STCOR ANDORRA, a 28 d'octubre del 2015 - ROJ: STCOR 124/2015
reformation
JuridictionTribunal de Corts
Niveauappel
Date du prononcé28 octobre 2015
Numéro6000008/2014
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STCOR 124/2015 (ECLI:AD:TCORAD:2015:124)
> **Décision commentée :** STCOR 124/2015 (ECLI:AD:TCORAD:2015:124), Tribunal de Corts, Andorra la Vella, 28 octobre 2015, recours n° 6000008/2014 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
>
> *Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus a été reconstituée à partir de l'en-tête de la décision.*
## Faits et procédure
Le litige oppose deux beaux-frères, MM. Salamanca et Narváez, dans un contexte de conflit familial lié à la prise en charge de la mère de l'un d'eux, atteinte de la maladie de Parkinson. Les faits se déroulent le 24 mai 2011, en deux épisodes.
Dans l'après-midi, une première discussion survient au domicile de M. Narváez. M. Salamanca y tient des propos que le tribunal retient comme constitutifs de menaces : « si portes la meva mare a una residència ja has begut oli perquè a mi tan me fa estar viu que mort, però tu ja has begut oli » (traduction : « si tu mets ma mère dans une résidence, tu as déjà bu de l'huile, car pour moi, être vivant ou mort c'est pareil, mais toi, tu as déjà bu de l'huile »). M. Narváez porte plainte le soir même.
Vers 20 h 49, M. Salamanca revient au domicile, accompagné de son père. Une nouvelle altercation éclate, qui se poursuit à l'extérieur. M. Salamanca frappe M. Narváez d'un coup de pied au genou gauche, puis se jette sur lui. M. Narváez le repousse et le frappe au visage. M. Salamanca chute et se blesse à la tête. Les constats médicaux font état, pour M. Salamanca, de plaies nécessitant des points de suture, et pour M. Narváez, d'une contusion au genou gauche et d'un état d'anxiété ayant entraîné six jours d'arrêt de travail.
Le ministère public a qualifié les faits de délit majeur de lésions dolosives (art. 113.2 du Code pénal) à l'encontre de M. Narváez, de délit majeur de menaces conditionnelles (art. 140.1) et de délit mineur de lésions dolosives (art. 113.1) à l'encontre de M. Salamanca. Il requérait, respectivement, dix-huit mois et quinze mois de prison conditionnelle, ainsi qu'une amende de 1 500 euros pour ce dernier. La défense de M. Narváez soutenait la légitime défense ; celle de M. Salamanca invoquait la même cause d'irresponsabilité et, à titre subsidiaire, une simple contravention de lésions (art. 476.1 du Code pénal). Le tribunal de Corts a statué en premier et dernier ressort, sous réserve de l'appel prévu par le dispositif.
## Question de droit
La décision soulève principalement deux questions :
1. **La légitime
Korpus — Jurisprudence
STCOR ANDORRA, a 28 d'octubre del 2015 - ROJ: STCOR 124/2015
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STCOR 124/2015 (ECLI:AD:TCORAD:2015:124)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STCOR 124/2015 (ECLI:AD:TCORAD:2015:124), Tribunal de Corts, Andorra la Vella, 28 octobre 2015, recours n° 6000008/2014 (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus a été reconstituée à partir de l'en-tête de la décision.
Faits et procédure
Le litige oppose deux beaux-frères, MM. Salamanca et Narváez, dans un contexte de conflit familial lié à la prise en charge de la mère de l'un d'eux, atteinte de la maladie de Parkinson. Les faits se déroulent le 24 mai 2011, en deux épisodes.
Dans l'après-midi, une première discussion survient au domicile de M. Narváez. M. Salamanca y tient des propos que le tribunal retient comme constitutifs de menaces : « si portes la meva mare a una residència ja has begut oli perquè a mi tan me fa estar viu que mort, però tu ja has begut oli » (traduction : « si tu mets ma mère dans une résidence, tu as déjà bu de l'huile, car pour moi, être vivant ou mort c'est pareil, mais toi, tu as déjà bu de l'huile »). M. Narváez porte plainte le soir même.
Vers 20 h 49, M. Salamanca revient au domicile, accompagné de son père. Une nouvelle altercation éclate, qui se poursuit à l'extérieur. M. Salamanca frappe M. Narváez d'un coup de pied au genou gauche, puis se jette sur lui. M. Narváez le repousse et le frappe au visage. M. Salamanca chute et se blesse à la tête. Les constats médicaux font état, pour M. Salamanca, de plaies nécessitant des points de suture, et pour M. Narváez, d'une contusion au genou gauche et d'un état d'anxiété ayant entraîné six jours d'arrêt de travail.
Le ministère public a qualifié les faits de délit majeur de lésions dolosives (art. 113.2 du Code pénal) à l'encontre de M. Narváez, de délit majeur de menaces conditionnelles (art. 140.1) et de délit mineur de lésions dolosives (art. 113.1) à l'encontre de M. Salamanca. Il requérait, respectivement, dix-huit mois et quinze mois de prison conditionnelle, ainsi qu'une amende de 1 500 euros pour ce dernier. La défense de M. Narváez soutenait la légitime défense ; celle de M. Salamanca invoquait la même cause d'irresponsabilité et, à titre subsidiaire, une simple contravention de lésions (art. 476.1 du Code pénal). Le tribunal de Corts a statué en premier et dernier ressort, sous réserve de l'appel prévu par le dispositif.
Question de droit
La décision soulève principalement deux questions :
**La légitime
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal de Corts, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts la Causa núm. 6000008/2014, seguida pels presumptes delictes majors de lesions doloses i amenaces condicionals i delicte menor de lesions doloses contra els acusats Narváez, nascut el 10 d'abril del 1968 a La Seu d'Urgell, Espanya, fill de Jaume i de Concepció, de nacionalitat andorrana, sense antecedents penals, en llibertat provisional en la present causa, defensat pel Lletrat Sr. ENTITY_5; i Salamanca, nascut el 18 de gener del 1963 a Sant Julià de Lòria, fill d… »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal de Corts devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STCOR ANDORRA, a 28 d'octubre del 2015 - ROJ: STCOR 124/2015 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal de Corts consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (reformation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal de Corts procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: vers les 17:48 hores del dia 24 de maig del 2011 l'acusat Salamanca, nascut el dia 18 de gener del 1963, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, es desplaçà al domicili del seu cunyat, el també acusat Narváez, nascut el 10 d'abril del 1968, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, radicat a XXXX, a fi de visitar a la seva mare, la Sra. Plaza, que pateix la malaltia de Parkinson i que la cuidaven en estances de quinze dies alternes a casa d'un i de l'altre.… »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra sentencia, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal de Corts à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal de Corts en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal de Corts avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 28 octobre 2015 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
Tribunal de Corts
Delicte Major 6000008/2014
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Josep Maria Pijuan Canadell
Jacques Richiardi
Anna Estragués Armengol
Andorra la Vella, vint-i-vuit d'octubre del dos mil quinze.
VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts la Causa núm. 6000008/2014, seguida pels presumptes delictes majors de lesions doloses i amenaces condicionals i delicte menor de lesions doloses contra els acusats Narváez, nascut el 10 d'abril del 1968 a La Seu d'Urgell, Espanya, fill de Jaume i de Concepció, de nacionalitat andorrana, sense antecedents penals, en llibertat provisional en la present causa, defensat pel Lletrat Sr. ENTITY_5; i Salamanca, nascut el 18 de gener del 1963 a Sant Julià de Lòria, fill de Josep i de Roser, de nacionalitat andorrana, sense antecedents penals, en llibertat provisional en la present causa, defensat per la Lletrada Sra. ENTITY_7; essent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Durán, actuant de ponent la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol, havent designat el Tribunal ponent per la redacció de la sentència al Magistrat Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.
RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: vers les 17:48 hores del dia 24 de maig del 2011 l'acusat Salamanca, nascut el dia 18 de gener del 1963, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, es desplaçà al domicili del seu cunyat, el també acusat Narváez, nascut el 10 d'abril del 1968, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, radicat a XXXX, a fi de visitar a la seva mare, la Sra. Plaza, que pateix la malaltia de Parkinson i que la cuidaven en estances de quinze dies alternes a casa d'un i de l'altre.
Arran de la mala relació entre els dos acusats, s'originà una discussió entre ells en el decurs de la qual Salamanca es dirigí vers el seu cunyat Narváez i li digué si portes la meva mare a una residència ja has begut oli perquè a mi tan me fa estar viu que mort, però tu ja has begut oli.
Vers les 19:20 hores del mateix dia Narváez va comparèixer al Despatx Central del Servei de Policia i formulà denúncia per aquests fets contra el seu cunyat Salamanca.
El mateix dia, vers les 20:49, Salamanca tornà a personar-se al domicili de Narváez, aquest cop acompanyat del seu pare Daza, a fi de tractar temes relacionats amb la salut i benestar de la Sra. Plaza, originant-se una altra discussió entre ambdós dins del domicili, que continua a l'exterior i en el decurs de la qual Salamanca li donà un cop de peu al genoll esquerra a Narváez, abalançant-se tot seguit sobre ell i quedant damunt seu, reaccionant Narváez donant-li una empenta a Salamanca per treure-se'l de sobre i alhora un cop de puny a la cara per evitar que Salamanca els seguís agredint, el que temia tota vegada que Salamanca és expert amb arts marcials. A conseqüència de l'empenta i el cop de puny, Salamanca va caure al terra, colpejant-se el cap.
Salamanca patí ferides consistents en una ferida a la cella esquerra i una ferida a la branca mandibular dreta, requerint punts de sutura per la seva curació, i Narváez una contusió al genoll esquerra i un estat d'ansietat associat, que requerí primera assistència mèdica per la seva curació, havent estat sis dies de baixa laboral.
La ORG_0 (C.A.S.S.) ha acreditat perjudicis per prestacions mèdiques pels imports de 112,57 euros, per compte de Salamanca, i de 168,15 euros, per compte de Narváez, que reclama.
RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal, en la qualificació provisional, qualificà els fets com a constitutius d'un delicte major de lesions doloses que han requerit per a la seva curació tractament mèdic posterior a la primera assistència, tipificat en l'article 113.2, d'un delicte major d'amenaces condicionals, tipificat a l'article 140.1, i d'un delicte menor de lesions doloses que han requerit primera assistència mèdica per a la seva curació, de l'article 113.1, tots ells del Codi penal, considerant a l'acusat Narváez responsable penalment en concepte d'autor del delicte major de lesions doloses, i a l'acusat Salamanca responsable penalment en concepte d'autor del delicte major d'amenaces condicionals i del delicte menor de lesions doloses, sense la concurrència en cap dels dos acusats de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal. El Ministeri Fiscal sol·licità per l'acusat Narváez la pena de divuit (18) mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i per l'acusat Salamanca la pena única de quinze (15) mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i multa de mil cinc-cents (1.500,00) euros, i per als dos la condemna al pagament de les despeses processals causades.
I, en concepte de responsabilitat civil i de conformitat amb el que disposa l'article 18 del Codi de Procediment Penal, el Ministeri Fiscal demanà la condemna dels acusats Narváez i Salamanca a indemnitzar a la ORG_0 (C.A.S.S.) en els import de 112,57 euros i 168,15 euros, respectivament, en concepte de prestacions mèdiques sufragades, més els interessos legals corresponents.
En l'acte del judici oral el Ministeri Fiscal reiterà i elevà a definitives les seves conclusions provisionals.
RESULTANT TERCER. La defensa de l'acusat Narváez, en el seu escrit de qualificació provisional, va mostrar el seu parcial acord amb l'exposició de fets del Ministeri Fiscal, no estant d'acord amb la qualificació doncs entén que el seu defensat actuà en legítima defensa, havent-se produït una agressió il·legítima prèvia, no sent en absolut desproporcionat el mitjà emprat per la defensa, ni havent-hi excés en la defensa ni provocació prèvia, per la qual cos entén que el seu defensat no és responsable per manca de l'antijuridicitat de la conducta, corresponent que sigui absolt. En concepte de responsabilitat civil, reclama que el seu defensat sigui indemnitzat en les quantitats de 190 euros, pels sis dies de baixa, i 1.000 euros en concepte de pretium doloris, així com els honoraris d'advocat.
En l'acte del judici oral la Defensa de l'acusat Narváez va ratificar l'escrit de qualificació provisional.
RESULTANT QUART. La defensa de l'acusat Salamanca, en el seu escrit de qualificació provisional, va mostrar el seu desacord amb l'apreciació dels fets que efectua el Ministeri Fiscal, entenent que cal aplicar la circumstància excloent de la responsabilitat criminal de l'article 27 del Codi penal, de la legítima defensa, no podent-se condemnar al seu defensat, ni imposar-li el pagament de cap import en concepte de responsabilitat civil, havent-se de pronunciar la seva absolució, també pel delicte major d'amenaces. Subsidiàriament, pel cas de que no s'apreciés la circumstància excloent de la responsabilitat criminal, els fets comesos per Salamanca constituirien una contravenció penal de lesions tipificada a l'article 476.1 del Codi penal.
Pel que fa a la responsabilitat civil, aquesta representació lletrada de l'acusat Salamanca reclama a l'acusat Narváez les indemnitzacions de 750 euros en concepte de perjudici estètic, 1.500 euros en concepte de pretium doloris i 37,52 euros en concepte de despeses no reemborsades per la CASS.
En l'acte del judici oral la Defensa de l'acusat Salamanca va ratificar l'escrit de qualificació provisional.
Fonaments de dret
CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats constitueixen:
Primer. Un delicte major d'amenaces condicionals de l'article 140.1 del Codi penal, doncs la frase si portes la meva mare a una residència ja has begut oli perquè a mi tan me fa estar viu que mort, però tu ja has begut oli, suposa per sí sola l'anunci d'un mal greu per a la vida o integritat física, mal que és futur, injust, possible i susceptible d'infondre temor en la víctima.
Segon. Un delicte menor de lesions doloses que han requerit primera assistència mèdica per a la seva curació de l'article 113.1 del Codi penal, doncs hi hagué una agressió, un cop de peu al genoll esquerra, amb abalançament i fent caure a terra a la persona agredida, el que palesa un evident animus laedendi o intenció de lesionar que és el que caracteritza el delicte de lesions, en les diverses modalitats tipificades en els articles 113 a 116 del Codi Penal, havent-se produït el resultat típic de lesions que han precisat per a la seva curació assistència mèdica, doncs consta que Narváez fou assistit al Servei d'Urgències de l'Hospital de Nostra Senyora de Meritxell on se li aprecià una contusió en el genoll esquerre, havent-se-li practicat una radiografia que descartà lesions òssies agudes i essent-li prescrita medicació, com resulta dels informes que consten als folis 13, 14 i 57 a 61, informe d'assistència al Servei d'Urgències de l'Hospital i forense.
CONSIDERANT SEGON. L'acusat Salamanca és penalment responsable en concepte d'autor del delicte major d'amenaces condicionals i del delicte menor de lesions doloses, ja definits, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, resultant la seva participació de les manifestacions del també acusat Narváez al judici oral, explicant els dos episodis viscuts aquella tarda del 24 de maig del 2011, en primer quan el seu cunyat li va dir que si no estàs content posaré a la teva mare a la residència, negant haver-lo amenaçat en cap moment. I, en relació als fets succeïts vers les 20:49 del mateix dia, Salamanca manifestà que discutí amb el seu cunyat, que aquest l'amenaçà dient-li que sortissin a fora i que li trencaria la cara davant del seu pare, i que varen sortit a fora i Narváez li va fer un cop de puny que va poder esquivar i una forta empenta, i de la inèrcia va anar a topar amb una porta de fusta que hi havia al darrera fent-se un cop al cap que li feu perdre el coneixement, i negà haver agredit al seu cunyat de cap manera (foli 39). I a l'acte del judici oral va declarar en el mateix sentit, si bé afegint que Narváez qui li va donar un cop amb el genoll a la seva mandíbula, el que no havia dit a la Batllia.
Al Servei d'Urgències de l'Hospital de Nostra Senyora de Meritxell li foren apreciades heridas contusa en región maxil·lar inferior derecha de aproximadamente 1 cm de longitud en región superciliar izquierda de aproximadamente 2 cm de bordes irregulares. Tot i que és cert que Salamanca va referir dolor a la parrilla costal, l'exploració radiològica descartà fractura (foli 16), no consta que li fossin apreciades altres contusions o hematomes, la qual cosa fa dubtar de la veracitat de les seves manifestacions a la Batllia quan digué Que en recobrar el coneixement es troba a terra amb ferides , així com diversos hematomes a l'espatlla esquerra, als braços, a les costelles (foli 39).
El Ministeri Fiscal acusa a Narváez com autor del delicte major de lesions doloses que han requerit per a la seva curació tractament mèdic posterior a la primera assistència, tipificat en l'article 113.2 del Codi penal, per les lesions sofertes per Salamanca, una ferida a la cella esquerra i una ferida a la branca mandibular dreta, que necessitaren l'aplicació de punts de sutura per a la seva curació (informe d'assistència al foli 16 i l'informe forense als folis 67 a 73), doncs entén que hi hagué una baralla mútuament acceptada, el que descarta tota possibilitat d'apreciació de la legitima defensa en un o altre acusat.
No obstant, no hi ha lloc a apreciar el delicte major de l'article 113.2 del Codi penal, doncs és d'apreciar en la conducta de l'acusat Narváez la concurrència de la circumstància excloent de la responsabilitat criminal de la legítima defensa pròpia de l'article 27.1 del Codi Penal, doncs concorren tots els requisits exigits per a la seva aplicació, d'acord amb la jurisprudència d'aquest Tribunal que, per apreciar la circumstància excloent de la responsabilitat penal esmentada, exigeix que l'agent actuï en defensa de la persona o drets propis o d'altra persona, que ha de concórrer en primer lloc una agressió il·legítima, que hi hagi necessitat racional del mitjà emprat per impedir o repel·lir l'agressió, que l'acte defensiu no sigui desproporcionat, que el mal causat per l'acció defensiva no sigui desproporcionat amb la gravetat del mal que s'intenta impedir o les circumstàncies de l'agressor, i que no hi hagi hagut provocació suficient per part del defensor (Tribunal de Corts sentència de 20/5/2009, causa núm. TC-127-2/07 i sentència de 30 de setembre del 2014, causa núm. TC-031-3/13). Requisits tots ells que són d'apreciar en la conducta de l'acusat Narváez doncs el Tribunal entén plenament acreditat que fou Salamanca qui primerament va agredir al seu cunyat, donant-li una puntada de peu al genoll i abalançant-se sobre ell, i davant d'aquesta acció, que constituí una flagrant agressió, no provocada i injustificada, malgrat que ells dos discutissin, Narváez reaccionà donant-li una empenta per treure-se'l de sobre i alhora un cop de puny a la cara per evitar que el seu cunyat el seguís agredint, doncs ho temia perquè el seu cunyat és expert en arts marcials i li tenia por, el mateix Salamanca té reconegut al judici oral que ha fet taekwondo, karate i boxa. I la reacció defensiva de Narváez es reputa proporcionada, atenent al medi emprat per l'agressor, per la qual cosa, apreciant la concurrència de la circumstància excloent de la legítima defensa pròpia, procedeix dictar la seva absolució del delicte major de lesions doloses pel quin venia acusat.
CONSIDERANT TERCER. No concorren en acusat Salamanca circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal.
En atenció a la no concurrència de les circumstàncies modificatives esmentades, i atès que les penes assenyalades al delicte major d'amenaces condicionals i al delicte menor de lesions doloses en els articles 140.1 i 113.1 del Codi penal, pena de presó de tres mesos a tres anys en el primer delicte, i pena d'arrest i multa fins a sis mil euros en el segon, fent ús el Tribunal de la facultat que li atorga l'article 58.3 del Codi Penal, imposa a l'acusat Salamanca la pena única de vuit mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, i multa de tres-cents (300,00) euros.
CONSIDERANT QUART. De conformitat amb allò que disposen els articles 90 i següents del Codi Penal, declarem a l'acusat Salamanca responsable civil i, en dit concepte, el condemnem a indemnitzar a Narváez en les quantitats de cent noranta (190,00) euros en concepte d'Incapacitat Total Transitòria (I.T.T.), atès l'informe forense que assenyala sis dies de baixa laboral, i mil (1.000,00) euros en concepte de Pretium doloris, avaluat en molt lleuger (1/7) en el mateix l'informe forense. També haurà d'indemnitzar a la ORG_0 en la quantitat de cent seixanta-vuit euros amb quinze cèntims (168,15) en concepte de les prestacions mèdiques abonades per compte de Narváez.
Les quantitats indicades s'incrementaran amb els interessos legals fins al seu total pagament.
CONSIDERANT CINQUÈ. D'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat Salamanca el pagament de la meitat de les despeses processals causades, sense inclusió de les despeses d'advocat, declarant d'ofici la meitat restant corresponent a l'acusat absolt Narváez.
Decisio
V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Tribunal de Corts,
F A L L E M :
Que hem d'absoldre i absolem a l'acusat Narváez del delicte major de lesions doloses pel quin venia acusat, declarant d'ofici la meitat de les despeses processals causades.
Que hem de condemnar i condemnem a l'acusat Salamanca com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte major d'amenaces condicionals i d'un delicte menor de lesions doloses, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena de VUIT MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, i MULTA DE TRES-CENTS (300,00) EUROS, així com al pagament de la meitat de les despeses processals causades, sense inclusió de les despeses d'advocat.
Condemnem a l'acusat Salamanca a indemnitzar a Narváez en la quantitat de mil cent noranta (1.190,00) euros i a la ORG_0 en la quantitat de cent seixanta-vuit euros amb quinze cèntims (168,15), en ambos casos amb els interessos legals fins al seu total pagament.
Contra aquesta resolució les parts poden interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació.
Així per aquesta nostra sentencia, definitivament jutjant, ho manem i signem.