× Legislació relacionada Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 94 STCOR, Penal del 29 de setembre del 2015 ( ROJ: STCOR 103/2015 - ECLI:AD:TCORAD:2015:103 ) Òrgan: Tribunal de Corts Seu: Andorra la Vella Recurs: 6000002/2015 Data resolució: 29/09/2015 Ponent: Enric Anglada Fors Tipus de resolució: Sentència Títol: FURT QUALIFICAT AMB ABÚS DE CONFIANÇA DELICTE MAJOR FURT PRESUMPCIÓ D'INNOCÈNCIA DENÚNCIA DESPESES PROCESSALS VISTA Resum I.A. La sentència judicial dictamina que la processada, Palomo, és culpable d'un delicte major continuat de furt amb abús de confiança, previst a l'article 198.e del Codi Penal. Es demostra que Palomo, com a conserge de la urbanització, va aprofitar la seva posició per entrar al domicili de la Sra. Recio i robar diverses joies d'or i amb pedres precioses, que després va vendre a una joieria. La defensa de Palomo reconeix alguns dels fets, però nega haver robat totes les joies que consten en la denúncia. El tribunal, basant-se en la prova practicada, considera que Palomo és responsable de la totalitat del furt i que no hi ha cap circumstància modificativa de la responsabilitat penal. Com a conseqüència, se li imponeix una pena de 15 mesos de presó condicional simple, amb un període de suspensió de la condemna de tres anys, així com la indemnització a la perjudicada, Sra. Recio, en la quantitat de 10.660 euros. Finalment, es condemna a Palomo al pagament de les despeses processals irrogades en aquesta causa. Sentència Magistrats Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol Tribunal de Corts Delictes Majors 60000002/2015 S E N T È N C I A Magistrats Srs. Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol XXXX, vint-i-nou de setembre del dos mil quinze. VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. 6000002/2015 seguida pel presumpte delicte major de furt amb abús de confiança, contra Palomo, nascuda el 2 d'abril del 1960 a Jaen (Espanya, filla de Mercader i de Bonet, domiciliada a XXXX i defensada pel lletrat Sr. Nuñez, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Ferrer i actuant de ponent la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors. Antecedents de fet RESULTANT PRIMER: Són fets provats i així es declara, que d'ençà el mes de juny de 2012 fins el mes de setembre del mateix any, la processada Palomo, nascuda el 2 d'abril del 1960 a Jaen (Espanya), de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, aprofità de la seva condició de conserge de la urbanització S. A., per entrar, mitjançant les claus de les que disposava, al domicili de la Sra. Recio -que es trobava de vacances en aquells mesos-, radicat a d'XXXX, dins de la urbanització abans referida, agafant d'un joier que estava guardat dins d'un calaix a l'interior d'un moble de la cambra de matrimoni, joies vàries d'or i amb pedres precioses, que la processada Palomo anà a vendre a la joieria "L'A. D.O.", posant de relleu que pel que fa el restant de les joies que consten en la denuncia, Palomo nega haver-les agafat. Està d'acord amb la qualificació jurídica efectuada pel Ministeri Fiscal considerant els fets constitutius del delicte major de furt amb abús de confiança, tipificat a l'article 198 e) del Codi Penal, estimant que seria suficient la imposició d'una pena de 6 mesos de presó condicional simple, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, a tenor de que li es d'aplicació la circumstància atenuant prevista a l'article 29.5 del Codi Penal, no té antecedents penals, està penedida dels fets, havent de tenir en compte la seva situació personal al moment dels fets, que propicià la comissió dels mateixos, en particular l'estat de salut de la seva mare i la seva mort amb posterioritat, demanant el lletrat, per últim, de tenir en compte també la precària situació econòmica de la Sra. Palomo, que té un fill de 16 anys que la necessita. RESULTANT SEGON: El Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius del delicte major de furt amb abús de confiança, tipificat a l'article 198 e) del Codi Penal, considerant- se responsable en concepte d'autora a Palomo, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal. Demana que s'imposi a la processada una pena de divuit mesos de presó condicional qualificada a l'abonament de la responsabilitat civil en el termini de 6 mesos, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com el pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil, reclama per la perjudicada Sra. Recio la suma de 10.660 EUR. En l'acte del judici oral, ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals. RESULTANT TERCER: La defensa de la processada, el lletrat Sr. Nuñez, manifesta que la seva representada reconeix haver agafat del joier de la Sra. Recio les següents joies, un anell d'or en forma de segell amb l'escut familiar, format per un lleó i d'altres símbols o detalls, l'aliança d'or de casament del marit de la denunciant, un collar d'or de peces allargades unides amb nusos, una "gargantilla" d'or de mall, dibuixada amb peces planes, un parell de bessons d'or, rectangulars amb dos tonalitats, un parell d'arracades en forma d'espiga rectangulars, una medalla de primera comunió i un anell d'or amb petites maragdes de color verd, i que aquestes joies les va vendre a la joieria "L'A. D.O.", posant de relleu que pel que fa el restant de les joies que consten en la denuncia, Palomo nega haver-les agafat. Fonaments de dret CONSIDERANT PRIMER: Els fets declarats provats son legalment constitutius d'un delicte major continuat de furt amb abús de confiança, previst i penat a l'article 198 apartat e) del Codi Penal en relació amb l'article 59 del mateix Text legal, puix que es evident que en el cas enjudiciat, com resulta del relat fàctic, concorren tots els elements configuradors de l'esmentat tipus penal, a l'haver agafat Palomo, amb un evident ànim de lucre, joies de la propietària del pis, utilitzant les claus que li havia deixat aquesta perquè anés a regar-li les plantes mentre estava fora de vacances, com reconeix així mateix la pròpia defensa de la processada. CONSIDERANT SEGON: De dit delicte n'és responsable en concepte d'autora Palomo, per haver realitzat personalment els fets que l'integren, de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, com ha quedat plenament acreditat amb la prova practicada a l'acte del judici oral, singularment pel conjunt de les declaracions dels testimonis que venen a avalar les detallades explicacions donades per la propietària del pis, la qual va a començar a sospitar que li prenien les joies "de mica en mica" de l'interior d'un joier que tenia guardat sota la roba interior a una còmoda de la seva habitació, fins que adquirí la plena certesa de la realitat de que les hi anaven furtant quan va trobar a faltar una peça que feia anys que no es tocava, uns bessons del seu marit. Aleshores, va fer una llista, amb el corresponent dibuix, de les joies sostretes, totes elles peces d'or, essent la majoria d'aquestes antigues, al procedir de les famílies dels seus pares. I va dir-ho a les dues persones que tenien claus de casa seva, la conserge Palomo i la dona de fer feines Ropero, dient-les-hi que ho anava a denunciar a la policia. Més tard, Palomo reconegué a la Sra. Recio que va ser ella i li demanà que no la denunciés, que intentaria retornar-li les joies que li havia agafat (trucant inclús Palomo al lloc on les va vendre, però va resultar impossible recuperar-les, degut a que, al tractar-se de peces d'or, s'havien fos des de feia temps), però la denúncia ja l'havia efectuat. Tot i que Palomo reconeix haver furtat, aquell estiu, joies de casa de la Sra. Recio, en més d'una ocasió i haver-les venut a l'A. D.O., dient que hi anava de part de la seva germana, que era clienta habitual de dit establiment, percebent un cop uns 600 EUR i un altra vegada una mica més de 400 EUR, no accepta haver agafat totes les joies que consten com a furtades, afegint que també tenia clau de dit pis la noia de la neteja. No obstant això, el Tribunal, en base a la prova practicada, considera acreditat que les 17 peces d'or -anells, collarets, arracades, medalles, una polsera i uns bessons- que van desaparèixer del joier que la Sra. Recio tenia amagat dins de la calaixera, foren -totes- sostretes per la processada, doncs, d'una banda, sempre s'emprà el mateix modus operandi, no trobant la propietària mai res forçat o regirat i l'única persona que tenia coneixement d'on es trobava aquest joier, després d'haver-lo localitzat, era Palomo, havent-hi un altra joier amb bijuteria a la vista, del qual mai va desaparèixer rés, segons explicà la perjudicada, i, d'una altra, que no hi ha cap motiu per pensar que part de les joies fossin furtades per una persona i la resta per una altra diferent, ni tant sols per la persona que també disposava de la clau d'entrada a l'habitatge de la Sra. Recio, na Ropero, la qual, al moment dels fets, portava realitzant feines de neteja a dita casa de des de feia 20 anys, sense haver tingut cap tipus d'incidència en tant perllongat període de temps. Però, és més, no consta que Ropero hagi venut mai cap peça d'or a algun establiment del Principat, segons la comprovació i investigació efectuada pel Servei de Policia. En conseqüència, la participació en el furt continuat de totes les joies sostretes al domicili de la Sra. Recio per part de l'acusada Palomo, en concepte d'autora, s'estima demostrat amb el conjunt de mitjans de prova practicats, els quals es consideren més que suficients per desvirtuar el principi de presumpció d'innocència que empara a qualsevol persona, encara que sigui, com en el supòsit enjudiciat -respecte de la part no reconeguda per ella-, mitjançant prova indiciària, doncs no es pot desconèixer, ni obviar, que els indicis que apunten a Palomo, són varis, estan relacionats entre sí, són concomitants i tenen naturalesa inequívocament acusatòria. CONSIDERANT TERCER: No concorre en l'acusada cap circumstància modificativa de la responsabilitat penal, ni la invocada per la seva direcció lletrada, atenuant de confessió, prevista a l'article 29.5 del Codi Penal, doncs, a més de que el reconeixement del furt de les joies per part de Palomo fou com a conseqüència de la denúncia ja formulada per la seva propietària, el cert és que la processada, al comparèixer davant del Servei de Policia no reconegué haver sostret totes les joies que faltaven, sinó només unes quantes, per la qual cosa, al no existir una confessió plena, com ja ha dit amb anterioritat aquest mateix Tribunal, no es pot apreciar la concurrència de dita circumstància atenuatòria de la responsabilitat criminal. CONSIDERANT QUART: que a efectes de fixació de la penalitat, el Tribunal tindrà en compte el disposat a l'article 56 del Codi Penal i concretament la manca d'antecedents penals de la inculpada, la seva situació personal i familiar en l'època dels fets i en el moment actual, el seu real penediment, les expectatives favorables a la seva reinserció, així com la voluntat manifestada de rescabalar el perjudici causat, per la qual cosa se l'imposa una pena de presó condicional simple i no qualificada, com interessava el Ministeri Públic. CONSIDERANT CINQUÈ: Tot responsable criminalment d'un delicte o falta ho es també civilment, d'acord amb l'establert als articles 90 i 94 del Codi Penal, i per tant, l'acusada, de conformitat amb el contingut de l'article 91 del mateix text legal, haurà d'indemnitzar a la perjudicada Sra. Recio, en la quantitat de 10.660 EUR, que es el valor de les disset joies sostretes, segons el peritatge realitzat per la Sra. Carranza. Al respecte, s'ha de puntualitzar que si bé és cert, com apunta la direcció lletrada de Palomo, que la perícia es va portar a terme, només en base als dibuixos realitzats i explicacions donades per la pròpia perjudicada, doncs no es disposava de les joies furtades, ja que, al ser totes elles d'or, s'havien fos, el que comporta que no s'hagi pogut determinar el preu exacte i real de cada una de les peces furtades, sent el valor fixat per la pèrit només aproximatiu, no és menys cert que, havent aportat la perjudicada totes les dades possibles als efectes de determinar el valor material de les joies que li foren sostretes per la processada, el Tribunal estima que s'ha de concedir efectivament la quantitat sol·licitada i que resulta de la perícia efectuada, compte tingut que si l'import del quantum indemnitzatori s'atorgués fixant una suma total forfetària, aquesta podria ser força més irreal que la resultant de l'estudi efectuat per una persona experta en la matèria, la qual ha fet la valoració de cada una de les peces, tal com ha explicat al plenari, sense prendre en consideració el preu de la mà d'obra, ni tenir en compte el valor de les pedres precioses i, partint d'uns mínims, en base al preu que tenia l'or al moment dels fets. I si a tot això, afegim que algunes de dites joies eren antigues i provenien dels propis avantpassats de la perjudicada, sense haver-se demanat per part d'aquesta el valor d'afecció de dites joies, és pel que, en base al principi dispositiu, el Tribunal estima totalment adequat i ponderat fixar el montant indemnitzatori pel perjudici sofert, com a conseqüència de l'il·lícit penal d'autes, en l'import total reclamat de 10.600 EUR. CONSIDERANT SISÈ: D'acord amb lo que disposen els article 100.2 del Codi Penal i 174, 175.2 i 181.1 c) del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusada el pagament de les despeses processals causades. VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts, F A L L E M : Hem de condemnar i condemnem Palomo, com a responsable en concepte d'autora, d'un delicte major continuat de furt amb abús de confiança, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena de QUINZE MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL SIMPLE, amb un període de suspensió de la condemna de tres anys. En concepte de responsabilitat civil, Palomo haurà d'indemnitzar a la perjudicada, senyora Recio, en la quantitat total de DEU MIL SIS-CENTS SEIXANTA EUROS (10.660,- EUR). Així mateix, es condemna a Palomo al pagament de les despeses processals irrogades en aquesta causa. Contra aquesta sentència es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal en un termini de quinze dies següents a la notificació de conformitat amb el què disposa l'article 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal. Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE