× Legislació relacionada Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 143 Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 113.1 Llei de Referèndum de la Constitució del Principat d'Andorra, de 5-2-93. article 3.4 STCOR, Penal del 12 d'octubre del 2017 ( ROJ: STCOR 83/2017 - ECLI:AD:TCORAD:2017:83 ) Òrgan: Tribunal de Corts Seu: Andorra la Vella Recurs: 6000163/2016 Data resolució: 12/10/2017 Ponent: Jacques Richiardi Martel Tipus de resolució: Sentència Títol: LESIONS DOLOSES - AMENACES NO CONDICIONALS AMENACES NO CONDICIONALS ROBATORI PRESUMPCIÓ D'INNOCÈNCIA DENUNCIANT IMPUTAT Resum I.A. El Tribunal de Corts ha absolt a la processada Morales dels delictes menors de lesions doloses i amenaces no condicionals imputats pel Ministeri Fiscal. El tribunal ha considerat que no hi ha prova de càrreg suficient per desvirtuar el principi de la presumpció d'innocència, ja que les declaracions dels testimonis no són imparcials i no han comparegut al judici oral. A més, la processada ha negat haver proferit paraules amenaçadores i ha afirmat que només va fer un gest de defensa enfront de l'actuació agressiva de la denunciant. Com a conseqüència, el tribunal ha decidit absoldre a la processada i declarar d'ofici les despeses processals causades. Sentència Magistrats Jacques Richiardi Martel Josep Maria Pijuan Canadell Anna Estragués Armengol Tribunal de Corts Delicte Menor 6000163/2016 ORÍGEN: 4000191/2016 - 00 NIG: 5300543220160000683 S E N T È N C I A Magistrats Srs. Josep Maria Pijuan Canadell Anna Estragués Armengol Jacques Richiardi Andorra la Vella, 12 d'octubre del 2017. VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000163/2016 seguida pels presumptes delictes menors de lesions doloses i amenaces no condicionals, contra Morales, nascuda el dia 27 de desembre del 1981 a València (Espanya), filla de Duque i de Villegas, de nacionalitat espanyola, i defensada pel Lletrat Sr. Águila, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Cañete i actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Jacques Richiardi. Antecedents de fet RESULTANT PRIMER : Són fets provats que en data 4 de novembre del 2015, vers les 21h00, a l'exterior del local K. del Pas de la Casa, un incident va produir-se entre la processada Morales, nascuda el 27 de desembre del 1981, de nacionalitat espanyola i amb antecedents penals no computables per la present causa, i Julián, al final del qual aquesta darrera va caure al terra, sense que pugui ser determinat amb certesa si la caiguda havia estat precedida d'un acte de violència exercit per la processada. Tampoc no pot ser determinat de manera certa si la processada va dir a Julián "te voy a matar, te voy a matar, soltadme que voy a matar a esa puta". A conseqüència de la caiguda, Julián va patir una contusió a la regió sacra que ha requerit una primera assistència mèdica per a la seva curació, havent qualificat la metgessa forense el perjudici dolós de molt lleuger (0,5/7) en el seu informe de data 16 de març del 2016. RESULTANT SEGON : En el seu escrit de qualificació provisional en el qual sosté que en el decurs d'una discussió amb Julián, la processada, d'una part va propinar a aquesta una sèrie de cops un dels quals li va impactar a l'abdomen, fent-la caure al terra tot colpejant-se amb una taula de ferro, d'altra part li va dir a fi d'atemorir-la "te voy a matar, te voy a matar, soltadme que voy a matar a esa puta", el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius dels delictes menors de lesions doloses i amenaces no condicionals tipificats i penats respectivament als articles 113.1 i 143 del Codi Penal dels quals en considera penalment responsable a la processada en concepte d'autora, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal. Demana que li sigui imposada la pena única de cinc mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys i vuit-cents euros de multa, així com el pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil, sol·licita que la processada indemnitzi a Julián en l'import de 750 EUR pel pretium doloris (0,5/7). A l'acte del judici oral, ratifica les seves conclusions provisionals, fent valdre que les actuacions culpables de la processada són demostrades per les declaracions dels testimonis. RESULTANT TERCER : Modificant el seu escrit de qualificació provisional, la defensa de la processada Morales manifesta el seu desacord amb l'exposició dels fets i la qualificació jurídica del Ministeri Fiscal. Sosté que la seva defensada, únicament, en un acte reflex, va donar una empenta a Julián que s'havia abalançat sobre ella per treure-se-la del damunt, caient aquesta al terra pel fet que estava humit. Afegeix que no és possible de considerar, per establir la culpabilitat de la seva defensada, les declaracions dels testimonis que no han comparegut malgrat haver estat degudament citats i que a més, no són imparcials per esser el company sentimental d'Julián, el soci d'aquest i una amiga. Sol·licita l'absolució de la seva defensada. Subsidiàriament, si el Tribunal considera l'existència d'una relació de causalitat entre l'actuació de la seva defensada i la lesió patida per Julián, qualifica els fets de contravenció penal de lesions doloses tipificada a l'article 476 del Codi Penal de la qual Morales és responsable penalment en concepte d'autora, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal. Estima suficient una pena de 500 EUR de multa. En concepte de responsabilitat civil, proposa una indemnització de 500 EUR. Fonaments de dret CONSIDERANT PRIMER : Segons l'article 6.2 del Conveni europeu per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals, tota persona acusada d'una infracció es presumeix innocent fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment. I segons l'article 6.3 d) d'aquest conveni, tot acusat té dret especialment a interrogar o fer interrogar els testimonis de càrrec. Altrament, la Constitució del Principat d'Andorra, en el seu article 10.2, garanteix a tothom el dret a la presumpció d'innocència, i en l'article 3.4, diu que els tractats i acords internacionals s'integren en l'ordenament jurídic a partir de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra. La presumpció d'innocència, en ser proclamada per la Constitució com un dret fonamental de la persona, vincula a tots els poders públics i és d'aplicació immediata pels Tribunals de Justícia, i té l'efecte d'exigir que tota declaració de culpabilitat estigui fonamentada en una activitat probatòria de càrrec suficient, valorada de manera raonable i practicada amb totes les garanties processals. Finalment, l'article 160 del Codi de Procediment Penal disposa que el Tribunal dictarà la sentència, avaluant segons la seva consciència les proves practicades, del que en resulta que la prova de càrrec es fa en el judici oral, ajustant-se al principis de oralitat, contradicció, immediació i publicitat, la qual cosa no exclou la possibilitat de que el Tribunal també pugui avaluar aquella prova preconstituïda, o la practicada anticipadament a les sessions del judici oral, quan sigui de impossible o de molt difícil reproducció en el plenari, sempre que en la seva pràctica s'hagi respectat el dret de defensa, sotmetent-la a contradicció. En el present cas, no s'ha arribat a practicar prova de càrrec suficient per desvirtuar el principi de la presumpció d'innocència. En efecte, l'acusació del Ministeri Fiscal és fonamenta sobre les declaracions incriminatòries d'Julián i els testimoniatges de Daza, Ricart i Pina, tant davant el Servei de Policia com davant el batlle instructor. No obstant això, el tribunal ha de remarcar : en primer lloc, que els testimonis precitats no són persones sense cap lligam amb la denunciant, i doncs persones totalment imparcials, per esser el primer, el seu company sentimental, el segon el soci d'aquest, i la tercera al mínim una persona coneguda sinó una amiga, en segon lloc, que existeixen variacions entre les declaracions davant el Servei de Policia i el batlle instructor, o contradiccions entre les declaracions respectives dels quatre interessats, en tercer lloc i sobretot, que Julián, Daza, Ricart i Pina no han comparegut al judici oral de tal manera que els principis fonamentals precitats, essencials per admetre una prova de càrrec, no han pogut rebre aplicació. I el tribunal també ha de constatar que la processada, d'una part ha reconegut únicament que havia fet un gest de defensa en relació amb l'actuació agressiva d'Julián, caient aquesta al terra per raó del seu estat d'embriaguesa i de la humitat del sòl, i d'altra part ha negat de manera constant haver proferit paraules amenaçadores envers la denunciant. Al final, el tribunal considera que existeix en la causa un dubte raonable sobre la realitat dels comportaments culpables reprotxats pel Ministeri Fiscal. Procedeix doncs l'absolució d'Morales dels delictes menors de lesions doloses i amenaces no condicionals imputats per aquest darrer. CONSIDERANT SEGON : Per raó de l'absolució de la processada, no hi ha lloc a responsabilitat civil. CONSIDERANT TERCER : De conformitat als articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal declarar d'ofici les despeses processals causades. VIST les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts, FALLEM : Que hem d'absoldre i absolem Morales dels delictes menors de lesions doloses i d'amenaces no condicionals imputats pel Ministeri Fiscal. Declarem d'ofici les despeses processals causades. Contra la present resolució les parts poden interposar recurs d'apel·lació, davant del Tribunal de Corts en el termini de quinze dies següents a la notificació, de conformitat amb el què disposen els articles 195 i següents del Codi de Procediment Penal. Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE