STCOR ANDORRA, a 22 de juny del 2016 - ROJ: STCOR 79/2016
Rejet du pourvoi
JuridictionTribunal de Corts
Niveauappel
Date du prononcé22 juin 2016
Numéro6000129/2015
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STCOR 79/2016 (ECLI:AD:TCORAD:2016:79)
> **Décision commentée : STCOR 79/2016 (ECLI:AD:TCORAD:2016:79) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))**
## Faits et procédure
Par une sentence rendue le 22 juin 2016 (recours n° 6000129/2015), le Tribunal de Corts d'Andorre a statué sur une poursuite pour délit majeur de lésions dolosives, dirigée contre un ressortissant mexicain, non résident et sans antécédents pénaux, placé en liberté provisoire.
Les faits, tenus pour établis, se sont déroulés le 1er décembre 2013 vers 8 h 15. Le prévenu, passager d'un autobus de ligne, s'était endormi. À l'arrivée du véhicule au terminus, place des Arcades à Andorre-la-Vieille, le conducteur, Villegas, l'a touché au bras et à l'épaule pour le réveiller. Le prévenu, sans dire un mot, a frappé le conducteur à coups de poing et de pied. Les lésions constatées (rupture proximale du ligament croisé antérieur du genou droit, ostéochondrite du condyle fémoral interne, fracture trabéculaire, distension capsulaire et épanchement articulaire) ont nécessité un traitement médico-chirurgical et une arthroscopie. La durée de guérison a été de 205 jours, avec des séquelles esthétiques.
Le Ministère public a qualifié les faits de délit majeur de lésions dolosives ayant requis un traitement médical postérieur à la première assistance, au sens de l'article 113.2 du Code pénal, et a requis une peine d'un an de prison conditionnelle assortie d'un sursis de quatre ans. La partie civile, représentée par l'accusation particulière, a réclamé la réparation du préjudice. La caisse d'assurance sociale (C.A.S.S.) a, quant à elle, sollicité le remboursement des prestations versées pour un montant de 19 886,94 euros, sur le fondement de l'article 18 du Code de procédure pénale.
La défense a demandé l'application de la circonstance exonératoire de l'article 27.5 du Code pénal, en raison de l'état d'ivresse complète du prévenu, ou, à titre subsidiaire, de la circonstance atténuante incomplète de l'article 28. Le prévenu, cité régulièrement, n'a pas comparu et a été jugé par défaut (*en rebeldia processal*).
## Question de droit
La décision soulève deux questions principales.
**Première question** : l'état d'intoxication alcoolique du prévenu, au moment de l'agression, peut-il exclure ou atténuer sa responsabilité pénale ? Le tribunal rappelle que l'ivresse ne produit d'effet sur la responsabilité pénale, excluant ou atténuant celle-ci selon son intensité, que si l'ingestion d'alcool n'a pas été pleinement volontaire, en application de la théorie de l'*actio libera in causa* qui inspire la circonstance 5 de l'article 27 du Code pénal.
**Seconde question** : quelles conséquences tirer de l'intoxication sur la détermination de la peine et sur l'établissement de la responsabilité civile, notamment au regard des articles 53, 90 et suivants du Code pénal ?
## Solution et dispositif
Le tribunal écarte l'exonération et ne retient pas l'atténuation au sens technique de l'article 28. Il juge en revan
Korpus — Jurisprudence
STCOR ANDORRA, a 22 de juny del 2016 - ROJ: STCOR 79/2016
Par une sentence rendue le 22 juin 2016 (recours n° 6000129/2015), le Tribunal de Corts d'Andorre a statué sur une poursuite pour délit majeur de lésions dolosives, dirigée contre un ressortissant mexicain, non résident et sans antécédents pénaux, placé en liberté provisoire.
Les faits, tenus pour établis, se sont déroulés le 1er décembre 2013 vers 8 h 15. Le prévenu, passager d'un autobus de ligne, s'était endormi. À l'arrivée du véhicule au terminus, place des Arcades à Andorre-la-Vieille, le conducteur, Villegas, l'a touché au bras et à l'épaule pour le réveiller. Le prévenu, sans dire un mot, a frappé le conducteur à coups de poing et de pied. Les lésions constatées (rupture proximale du ligament croisé antérieur du genou droit, ostéochondrite du condyle fémoral interne, fracture trabéculaire, distension capsulaire et épanchement articulaire) ont nécessité un traitement médico-chirurgical et une arthroscopie. La durée de guérison a été de 205 jours, avec des séquelles esthétiques.
Le Ministère public a qualifié les faits de délit majeur de lésions dolosives ayant requis un traitement médical postérieur à la première assistance, au sens de l'article 113.2 du Code pénal, et a requis une peine d'un an de prison conditionnelle assortie d'un sursis de quatre ans. La partie civile, représentée par l'accusation particulière, a réclamé la réparation du préjudice. La caisse d'assurance sociale (C.A.S.S.) a, quant à elle, sollicité le remboursement des prestations versées pour un montant de 19 886,94 euros, sur le fondement de l'article 18 du Code de procédure pénale.
La défense a demandé l'application de la circonstance exonératoire de l'article 27.5 du Code pénal, en raison de l'état d'ivresse complète du prévenu, ou, à titre subsidiaire, de la circonstance atténuante incomplète de l'article 28. Le prévenu, cité régulièrement, n'a pas comparu et a été jugé par défaut (en rebeldia processal).
Question de droit
La décision soulève deux questions principales.
Première question : l'état d'intoxication alcoolique du prévenu, au moment de l'agression, peut-il exclure ou atténuer sa responsabilité pénale ? Le tribunal rappelle que l'ivresse ne produit d'effet sur la responsabilité pénale, excluant ou atténuant celle-ci selon son intensité, que si l'ingestion d'alcool n'a pas été pleinement volontaire, en application de la théorie de l'actio libera in causa qui inspire la circonstance 5 de l'article 27 du Code pénal.
Seconde question : quelles conséquences tirer de l'intoxication sur la détermination de la peine et sur l'établissement de la responsabilité civile, notamment au regard des articles 53, 90 et suivants du Code pénal ?
Solution et dispositif
Le tribunal écarte l'exonération et ne retient pas l'atténuation au sens technique de l'article 28. Il juge en revan
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Josep Maria Pijuan Canadell
Jacques Richiardi
Anna Estragués Armengol
Andorra la Vella, vint-i-dos de juny del dos mil setze.
VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la Causa núm. 6000129/2015 seguida pel presumpte delicte major de lesions doloses, contra l'acusat Carretero, nascut el 25 de setembre de 1981 a Puebla (Mèxic), fill de Ruperto i de Maria Elena, de nacionalitat mexicana, no resident al Principat d'Andorra i sense antecedents penals, en llibertat provisional en la present causa, defensat per la Lletrada Sra. Sanz, jutjat en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citat; sent parts acusadores el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Ferreras i l'acusació particular constituïda per Villegas, defensat per la Lletrada Sra. Aguilar, actuant de ponent el Magistrat Sr. Jacques Richiardi, havent designat el Tribunal ponent per la redacció de la sentència al Magistrat Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.
Antecedents de fet
RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: l'acusat Carretero, nascut el dia 25 de setembre de 1981, de nacionalitat mexicana i sense antecedents penals, vers les 08:15 hores del dia 1 de desembre del 2013 viatjava com passatger a l'autobús de línia de Pas de la Casa a Andorra la Vella, i en arribar l'autobús a la darrera parada de l'itinerari, a la plaça de les Arcades d'Andorra la Vella, com sigui que l'acusat s'havia quedat adormit, el conductor de l'autobús Villegas se li atansà i el tocà al braç i a l'espatlla per despertar-lo. Tot seguit que l'acusat es despertà, sense dir paraula, va colpejar amb repetits cops de puny i de peu al conductor de l'autobús, causant-li lesions consistents en ruptura proximal del lligament creuat anterior del genoll dret, osteocondritis a còndil femoral intern, petita fractura trabecular a regió posterior de la taula tibial dreta, distensió capsular postero-externa del genoll dret i vessament articular del genoll dret.
Les lesions sofertes pel conductor Villegas precisaren tractament medico-quirúrgic seva curació, havent tardat en curar 205 dies, durant els quals va restar de baixa laboral, restant-li seqüeles de tipus estètic consistents en cicatrius poc visibles al genoll dret.
La ORG_0 (C.A.S.S.) ha sofert perjudicis, en concepte de prestacions al lesionat Villegas, per l'import total de 19.886,94 euros, que reclama.
Fonaments de dret
RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal, en el seu escrit de qualificació provisional, qualificà els fets com a constitutius d'un delicte major de lesions doloses que han requerit per a la seva curació tractament mèdic posterior a la primera assistència, tipificat en l'article 113.2 del Codi Penal, del qual estima responsable penalment en concepte d'autor a l'acusat Carretero, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, sol·licitant per l'acusat la pena d'un any de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com la condemna al pagament de les despeses processals causades.
I, en concepte de responsabilitat civil i de conformitat amb el que disposa l'article 18 del Codi de Procediment Penal, el Ministeri Fiscal demanà la condemna de l'acusat Carretero a indemnitzar a la ORG_0 (C.A.S.S.) en la quantitat de 19.886,94 euros, en concepte de prestacions mèdiques abonades per compte del lesionat.
En l'acte del judici oral el Ministeri Fiscal ratificà el seu escrit de qualificació provisional.
Decisio
CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats constitueixen un delicte major de lesions doloses que han requerit per a la seva curació tractament mèdic posterior a la primera assistència, tipificat en l'article 113.2 del Codi Penal, doncs ha quedat acreditat que hi hagué una agressió amb repetits cops de puny i de peu a les cames i cos del conductor de l'autobús, el que palesa un evident animus laedendi o intenció de lesionar que és el que caracteritza el delicte de lesions, en les diverses modalitats tipificades en els articles 113 a 116 del Codi Penal, havent-se produït el resultat típic de lesions que han precisat per a la seva curació, doncs les lesiones requeriren per a la seva curació tractament mèdic posterior a la primera assistència, tractament que fou quirúrgic, com és una artroscòpia, com resulta de l'informe medicoforense obrant en autes (foli 107).
CONSIDERANT SEGON. L'acusat Carretero és penalment responsable en concepte d'autor del delicte major de lesions doloses ans definit, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, resultant la seva participació de la prova practicada a l'acte del judici oral, les manifestacions de la víctima, el conductor de l'autobús Villegas, i de la testimoni Puig, que presencià l'agressió i ratificà la versió dels fets donada per la víctima.
CONSIDERANT TERCER. No concorren en l'acusat Carretero circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal.
La defensa de l'acusat sol·licita que s'apreciï la concurrència de la circumstància excloent de la responsabilitat penal de l'article 27.5 del Codi Penal, per l'estat d'intoxicació plena en que es trobava el seu defensat, o bé la circumstància atenuant incompleta de l'article 28 del mateix Codi.
Té declarat aquest Tribunal que l'estat embriac únicament pot tenir efectes sobre la responsabilitat criminal, bé excloent-la, bé atenuant-la, en funció de la seva intensitat, sempre i quan la ingestió alcohòlica no sigui plenament voluntària, en aplicació de la doctrina de la actio liberae in causa, que inspira la circumstància 5 de l'article 27 del Codi penal quan disposa que el subjecte no l'hagi buscat amb la intenció de cometre-la o no hagi previst o hagut de preveure la comissió. Així, l'estat d'intoxicació provocat pel consum de begudes alcohòliques, no opera com eximent completa ni incompleta quan el subjecte s'ha col·locat voluntàriament en un estat de inimputabilitat, o semi-inimputabilitat, mitjançant la ingesta voluntària de begudes alcohòliques o d'altres productes de les que té la constància li afecten a les seves capacitats intel·lectiva i volitiva, podent i devent preveure que, en determinat moment, no podrà contenir els seus impulsos.
No obstant, atès el resultat de la prova d'alcoholèmia que li fou practicada a l'acusat, en quan l'estat embriac suposà una lleugeresa dels frens inhibitoris per a certes conductes no ajustades a la norma, el Tribunal ho pren en compte per a determinar la pena a imposar a l'acusat, d'acord amb el que disposa l'article 53 primer paràgraf del Codi Penal, imposant a l'acusat la pena d'un any de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys.
CONSIDERANT QUART. De conformitat amb allò que disposen els articles 90 i següents del Codi Penal, declarem a l'acusat Carretero responsable civil i, en dit concepte, el condemnem a indemnitzar a Villegas en les quantitats de 5.000,00 euros en concepte de pretium doloris i 700,00 euros en concepte de perjudici estètic, i a la ORG_0 en la quantitat de 19.886,94 euros, en concepte de les prestacions mèdiques i laborals abonades per compte del lesionat Villegas, indemnitzacions que han estat acceptades per la defensa de l'acusat.
Les quantitats indicades s'incrementaran amb els interessos legals fins al seu total pagament.
CONSIDERANT CINQUÈ. D'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, s'imposa a l'acusat el pagament de les despeses processals causades, inclosos els honoraris de l'acusació particular, a determinar en execució de sentència.
V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Tribunal de Corts,
F A L L E M :
Condemnem a l'acusat Carretero, en rebel·lia processal, com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte major de lesions doloses, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena d'UN ANY DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i al pagament de les despeses processals causades, inclosos els honoraris de l'acusació particular, a determinar en execució de sentència.
Condemnem a l'acusat a indemnitzar, en concepte de responsable civil, a Villegas en la suma de 5.700 euros i a la ORG_0 en la suma de 19.886,94 euros, en ambos casos amb els interessos legals fins al seu total pagament.
Contra aquesta resolució les parts poden interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació, salvat l'acusat, atesa la seva situació de rebel·lia processal, sense perjudici de que pugui, al seu dia, formular recurs d'audiència.
Així per aquesta nostra sentencia, definitivament jutjant, ho manem i signem.