STCOR ANDORRA, a 12 d'octubre del 2017 - ROJ: STCOR 83/2017
Rejet du pourvoi
JuridictionTribunal de Corts
Niveauappel
Date du prononcé12 octobre 2017
Numéro6000163/2016
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STCOR 83/2017 (Tribunal de Corts, 12 octobre 2017)
> Décision commentée : STCOR 83/2017, Tribunal de Corts, Penal, 12 octobre 2017 (ROJ : STCOR 83/2017 ; ECLI:AD:TCORAD:2017:83) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le 4 novembre 2015, vers 21 heures, un incident oppose, à l'extérieur d'un local du Pas de la Casa, la prévenue Morales à un dénommé Julián. À l'issue de cet incident, Julián chute au sol. Le tribunal relève qu'il ne peut être déterminé avec certitude si cette chute a été précédée d'un acte de violence exercé par la prévenue. Il ne peut pas davantage être établi de manière certaine que la prévenue ait proféré la phrase « te voy a matar, te voy a matar, soltadme que voy a matar a esa puta ».
La chute provoque une contusion à la région sacrée, ayant nécessité une première assistance médicale. La médecin légiste qualifie le préjudice de « molt lleuger » (0,5/7) dans son rapport du 16 mars 2016.
Le Ministère public, dans son acte de qualification provisoire, retient une série de coups, dont l'un a atteint l'abdomen de la victime, la faisant tomber contre une table en fer, ainsi que des menaces destinées à l'intimider. Il qualifie ces faits de délits mineurs de lésions dolosives et de menaces non conditionnelles, prévus respectivement aux articles 113.1 et 143 du Code pénal. Il requiert une peine unique de cinq mois de prison avec sursis, un délai de suspension de deux ans et une amende de 800 euros, ainsi qu'une indemnisation de 750 euros au titre du *pretium doloris*.
La défense conteste l'exposé des faits. Elle soutient que la prévenue n'a fait qu'un geste réflexe pour repousser la victime, qui s'était appuyée sur elle, et que la chute résulte de l'humidité du sol. Elle conteste la valeur probante des témoignages, dès lors que les témoins ne se sont pas présentés à l'audience et ne sont pas impartiaux. À titre subsidiaire, elle demande que les faits soient requalifiés en contravention de lésions dolosives (article 476 du Code pénal), avec une amende de 500 euros.
Le Tribunal de Corts, composé des magistrats Jacques Richiardi Martel (rapporteur), Josep Maria Pijuan Canadell et Anna Estragués Armengol, statue en première instance dans une affaire portant le numéro 6000163/2016.
## Question de droit
La question posée au tribunal est de savoir si le Ministère public a rapporté une preuve à charge suffisante pour renverser la présomption d'innocence de la prévenue, alors que les témoins à charge n'ont pas comparu à l'audience et que les déclarations recueillies au stade de l'enquête présentent des variations et des liens avec la victime.
Plus précisément, le tribunal devait déterminer quelle valeur accorder aux déclarations de témoins absents du procès oral, au regard des exigences de l'article 160 du Code de procédure pénale (CPP), qui impose que la preuve à charge soit administrée à l'audience, sous réserve des preuves préconstituées ou anticipées dont la reproduction est impossible ou très difficile.
## Solution et dispositif
Le tribunal rappelle le cadre norm
Korpus — Jurisprudence
STCOR ANDORRA, a 12 d'octubre del 2017 - ROJ: STCOR 83/2017
STCOR 83/2017 (Tribunal de Corts, 12 octobre 2017)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STCOR 83/2017, Tribunal de Corts, Penal, 12 octobre 2017 (ROJ : STCOR 83/2017 ; ECLI:AD:TCORAD:2017:83) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le 4 novembre 2015, vers 21 heures, un incident oppose, à l'extérieur d'un local du Pas de la Casa, la prévenue Morales à un dénommé Julián. À l'issue de cet incident, Julián chute au sol. Le tribunal relève qu'il ne peut être déterminé avec certitude si cette chute a été précédée d'un acte de violence exercé par la prévenue. Il ne peut pas davantage être établi de manière certaine que la prévenue ait proféré la phrase « te voy a matar, te voy a matar, soltadme que voy a matar a esa puta ».
La chute provoque une contusion à la région sacrée, ayant nécessité une première assistance médicale. La médecin légiste qualifie le préjudice de « molt lleuger » (0,5/7) dans son rapport du 16 mars 2016.
Le Ministère public, dans son acte de qualification provisoire, retient une série de coups, dont l'un a atteint l'abdomen de la victime, la faisant tomber contre une table en fer, ainsi que des menaces destinées à l'intimider. Il qualifie ces faits de délits mineurs de lésions dolosives et de menaces non conditionnelles, prévus respectivement aux articles 113.1 et 143 du Code pénal. Il requiert une peine unique de cinq mois de prison avec sursis, un délai de suspension de deux ans et une amende de 800 euros, ainsi qu'une indemnisation de 750 euros au titre du pretium doloris.
La défense conteste l'exposé des faits. Elle soutient que la prévenue n'a fait qu'un geste réflexe pour repousser la victime, qui s'était appuyée sur elle, et que la chute résulte de l'humidité du sol. Elle conteste la valeur probante des témoignages, dès lors que les témoins ne se sont pas présentés à l'audience et ne sont pas impartiaux. À titre subsidiaire, elle demande que les faits soient requalifiés en contravention de lésions dolosives (article 476 du Code pénal), avec une amende de 500 euros.
Le Tribunal de Corts, composé des magistrats Jacques Richiardi Martel (rapporteur), Josep Maria Pijuan Canadell et Anna Estragués Armengol, statue en première instance dans une affaire portant le numéro 6000163/2016.
Question de droit
La question posée au tribunal est de savoir si le Ministère public a rapporté une preuve à charge suffisante pour renverser la présomption d'innocence de la prévenue, alors que les témoins à charge n'ont pas comparu à l'audience et que les déclarations recueillies au stade de l'enquête présentent des variations et des liens avec la victime.
Plus précisément, le tribunal devait déterminer quelle valeur accorder aux déclarations de témoins absents du procès oral, au regard des exigences de l'article 160 du Code de procédure pénale (CPP), qui impose que la preuve à charge soit administrée à l'audience, sous réserve des preuves préconstituées ou anticipées dont la reproduction est impossible ou très difficile.
Solution et dispositif
Le tribunal rappelle le cadre norm
Sentència
Tribunal de Corts
Delicte Menor 6000163/2016 ORÍGEN: 4000191/2016 - 00 NIG: 5300543220160000683
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Josep Maria Pijuan Canadell
Anna Estragués Armengol
Jacques Richiardi
Andorra la Vella, 12 d'octubre del 2017.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000163/2016 seguida pels presumptes delictes menors de lesions doloses i amenaces no condicionals, contra Morales, nascuda el dia 27 de desembre del 1981 a València (Espanya), filla de Duque i de Villegas, de nacionalitat espanyola, i defensada pel Lletrat Sr. Águila, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Cañete i actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Jacques Richiardi.
Antecedents de fet
RESULTANT PRIMER : Són fets provats que en data 4 de novembre del 2015, vers les 21h00, a l'exterior del local K. del Pas de la Casa, un incident va produir-se entre la processada Morales, nascuda el 27 de desembre del 1981, de nacionalitat espanyola i amb antecedents penals no computables per la present causa, i Julián, al final del qual aquesta darrera va caure al terra, sense que pugui ser determinat amb certesa si la caiguda havia estat precedida d'un acte de violència exercit per la processada.
Tampoc no pot ser determinat de manera certa si la processada va dir a Julián "te voy a matar, te voy a matar, soltadme que voy a matar a esa puta".
A conseqüència de la caiguda, Julián va patir una contusió a la regió sacra que ha requerit una primera assistència mèdica per a la seva curació, havent qualificat la metgessa forense el perjudici dolós de molt lleuger (0,5/7) en el seu informe de data 16 de març del 2016.
RESULTANT SEGON : En el seu escrit de qualificació provisional en el qual sosté que en el decurs d'una discussió amb Julián, la processada, d'una part va propinar a aquesta una sèrie de cops un dels quals li va impactar a l'abdomen, fent-la caure al terra tot colpejant-se amb una taula de ferro, d'altra part li va dir a fi d'atemorir-la "te voy a matar, te voy a matar, soltadme que voy a matar a esa puta", el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius dels delictes menors de lesions doloses i amenaces no condicionals tipificats i penats respectivament als articles 113.1 i 143 del Codi Penal dels quals en considera penalment responsable a la processada en concepte d'autora, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.
Demana que li sigui imposada la pena única de cinc mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys i vuit-cents euros de multa, així com el pagament de les despeses processals causades.
En concepte de responsabilitat civil, sol·licita que la processada indemnitzi a Julián en l'import de 750 EUR pel pretium doloris (0,5/7).
A l'acte del judici oral, ratifica les seves conclusions provisionals, fent valdre que les actuacions culpables de la processada són demostrades per les declaracions dels testimonis.
RESULTANT TERCER : Modificant el seu escrit de qualificació provisional, la defensa de la processada Morales manifesta el seu desacord amb l'exposició dels fets i la qualificació jurídica del Ministeri Fiscal.
Sosté que la seva defensada, únicament, en un acte reflex, va donar una empenta a Julián que s'havia abalançat sobre ella per treure-se-la del damunt, caient aquesta al terra pel fet que estava humit.
Afegeix que no és possible de considerar, per establir la culpabilitat de la seva defensada, les declaracions dels testimonis que no han comparegut malgrat haver estat degudament citats i que a més, no són imparcials per esser el company sentimental d'Julián, el soci d'aquest i una amiga.
Sol·licita l'absolució de la seva defensada.
Subsidiàriament, si el Tribunal considera l'existència d'una relació de causalitat entre l'actuació de la seva defensada i la lesió patida per Julián, qualifica els fets de contravenció penal de lesions doloses tipificada a l'article 476 del Codi Penal de la qual Morales és responsable penalment en concepte d'autora, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.
Estima suficient una pena de 500 EUR de multa.
En concepte de responsabilitat civil, proposa una indemnització de 500 EUR.
Fonaments de dret
CONSIDERANT PRIMER : Segons l'article 6.2 del Conveni europeu per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals, tota persona acusada d'una infracció es presumeix innocent fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment.
I segons l'article 6.3 d) d'aquest conveni, tot acusat té dret especialment a interrogar o fer interrogar els testimonis de càrrec.
Altrament, la Constitució del Principat d'Andorra, en el seu article 10.2, garanteix a tothom el dret a la presumpció d'innocència, i en l'article 3.4, diu que els tractats i acords internacionals s'integren en l'ordenament jurídic a partir de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
La presumpció d'innocència, en ser proclamada per la Constitució com un dret fonamental de la persona, vincula a tots els poders públics i és d'aplicació immediata pels Tribunals de Justícia, i té l'efecte d'exigir que tota declaració de culpabilitat estigui fonamentada en una activitat probatòria de càrrec suficient, valorada de manera raonable i practicada amb totes les garanties processals.
Finalment, l'article 160 del Codi de Procediment Penal disposa que el Tribunal dictarà la sentència, avaluant segons la seva consciència les proves practicades, del que en resulta que la prova de càrrec es fa en el judici oral, ajustant-se al principis de oralitat, contradicció, immediació i publicitat, la qual cosa no exclou la possibilitat de que el Tribunal també pugui avaluar aquella prova preconstituïda, o la practicada anticipadament a les sessions del judici oral, quan sigui de impossible o de molt difícil reproducció en el plenari, sempre que en la seva pràctica s'hagi respectat el dret de defensa, sotmetent-la a contradicció.
En el present cas, no s'ha arribat a practicar prova de càrrec suficient per desvirtuar el principi de la presumpció d'innocència.
En efecte, l'acusació del Ministeri Fiscal és fonamenta sobre les declaracions incriminatòries d'Julián i els testimoniatges de Daza, Ricart i Pina, tant davant el Servei de Policia com davant el batlle instructor.
No obstant això, el tribunal ha de remarcar :
en primer lloc, que els testimonis precitats no són persones sense cap lligam amb la denunciant, i doncs persones totalment imparcials, per esser el primer, el seu company sentimental, el segon el soci d'aquest, i la tercera al mínim una persona coneguda sinó una amiga,
en segon lloc, que existeixen variacions entre les declaracions davant el Servei de Policia i el batlle instructor, o contradiccions entre les declaracions respectives dels quatre interessats,
en tercer lloc i sobretot, que Julián, Daza, Ricart i Pina no han comparegut al judici oral de tal manera que els principis fonamentals precitats, essencials per admetre una prova de càrrec, no han pogut rebre aplicació.
I el tribunal també ha de constatar que la processada, d'una part ha reconegut únicament que havia fet un gest de defensa en relació amb l'actuació agressiva d'Julián, caient aquesta al terra per raó del seu estat d'embriaguesa i de la humitat del sòl, i d'altra part ha negat de manera constant haver proferit paraules amenaçadores envers la denunciant.
Al final, el tribunal considera que existeix en la causa un dubte raonable sobre la realitat dels comportaments culpables reprotxats pel Ministeri Fiscal.
Procedeix doncs l'absolució d'Morales dels delictes menors de lesions doloses i amenaces no condicionals imputats per aquest darrer.
CONSIDERANT SEGON : Per raó de l'absolució de la processada, no hi ha lloc a responsabilitat civil.
CONSIDERANT TERCER : De conformitat als articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal declarar d'ofici les despeses processals causades.
VIST
les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
FALLEM :
Que hem d'absoldre i absolem Morales dels delictes menors de lesions doloses i d'amenaces no condicionals imputats pel Ministeri Fiscal.
Declarem d'ofici les despeses processals causades.
Contra la present resolució les parts poden interposar recurs d'apel·lació, davant del Tribunal de Corts en el termini de quinze dies següents a la notificació, de conformitat amb el què disposen els articles 195 i següents del Codi de Procediment Penal.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE
[1]
Tribunal de Corts, n° 6000163/2016 — Décision commentée