× Legislació relacionada Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 113.2 Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 143 Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 195 Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 199 Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 20 Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 21 Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 27.1 Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 56 Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 90 STCOR, Penal del 26 d'abril del 2017 ( ROJ: STCOR 55/2017 - ECLI:AD:TCORAD:2017:55 ) Òrgan: Tribunal de Corts Seu: Andorra la Vella Recurs: 6000094/2016 Data resolució: 26/04/2017 Ponent: Anna Estragués Armengol Tipus de resolució: Sentència Títol: LESIONS DOLOSES QUE REQUEREIXEN TRACTAMENT MÈDIC POSTERIOR A LA PRIMERA ASSISTÈNCIA - AMENACES NO CONDICIONALS DELICTE MAJOR DELICTE MENOR LEGÍTIMA DEFENSA AMENACES NO CONDICIONALS DANYS Resum I.A. El Tribunal ha dictaminat que el processat Soriano és responsable del delicte menor d'amenaces no condicionals i del delicte major de lesions doloses que han requerit tractament mèdic per a la curació, mentre que el processat Giner és absolt del delicte major de lesions doloses perquè va actuar en legítima defensa. El Tribunal ha imposat a Soriano una pena única de dotze mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i l'ha obligat a indemnitzar la Caixa Andorrana de Seguretat Social i a Giner per danys i perjudicis. Sentència Magistrats Anna Estragués Armengol Concepció Baron Mora Enric Anglada Fors Tribunal de Corts Delictes Majors 6000094/2016 ORÍGEN: 5000171/2015 - 00 NIG: 5300543220140000754 S E N T È N C I A Magistrats Srs. Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol Andorra la Vella, vint-i-sis d'abril del dos mil disset. VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000094/2016, seguida pel presumpte delicte major de lesions doloses que han requerit el seguiment d'un tractament mèdic posterior a la primera assistència i pel presumpte delicte menor d'amenaces no condicionals contra: Giner nascut el 8 d'octubre de 1983 a Alcoy (Alacant, Espanya), fill de Manzano i de Catalá, de nacionalitat espanyola, i domiciliat a Canillo (Andorra), el qual és defensat per la lletrada Sra. Romeu i, Soriano nascut el 25 de gener de 1977 a Chaves (Portugal), fill de Guerrero i de Pina, de nacionalitat portuguesa, i domiciliat a La Massana, el qual és defensat pel lletrat Sr. Sandoval. És part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Agullo. És ponent i redactora de la sentència, la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol. Antecedents de fet RESULTANT PRIMER : Són fets provats i així es declara, que en data 7 d'octubre del 2013, vers les 00h20, els processats Giner i Soriano coincidiren al pub "G." radicat a la Massana. Ambdós havien tingut un problema laboral amb anterioritat i quan Giner ja es disposava a marxar, trobant-se fora del local, se li apropà Soriano dient-li, a fi d'atemorir- lo: "esta vez te dejo que te vayas pero la próxima vez te voy a dar una paliza que te voy a matar" S'inicià aleshores una discussió entre ambdós, traient-se seguidament en Soriano les ulleres i donant un cop de cap al front de Giner que per treure-se'l de sobre, li donà també un cop i l'empentà, forcejant ambdós fins caure al terra, Soriano a sota i Giner a sobre, aprofitant aquest per immobilitzar en Soriano posant-li els genolls al pit i així evitar cap altra agressió. Intervingueren en aquell moment terceres persones, posant fi a l'incident. No obstant, Soriano continuà amb la seva actitud agressiva i tot i trobar-se a una distància de Giner , s'abalançà novament violentament contra ell, estampant-lo contra una entrada d'edifici propera i agafant-lo fortament pel coll. Giner gesticulà amb les mans, i Soriano aprofità per mossegar-li dos dits de la mà dreta, agafant aleshores Giner per repel·lir l'agressió, al seu torn a Soriano pel coll, mossegant-li l'orella dreta. A conseqüència dels fets, el processat Giner patí una fractura tancada de l'extrem acromial de la clavícula, associada a una luxació esterno-clavicular dreta, contusió a les parts toves del coll i ferides superficials al segon i tercer dit de la mà dreta i el processat Soriano patí una ferida amb pèrdua de substància cutània i condral, a hèlix d'orella dreta, havent requerit ambdós processats de tractament mèdic posterior a la primera assistència, per a la curació de les seves lesions. La CASS reclama els imports de 2.503,34 EUR i 336,56 EUR en concepte de prestacions abonades als processats Giner i Soriano respectivament. Ambdós processats reclamen tanmateix pels perjudicis soferts. Fonaments de dret CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats constitueixen: un delicte menor d'amenaces no condicionals de l'article 143 del Codi Penal, doncs la frase "esta vez te dejo que te vayas pero la próxima vez te voy a dar una paliza que te voy a matar", suposa per sí sola, l'anunci d'un mal greu, futur, injust, possible, depenent de la voluntat del subjecte actiu i susceptible de produir temor o intimidació en la víctima. dos delictes majors de lesions doloses que han requerit de tractament mèdic posterior a la primera assistència per a la seva curació de l'article 113.2 del Codi penal, doncs els processats Giner i Soriano es donaren cops, empentes i mossegades, patint ambdós el resultat típic de lesions contemplat en el tipus penal ans esmentat. Efectivament, a conseqüència dels cops i mossegades donats per Soriano, Giner patí, segons consta en l'informe del Servei de Medicina Legal i Forense obrant en autes (folis 196 i ss.), una fractura de l'extrem acromial de la clavícula, tancada, associada a una luxació esterno-clavicular dreta; una contusió a parts toves del coll, una ferida superficial periungueal medial a la falange del tercer dit de la mà dreta, i ferides superficials a les falanges del segon i tercer dit de la mà dreta, requerint de tractament per a la seva curació (antibioticoteràpia, VAT, immobilització amb cabestrell i diverses sessions de rehabilitació funcional). I, a conseqüència de l'actuació de Giner, Soriano patí, segons consta en l'informe del Servei de Medicina Legal i Forense (folis 255 i ss.) una ferida, amb pèrdua de substància cutània i condral, a hèlix d'orella dreta, requerint igualment de tractament per a la seva curació (antibioticoteràpia). Decisio CONSIDERANT SEGON : Soriano és responsable del delicte menor d'amenaces no condicionals i del delicte major de lesions doloses que han requerit de tractament mèdic per a la curació, en concepte d'autor, per la seva participació personal i directa en els fets, de conformitat amb el què disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal. Efectivament, pel que fa al delicte major de l'article 113.2 del Codi Penal, Soriano ha reconegut l'agressió efectuada a Giner, acceptant els fets i la seva qualificació jurídica. L'agressió ha estat igualment relatada davant del Tribunal, pel perjudicat, pels testimonis Sra. Castilla i Sr. Nogués i avalada per l'informe mèdic obrant en autes i més amunt esmentat que precisa, entre altres, que el mecanisme de producció més versemblant de la fractura de l'extrem acromial de la clavícula dreta soferta per Giner seria el de contusió directa sobre aquesta regió; pel que respecta a la luxació esterno-clavicular, es diu que aquesta hauria estat causada per un mecanisme indirecte, de mobilització forçada de la clavícula, sobrepassant el llindar de l'estabilitat articular, que les ferides evidenciades a nivell de les falanges distals dels segon i tercer dits de la mà dreta són compatibles amb mossegada humana i l'hematoma evidenciat a nivell del segon dit de la mà dreta seria compatible amb un mecanisme compressiu amb força elevada, lesions per tant totes elles compatibles amb la forma de producció de l'agressió descrita per Giner . Pel que fa al delicte menor d'amenaces, l'acusat Soriano nega els fets. No obstant, de la prova practicada se'n desprèn el contrari doncs no només el perjudicat Giner ha manifestat sempre, de forma reiterada i constant, haver estat amenaçat el dia d'autes, pel processat Soriano, sinó que la Sra. Castilla ha confirmat aquestes amenaces i aquesta situació ja es venia produint des de feia mesos, d'ençà que sorgí la problemàtica laboral entre ambdós, havent hagut fins i tot Giner de desplaçar-se, durant els mesos de juliol/agost del 2013, davant del Servei de Policia per informar dels fets, malgrat no voler formular denúncia (foli 8). El mateix Soriano ha reconegut davant del tribunal, que el dia d'autes hi havia una situació de tensió amb Giner doncs en trobar-se fora del bar i sortir en Giner , sí que admet que li va dir "fot el camp", el que, posat en relació amb la problemàtica laboral existent amb anterioritat, fa totalment versemblant la versió de Giner en el sentit que el processat l'amenaçà d'agredir-lo, el que efectivament es produí tot seguit. CONSIDERANT TERCER : Pel que fa a Giner , el Ministeri Fiscal l'acusa com autor del delicte major de lesions doloses que han requerit per a la seva curació, de tractament mèdic posterior a la primera assistència, tipificat en l'article 113.2 del Codi penal, per les lesions causades a Soriano, doncs entén que hi hagué una baralla mútuament acceptada, el que descarta tota possibilitat d'apreciació de la legitima defensa. No obstant, és d'apreciar en la conducta de l'acusat Giner la concurrència de la circumstància excloent de la responsabilitat criminal al·legada de legítima defensa de l'article 27.1 del Codi Penal, doncs concorren tots els requisits exigits per a la seva aplicació, d'acord amb la jurisprudència d'aquest Tribunal que, per apreciar la circumstància excloent de la responsabilitat penal esmentada, exigeix que l'agent actuï en defensa de la persona o drets propis o d'altra persona, que concorri en primer lloc una agressió il·legítima, que hi hagi necessitat racional del mitjà emprat per impedir o repel·lir l'agressió, que l'acte defensiu no sigui desproporcionat, que el mal causat per l'acció defensiva no sigui desproporcionat amb la gravetat del mal que s'intenta impedir o les circumstàncies de l'agressor, i que no hi hagi hagut provocació suficient per part del defensor (Tribunal de Corts sentència de 20/5/2009, causa núm. TC-127-2/07 i sentència de 30 de setembre del 2014, causa núm. TC-031-3/13), requisits tots ells que són d'apreciar en la conducta de l'acusat Giner . Efectivament, el Tribunal entén plenament acreditat que fou Soriano qui primerament va agredir a Giner , donant-li un cop de cap i després abalançant-se novament sobre ell, estampant-lo contra un portal, agafant-lo i prement-li fortament el coll; davant d'aquestes accions, que constituïren per dues vegades una flagrant agressió, no provocada i injustificada - malgrat ambdós haguessin pogut discutir prèviament - Giner reaccionà, donant en un primer moment a Soriano un cop i l'empentà, forcejant ambdós fins caure al terra, i en un segon moment, una mossegada a l'orella, per a que en Soriano deixés anar, el que constitueix en tot moment, una reacció defensiva proporcionada, el que es desprèn també de les lesions sofertes per ambdós processats doncs les de Giner foren de molta més entitat que les sofertes per Soriano segons el ja exposat i informes mèdics obrant en autes. Així, apreciant la concurrència de la circumstància excloent de la legítima defensa pròpia, procedeix dictar l'absolució de Giner del delicte major de lesions doloses del quin venia acusat, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil. CONSIDERANT QUART : No concorren en el processat Soriano circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal. CONSIDERANT CINQUÈ: De conformitat amb l'anteriorment exposat i amb el què disposa l'article 56 del Codi Penal i les penes assenyalades pel delicte major de lesions doloses de l'article 113.2 del Codi penal i pel delicte menor d'amenaces no condicionals de l'article 143 del Codi Penal, procedeix imposar al processat Soriano una pena única de dotze mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys . CONSIDERANT SISÈ: El responsable penalment ho és també civilment per tot el què, de conformitat amb el què disposen els articles 90 i següents del Codi Penal, Soriano indemnitzarà a : la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL en l'import de DOS MIL CINC-CENTS TRES EUROS AMB TRENTA-QUATRE CÈNTIMS (2.503,34 EUR) a Giner en l'import de QUATRE MIL NOU-CENTS VUITANTA-SET EUROS AMB VUITANTA-TRES CÈNTIMS (4.987,83 EUR). Contra aquesta sentència es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal en el termini de quinze dies següents a la notificació de conformitat amb el què disposen els articles 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal. Així per aquesta nostra sentència jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE