× Legislació relacionada Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article STCOR, Penal del 25 de maig del 2016 ( ROJ: STCOR 54/2016 - ECLI:AD:TCORAD:2016:54 ) Òrgan: Tribunal de Corts Seu: Andorra la Vella Recurs: 6000065/2015 Data resolució: 25/05/2016 Ponent: Enric Anglada Fors Tipus de resolució: Sentència Títol: AMENACES NO CONDICIONALS DELICTE MENOR SUSPENSIÓ MESURES DE SEGURETAT PROHIBICIÓ D'ENTRAR EN CONTACTE AMENACES NO CONDICIONALS MINISTERI FISCAL DESPESES PROCESSALS Resum I.A. La sentència judicial dictamina l'absolució de la processada Expósito, acusada d'un delicte menor d'amenaces no condicionals amb arma, a causa d'una circumstància excloent de la seva responsabilitat penal prevista a l'article 27.4 del Codi Penal. Es demostra que la processada pateix un trastorn esquizo-paranoide de la personalitat de llarga evolució, alteració de la percepció de la realitat i distorsió del seu pensament, afectant les seves capacitats volitives, cognoscitives i intel·lectives. Com a mesura de seguretat, el tribunal imponeix a la processada seguir un tractament psiquiàtric ambulatori en centre terapèutic i prohibició d'entrar en contacte amb les víctimes Seco i Carretero durant quatre anys. Addicionalment, es declaren les despeses processals causades d'ofici, ja que les perjudicades han renunciat a res reclamar. Sentència Magistrats Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol S E N T È N C I A Magistrats Srs. Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol Andorra la Vella, vint-i-cinc de maig del dos mil setze. VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000065/2015 seguida pel presumpte delicte menor d'amenaces no condicionals amb arma, contra Expósito, nascuda el 25 de febrer de 1945 a Encamp, filla de Morillo i de Vives, de nacionalitat andorrana, titular del passaport andorrà núm. 3568, soltera, domiciliada a Encamp, i defensada per la Lletrada Sra. Escolano, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Querol i actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors. Antecedents de fet RESULTANT PRIMER: Són fets provats i així es declara que el dia 26 de març de 2014, vers les 14'20 hores, la processada Expósito, nascuda el 25 de febrer de 1945, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, trobant-se asseguda en un banc situat al Passeig de Mojácar de la vila d'Encamp, al veure que s'apropaven les menors Seco i Carretero, i a fi d'atemorir-les, es va aixecar del banc i va treure d'una bossa un pal o estri allargat de grans dimensions, i efectuant diversos gestos a l'aire amb el mateix, amb la ma alçada, alhora que feia senyals a les menors de forma gestual amb l'altra mà en el sentit de dir-les-hi "veniu, veniu", anà darrera d'elles en el moment en que aquestes marxaren corrent i espantades. Una mica més enllà, les noies veieren un agent del servei de circulació d'Encamp a qui es dirigiren per demanar ajuda i per explicar-li el que els havia succeït, fent avisar aquest de forma immediata al Servei de Policia, quins agents localitzaren seguidament, a la vista de les declaracions i descripció personal realitzades per les menors, a la processada, coneguda popularment per la "senyora G.". Ambdues perjudicades han renunciat a res reclamar. L'acusada Expósito pateix un trastorn esquizo-paranoide de la personalitat de llarga evolució, així com una alteració de la percepció de la realitat i una distorsió del seu pensament, com també presenta manifestacions d'ansietat i conductes i comportaments asocials, tot el qual li afecta plenament a les capacitats volitives, cognoscitives i intel·lectives de la processada, el que comporta que se li hagi d'apreciar una circumstància excloent de la seva responsabilitat penal. RESULTANT SEGON: El Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d'un delicte menor d'amenaces amb arma tipificada a l'article 143 del Codi Penal, del qual estima responsable en concepte d'autora la processada Expósito, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal i demana se li imposi la pena de catorze mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la pena de quatre anys, qualificada a no entrar en contacte amb les menors perjudicades en el mateix termini, així com el pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc a responsabilitat civil, en haver les perjudicades renunciat a res reclamar. En l'acte del judici oral, modifica les seves conclusions provisionals, en considerar que concorre la circumstància modificativa excloent completa de l'art. 27 apartat 4 del Codi Penal i per raó d'aquesta situació canvia la seva petició de punibilitat, modificant-la en el sentit de demanar se li imposi a la processada, en compte d'una pena privativa de llibertat, mesures de seguretat consistents en tractament psiquiàtric i seguiment social, així com la prohibició d'entrar en contacte amb les víctimes, durant un període de 4 anys. RESULTANT TERCER: La defensa de la processada manifesta la seva oposició amb el relat de fets del Ministeri Fiscal i amb la qualificació jurídica, exposant que els fets no són constitutius de cap il·lícit penal, i conseqüentment escau declarar l'absolució de la seva representada. En l'acte del judici oral, ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals, afegint que no hi ha lloc a imposar-li cap pena ni mesura de seguretat. Fonaments de dret CONSIDERANT PRIMER: Els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte menor d'amenaces no condicionals, tipificat a l'article 143, paràgraf segon, del Codi Penal, doncs del relat fàctic exposat es desprèn amb força d'evidència la concurrència de tots els elements objectius i subjectius configuradors de l'esmentat tipus penal. En el cas enjudiciat resulta clarament que Castrillo amenaçà a les dues menors de cometre un delicte contra la seva integritat física, amb un mitjà que donà a entendre una fermesa en la intenció amenaçadora, al treure un pal o utensili llarg -encara que no fos un punyal o ganivet (cosa negada per l'encausada)- amb la ma alçada, fent-les-hi gestos i senyes de que s'acostessin i anant de pressa darrera d'elles, per la qual cosa, degut a l'actitud esporuguidora emprada per l'acusada vers les noies, queden constituïts tots els elements del delicte d'amenaces no condicionals ans esmentat, doncs resulta irrellevant als efectes pretesos que l'objecte intimidador no fos un punyal o un ganivet, atès que amb un pal o altre estri semblant que donés a entendre la voluntat amenaçadora de l'encausada, com és el cas, és suficient per configurar dit il·lícit penal. Aquesta asseveració, a més, ve corroborada pel testimoniatge de l'agent de circulació D. Bermudez, el qual a l'acte del judici oral manifestà que se li van adreçar unes noies que venien corrent i força alterades, explicant-li que hi havia una senyora que duia un ganivet a la mà i les havia amenaçat, per la qual cosa s'avisà de forma immediata al Servei de Policia. CONSIDERANT SEGON: De l'esmentat delicte menor n'és autora la processada Expósito, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal. CONSIDERANT TERCER: Concorre en la processada la circumstància excloent de la responsabilitat penal prevista a l'article 27.4 del Codi Penal, tota vegada que de l'informe emès pel Talavera, el qual ha estat plenament ratificat al plenari, resulta plenament acreditat que l'acusada Expósito pateix un trastorn esquizo-paranoide de la personalitat de llarga evolució, així com una alteració de la percepció de la realitat i una distorsió del seu pensament, com també presenta manifestacions d'ansietat i conductes i comportaments asocials, afegint el pèrit a l'acte de la vista oral que mostra un estat de desconfiança i actitud pseudo-agressiva amb els nens i que en algunes ocasions pot reaccionar amb certa violència, verbal o física, degut a que té una percepció totalment errònia per discernir la realitat, i no és, per tant, conscient dels seus actes. Tot això afecta plenament a les capacitats volitives, cognoscitives i intel·lectives de la processada, el que comporta que se li hagi d'apreciar una circumstància excloent de la seva responsabilitat penal. Atesa la dita circumstància d'exclusió de la responsabilitat criminal, procedeix l'absolució de la processada Expósito. CONSIDERANT QUART : De conformitat amb allò que disposen els articles 6.1, 72, 73.2 a), e) i 76 del Codi Penal, i atès que la processada ha comès el delicte d'autes, que pateix una patologia psiquiàtrica que deixa preveure la possibilitat de comissió de nous delictes i que té una certa obsessió contra el veïnatge i especialment contra les persones menors d'edat, segons resulta de la pericial psiquiàtrica practicada i ha explicitat el perit a l'acte del judici oral, el Tribunal considera adient imposar a la processada les següents mesures de seguretat : seguir un tractament psiquiàtric ambulatori en centre terapèutic, i prohibició de entrar en contacte amb les víctimes Seco i Carretero. Aquestes dues mesures s'imposen durant un termini de quatre anys, període que no es considera desproporcionat en funció del delicte comès i de la durada màxima prevista a l'article 76, paràgraf segon, del Codi Penal. CONSIDERANT CINQUÈ : No hi ha lloc a responsabilitat civil, doncs les perjudicades han renunciat a res reclamar. CONSIDERANT SISÈ : Atesa l'absolució de la processada i d'acord amb el que disposen els articles 174, 175.1 i "in fine", i 181.1.c) del Codi de Procediment Penal, cal declarar d'ofici les despeses processals causades. Decisio V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts, F A L L E M : Hem d'absoldre i absolem a Expósito del delicte menor d'amenaces no condicionals amb arma del qual venia acusada, per raó de la circumstància excloent de la responsabilitat penal prevista a l'article 27.4 del Codi Penal. Imposem a Expósito, durant un termini de QUATRE (4) anys, les mesures de seguretat següents : seguir un tractament psiquiàtric ambulatori en centre terapèutic, i prohibició d'entrar en contacte amb les víctimes Seco i Carretero. No hi ha lloc a exigir responsabilitat civil, a l'haver renunciat les perjudicades a res reclamar. Declarem d'ofici les despeses processals causades. Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal durant el termini de 15 dies hàbils següents a la notificació de la present. Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE