeses corresponents a tal concepte . igualment, procedeix fer expressa reserva d'accions per les despeses futures corresponents a la intervenció odontològica de reparació.
CONSIDERANT SISÈ : Igualment, de conformitat amb les disposicions dels articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, procedeix la condemna en costes del processat.
VIST
les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Ferrer, en rebel·lia processal, com autor d'un delicte major de lesions doloses que requereixen de tractament mèdic posterior a la primera assistència per a la seva curació, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a una pena de sis (6) mesos de presó condicional amb un període de suspensió de la condemna de dos (2) anys i al pagament de les despeses processals causades .
I en concepte de responsabiltiat civil Ferrer haurà d'indemnitzar:
a la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL: en l'import de CENT VUITANTA-QUATRE EUROS AMB DOS CÈNTIMS (184,02 EUR) .
a Jover en l'import de MIL CINC-CENTS SEIXANTA-UN EUROS AMB SETZE CÈNTIMS (1.561,16 EUR) ,
efectuant igualment expressa reserva d'accions a favor del perjudicat, tant pel que fa a les despeses d'extracció de la peça dental 35 com les corresponents a la futura intervenció odontològica de reparació de la mateixa peça dental.
Aquesta sentència és, pel que fa al rebel, susceptible de recurs d'audiència en un termini de quinze dies a comptar del lliurament personal de la còpia de la sentència de conformitat amb el què disposen els articles 247 i següents del Codi de Procediment Penal i és, pel que fa a les altres parts, susceptible de recurs d'apel·lació en un termini de quinze dies següents a la notificació de conformitat amb el què disposa l'article 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.
Així per aquesta nostra sentència jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE
[1]
Tribunal de Corts, n° 3400011/2014 — Décision commentée