STCOR ANDORRA, a 21 de novembre del 2016 - ROJ: STCOR 159/2016
reformation
JuridictionTribunal de Corts
Niveauappel
Date du prononcé21 novembre 2016
Numéro6000140/2016
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STCOR 159/2016 : Tribunal de Corts, 21 novembre 2016 (ECLI:AD:TCORAD:2016:159)
> Décision commentée : STCOR 159/2016, 21 novembre 2016, ECLI:AD:TCORAD:2016:159 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par une sentence rendue en matière de contraventions pénales (« Contravenció penal » n° 6000140/2016, recours n° 6000140/2016, origine 2000185/2016-00), le Tribunal de Corts d'Andorre-la-Vieille, siégeant par la magistrate Anna Estragués Armengol, statue sur des faits survenus le 25 janvier 2016 vers 21 h 40.
Le prévenu, M. Vilar, se rend au domicile de son ex-compagne, Mme Amador, pour réclamer le double des clés de l'appartement qu'ils avaient occupé ensemble. La porte est ouverte par la mère de celle-ci, Mme Gibert, qui tente de la refermer. Le prévenu place son pied dans l'embrasure, obligeant le mari de Mme Gibert à intervenir pour fermer la porte. Le prévenu frappe alors à coups de pied et de poing sur la porte en criant « os voy a destruir ». Les services de police constatent une petite marque sans importance ; le pêne de la porte est ultérieurement évalué à 236,17 euros sur présentation d'un devis.
Le ministère public qualifie les faits de trois contraventions : coactions (art. 478.1 du Code pénal), menaces légères (art. 478.2) et dommages dolosifs (art. 484.1). Il requiert un mois d'arrêt nocturne conditionnel pour chacune des deux premières infractions, une amende de 400 euros pour la troisième, ainsi que l'indemnisation de la victime à hauteur de 236,17 euros.
La défense conteste la qualification de dommages et de menaces, invoquant le principe *in dubio pro reo* et la présomption d'innocence. Elle reconnaît en revanche la contravention de coactions et sollicite une semaine d'arrêt nocturne conditionnel, sans responsabilité civile.
**Observations sur le texte.** La décision présente plusieurs incohérences matérielles. L'en-tête mentionne une date « vint-i-u de novembre del dos mil setze » (21 novembre 2013), alors que la date de la décision est 2016. Le nom de la victime des dommages est « Sra. Amador » au fondement 8, alors qu'il est « Sra. Gibert » dans le reste de la décision. La référence de la juridiction est, dans les métadonnées, « Tribunal de Corts » ; l'indication « Juridiction andorrane, — » ne comporte pas de numéro ni de date complets. Ces points n'affectent pas le raisonnement, mais ils doivent être relevés avant toute citation.
## Question de droit
La décision pose deux questions principales.
**Première question : la preuve de l'infraction.** Le tribunal peut-il fonder la condamnation sur le seul témoignage de la victime, alors que le prévenu nie les faits et que les éléments matériels sont limités ? Le tribunal rappelle qu'une déclaration de la victime peut constituer une « prova de càrrec vàlida, eficaç i suficient » pour renverser la présomption d'innocence, à condition
Korpus — Jurisprudence
STCOR ANDORRA, a 21 de novembre del 2016 - ROJ: STCOR 159/2016
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STCOR 159/2016 : Tribunal de Corts, 21 novembre 2016 (ECLI:AD:TCORAD:2016:159)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STCOR 159/2016, 21 novembre 2016, ECLI:AD:TCORAD:2016:159 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par une sentence rendue en matière de contraventions pénales (« Contravenció penal » n° 6000140/2016, recours n° 6000140/2016, origine 2000185/2016-00), le Tribunal de Corts d'Andorre-la-Vieille, siégeant par la magistrate Anna Estragués Armengol, statue sur des faits survenus le 25 janvier 2016 vers 21 h 40.
Le prévenu, M. Vilar, se rend au domicile de son ex-compagne, Mme Amador, pour réclamer le double des clés de l'appartement qu'ils avaient occupé ensemble. La porte est ouverte par la mère de celle-ci, Mme Gibert, qui tente de la refermer. Le prévenu place son pied dans l'embrasure, obligeant le mari de Mme Gibert à intervenir pour fermer la porte. Le prévenu frappe alors à coups de pied et de poing sur la porte en criant « os voy a destruir ». Les services de police constatent une petite marque sans importance ; le pêne de la porte est ultérieurement évalué à 236,17 euros sur présentation d'un devis.
Le ministère public qualifie les faits de trois contraventions : coactions (art. 478.1 du Code pénal), menaces légères (art. 478.2) et dommages dolosifs (art. 484.1). Il requiert un mois d'arrêt nocturne conditionnel pour chacune des deux premières infractions, une amende de 400 euros pour la troisième, ainsi que l'indemnisation de la victime à hauteur de 236,17 euros.
La défense conteste la qualification de dommages et de menaces, invoquant le principe in dubio pro reo et la présomption d'innocence. Elle reconnaît en revanche la contravention de coactions et sollicite une semaine d'arrêt nocturne conditionnel, sans responsabilité civile.
Observations sur le texte. La décision présente plusieurs incohérences matérielles. L'en-tête mentionne une date « vint-i-u de novembre del dos mil setze » (21 novembre 2013), alors que la date de la décision est 2016. Le nom de la victime des dommages est « Sra. Amador » au fondement 8, alors qu'il est « Sra. Gibert » dans le reste de la décision. La référence de la juridiction est, dans les métadonnées, « Tribunal de Corts » ; l'indication « Juridiction andorrane, — » ne comporte pas de numéro ni de date complets. Ces points n'affectent pas le raisonnement, mais ils doivent être relevés avant toute citation.
Question de droit
La décision pose deux questions principales.
Première question : la preuve de l'infraction. Le tribunal peut-il fonder la condamnation sur le seul témoignage de la victime, alors que le prévenu nie les faits et que les éléments matériels sont limités ? Le tribunal rappelle qu'une déclaration de la victime peut constituer une « prova de càrrec vàlida, eficaç i suficient » pour renverser la présomption d'innocence, à condition
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal de Corts, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal de Corts devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STCOR ANDORRA, a 21 de novembre del 2016 - ROJ: STCOR 159/2016 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal de Corts consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (reformation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal de Corts procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« VIST en judici oral i públic, la Causa núm. 6000140/2016, seguida per unes presumptes contravencions penals de coaccions, amenaces lleus i danys dolosos per valor inferior a sis-cents euros, contra Vilar, nascut el 9 d'octubre de 1986 a Escaldes- Engordany, fill de Manuel Albert i de Dolors, de nacionalitat andorrana, el qual és defensat pel lletrat Sr. Nogués. És part acusadora el Ministeri Fiscal, representat pel Sr. Palomo i ponent, la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta meva sentencia, definitivament jutjant, ho mano i signo. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal de Corts à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal de Corts en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal de Corts avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 21 novembre 2016 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
VIST en judici oral i públic, la Causa núm. 6000140/2016, seguida per unes presumptes contravencions penals de coaccions, amenaces lleus i danys dolosos per valor inferior a sis-cents euros, contra Vilar, nascut el 9 d'octubre de 1986 a Escaldes- Engordany, fill de Manuel Albert i de Dolors, de nacionalitat andorrana, el qual és defensat pel lletrat Sr. Nogués. És part acusadora el Ministeri Fiscal, representat pel Sr. Palomo i ponent, la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.
Antecedents de fet
RESULTANT PRIMER : són fets provats i així es declara, que vers les 21:40 hores del dia 25 de gener del 2016, Vilar es desplaçà al domicili de la seva ex parella sentimental, Amador, radicat a XXXX, per tal de reclamar-li el doble de les claus del domicili que havien compartit amb anterioritat.
Trucà a la porta, obrint la mare de Amador, la Sra. Gibert.
Gibert volgué tancar la mateixa.
En Vilar posà aleshores el seu peu al mig, per evitar que la Sra. Gibert pogués dur a terme la seva acció, havent d'intervenir el marit d'aquesta darrera, aconseguint finalment tancar la porta.
Vilar no va desistir però de la seva actuació, començant seguidament a donar forts cops de peu i de puny a la porta del referit domicili, tot cridant "os voy a destruir".
Arrel dels fets, el segon pany de la porta del domicili indicat patí danys, quin valor s'ha estimat inferior a sis-cents euros.
RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal qualifica els fets com essent constitutius d'una contravenció penal de coaccions, altra de amenaces lleus i altra de danys dolosos, tipificades respectivament als articles 478.1, 478.2 i 484.1 del Codi Penal, i sent-ne Vilar responsable en concepte d'autor, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, demana que se li imposi una pena de un mes d'arrest nocturn condicional amb un termini de suspensió de la condemna de un mes, per la contravenció penal de coaccions; una pena de un mes d'arrest nocturn condicional amb un termini de suspensió de la condemna de un mes, per la contravenció penal de amenaces lleus; i una pena de multa de quatre-cents euros per la contravenció penal de danys dolosos.
I en concepte de responsabilitat civil, demana que Vilar sigui condemnat a abonar a la Sra. Gibert, l'import de 236,17 EUR segons pressupost obrant en autes, o subsidiàriament, la quantitat que en període d'execució quedi acreditada, amb l'aportació de la factura corresponent.
RESULTANT TERCER. El lletrat Sr. Nogués, Advocat defensor de l'encausat, no es mostra conforme ni amb l'exposició de fets ni amb la qualificació jurídica ni petició de pena efectuada pel Ministeri Fiscal.
Pel que fa als danys dolosos, el seu defensat nega haver donat cops de peu i de puny a la porta del domicili de la denunciant i els Agents del Servei de Policia constataren només una petita marca sense importància a la referida porta. Altrament, diu que és inadmissible que la perjudicada hagi aportat el pressupost dels danys tant temps després dels fets, per tot el què, en aplicació del principi "in dubio pro reo" demana l'absolució per aquesta contravenció penal.
En relació amb les amenaces, nega igualment que n'existeixi cap prova ja que el seu defensat també les nega i la declaració de la perjudicada és del tot insuficient per tot el què, en aplicació del principi de presumpció d'innocència, demana l'absolució del seu defensat pel que fa a aquesta contravenció penal.
Finalment, manifesta que accepta la contravenció penal de coaccions, de la qual el seu defensat és responsable en concepte d'autor, demanant que se li imposi una pena de una setmana d'arrest nocturn condicional amb un termini de suspensió de una setmana, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil.
Fonaments de dret
CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats constitueixen una contravenció penal de coaccions lleus tipificada a l'article 478.1 del Codi Penal, doncs mitjançant violència o intimidació lleu, l'encausat provocà en la víctima, una acció o omissió contrària al que pretenia i al que no estava legalment obligada a suportar.
Els fets declarats provats són igualment constitutius de la contravenció penal d'amenaces lleus tipificada a l'article 478.2 del Codi Penal, doncs en dir l'encausat a la denunciant, el dia d'autes i cridant, en mig d'una situació conflictiva, "os voy a destruir", proferí paraules que són clarament la comminació d'un mal futur, injust, possible, depenent de la voluntat del subjecte actiu i susceptibles de produir intimidació, malgrat siguin en el present cas de caràcter lleu.
Finalment, els fets declarats provats són igualment constitutius d'una contravenció penal de danys dolosos tipificada a l'article 484.1 del Codi Penal, doncs ha quedat provat que Vilar donà deliberadament cops de peu i de puny a la porta del domicili de la Sra. Gibert, causant danys al pany de la part superior de la porta, per un import inferior a 600 euros.
CONSIDERANT SEGON. Vilar és penalment responsable, en concepte d'autor, de les tres contravencions penals ans citades, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal.
Efectivament i pel que fa a la contravenció penal de coaccions, ha quedat provada no només per la declaració reiterada i constant de la perjudicada, sinó pel propi reconeixement de fets efectuat per l'encausat, que admet que tot i no recordar exactament el que succeí, té present que la Sra. Amador li va dir que marxés i que aquella volia tancar la porta del domicili, el que ell li impedí posant el peu en mig de la porta, ja que volia parlar amb la seva filla.
Igualment, i malgrat la negativa de l'encausat, el tribunal considera provat que aquest digué a la denunciant, amb ànim d'atemorir-la, "os voy a destruir" doncs, tal i com ja ha estat reiteradament declarat pels nostres tribunals, la sola declaració de la víctima pot ser considerada com a "prova de càrrec vàlida, eficaç i suficient per desvirtuar el dret fonamental a la presumpció d'innocència, sempre i quan no hi hagi raons objectives que li restin credibilitat, exigint-se l'absència en la víctima de qualsevol mòbil de ressentiment o enemistat vers l'acusat que pugui comprometre la seva credibilitat, l'existència de dades objectives perifèriques que el reforcin i la persistència i fermesa de la víctima en la seva declaració incriminatòria, reiterada en el temps i sense ambigüitats ni contradiccions. (Tribunal de Corts, 4 de juny del 2004, T.C. 240-1/01)
En el present cas, la declaració de la víctima reuneix tal condicions, doncs no consta que la denunciant tingués enemistat amb l'encausat, malgrat ser aquest l'exparella de la seva filla i ser la separació d'ambdós problemàtica; ensems, és de notar que la declaració de la Sra. Gibert ha estat sempre la mateixa, tant davant del Servei de Policia, com del Batlle Instructor i d'aquest Tribunal; efectivament, ja davant del servei de policia va descriure la situació conflictiva que va viure aquell dia, afegint que en Vilar cridava des de fora, sense saber el que deia; posteriorment, ja a la Batllia, contestà a la pregunta de "si Vilar la va agredir o va amenaçar-la", que no, que no ho feu en cap moment, afegint espontàniament que li va dir "los voy a destruir" i que "no deixava tancar la porta del domicili". Aquesta declaració, que efectuà novament davant del tribunal el dia de la vista oral, és valorada com a totalment objectiva, i malgrat la perjudicada no qualifiqui les paraules proferides per l'encausat d'amenaces, sí que han de ser considerades com a tals, en concórrer tots els elements constitutius del tipus doncs ultra els ja ans indicats, les paraules proferides produïren efectivament intimidació en la denunciant, que es va veure obligada a requerir la intervenció del Servei de Policia, havent la mateixa afegit que té por de l'encausat, i tem trobar-se'l, fins i tot quan surt a treure les escombraries. Igualment és de notar que en el full d'intervenció efectuat pels Agents (foli 12) consta que en trucar la denunciant al Servei de Policia, els demanà una patrulla, ja que hi havia l'excompany de la seva filla a l'exterior del seu apartament i aquest no parava d'increpar-la i molestar-la, essent totalment inversemblant la versió del denunciant el dia de la vista oral segons la qual després de tancar la porta la denunciant, ell va marxar sense més, ja que en aquest cas, hauria estat totalment innecessari el requeriment i intervenció dels Agents de Policia i no se'l hauria trobat al mateix lloc dels fets, on consta fou controlat.
Finalment, Vilar es considera responsable, en concepte d'autor, d'una contravenció penal de danys dolosos, doncs ha quedat provat que va donar cops de puny i de peu a la porta del domicili de la Sra. Amador, no només per les declaracions efectuades de forma constant i reiterada per la denunciant, sinó també per les declaracions efectuades per l'Agent interventor, que manifestà davant del tribunal que en personar-se als llocs, va constatar danys, tot i que poc importants, a la porta del domicili de la denunciant, explicant que es trobaven a la part superior de la porta i podrien doncs coincidir amb cops de puny per trobar-se a la mateixa alçada, situant-se precisament els danys al pany superior de la porta; igualment, en la fitxa d'intervenció del Servei de Policia (foli 12) consta igualment: "La sol·licitant ens ha manifestat que en Òscar havia donat cops a la porta del seu domicili, constatant nosaltres que havia una petita marca sense importància. La sol·licitant es reserva el dret de cursar denúncia per possibles danys a la porta"; en la denúncia efectivament interposada, la Sra. Gibert precisà (foli 6), que posteriorment adjuntaria la factura corresponent a la reparació d'un dels panys de la porta del seu domicili, que en Vilar havia fet malbé el dia d'autes, havent aportat posteriorment, en ser citada a la Batllia, el corresponent pressupost de reparació per import de 236,17 EUR (foli 24), havent manifestat la Sra. Gibert davant del Tribunal, no haver fet reparar encara el referit pany, en no fer-ne ús habitualment però tenint intenció de reparar-lo en tractar-se d'un pis de lloguer i haver-lo de retornar en el seu dia en perfecte estat.
CONSIDERANT TERCER. No concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal i a efectes de fixació de la pena, de conformitat amb el què disposa l'article 56 del Codi Penal, s'ha d'apreciar que al moment dels fets, Vilar es trobava en estat d'embriaguesa, tal i com han declarat totes les parts i constataren els Agents de Policia, per tot el què procedeix imposar-li, pel que fa a la contravenció penal de coaccions, una pena de quinze dies d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la pena de tres mesos; pel que fa a la contravenció penal d'amenaces lleus, una pena de quinze dies d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la pena de tres mesos, i pel que fa a la contravenció penal de danys dolosos, una pena de multa en la quantia de tres-cents euros.
CONSIDERANT QUART. I en concepte de responsabilitat civil, Vilar indemnitzarà a la perjudicada Sra. Gibert, en l'import corresponent a la reparació del pany de la porta del seu domicili, a acreditar en període d'execució de sentència.
CONSIDERANT CINQUÈ. D'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, s'ha d'imposar a Vilar, el pagament de les despeses processals causades.
Decisio
V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas,
F A L L O :
He de condemnar i condemno a Vilar, com a responsable penalment en concepte d'autor:
d'una contravenció penal de COACCIONS, a una pena de QUINZE (15) DIES D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL, AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA PENA DE TRES (3)MESOS;
d'una contravenció penal d'AMENACES LLEUS, a una pena de QUINZE (15) DIES D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL, AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA PENA DE TRES (3) MESOS;
d'una contravenció penal de DANYS DOLOSOS, a una pena de MULTA en la quantia de TRES-CENTS EUROS (300 EUR)
i al pagament de les despeses processals causades.
I en concepte de responsabilitat civil, Vilar indemnitzarà a la Sra. Gibert en l'import que, en concepte de reparació del pany de la porta del seu domicili, quedi acreditat en període d'execució de sentència.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la notificació, de conformitat amb el què disposen els articles 195 i següents del Codi de Procediment Penal.
Així per aquesta meva sentencia, definitivament jutjant, ho mano i signo.
Subir
Diccionario RAE
[1]
Tribunal de Corts, n° 6000140/2016 — Décision commentée