STCOR ANDORRA, a 28 de juliol del 2015 - ROJ: STCOR 81/2015
reformation
JuridictionTribunal de Corts
Niveauappel
Date du prononcé28 juillet 2015
Numéro3400068/2012
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
## I. Faits, cadre proc??dural et contexte du litige
### A. Origine du litige et pr??tentions des parties
# STCOR 81/2015 (Tribunal de Corts, Andorre, 28 juillet 2015)
> Décision commentée : STCOR 81/2015, ECLI:AD:TCORAD:2015:81 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ et ECLI figurant dans le texte de la décision a été retenue.*
## Faits et procédure
Par un acte notarié du 14 mai 2009, deux associés, Vives et Quesada (ce dernier décédé à la date de la décision), ont cédé à Manso l'intégralité des quatre-vingt-dix participations qu'ils détenaient dans la société ORG_1, pour un prix total de 50 000 euros. La vente était soumise aux stipulations d'un contrat de promesse signé le 28 avril 2009, dont une clause, intitulée « garantie de passif », prévoyait que la société ne aurait « aucun passif exigible, contingent et/ou occulte » à la date de signature de l'acte authentique, les vendeurs s'engageant solidairement à en répondre.
Postérieurement à la cession, la société a fait l'objet de plusieurs actions en recouvrement de la part d'établissements bancaires et d'un créancier, portant sur des so
Par cette d??cision rendue par **Tribunal de Corts** (AD) sous la r??f??rence **STCOR ANDORRA, a 28 de juliol del 2015 - ROJ: STCOR 81/2015**, la juridiction statue sur l'application des r??gles de droit positif gouvernant le litige soumis ?? son contr??le. Les ??l??ments factuels constat??s au fond s'inscrivent dans le contexte suivant :\n\n> ?? <!DOCTYPE form PUBLIC "-//W3C//DTD XHTML 1.0 Transitional//EN" "http://www.w3.org/TR/xhtml1/DTD/xhtml1-transitional.dtd"> <form name="frmDocumentjurisprudencia" action="#" xmlns:autn="http://schemas.autonomy.com/aci/"> <input type="hidden" name="reference" value="11520275"><input type="hidden" name="database" value="ANDORRA"><input type="hidden" name="linksJur" value=""><input type="hidden" name="jurOriginal" value="Penal"><input type="hidden" name="referenceMarkOpened" value="11520275"><input type="hidden" name="totalhitsJur" value=""><input t??? ??
### B. D??roulement de l'instance et r??gularit?? de la saisine
Saisie conform??ment aux r??gles de comp??tence et de proc??dure applicables dans l'ordre juridictionnel (AD), **Tribunal de Corts** devait v??rifier la recevabilit?? des pr??tentions ainsi que la pertinence des moyens de fait et de droit articul??s par les parties.\n\n## II. Probl??me de droit et fondements textuels mobilis??s
### A. La question juridique centrale soumise au juge
La question d??terminante pos??e ?? **Tribunal de Corts** consistait ?? appr??cier si les constatations op??r??es et l'interpr??tation des textes vis??s justifiaient la solution retenue au regard des principes de l??galit??, de proportionnalit?? et de s??curit?? juridique.\n\n### B. Corpus normatif et textes de r??f??rence
- Dispositions l??gislatives et r??glementaires applicables en **AD** au litige ;\n- Principes directeurs du proc??s ??quitable, de la charge de la preuve et de l'obligation de motivation juridictionnelle.\n\n## III. Solution retenue et architecture de la motivation
### A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le diff??rend, **Tribunal de Corts** proc??de ?? une confrontation m??thodique entre la norme applicable et les pi??ces vers??es aux d??bats :\n\n> ?? sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Pastor, actuant de Ponent la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol, i de Ponent redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.</p> </div> <span class="h2">Antecedents de fet</span> <p id="anteced-1">RESULTANT PRIMER : Són fets provats i així es declara que en data 14 de maig de 2009, el processat Vives, nascut del dia 25 de febrer de 1960, de nacionalitat espanyola i amb antecedents penals no computables per raó de la present causa, juntament amb Quesada, ta??? ??
### B. Dispositif et sens de la d??cision
Au terme de son examen, la juridiction arr??te son dispositif dans les termes suivants :\n\n> ?? " value="ANDORRA"><input type="hidden" id="frmDocumentjurisprudencia_title" name="title" value="STCOR 81/2015"> </form><div class="jurisprudenciacontent_clickandsearchmenu clickandsearchmenu" style="display:none;"> <div class="arrow"></div> <div class="clickandsearchmenu-content"> <ul> <li> <a class="lnchrae" href="#" onclick="event.preventDefault(); raeSearchFromSelection($(this));">Diccionario RAE <i class="pull-right fa fa-caret-right"></i></a> </li> </ul> </div> </div><div style="float:none;clear:both;"></div> ??
## IV. Port??e normative, s??curit?? juridique et rep??res pratiques
### A. Apport ?? la coh??rence jurisprudentielle
Cette d??cision consolide la jurisprudence de **Tribunal de Corts** et offre un rep??re m??thodologique pr??cis pour l'interpr??tation des normes mobilis??es en **AD**.\n\n### B. Recommandations op??rationnelles pour les praticiens
- **Qualification rigoureuse** : v??rifier la r??union cumulative des conditions l??gales exig??es par la juridiction ;\n- **Consolidation probatoire** : documenter chaque all??gation factuelle par des pi??ces probantes soumises au d??bat contradictoire ;\n- **R??f??rence jurisprudentielle** : citer cet arr??t (**STCOR ANDORRA, a 28 de juliol del 2015 - ROJ: STCOR 81/2015**) au soutien des ??critures dans tout contentieux pr??sentant une identit?? de question de droit.
Score Korpus — Groundedness
98/100
Chaque affirmation factuelle a été vérifiée par cosine similarity contre les chunks sources. Méthodologie complète : www.korpus.lu/charte
Korpus — Jurisprudence
STCOR ANDORRA, a 28 de juliol del 2015 - ROJ: STCOR 81/2015
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Par cette décision rendue le 28 juillet 2015 (n° 3400068/2012), Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre) apporte une clarification structurante en matière de jurisprudence. Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal de Corts, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. 3400068/2012 seguida pel presumpte delicte major d'estafa qualificada ocasionant un perjudici superior a 6.000 euros, contra Vives, nascut el dia 25 de febrer de 1960 a Lleida, de nacionalitat espanyola, domiciliat a Sant Julià de Lòria, i defensat pel lletrat Sr. Vives, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Pastor, actuant de Ponent la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol, i de Ponent redactor de la sentèn… »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal de Corts devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STCOR ANDORRA, a 28 de juliol del 2015 - ROJ: STCOR 81/2015 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal de Corts consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (reformation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal de Corts procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« RESULTANT PRIMER : Són fets provats i així es declara que en data 14 de maig de 2009, el processat Vives, nascut del dia 25 de febrer de 1960, de nacionalitat espanyola i amb antecedents penals no computables per raó de la present causa, juntament amb Quesada, també processat per aquesta causa i actualment difunt, van vendre a Manso el total de les 90 participacions de les quals eren propietaris de la societat ORG_1, per un preu total de 50.000 euros, mitjançant escriptura pública autoritzada pel Notari Sra. Rosa Maria FERRÀNDIZ ESTEVE, sota el número 948 de protocol.… »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Contra la present resolució es pot interposar recurs d'apel·lació, davant del Tribunal de Corts en el termini de quinze dies següents a la notificació, de conformitat amb el què disposen els articles 195 i següents del Codi de Procediment Penal. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal de Corts à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal de Corts en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal de Corts avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 28 juillet 2015 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Enric Anglada Fors
Concepció Baron Mora
Anna Estragués Armengol
Andorra la Vella, vint-i-vuit de juliol del dos mil quinze
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. 3400068/2012 seguida pel presumpte delicte major d'estafa qualificada ocasionant un perjudici superior a 6.000 euros, contra Vives, nascut el dia 25 de febrer de 1960 a Lleida, de nacionalitat espanyola, domiciliat a Sant Julià de Lòria, i defensat pel lletrat Sr. Vives, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Pastor, actuant de Ponent la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol, i de Ponent redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.
Antecedents de fet
RESULTANT PRIMER : Són fets provats i així es declara que en data 14 de maig de 2009, el processat Vives, nascut del dia 25 de febrer de 1960, de nacionalitat espanyola i amb antecedents penals no computables per raó de la present causa, juntament amb Quesada, també processat per aquesta causa i actualment difunt, van vendre a Manso el total de les 90 participacions de les quals eren propietaris de la societat ORG_1, per un preu total de 50.000 euros, mitjançant escriptura pública autoritzada pel Notari Sra. Rosa Maria FERRÀNDIZ ESTEVE, sota el número 948 de protocol.
Que en la escriptura notarial de data 14 de maig de 2009, les parts van convenir expressament subjectar la compravenda de les participacions als pactes convinguts en el contracte privat signat anteriorment entre els mateixos el dia 28 d'abril de 2009, quina còpia es va protocol·litzar en l'escriptura anteriorment referida establint-se en el pacte "TERCER: GARANTIA DE PASSIU: al moment en que es signi l'escriptura pública de compravenda de les participacions de la societat ORG_1, LA PART PROMETEN VENEDORA, la qual actuarà solidàriament amb renúncia al benefici d'ordre i de divisió, garantirà personalment que la societat no tindrà cap passiu exigible, contingent i/o ocult. En cas contrari la societat ORG_1, podrà reclamar indistintament i solidàriament a Quesada i Vives que es facin càrrec de tot passiu exigible, contingent i/o ocult anterior a la data de signatura de la referida escriptura pública de compravenda de participacions".
Que en data 1 de setembre del 2011, Manso que comprava a compte de Pastor, rebé una demanda instada per l'entitat bancària ORG_3, en contra de la societat ORG_1 i dels processats Quesada i Vives, en reclamació de la quantitat de 73.549,21 euros més altres 42.454,03 euros corresponent als deutes derivats del crèdit en compte corrent que tenien obert a la referida entitat bancària i que els hi fou concedit en data 15 d'abril de 2008 i amb data de venciment el 15 d'abril de 2009, així com de la reclamació de la quantitat de 65.650,58 euros més altres 37.614,72 euros corresponent als deutes derivats del crèdit en compte corrent que tenien obert a la referida entitat bancària i que els hi fou concedit en data 2 de setembre del 2008 i amb data de venciment el 31 de maig del 2009, resultant responsable Manso de les quanties de 65650,58 euros més altres 37.614,72 euros corresponents als saldos deutors de les pòlisses de crèdit en data 15 de desembre de 2010 que corresponen a la data d'inscripció en el Registre de Societats de l'adaptació estatutària de la societat ORG_2, en tant que administrador únic de la societat ORG_1
Que posteriorment en data 26 d'octubre del 2011, Manso, en tant que legal representant legal de la societat ORG_1, va rebre una demanda instada per ORG_0, en reclamació de la quantitat de 108.246,01 euros, corresponent al saldo deutor del compte titularitat de la societat ORG_1, amb penyora i fiança solidària del processat Quesada, ja difunt.
La representació lletrada del perjudicat desistí de l'acció penal instada contra Quesada i Vives compte tingut de les sentències dictades en el marc dels procediments civils ordinaris núms. 0331-6/11 el 23 de novembre del 2011 i núm. 510-3/11 el 5 de desembre del 2012, no derivant-se cap perjudici econòmic per al Manso de forma personal.
Fonaments de dret
CONSIDERANT PRIMER : Els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major d'estafa qualificada ocasionant un perjudici superior a sis mil euros, previst i penat a l'article 209.1.e, en relació amb l'article 208 paràgraf primer, ambdós del Codi Penal, doncs del relat fàctic resulta amb força d'evidència la concurrència de tots els elements subjectius i objectius configuradors del dit tipus penal.
Efectivament, el processat Vives, juntament amb Quesada, difunt al dia d'avui, va aconseguir de la part perjudicada un desplaçament patrimonial en el seu benefici, al vendre ambdós llurs participacions de la societat ORG_1, sense que consti en absolut provada la versió de Vives de que va advertir verbalment a la part compradora de que dita societat tenia un passiu exigible, fent menció de l'existència d'un pacte, concretament el tercer, del contracte de promesa de compra- venda de participacions i cessió de material, signat amb anterioritat a l'escriptura de compra-venda, en el que consta una clàusula referent a la garantia de passiu (foli 20). No obstant això, de dita clàusula, que es pot qualificar com pròpiament d'estil, no es pot desprendre el que pretén el processat, sinó més bé tot el contrari, ja que en la mateixa s'expressa que la part prometent venedora garantirà personalment que la societat ORG_1 no tindrà cap passiu exigible contingent i/o ocult al moment en que signi l'escriptura pública de compra-venda, la qual cosa, com abans s'ha indicat, no corresponia a la realitat, el que ve a demostrar que va existir un engany precedent i suficient, al realitzar amb un evident ànim de lucre, la present operació, provocant un veritable perjudici a la part compradora. El que s'ha dit va quedar corroborat a l'acte del judici oral pel testimoniatge d'Pastor, qui manifestà que : "quan va fer el tracte no els va explicar que tenien un passiu pendent. Un no compra una empresa sabent que hi ha passius, no es compra una empresa sentenciada a mort ... Vives ni el soci li van dir res. Es va signar un contracte on es deia clarament que no hi havia passius ocults. Si fos veritat que li van dir es absurd comprar i pagar una empresa amb tot això, no té sentit. Es va assabentar quan van venir les demandes per part dels bancs i va ser quan van actuar. Abans no perquè eren ignorants d'aquesta situació. Si ho haguessin sabut no haurien comprat. Qualsevol que entengui de números o negocis veurà que van fer un negoci de "....", ara no funciona l'empresa, ha anat amb caiguda perquè no s'aguantava ....". El Tribunal, en base al principi d'immediació, vol deixar palès que la declaració realitzada per dit testimoni al plenari la considera totalment convincent, a més de venir emparada per la documentació de compra-venda ans esmentada.
Es troben així reunits tota els elements constitutius del delicte d'estafa que s'imputa a Vives, és a dir : l'ànim de lucre, l'engany d'entitat suficient per a induir a l'altre a error a l'hora de contractar, el perjudici o desplaçament patrimonial i el nexe causal directe entre l'engany provocat i el perjudici sofert per un import superior a sis mil euros.
Decisio
CONSIDERANT SEGON: Del dit delicte major n'és responsable en concepte d'autor, el processat Vives, per haver realitzat personalment els fets que l'integren, de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal.
CONSIDERANT TERCER: No concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.
CONSIDERANT QUART: A efectes de determinació de la pena, el Tribunal tindrà en compte l'establert a l'article 56 del Codi Penal, especialment la manca d'antecedents penals del processat i la seva concreta situació personal.
CONSIDERANT CINQUÈ: Tot responsable criminalment d'una infracció penal ho es també civilment, de conformitat amb allò que estableix l'article 94 del Codi Penal. No obstant la part perjudicada ha desistit de l'acció penal i ha renunciat a res reclamar.
CONSIDERANT SISÈ: D'acord amb el que disposen els articles 100.2 del Codi Penal, i 174, 175 i 181.3 c) del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat, el pagament de les despeses processals causades.
VIST: les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Vives, com autor d'un delicte major d'estafa qualificada ocasionant un perjudici superior a sis mil euros, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena de DIVUIT (18) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA CONDEMNA DE TRES ANYS així com al pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc a responsabilitat civil.
Contra la present resolució es pot interposar recurs d'apel·lació, davant del Tribunal de Corts en el termini de quinze dies següents a la notificació, de conformitat amb el què disposen els articles 195 i següents del Codi de Procediment Penal.
Així per aquesta nostra sentència jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE
[1]
Tribunal de Corts, n° 3400068/2012 — Décision commentée