STCOR ANDORRA, a 23 de març del 2016 - ROJ: STCOR 35/2016
Rejet du pourvoi
JuridictionTribunal de Corts
Niveauappel
Date du prononcé23 mars 2016
Numéro6000001/2015
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STCOR, Penal, 23 de març del 2016 (ROJ : STCOR 35/2016 – ECLI:AD:TCORAD:2016:35)
> Décision commentée : Tribunal de Corts d'Andorre, 23 mars 2016, ROJ : STCOR 35/2016 – ECLI:AD:TCORAD:2016:35 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par contrat du 14 juillet 2009, le prévenu Zurita, de nationalité andorrane et sans antécédents, a loué à M. P. L., gérant de l'union temporaire d'entreprises (U. F. N3) formée par les sociétés ORG_3 SA et D. SA, un local situé route de Fontaneda, comprenant des toilettes et dix places de stationnement (numérotées de 1 à 10) situées en bordure de l'ancien parking de l'H. S. Le bail était conclu pour cinq ans, moyennant un loyer de 900 EUR par mois. Le tribunal retient que le prévenu croyait disposer de droits sur ces places. Il a perçu les loyers pendant toute la durée du bail.
Les sociétés ORG_3 SA et D. SA se sont constituées parties civiles. Elles soutiennent que le terrain appartenait au Gouvernement depuis février 2007, que le prévenu le savait, et qu'il avait sciemment induit en erreur les cocontractants en concluant le bail puis en laissant perdurer la situation après mars 2010. Elles qualifient les faits d'escroquerie qualifiée au sens des articles 208 et 209.1 e) du Code pénal, et sollicitent deux ans d'emprisonnement avec sursis ainsi que 15 900 EUR à titre de responsabilité civile.
Le ministère public n'a pas formulé d'accusation et a requis l'acquittement, estimant que le prévenu pouvait croire disposer de droits locatifs et que les différends relevaient de l'ordre civil. La défense soutient que la mère du prévenu,
Korpus — Jurisprudence
STCOR ANDORRA, a 23 de març del 2016 - ROJ: STCOR 35/2016
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STCOR, Penal, 23 de març del 2016 (ROJ : STCOR 35/2016 – ECLI:AD:TCORAD:2016:35)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal de Corts d'Andorre, 23 mars 2016, ROJ : STCOR 35/2016 – ECLI:AD:TCORAD:2016:35 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par contrat du 14 juillet 2009, le prévenu Zurita, de nationalité andorrane et sans antécédents, a loué à M. P. L., gérant de l'union temporaire d'entreprises (U. F. N3) formée par les sociétés ORG_3 SA et D. SA, un local situé route de Fontaneda, comprenant des toilettes et dix places de stationnement (numérotées de 1 à 10) situées en bordure de l'ancien parking de l'H. S. Le bail était conclu pour cinq ans, moyennant un loyer de 900 EUR par mois. Le tribunal retient que le prévenu croyait disposer de droits sur ces places. Il a perçu les loyers pendant toute la durée du bail.
Les sociétés ORG_3 SA et D. SA se sont constituées parties civiles. Elles soutiennent que le terrain appartenait au Gouvernement depuis février 2007, que le prévenu le savait, et qu'il avait sciemment induit en erreur les cocontractants en concluant le bail puis en laissant perdurer la situation après mars 2010. Elles qualifient les faits d'escroquerie qualifiée au sens des articles 208 et 209.1 e) du Code pénal, et sollicitent deux ans d'emprisonnement avec sursis ainsi que 15 900 EUR à titre de responsabilité civile.
Le ministère public n'a pas formulé d'accusation et a requis l'acquittement, estimant que le prévenu pouvait croire disposer de droits locatifs et que les différends relevaient de l'ordre civil. La défense soutient que la mère du prévenu,
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal de Corts, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. 6000001/2015 seguida pel presumpte delicte major d'estafa qualificada, contra Zurita, nascut el 27 de gener del 1960 a Andorra La Vella, fill de Lluís i de Hortènsia, de nacionalitat andorrana, domiciliat a XXXX, i defensat per la Lletrada Sra. Jover, sent part acusadora el Ministeri Fiscal, representat pel Sr. Pombo, i acusació particular les societats ORG_3, S.A. i D., S.A., representades, ambdues, per la Lletrada Sra. ENTITY_7; actu… »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal de Corts devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STCOR ANDORRA, a 23 de març del 2016 - ROJ: STCOR 35/2016 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal de Corts consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (rejet), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal de Corts procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« RESULTANT PRIMER: són fets provats que per contracte de data 14 de juliol del 2009, el processat Zurita, nascut el 27 de gener del 1960, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, va arrendar a M. P. L., actuant en tant que gerent de la U. F. N3 formada entre les societats ORG_3 SA i D. SA, un local radicat a la carretera de Fontaneda de la vila de XXXX, incloent el WC situat a la planta inferior, així com deu places d'aparcament (numerades del 1 al 10) situades a la banda del mur del antic pàrquing de l'H. S., per un termini de cinc anys i un preu de 900 EUR men… »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal de Corts à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal de Corts en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal de Corts avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 23 mars 2016 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
Delictes Majors 6000001/2015
ORÍGEN: 3400057/2014 - 00
S E N T È N C I A
Magistrats Srs. Concepció Baron Mora
Anna Estragués Armengol
Jacques Richiardi
Andorra la Vella, vint-i-tres de març del dos mil setze.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. 6000001/2015 seguida pel presumpte delicte major d'estafa qualificada, contra Zurita, nascut el 27 de gener del 1960 a Andorra La Vella, fill de Lluís i de Hortènsia, de nacionalitat andorrana, domiciliat a XXXX, i defensat per la Lletrada Sra. Jover, sent part acusadora el Ministeri Fiscal, representat pel Sr. Pombo, i acusació particular les societats ORG_3, S.A. i D., S.A., representades, ambdues, per la Lletrada Sra. ENTITY_7; actuant de ponent i redactor de la sentència el Magistrat Sr. Jacques Richiardi
Antecedents de fet
RESULTANT PRIMER: són fets provats que per contracte de data 14 de juliol del 2009, el processat Zurita, nascut el 27 de gener del 1960, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, va arrendar a M. P. L., actuant en tant que gerent de la U. F. N3 formada entre les societats ORG_3 SA i D. SA, un local radicat a la carretera de Fontaneda de la vila de XXXX, incloent el WC situat a la planta inferior, així com deu places d'aparcament (numerades del 1 al 10) situades a la banda del mur del antic pàrquing de l'H. S., per un termini de cinc anys i un preu de 900 EUR mensuals, pensant tenir drets sobre dites places d'aparcament.
Va cobrar així durant la durada de l'arrendament el lloguer acordat.
RESULTANT SEGON: Ratificant el seu escrit de qualificació provisional, el Ministeri Fiscal no formula acusació contra el processat Zurita i sol·licita la seva absolució, fent valdre que aquest podia pensar que tenia drets d'arrendament sobre el terreny litigiós i que les desavinences són d'ordre civil.
Precisa que no hi ha lloc a responsabilitat civil.
RESULTANT TERCER: La representació lletrada de la societat ORG_3 SA i de la societat D. SA constituïdes en acusació particular exposa per l'essencial que:
la U. F. num.3 va ser constituïda per tal de procedir a una obra d'enderroc i posterior d'edificació de tres edificis, necessitant d'instal·lar material de construcció a l'antic aparcament de l'H. S.,
en data 2 d'abril del 2009, va dirigir una petició al Ministeri d'Ordenament Territorial, Urbanisme i Medi Ambient, demanant una ocupació temporal d'aquesta zona d'aparcament que es veia afectada pel projecte de desviació de Sant Julià de Lòria; en data 21 d'abril, el Govern va concedir el permís sol·licitat,
quan es disposava a instal·lar el seu material en dita zona, Zurita va manifestar taxativament i de forma insistent que tenia drets d'arrendament sobre la parcel.la, reclamant per que pugui ubicar el material, la signatura d'un contracte i el pagament d'un preu d'arrendament,
després la signatura del contracte en data 14 de juliol del 2009, va abonar mensualment la suma de 400 EUR corresponent a l'import d'arrendament de les places de pàrquing que en el seu dia, fou pactat a raó de 40 EUR per cada plaça, fins al mes de setembre del 2012,
Zurita no tenia el dret d'arrendar o sotsarrendar les places d'aparcament ja que des del mes de febrer del 2007, el propietari del terreny era el M.I. Govern, cosa coneguda d'ell segons la testifical de Bonet,
en data 17 de març del 2010, el M.I. Govern es va oposar a acceptar el dipòsit de lloguer que havia efectuat la causant de Zurita, exposant que l'expropiació del terreny es va fer al febrer del 2007,
malgrat el coneixement exprés durant l'any 2010 de que no tenia dret sobre el terreny, Zurita va deixar perdurar l'engany.
Considera per conseqüent que amb total mala fe i amb ànim de lucre, Zurita va enganyar voluntàriament els seus defensats, induint-los a realitzar actes de disposició patrimonial en perjudici propi.
Qualifica els fets de delicte major d'estafa qualificada tipificat als articles 208 i 209.1 e) del Codi Penal del qual el processat Zurita és responsable penalment en concepte d'autor, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.
Demana que li sigui imposada la pena de dos anys de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com el pagament de les despeses processals causades, inclosos els honoraris d'advocat exposats.
En concepte de responsabilitat civil, reclama la suma de 15.900 EUR amb els interessos devengats a comptar de la data de pagament de cada un dels imports mensuals lliurats al processat.
A l'acte del judici oral, ratifica les seves conclusions provisionals.
RESULTANT QUART: La defensa de Zurita fa valdre la difunta Carranza havia esta llogatera des de l'any 1974 del terreny anomenat l'H. P., havent debitat els propietaris d'aquest, els darrers anys, al compte bancari el rebut de lloguer fins el dia 9 de març del 2007, lloguers que es cobraven a la bestreta per l'any d'ocupació,
en cap moment, els propietaris van informar de l'acord de cessió del terreny amb el Govern; no existeix cap prova que acrediti les simples afirmacions de Bonet,
en data 27 de maig del 2009, l'esposa del processat va realitzar un dipòsit judicial en relació amb el lloguer del terreny quan s'adona que no s'havia cobrat el mateix,
és únicament un any més tard, en data 16 de febrer del 2010, que Bonet va indicar que no era el propietari, tot i aportant un certificat emès pel Sots Director del Departament d'Urbanisme i Ordenament Territorial que acredita que el Govern adquirí en data 20 de febrer del 2007 el terreny, lliure de càrregues i gravàmens i lliure d'arrendataris i ocupants; era del tot fals que el terreny estigués lliure d'ocupants, ja que el terreny estava llogat,
l'esposa del processat no retirà el dipòsit fins que se li avisà de la batllia que no havia agafat ningú, en data 23 d'octubre del 2012,
el processat, que es va fer càrrec de totes les despeses que el terreny va tenir arrel dels aiguats ocorreguts en data 1 d'agost del 2008, sempre va actuar en tant que part arrendatària i en aquella qualitat, podia cedir legítimament l'ús a tercers derivada d'una situació de licita i pacifica possessió,
no existia per tant un ànim d'engany per part del processat ja que estava plenament convençut de la disposició del terreny en qualitat d'arrendatari.
Conclou que no existeixen indicis de criminalitat per considerar els fets constitutius de delicte penal.
Sol·licita per conseqüent l'absolució de Zurita. Precisa que no hi ha lloc a responsabilitat civil.
A l'acte del judici oral, ratifica les seves conclusions provisionals.
Fonaments de dret
CONSIDERANT PRIMER: Els fets declarats provats no són legalment constitutius de cap infracció penal i especialment del delicte major d'estafa qualificada imputat per la societat ORG_3 SA i la societat D. SA constituïdes en acusació particular.
En efecte, els elements provats següents han de ser posats en evidència:
des de l'any 1974, els germans Tejada i Calatayud, respectivament difunts des del dia 25 de novembre del 2005 (foli 123) i el 30 de gener del 2008 (foli 124), havien llogat a Carranza, mare de Rius i sogra del processat Zurita, difunta des del dia 15 d'abril del 2009 (foli 165), fent-lo servir de pàrquing de l'H. S., el terreny anomenat "H. P." i corresponent a les deu places d'aparcament arrendades pel contracte de data 14 de juliol del 2009 per aquest darrer a M. P. L., actuant en tant que gerent de la U. F. N3 formada entre les societats ORG_3 SA i D. SA,
del 10 de maig del 2002 al 9 de març del 2007, el lloguer fou pagat pel dèbit del compte núm. 10678819 obert prop de l'entitat bancària ORG_2, a nom de Carranza i Rius (780 EUR el 10 de maig del 2002, 806 EUR el 10 de març del 2003, 833 EUR el 2 de febrer del 2004, 860 EUR el 1 de febrer del 2005, 881,81 EUR el 19 de desembre del 2005 i 909,14 EUR el 9 de març del 2007, foli 111), lloguer que es pagava per any vençut (factura n° 0105 en data 14 de desembre del 2006 de "Germans E. i Calatayud", d'un import de 881,81 EUR pel "lloguer de l'H. P. any 2005", portant la firma de Calatayud, foli 108, factura n° 01058 en data 19 de desembre del 2006 de "Germans E. i Calatayud", d'un import de 909,14 EUR pel "lloguer de l'H. P. any 2006", portant la firma de Calatayud, foli 87),
en data 20 de febrer del 2007, el Govern d'Andorra va adquirir a Bonet, actuant en nom i representació de casa T., el terreny anomenat "H. P.", aquest darrer declarant que el terreny es trobava lliure d'arrendataris i ocupants (certificat de Yuste, Sots Director del Departament d'Urbanisme i Ordenament Territorial del Ministeri d'Ordenament Territorial, Medi Ambient i Agricultura, foli 142),
després la declaració de sinistre efectuada pel processat en qualitat d'assegurat, mitjançant la pòlissa 404.107, pels danys en el pàrquing exterior de l'H. S. a rel dels aiguats ocorreguts en data 1 d'agost del 2008, la companyia ORG_0 va indemnitzar aquest darrer per un import de 8.827,96 EUR (folis 235, 238 i 239),
invocant "la impossibilitat de localitzar als Srs. Enric i Calatayud", Rius, hereva de Carranza, va fer el 27 de maig del 2009 a través la seva procuradora un dipòsit judicial a la batllia de l'import de 909,14 EUR, mitjançant un xec en data 19 de maig del 2009 fet al benefici de l'INAF sobre un compte obert prop de l'entitat bancària ORG_1 al nom de "A.H. S.", en concepte de pagament del lloguer del terreny anomenat "H. P.", a favor dels germans Tejada i Calatayud, i en el cas que aquests "manifestin no ésser els actuals propietaris del terreny", dels actuals propietaris (folis 107, 108 i 114),
el 16 de febrer del 2010, Bonet, actuant en nom propi i en qualitat de mandatari verbal de les seves germanes Morillo i Criado, va comparèixer a la batllia per manifestar que "ell no és propietari del terreny d'autes", tot aportant el certificat precitat (foli 141),
el 18 de febrer del 2010, aquesta diligència va ser portada al coneixement de la procuradora de Rius, amb fixació d'un termini de vuit dies per a que manifesti el que tingui per convenient al respecte de la quantitat dipositada (foli 143),
el 1 de març del 2010, Rius va sol·licitar el lliurament del dipòsit al Govern d'Andorra i que es comuniqués a aquest les seves dades bancàries amb la finalitat que es domiciliïn els futurs rebuts de lloguers (foli 145),
el 17 de març del 2010, el Govern d'Andorra va fer saber el seu refús del dipòsit efectuat per la representació processal de Rius, invocant d'una part l'expedient d'expropiació durant el qual ni aquesta darrera, ni la seva mare van presentar al·legacions, d'altra part les declaracions de Bonet sobre el fet que el terreny es trobava lliure d'arrendataris i ocupants, no reconeixent doncs cap arrendatària al terreny (folis 147, 148 i 149),
després haver sol·licitat el 26 de març del 2010 que la quantitat dipositada sigui deixada consignada (foli 153), Rius va demanar el 23 d'octubre del 2012 el retorn del dipòsit (foli 90).
Altrament, a suposar que el fet al·legat par Bonet tant davant el batlle instructor el 14 d'octubre del 2013 (foli 83) com el dia de la vista oral, a saber que durant el mes de desembre del 2005, el seu oncle Calatayud havia trucat a Carranza per avisar- la de la propietat futura del Govern i que l'any 2006 seria l'últim any de lloguer del terreny, sigui real, encara que aquest testimoni tingui un interès manifest per declarar de tal manera compte tingut de les seves al·legacions pel que fa la situació jurídica del terreny al moment de la cessió al Govern, no obstant això, no resulta provat que la interessada hagi informat la seva filla i el seu gendre de la fi de l'arrendament, eventualitat que apareix contrària a diversos elements precitats que van en el sentit de la creença del processat Zurita sobre el poder legítim d'arrendar els deu places d'aparcament.
Per conseqüent, no s'ha establert la voluntat del processat d'enganyar els seus cocontractants.
La seva absolució ha doncs de ser pronunciada.
CONSIDERANT SEGON: En raó de l'absolució del processat, no hi ha lloc a responsabilitat civil.
CONSIDERANT TERCER: De conformitat als articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal declarar d'ofici les despeses processals causades.
VIST
les disposicions aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : Que hem d'absoldre i absolem Zurita del delicte major d'estafa qualificada imputat per la societat ORG_3 SA i la societat D. SA constituïdes en acusació particular,
Declarem d'ofici les despeses processals causades.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies següents a la notificació.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.