× Legislació relacionada Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 98.3 STCOR, Penal del 12 de maig del 2006 ( ROJ: STCOR 2/2006 - ECLI:AD:TCORAD:2006:2 ) Òrgan: Tribunal de Corts Seu: Andorra la Vella Recurs: TC-088-1/03 Data resolució: 12/05/2006 Ponent: Concepció Baron Mora Tipus de resolució: Sentència Títol: LESIONS PER IMPRUDÈNCIA GREU (ACCIDENT DE CIRCULACIÓ) DELICTE MAJOR DELICTE MENOR IMPRUDÈNCIA LESIONS PER IMPRUDÈNCIA DANYS SOBRESEÏMENT TOTAL Resum I.A. El Tribunal de Corts ha dictaminat una sentència en relació a un accident esquí que va ocorrer el 31 de març de 1999 a l'estació Pas de la Casa-Grau Roig. La demandant, Pla, va patir lesions greus després de xocar contra una rodona de fusta sense protecció mentre esquiava per una pista de dificultat vermella. El tribunal ha considerat que l'accident va ser parcialment causat per la falta de seguretat de la pista, específicament per la manca de protecció de les rodones de fusta, i que el responsable de la seguretat de la pista, Elías, és responsable penalment del delicte menor de lesions per imprudència. El tribunal ha condemnat Elías a una multa de 1.000 euros i al pagament de les despeses processals. A més, ha condemnat Elías, solidàriament amb la companyia asseguradora ORG_3 i subsidiàriament amb la societat ORG_2, a pagar a Pla una indemnització de 78.672,50 euros per danys i perjudicis. El tribunal ha considerat que la responsabilitat de l'accident és compartida entre Elías (70%) i Pla (30%), ja que la demandant va adoptar un comportament imprudent en baixar una pista de dificultat vermella sense tenir l'experiència necessària. No obstant això, el tribunal ha considerat que la falta de seguretat de la pista va contribuir significativament a l'accident i que, per tant, Elías és responsable penalment del delicte. Sentència Magistrats Concepció Baron Mora Jacques Richiardi Martel Elisenda Franquet Font S E N T È N C I A Magistrats Srs. Concepció Baron Mora Jacques RICHIARDI Elisenda FRANQUET FONT A la vila d'Andorra la Vella, dotze de maig del dos mil sis. VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa Núm. TC-088-1/03 seguida pel presumpte delicte major d'imprudència amb resultat de lesions, contra Elías, nascut el dia 19 de juliol del 1.953 a Madrid, fill de Alvarado i de Ruiz, de nacionalitat espanyola, i defensat pel Lletrat Sr. Campillo, que també representa als responsables civils solidari, la Companyia d'Assegurances Farré, i subsidiari, S.A.E.T.D.E., sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Puga i acusació particular el Lletrat Sr. Blasco, en representació de la perjudicada, Sra. ENTITY_13; actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Jacques Richiardi. RESULTANT: que són fets provats que el 31 de març de 1999, vers les 12 hores, Pla, esquiadora poc experimentada de 19 anys d'edat, efectuava la baixada de la pista "Grandalles", de categoria vermella, de l'estació Pas de la Casa- Grau Roig, explotada per la ORG_1 dita ORG_2, assegurada a la companya ORG_3 i de la qual la direcció de pistes, amb càrrec especialment de la seguretat de les pistes era el processat Elías, nascut el 19 de juliol de 1953, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals. A partir de la balisa núm. 6 de la pista, l'esquiadora adoptà una posició de "schuss" per tal d'evitar d'haver d'empènyer amb els bastons una zona plana situada a l'avall. Agafà doncs velocitat però perdé el control dels seus esquís, desviant la trajectòria normal i es dirigí vers l'extremitat dreta de la pista en aquest lloc ample de 40 metres i més particularment amb rodones de fusta d'un diàmetre de 140 mm i d'una alçada aproximada de 2'5 metres, espaiats aproximadament de 6'5 metres, destinats a assenyalar la presència del "torrent de la barraca cremada" i desproveïts de tota protecció directa o indirecta. Intentà de manera incontrolada d'evitar les rodones de fusta, passant pel mig d'algunes d'elles, però el seu esquí dret en colpí una. Colpí seguidament aquesta amb la seva cama dreta que es fracturà a nivell de tíbia desprès caigué a terra, cames obertes lo que provocà un traumatisme de pelvis i del coll de la bufeta. En l'informe final de data 31 de maig de 2001, el Dr. Serra retenia un temps de consolidació lesional de 490 dies, fixà un grau d'IPP de 40'5% i qualificà el pretium doloris d'important, el perjudici estètic d'entre moderat i mitjà i el perjudici especial en cas de tenir fill del fet d'efectuar obligatòriament cesària d'important. RESULTANT: que a l'acte de la vista oral, el Ministeri Fiscal no formula acusació contra Elías reprenent les al·legacions que havia desenvolupat en el seu escrit de data 5 de febrer de 2004, pel qual sol·licitava el sobreseïment total definitiu de la causa. Fa valdre que: la querellant era a la data dels fets una esquiadora poc experimentada ja que segons les seves declaracions, s'havia iniciat a l'esquí la temporada 1995/96, esport que havia practicat dos dies per temporada. Dos dies abans, havia ja estat víctima d'un accident donant-se un cop a la cama amb els esquís, ferint-se lleument. Efectuava la baixada d'una pista de dificultat vermella, concebuda per esquiadors experimentats i amb bon nivell d'equí, que coneixia be per haver-la baixat en diferents ocasions els dies precedents. Arribada a la meitat de la pendent, havia adoptat una posició aerodinàmica de "schuss", per tal d'arribar a la zona plana on s'havia redreçat, perdent llavors el control dels esquís passant per sobre d'una placa de gel o d'un grumoll de neu transformada i desviant-se en direcció d'unes rodones de fusta situats al marge dret de la pista que no estaven protegides en la mesura en que el desnivell en aquella zona de pista no era important, i on no es tracta d'un lloc especialment perillós per als esquiadors. Recorda que la practica de l'esquí comporta o pot comportar certs riscos, considerant que la única causa de l'accident fou la conducta imprudent de la víctima que va decidir de baixar una pista vermella malgrat la senyalització existent i que no ha adaptat la seva velocitat, perdent així el control dels esquís i percutant seguidament una rodona de fusta. RESULTANT: que en el seu escrit de qualificació provisional la defensa de Pla constituïda en acusació particular sosté que: La causa única de l'accident fou el mal estat de la neu al lloc del sinistre, la perjudicada havent perdut el control dels esquís al passar per sobre d'una placa de gel o grumoll de neu transformada així com ho ha declarat ella mateixa, ho ha testimoniat Oller i ho ha posat de relleu el Ministeri Fiscal. La presència d'aquesta placa de gel imposava una constatació de la seguretat de la pista per part dels responsables del seu estat i un treball de màquines per fer desaparèixer les plaques de gel. En cas que la pista no hagués estat utilitzable per qüestions de seguretat o bé que s'haguessin hagut de prendre per parts dels usuaris precaucions especials, hauria hagut de senyalitzar-ho i fins i tot, el cas escaient, prendre la decisió de no obrir-la al públic. A rel de la caiguda, conseqüència del mal estat de la pista, la perjudicada anà a picar amb la cama dreta contra un pal de considerable gruix plantat al costat de la pista, sense estar revestit de cap mena de protecció mentre que hauria hagut de ser-hi, fos quina fos la seva funció. Subratlla que el pal de fusta està actualment protegit el que demostra la necessitat anterior d'un tal protecció. Qualifica els fets de delicte major de lesions per imprudència, tipificat a l'article 197 del Codi Penal, del qual Elías és responsable penalment en concepte d'autor, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal. Demana que s'imposi al processat la pena de 3 mesos de presó condicional, multa de 300 Euros i el pagament de les despeses processals. En concepte de responsabilitat civil, sol·licita la condemna de Elías, subsidiàriament amb ORG_2 i solidàriament amb la Companyia AXA- PATRIMOINE, al pagament de les sumes següents: Pèrdua d'un any escolar durant la ITT: 6.010'12 Euros. - IPP: 73.022'97 Euros. Pretium doloris: 21.035'42 Euros. Perjudici estètic: 3.005'06 Euros. Perjudici especial en el cas de tenir fills: 9.015'20 Euros. Despeses de desplaçament: 300'51 Euros. Formula reserva d'accions per les despeses mèdiques futures en relació amb l'extracció de material d'osteosintesi. En l'acte del judici oral, modifica parcialment les seves conclusions provisionals. Precisa que no reprotxa ja al processat el mal estat de la neu però si d'haver de decidir en la seva qualitat de responsable del servei de pista d'implantar, al lloc considerat, rodones de fusta sense protecció mentre que hauria pogut ésser utilitzat un altre mitjà de delimitació. Afegeix que en la hipòtesi que el Tribunal retingués una concurrència de culpes, la part de responsabilitat de la perjudicada hauria de ser mínima. Conclou a l'aplicació del nou Codi Penal com essent més favorable al processat i qualifica els fets de delicte menor de lesions per imprudència greu de l'article 117.1 o subsidiàriament de l'article 117.2 i encara més subsidiàriament de contravenció penal de l'article 477. Demana que s'imposi al processat una pena de 3 mesos de presó condicional i una multa de 1.000 Euros. Ratifica les seves conclusions provisionals en concepte de responsabilitat civil. RESULTANT: que en el seu escrit de qualificació provisional la defensa de Elías, de ORG_2 i de la Companya ORG_3 pretén per l'essencial que: Pla, que tenia un nivell d'esquí baix, va decidir de baixar una pista difícil de categoria vermella, mentre que havia sofert una altra caiguda solament dos dies abans, a gran velocitat i en posició de "schuss", és a dir, una velocitat molt superior a l'adaptada al seu nivell d'esquí i que la va impedir de controlar la seva direcció, essent incapaç de frenar, de modificar o rectificar la seva trajectòria, de girar o de llençar-se a terra per intentar aturar-se. Amb una velocitat adequada, i el nivell d'esquí tècnic adequat segons el nivell de dificultat de la pista, fins i tot amb la presència de gel o neu en mal estat, en algun indret de la pista, circumstància preceptivament previsible per tot esquiador però que tampoc fou el cas el dia de l'accident, o no s'hauria produït cap caiguda, o aquesta no hauria produït un resultat lesius com el sofert. La rodona de fusta on impactà la perjudicada no era cap obstacle a la pista, estan situat a una extremitat de la pista d'una amplada superior als 40 meres, delimitant habitualment la presència d'un torrent, veient-se perfectament des del principi de la pendent i no es trobava en la direcció dels esquiadors. Afegeix que res demostra que les lesions no s'haurien produït si les rodones de fusta haguessin estat protegides amb matalassos, que el fet d'haver-los protegit ulteriorment no implica pas per això una culpa de ORG_2 en la mesura que encara que imprevisible, un accident es va produir i més enllà de les consideracions jurídiques, hauria estat moralment irresponsable de no protegir-los, ORG_2 vetllant, sense obligació exigible, a assegurar la integritat de tots els usuaris de l'estació inclosos els esquiadors imprudents. Fa observar que la perjudicada ha assumit espontàniament la seva pròpia culpa, prenent en càrrec el cost del trasllat en helicòpter fins al Centre Hospitalari. Discuteix en conseqüència l'existència d'una culpa comesa per Elías i sol·licita la seva absolució. Subsidiàriament sosté que la imprudència del processat hauria de ser considerada com lleu de manera que els fets serien constitutius de la contravenció penal de l'article 477 del nou Codi Penal que estaria prescrita, compte tingut de la data de presentació de la querella. Subratlla que a manca de responsabilitat penal del processat no hi pot haver responsabilitat civil. Subsidiàriament ofereix les següents indemnitzacions: - ITT: 6.012'12 Euros. IPP: 60.750 Euros. Pretium doloris: 16.500 Euros. Perjudici estètic. 3.005'06 Euros. Perjudici especial pel cas de tenir fills: 7.500 Euros. En l'acte del judici oral, eleva a definitives les seves conclusions provisionals, invocant la indefensió derivant de la modificació de la estratègia de l'acusació particular que ja no parla del mal estat de la neu i del defecte de protecció de les rodones de fusta sinó de llur posicionament en el lloc de l'accident. CONSIDERANT: que l'acusació particular i la defensa del processat es mostren d'acord en l'aplicació al cas d'autes del nou Codi Penal, com essent més favorable a aquest darrer. CONSIDERANT: que la defensa de Elías invoca erròniament el desconeixement dels seus drets que resultaria de la modificació de fonament factual de l'acusació operada per l'acusació particular a la vista oral ja que no solament aquesta ha posat sempre en causa des de la presentació de la querella, almenys parcialment la greu negligència i imprudència constituïda per la implantació al costat de la pista anomenada "Grandalles", sense protecció de cap mena del pal de fusta contra el que xocà la perjudicada, fonament fàctic que contenia implícitament una crítica del mitjà triat per l'estació del Pas de la Casa-Grau Roig per delimitar la pista i assenyalar la presència del "torrent de la barraca cremada", però encara més aquest fonament ha estat contradictòriament debatut de manera que els drets de la defensa han estat respectats. CONSIDERANT: que els fets provats són legalment constitutius del delicte menor de lesions per imprudència tipificat a l'article 117.2 del Codi Penal, ja que l'accident del 31 de març de 1999, en el qual Pla va patir lesions tals com les previstes a l'article 113 del mateix Codi a la vista dels elements d'apreciació donats per l'informe final del metge forense, és parcialment consecutiu a una falta en l'organització de la seguretat dels usuaris de la pista abans citada, per naturalesa constitutiu d'una imprudència greu del seu responsable. Efectivament, si és exacte que l'esquí comporta pel seu practicant l'acceptació d'un risc, també es necessari que el risc inherent a aquesta practica no sigui augmentat per una falta en l'organització de la seguretat de les pistes; altrament dit, una estació té el deure de prendre totes les mesures necessàries per assegurar la seguretat de la seva clientela i especialment de col·locar tot sistema de protecció útil permetent sinó de fer desaparèixer, almenys disminuir els riscs previsibles. Ara bé, la consulta de l'àlbum fotogràfic realitzat pel servei de Policia demostra que les rodones de fusta situades a vora de la pista constituïen un perill major evident per un usuari d'aquesta pista havent necessàriament pres velocitat pel fet de les característiques d'aquesta, perdent el control dels seus esquís a resultes d'un simple error tècnic i no pervenint a temps a parar-se. Una protecció d'aquestes rodones amb matalassos, tal com ha estat ulteriorment el cas, havia doncs almenys d'ésser col·locada de manera a disminuir si no es suprimir les conseqüències corporals danyables provocades per una col·lisió, o sigui posta en lloc de xarxes al davant de les rodones les més exposades a una col·lisió per un usuari o encara més haver triat un altre mitjà de delimitació i de senyalització. Altrament, la falta així caracteritzada en l'organització de la seguretat de les pistes ha contribuït indiscutiblement a la producció de les lesions de Pla que es va fracturar la tíbia de la cama dreta amb l'impacte amb una de les rodones, caient a terra sota el xoc, amb les cames obertes, d'on el traumatisme de pelvis i del coll de la bufeta. No obstant, aquesta perjudicada apareix també haver adoptat un comportament culpós que ha concorregut a la producció del sinistre ja que sent a la data de l'accident una esquiadora poc experimentada segons les seves pròpies declaracions davant del Batlle instructor, va iniciar la baixada d'una pista classificada vermella, és a dir, difícil, pensant que era de categoria blava, el que demostra la seva lleugeresa, i ademés no ha dubtat a posar-se en posició "schuss" per prendre una velocitat suficientment elevada per tal d'evitar d'haver de remar amb els bastons en una zona plana, cosa que el seu nivell tècnic no li permetia fer amb tot el domini necessari, raó veritable de la pèrdua del control dels seus esquís. CONSIDERANT: que per aplicació dels articles 20 i 21 del Codi Penal, Elías és responsable penalment d'aquesta infracció en concepte d'autor per haver realitzat personalment l'acte punible, ja que l'organització de la seguretat dels usuaris rellevava de la seva funció de director del servei de pistes. CONSIDERANT: que no concorren en el present cas circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal. CONSIDERANT: que per aplicació dels articles 94, 96 i 98.3 del Codi Penal, el processat, responsable penalment del delicte menor de lesions per imprudència, ho és també civilment mentre que la Cia. AXA- PATRIMOINE, assegurador de la Societat ORG_2 i dels seus empleats, ho és solidàriament amb ell i aquesta Societat subsidiàriament. No obstant, en vista de les culpes respectivament comeses pel processat i per la perjudicada, i ja que és legítim apreciar més severament la responsabilitat de les persones en càrrec de la seguretat de les pistes respecte a la de l'esquiador imprudent, s'ha de pronunciar una repartició de culpes sobre la base del 70% per Elías i de 30% per Pla. En funció de les conclusions de l'informe mèdic que no han fet objecte de cap discussió, els diferents conceptes de perjudici han d'ésser avaluats de conformitat amb les reclamacions de l'acusació particular , en la mesura en que aquestes corresponguin o fins i tot siguin inferiors als criteris actuals de la jurisprudència en matèria d'indemnització: Pèrdua d'un any escolar durant la ITT: 6.010'12 Euros. IIP de 40'5 % per una víctima de 26 anys: 73.022'97 Euros. Pretium doloris important: 21.035'42 Euros. Perjudici estètic entre moderat i mitjà: 3.005'06 Euros. Perjudici especial en cas de tenir fills pel fet de la necessitat de practicar cesària: 9.015'02 Euros. Despeses de desplaçament per comparèixer davant del Batlle, a la vista oral i al metge forense: 300'51 Euros. Tenint en compte el repartiment de culpes, els responsables civils han d'ésser en conseqüència condemnats a pagar la suma de 78.672'50 Euros ( 70% de 112.389'28 Euros). En quant a les despeses mèdiques futures, llur reemborsament haurà de ser sol·licitat per la via civil sense que sigui necessari que el Tribunal faci reserva d'accions. CONSIDERANT: que el processat haurà d'abonar les despeses processals causades de conformitat amb els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal. VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Elías com a responsable penalment en concepte d'autor d'un delicte menor de lesions per imprudència tipificat a l'article 117.2 del Codi Penal, sense la concurrència de circumstàncies modificaves de la responsabilitat penal, a una multa de MIL EUROS i al pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil es condemna Elías, solidàriament amb la ORG_0 i subsidiàriament amb la Societat anònima d'equipaments turístics esportius de la Parròquia d'Encamp, ORG_2, a pagar a Pla la quantitat de 78.672'50 Euros. Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE