× Legislació relacionada Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. article STCOR, Penal del 26 de juliol del 2017 ( ROJ: STCOR 111/2017 - ECLI:AD:TCORAD:2017:111 ) Òrgan: Tribunal de Corts Seu: Andorra la Vella Recurs: 6000009/2015 Data resolució: 26/07/2017 Ponent: Jacques Richiardi Martel Tipus de resolució: Sentència Títol: ACTES SEXUALS SENSE CONSENTIMENT - ACCÉS CARNAL AMB UNA PERSONA DE MÉS DE 14 ANYS I MENYS DE 18, PREVALENT-SE D'UNA SITUACIÓ DE SUPERIORITAT I ESSENT LA VÍCTIMA ESPECIALMENT VULNERABLE PER RAÓ DE LA SEVA SITUACIÓ - ABUSOS SEXUALS AMB PREVALENÇA A MENORS D'EDAT VÍCTIMA ESPECIALMENT VULNERABLE PRESÓ FURT ROBATORI DESPESES PROCESSALS VISTA Resum I.A. La sentència judicial dictamina que els acusats, Calatayud i Palomo, són culpables d'haver comès delictes sexuals contra la menor Calderón. Calatayud és condemnat a quatre anys de presó, dels quals dos anys són ferms i la resta condicionals, amb prohibició de contactar amb la víctima durant quatre anys. Palomo és condemnat a cinc anys de presó, amb prohibició de contactar amb la víctima durant dotze anys i expulsió del Principat d'Andorra durant el mateix període. Ambdós acusats han de pagar solidàriament les despeses processals i indemnitzar la víctima amb 6.000 euros cadascun. Sentència Magistrats Jacques Richiardi Martel Concepció Baron Mora Enric Anglada Fors S E N T È N C I A Magistrats Srs. Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Jacques Richiardi Andorra la Vella, vint-i-sis de juliol de dos mil disset. VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. 6000009/2015, seguida pels presumptes delictes majors de violació amb l'agreujant de ser la víctima menor de 14 anys, delicte major continuat d'actes sexuals amb menor de 14 anys i delicte major continuat de realitzar un comportament sexual amb persona de més de 14 anys i menys de 18 amb prevalença d'autoritat, contra Calatayud, nascut el dia 3 d'agost de 1978 a Andorra la Vella, fill de José Fernando i de Maria Alice, de nacionalitat portuguesa, defensat per la lletrada Sra. Sandra Jiménez Gonzalez i contra Palomo, nascut el dia 17 de maig de 1952 a Portugal, fill de José i de Maria Do Carmo, defensat pel lletrat Sr. Marc Forné Molné, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Alcalálina Bailen Vila; actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Jacques Richiardi. Antecedents de fet RESULTANT PRIMER : Són fets provats que durant l'estiu de l'any 2003, la menor Calderón, nascuda l'1 d'octubre del 1996, convisqué juntament amb la seva mare Vara i els seus germans Ferrer i Pera, també menors d'edat, al domicili del processat Calatayud, nascut el 3 d'agost del 1978, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, aleshores company sentimental de la mare, al carrer Ciutat de Peras núm. 71, 5è 1a de la vila d'Andorra la Vella. Durant aquest període, aprofitant que no treballava, contràriament a la mare, el processat s'encarregà dels fills de la seva parella, na Calderón i en Ferrer, nascut el 3 de juny del 1993, jugant a l'amagatall a l'interior del pis i a la terrassa comunitària exterior ; atorgant de manera general a en Ferrer el rol de buscar-los, conduí aleshores na Calderón a l'interior del traster exterior depenent del pis i quina existència desconeixia el germà. En dit indret i en vàries ocasions, el processat, amb ànim libidinós, aprofità per tancar-se amb clau per la part interior al referit traster, acariciant el cos de la menor Calderón per sota de la seva roba, concretament els pits, les natges i les parts intimes. En dues ocasions diferents en una setmana, el processat, després d'haver-se baixat el pantaló i les calces de na Calderón i haver-li demanat d'estirar-se al terra en posició dorsal, es va posar a sobre aquesta darrera, intentant cada vegada penetrar-la amb el seu penis, provocant així dolor a la menor, però no podent aconseguir, malgrat la seva intenció, una penetració a la vagina, per raó de l'impossibilitat anatòmica d'un coit amb una menor de sis anys d'edat. Posteriorment, durant el mateix any 2003, na Calderón i els seus germans van anar a conviure a casa dels avis materns, Vara i el processat Palomo, nascut el 17 de maig del 1952, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, els quals ostentaren la custòdia legal dels tres menors per aute de la Batllia. Des de l'any 2008 aproximadament, quan la menor Calderón comptava amb l'edat de dotze-tretze anys i fins l'any 2012 quan en tenia quinze, el processat Palomo realitzà, amb ànim libidinós, tocaments als pits i al pubis per sobre i per sota de la roba de la menor, tot i aprofitant els dies festius o quan es quedava a casa sola amb ell, trobant-se ella a l'interior de la seva cambra o a la cuina. El 10 de juny del 2012, la menor va ésser ingressada al Centre d'Acolliment d'Infants "L. G." de la vila d'Andorra la Vella, essent atribuïda la seva guarda i custòdia a la Direcció dels Serveis Socials. RESULTANT SEGON : Modificant parcialment el seu escrit de qualificació provisional en el qual sosté especialment que el processat Calatayud havia penetrat la menor Calderón en dues ocasions diferents, introduint-li el seu sexe o un dit, sense que s'hagi pogut determinar, a la vagina, el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius : de dos delictes majors de violació, tipificats als articles 204 i 205 del Codi Penal vigent al moment dels fets, en ser dita norma penal més favorable que l'actual, del qual el processat Calatayud és responsable penalment en concepte d'autor, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal. d'un delicte major continuat d'actes sexuals amb menor de catorze anys sense consentiment tipificat a l'article 147 apartat 1 del Codi Penal vigent i d'un delicte major continuat de realitzar un comportament sexual amb una persona de més de catorze anys i menys de divuit anys amb prevalença d'autoritat tipificat a l'article 148.1 del mateix text legal, concorrent els agreujants de l'apartat tercer dels articles 147 i 148 en ésser l'autor un ascendent de la menor víctima i persona amb qui conviu, dels quals el processat Palomo és responsable penalment en concepte d'autor, amb la concurrència de les circumstàncies modificatives agreujants de la responsabilitat penal d'ésser un ascendent de la víctima i persona amb qui conviu. Demana que sigui imposada : al processat Calatayud les penes de quinze anys de presó, de prohibició de posar-se en contacte amb la víctima Calderón per un període de dotze anys i d'expulsió definitiva del Principat, al processat Palomo les penes de set anys de presó, de prohibició de posar-se en contacte amb la víctima Calderón per un període de dotze anys i d'expulsió definitiva del Principat, així com a ambdós, el pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil, sol·licita que els processats indemnitzin a la víctima Calderón en l'import de 20.000 EUR, cadascun d'ells, en concepte de perjudici moral. RESULTANT TERCER : La defensa del processat Palomo manifesta el seu desacord amb l'exposició dels fets i la qualificació jurídica del Ministeri Fiscal. Fa valdre que el seu defensat sempre ha negat totes les afirmacions de la seva neta, dient que eren mentides, que Calderón ha efectuat declaracions contradictòries i que existeix doncs un dubte raonable que ha de beneficiar al processat. Sol·licita l'absolució del seu defensat. A l'acte del judici oral, ratifica les seves conclusions provisionals, subratllant que el seu defensat no s'ha contradit mai, contràriament a Calderón, que aquesta va dir a la policia que havia mentit, i que el principi fonamental "in dubio pro reo" és d'aplicació al present cas. Subsidiàriament, planteja la possibilitat de prescripció d'alguns dels delictes reprotxats. RESULTANT QUART : La defensa del processat Calatayud manifesta també el seu desacord amb l'exposició dels fets i la qualificació jurídica del Ministeri Fiscal. Sosté que el seu defensat mai va acariciar el cos de la menor Calderón ni mai la va penetrar vaginalment. Sol·licita l'absolució del seu defensat. A l'acte del judici oral, ratifica les seves conclusions provisionals. Fa valdre especialment que la doctora Capellà ha exclòs la possibilitat d'una penetració vaginal total o parcial amb una menor de sis anys, sense causar lesions importants, quan Calderón sempre ha parlat de dues penetracions en una setmana, que aquesta ha variat en les seves manifestacions, inclús a la vista oral, parlant per primera vegada que havia sagnat quan la mare no ha notat res, que el seu discurs pot ser creïble perquè sap que és el sexe, que era una nena mentidera com ha explicat l'àvia, i que el seu defensat mai es va quedar sol amb els nens. Subsidiàriament, en el cas que el Tribunal considerés la declaració de Calderón com prova de càrrec, qualifica els fets de delicte d'abusos deshonestos tipificat a l'article 210 del Codi Penal antic, però sosté que aquest delicte hauria prescrit per aplicació de l'article 30 del mateix text legal. Més subsidiàriament, estima adequada una pena de dos anys de presó condicional, sense expulsió definitiva ni temporal, fent observar que el seu defensat no té antecedents penals, viu al Principat des de fa vint anys, té una parella de fa més de quinze anys, no ha tingut mai cap problema i té una feina estable. En concepte de responsabilitat civil, proposa una indemnització de 1.500 EUR compte tingut de la seva situació econòmica. Fonaments de dret CONSIDERANT PRIMER : Pel que fa Calatayud, per aplicació de la disposició transitòria primera de la Llei 9/2005 del 21 de febrer, qualificada del Codi Penal, és més favorable per aquest processat d'aplicar les normes del nou Codi Penal ; en efecte, els fets exposats en el resultant primer (temptativa d'imposar, sense violència o intimidació, dues vegades en una mateixa setmana, un coit vaginal a una menor de catorze anys, per un autor que conviu amb la víctima) haurien de tenir, amb el Codi Penal vigent al moment dels fets, la qualificació de delicte major continuat de violació en grau de temptativa, delicte tipificat als articles 204 i 205 apartat 1, amb una pena màxima de presó de dotze anys, i sense efecte jurídic previst per la llei per la constitució del delicte en grau de temptativa, quan, amb el Codi Penal actual, els fets hauran de tenir la qualificació jurídica de delicte major continuat d'actes sexuals sense consentiment amb accés carnal per via vaginal amb una persona menor de catorze anys, essent l'autor la persona amb qui conviu, en grau de temptativa, delicte tipificat a l'article 147 apartats 1, 2, 3 i 4, i castigat amb una pena de presó de sis a quinze ans, però amb reducció a la meitat d'aquests límits mínim i màxim per aplicació de l'article 54 apartat 1, o sigui una pena màxima de set anys i mig, doncs una pena màxima inferior a la prevista per l'antic codi. Altrament, no pot haver-hi prescripció del delicte amb l'aplicació de les normes de l'antic Codi Penal o del nou codi, compte tingut tant de les disposicions de l'article 30 apartat 1 del primer, com de les disposicions dels articles 81 i 82 del segon. Pel que fa Palomo, tampoc pot haver-hi prescripció dels delictes majors indicats posteriorment, ateses les disposicions de l'article 81 b) del mateix text legal. CONSIDERANT SEGON : Abans d'examinar els elements de la causa, el Tribunal estima necessari formular vàries consideracions generals que presenten un interès manifest en el cas particular. Allò que és propi de l'abús sexual d'un menor sofert en el marc de la família és de realitzar-se en la intimitat i en el secret; per apreciar una culpabilitat en la matèria, és doncs excepcional que els jutges disposin d'una prova directa purament objectiva, tal com una pel·lícula dels fets comesos, com també és extremadament rar que puguin basar-se en les declaracions de testimonis directes dels fets. Per tant, en la quasi totalitat dels casos, l'apreciació de la realitat dels fets pot ser essencialment fonamentada sobre la paraula de la persona acusadora i la de la persona acusada. És la raó jurídica, i de sentit comú, per la qual la jurisprudència de nombrosos països i especialment la jurisprudència andorrana atorguen eficàcia probatòria suficient a les declaracions incriminatòries de la víctima per desvirtuar el principi de presumpció d'innocència sempre i quan no hi hagi raons objectives que li restin credibilitat ; la vigència en el procediment andorrà del principi de lliure valoració de la prova, segons el que disposa l'article 160 del Codi de Procediment Penal, exclou l'adagi "testis unus, testi nullus", adagi que no té cap eficàcia en el procediment penal i, molt menys, quan es tracta de jutjar delictes en què la prova de càrrec directa s'integra per la sola acusació de la víctima ; però aquesta acusació ha de ser sotmesa a contradicció de les parts i ha de ser ponderada pel Tribunal tenint en compte l'existència de dades objectives perifèriques que reforcin la seva credibilitat, així com la persistència i fermesa de la víctima en les seves declaracions incriminatòries. També, en cas de negació dels fets per la persona acusada, sempre és interessant d'analitzar la manera segons la qual aquesta negació és formulada, i ben segur, cal posar de relleu les contradiccions i les evolucions que poden afectar-la. Encara, el secret, que caracteritza l'abús sexual en el marc de la família, és acompanyat generalment per l'exigència de silenci sol·licitada per l'autor envers la seva víctima ; això explica que, independentment de la dificultat intrínseca de denunciar una persona propera o que ha estat propera, amb la por de no ser cregut, un infant que ha sofert l'abús sexual intra-familiar, revela sovint aquest darrer de manera molt tardívola, a vegades progressiva, i en circumstàncies particulars. Finalment, és possible de constatar en un nombre significatiu de casos d'abús sexual d'un infant que la víctima, esdevinguda gran adolescent o jove adult, adopta un comportament rebel a nivell familiar i social, així com una conducta de risc sobre el pla sexual. CONSIDERANT TERCER : Els fets declarats provats són legalment constitutius : * pel que fa Calatayud. - d'un delicte major continuat d'actes sexuals sense consentiment amb accés carnal per via vaginal amb una persona menor de catorze anys, essent l'autor la persona amb qui conviu, en grau de temptativa, tipificat a l'article 147 apartats 1, 2, 3 i 4, havent intentat el processat Calatayud, amb ànim libidinós, dues vegades en una mateixa setmana, quan vivia durant l'estiu 2003 amb Calderón, aleshores de sis anys d'edat, d'imposar, sense violència o intimidació, un coit vaginal a aquesta menor, temptativa caracteritzada pel fet d'haver-se abaixat el seu pantaló i les calces de la nena que es trobava en posició dorsal, de posar-se a sobre aquesta darrera, d'intentar cada vegada penetrar-la amb el seu penis, provocant així dolor a la menor, però no podent aconseguir, malgrat la seva intenció, una penetració a la vagina per raó de l'impossibilitat anatòmica d'un coit amb una menor de sis anys d'edat, segons l'opinió mèdica de la metgessa forense, la doctora Capellà. Després haver començat a revelar els fets en un qüestionari i "al J." (S.) a l'ocasió de l'entrevista que va efectuar durant el mes de febrer del 2012 al Departament de Menors del Ministeri d'Interior, degut a un furt que havia comés l'any anterior (folis 6, 15 i 58), Calderón, nascuda l'1 d'octubre del 1996, ha denunciat de manera constant davant tots els seus interlocutors, i en termes similars sobre l'essencial, des de la seva entrevista el dia 20 de març del 2012, a l'edat de quinze anys, amb Araujo, psicòloga del Departament de Policia, o sigui des de fa cinc anys, haver estat víctima durant l'estiu 2003, període de convivència amb Calatayud, aleshores company sentimental de la mare, abans de ser confiada als seus avis materns, quan jugaven a l'amagatall amb el seu germà Ferrer i que havia estat conduïda pel processat a l'interior del traster situat a l'exterior del pis ocupat per la família, lloc tancat amb clau per ell, de tocaments de les seves parts íntimes en varies ocasions, així com del que havia viscut com dues penetracions de la vagina amb el penis, compte tingut de la posició respectiva dels interessats (ella, en posició dorsal i calces baixades, ell, sobre ella i pantaló també baixat) i del dolor sentit : informe de data 21 de març del 2012 de Araujo després l'entrevista del 20 de març del 2012 (folis 57 i 58) : " .... Va exposar que quan vivia amb la seva mare va patir abusos sexuals per part del que era en aquell moment la parella de la mare i que vivia amb ells... exposant que havia sofert en moltes vegades tocaments per part del mateix però que també havia estat violada per ell en dues ocasions. Va situar les dues violacions al domicili en el que vivien, essent-li més difícil recordar la data exacta, situant però els fets per l'exposat aproximadament l'any 2003... Va relatar molts detalls sobre la casa en la que vivia llavors, interaccions familiars, etc, al volant del període en que segons ella van tenir lloc els abusos sexuals... Va exposar que es tractava del Sr. Calatayud. Va afegir que aquesta persona resideix a Andorra i que en alguna ocasió l'ha vist i ella l'ha reconegut amb ell però pensa que no a l'inrevés... Va exposar no haver explicat mai l'anterior a ningú, fent-ho per primera vegada, manifestant únicament que amb motiu del furt que va fer l'any passat, el mes de febrer d'enguany va ésser convocada al Departament de Menors del Ministeri d'Interior, on en un qüestionari que li van passar ella va contestar per primera vegada que havia patit tocaments i posteriorment en haver-se-li demanat sobre l'anterior va explicar que havien estat per part d'aquesta persona, però que no havia explicat que també havia estat violada pel mateix... Va exposar que pensava que havia esborrat els fets de la seva memòria, però que el fet d'haver contestat el qüestionari li va tornar a remoure l'anterior. Va manifestar estar disposada en aquests moments a denunciar els fets que m'havia exposat durant l'entrevista ", declaració el 21 de març del 2012 davant el Servei de Policia (folis 14 i 15) : " .... En començar a jugar sempre feia que el meu germà qui parava, és a dir l'Ferrer ens tenia que buscar per tot el pis, a excepció del traster el qual es trobava a fora del domicili, tot just sortint per la porta d'entrada del pis, a uns metres a mà esquerra... Un cop a la terrassa sempre em deia d'anar al traster i aleshores tancava la porta amb clau i llavors jo m'amagava darrere d'un moble de fusta. Mentre jo estava amagada recordo que ja la primera vegada que em va portar al traster amb el pretext d'amagar-nos em feia posar de peu, tot i que jo li deia que si estava de peu el meu germà ens trobaria, i aleshores el Calatayud es posava darrera meu i em tocava amb les seves mans per la part del pit i també per la part dels genitals, sempre per sota la roba... Aquest fet es va produir en moltes ocasions, no obstant no puc descriure quantes vegades ja que no ho recordo, però va ser sovint fins que concretament en dues ocasions recordo que també amb el pretext del joc de l'amagatall, ell em va portar de nou fins a dins del referit traster i em va violar, és a dir la primera vegada recordo que un cop dins del traster com era habitual i trobant-nos de peu i ell darrera meu, va baixar- me els pantalons i seguidament ho va per ell. Tot seguit em va dir de estirar-me al terra panxa amunt, ell es va acotxar i es va posar de genolls a terra i em va penetrar tot recolzant-se sobre mi, va introduir el penis dins de la meva vagina, però en aquell moment recordo que em va fer molt mal i doncs li vaig dir que parés que m'estava fent mal, tot plorant. Aleshores ell va treure el penis i un cop vaig acabar de plorar, ja que m'havia fet mal, va tornar a introduir-me'l i novament jo em vaig queixar, em vaig posar a plorar, li vaig donar uns cops de peu al seu cos, trobant-me jo estesa al terra, em vaig aixecar i vaig intentar sortir del traster però aquest estava tancat. Seguidament ell em va dir que em deixava sortir si no explicava res del que havia passat així que li vaig respondre que no diria res i em va deixar sortir tot donant-me un cop al cul amb la mà. Referent a la segona ocasió novament em va portar al traster amb el pretext del joc i un cop a l'interior va passar igual que la darrera vegada, però en aquesta ocasió un cop jo vaig estar a terra i ell al meu damunt amb els genolls a terra es va recolzar sobre mi, va tapar- me la boca amb les mans, ja que un cop em va penetrar amb el seu penis, jo em vaig posar a plorar, però ell en aquesta darrera ocasió va seguir una estona tot donant-li igual si jo plorava perquè em feia mal i vam estar una estona, però finalment donat a que trigàvem massa, vam marxar del traster, tot dient-me que esperava poder confiar que jo no digués res del que havia passat".Verbalitza que els tocaments eren continus, i que la penetració va ser en dos ocasions amb una setmana de diferència entre la primera i la segona. En ser preguntada per detalls, diu : que li va veure el penis, que estava en erecció, que era molt pelut amb cabell arrissat de color castany fosc i que creu que no ejaculava. Que creu que era el penis que li penetrava en sentir dolor, però que no el va veure, que en cap moment va sagnar però si que notava coïssor quan orinava i que li calmava rentant-se amb aigua freda " - informe de data 24 de setembre del 2012 de Vélez, psicòloga especialista en psicologia clínica, i nomenada com a pèrit judicial (folis 132 i 133) : " .... En relació a l'abús la menor refereix que estant a casa, quan la mare anava a treballar, en Calatayud la convidava a jugar a fet i amagar, feia parar a la seva germana petita, els marcava a on podien amagar-se, i la portava allí. Estan allí ell començava a tocar-la en la zona del pit i el pubis, ella tenia 6-7 anys, ho feia amb la mà per sota la roba. Això havia passat varies vegades, Diu que no ho comentava a la mare perquè tenia por d'ell. Refereix en un segon episodi, que la va portar al mateix lloc, li baixa els pantalons i li demana d'estirar-se al terra, ella inicialment s'hi nega. Però per tal que la deixes sortir ho va fer. Diu que la va intentar penetrar, no sap amb que però ella suposa que era amb el penis perquè li feia molt de mal. Ella va començar a plorar i ell va parar. Passat una estona va tornar a recomençar, ella li demana que pari, però ell li tapa la boca amb la mà perquè no se la senti plorar. Li donava petons i la tocava. Finalment la deixa sortir. En un tercer episodi, de nou la porta al mateix lloc, es un traster, fa el mateix procediment i llavors li era igual que plores, va tancar amb clau per dins. Ella recorda la clau a la porta posada. Ella va intentar treure'l de sobre, no podia. Finalment l'espitja amb els peus i aconsegueix aixecar-se. Ell li va donar un peto i li diu que era "mala por no dejarselo hacer", li dona un cop de mà al cul i li diu "mas vale que no digas nada" " declaració el 15 d'octubre del 2012 davant el batlle instructor (folis 148 i 149) : " Manifesta que va patir tocaments quan estaven amagats junts, li baixava els pantalons, i ell també se'ls baixava. La darrera vegada ella va sentir que va ser penetrada, tot i que la forense lo va dir que per la seva curta edat, això era impossible, i llavors no sap si va ser amb els dits, però que ella va notar que la va penetrar, però no sap ara si va ser amb els dits o no que li va fer mal. Manifesta que pensa que va ser penetrada, perquè li va fer molt mal. Recorda que va plorar. " declaració davant el batlle instructor el 15 d'abril del 2014 (foli 268 i 270) : a preguntes de la Fiscal, "manifesta que tot el que ha declarat amb anterioritat es veritat. Tant pel que fa a Calatayud com pel que fa al seu avi", a preguntes de la lletrada del processat, "que es cert que Calatayud la va penetrar amb el seu penis, tal com va dir davant de la policia". I a la vista oral el dia 26 d'abril del 2017, na Calderón ha mantingut que independentment dels nombrosos tocaments a les parts íntimes practicats pel processat a l'interior del traster, aquest l'havia en dues ocasions en una setmana, en el mateix lloc tancat amb una clau, penetrat a la vagina, i continuant pensant que aquestes penetracions havien estat realitzades amb el penis malgrat l'opinió contrària de la metgessa forense, afegint que després d'anar a viure al domicili dels seus avis materns, Calatayud havia reproduït tocaments a la dutxa quan la seva mare venia a buscar-la i portar-la en un pis on s'havia mudat, això en contradicció amb les seves declaracions davant el Servei de Policia (foli 15 : "desprès d'anar a viure amb la meva àvia, ell va venir alguna vegada amb la meva mare a buscar-nos per anar a passejar, però no va passar res a més sempre estava la meva mare present") ; ha subratllat el maltractament habitual del processat, la por inspirada per aquest, la dificultat de parlar d'abusos sexuals i de repetir declaracions en la matèria, la por de no ser creguda i la voluntat de dir-ho tot. Sobre l'àlbum fotogràfic realitzat pel Servei de Policia (folis 78 i següents), ha designat sense cap indecisió el lloc dels fets. Sobretot, a la vista oral, el Tribunal ha pogut constatar la autenticitat total de na Calderón en les seves declaracions incriminatòries (claredat i precisió de l'exposat dels fets, espontaneïtat de les respostes a les preguntes, expressions dels seus sentiments) així com la seva reacció emocional (plors) en adequació perfecta amb l'evocació dels fets. Força és de remarcar que les declaracions incriminatòries concernent un individu, separat de la mare des de fa molt anys, amb el qual na Calderón no ha tingut quasi cap contacte des del moment que va viure al domicili dels seus avis materns, hagi esdevingut un veritable estrany per ella, i pel qual el Tribunal no pot trobar ni entreveure la motivació d'una denúncia falsa ; a més a més, interrogat a la vista oral sobre la raó que podria motivar falses acusacions per part de la interessada, Calatayud, que ha al·legat la bona relació amb aquesta durant la convivència (contràriament a ella i a les manifestacions d'Ferrer que ha referit, davant el Servei de policia el 26 de març del 2012 i el batlle instructor el 24 d'abril del 2013, els càstigs patits i la por sentida per la seva germana, folis 40, 41, 42 i 231), no ha pogut donar cap explicació. Ara bé, resulta de l'opinió comuna de tots els professionals que han examinat na Calderón, que aquesta no pateix de cap malaltia mental de naturalesa per a induir una fabulació i que la seva credibilitat no pot ser posada en dubte ; així : Araujo ha manifestat a la vista oral que "el que va explicar li va semblar molt coherent", la doctora Capellà ha considerat com a conclusió del seu informe medicoforense (foli 55), malgrat la seva opinió mèdica pel que fa als actes declarats de penetració vaginal amb el penis, que "la menor presenta un discurs coherent, que no ha entrat en contradiccions en cap moment, que guarda una cronologia i ubicació del llocs on van succeir els presumptes fets, que ha descrit els genitals del presumpte agressor, que explica la sensació de dolor i que la coïssor posterior cedia amb aigua freda de forma molt correcta, per tant... la seva credibilitat és altament probable" ; i a la vista oral, ha confirmat que el discurs de na D. C. D. C. D. és "coherent... totalment... altament creïble", Vélez ha indicat en el seu informe (folis 134, 135, 136 i 138) que "no presenta trastorns del curs ni contingut del pensament, mostrant-se conscient i orientada tant en l'espai com en el temps. Es mostra col·laboradora, i suficientment comunicativa, dona contesta a tot el que se li planteja", a partir del qüestionari de personalitat, "la sinceritat, que aquesta prova analitza a traves del que l'autor en diu índex de dissimulació, es alta", a partir dels criteris de credibilitat del testimoni CBCA, "la puntuació obtinguda es valora com creïble, ja que puntua en 13 de les 19 àrees explorades" ; i a la vista oral, ha confirmat que "les proves i en relació als fets que relatava era creïble", Raya, psicòloga especialista en psicologia clínica, nomenada com a pèrit judicial i que havia assistit a l'audició de na Calderón davant el batlle instructor el 15 d'octubre del 2012, ha emès, en el seu informe de data 30 d'octubre del 2012 (foli 215), la valoració psicològica següent de la interessada : "durant l'entrevista es mostra col·laboradora, però afectada per haver de tornar a relatar fets que ella havia intentat oblidar. Contesta amb un vocabulari propi d'una jove de la seva edat, comprovant-se que sap diferenciar entre dir la veritat de la mentida i de discriminar entre la realitat i la fantasia. Es mostra en sintonia i ben orientada autopsiquicament i alopsiquicament. Associació ideatoria coherent i sense alteració, tampoc es detecta alteració ni en el curs ni el contingut del pensament (no existeixen idees delirants, deliroides, obsessives o sobrevalorades). No alteracions en la sensopercepció", Altrament, Vendrell, educadora del Centre d'Acolliment d'Infants "L. G." d'Andorra la Vella, ha deixat palès en el seu informe de data 8 d'agost del 2013 dels elements següents (folis 250, 251 i 252) : " La Calderón va ingressar al Centre... per via d'urgència el 10 de juny del 2012 al ser localitzada pel Servei de Policia desprès de realitzar una fugida del domicili familiar... Cal esmentar que a mesura que ha anat passant el temps hem detectat com la Calderón ha demostrat incrementar el seu poder de resiliència en certs aspectes de la seva vida, ja que afronta amb més seguretat i fortalesa tots els esdeveniments que sorgeixen a nivell familiar i social, mostrant més habilitats per gestionar els conflictes que apareixen... A nivell conductual compleix correctament la normativa i els horaris del Centre. S'ha adaptat i seguit la dinàmica adequadament, complint habitualment les indicacions dels educadors. La Calderón es mostra madura i presenta un discurs coherent... Referent a la seva personalitat hem pogut observar que la menor habitualment utilitza la manipulació per justificar actituds o sortir-se'n de situacions compromeses del dia a dia, involucrant si ho creu necessari als seus companys. Cal destacar també que posteriorment es capaç de fer una critica constructiva i reconèixer els seus errors... Pel que fa als hàbits tòxics no consumeix alcohol ni cap altre substància estupefaent... Altrament a nivell de salut sexual tot i que la menor manté una relació de parella des d'aproximadament un any, demostra greus mancances a l'hora de prendre consciència de la importància d'utilitzar mitjans de contracepció, per evitar contagis de transmissió sexual ja que en varies ocasions ha hagut de recórrer a mitjans anticonceptius d'urgència o haver-se de visitar per algun especialista arrel de l'aparició de diverses infeccions vaginals. La menor actualment es portadora del VPH (Virus del Papiloma Humà)... La D. C. D. C. D. manifesta obertament haver "patit abusos" per part de l'ex- parella de la progenitora, el Sr. Calatayud i per part del seu avi matern. En coordinació amb la psicòloga del menor aquesta detecta que la menor sovint té pensaments sobre els fets, en concret flashbacks... Les vivències viscudes poden haver influït en les conductes sexuals de risc que manté en l'actualitat, on demostra tenir poca cura d'ella mateixa, una vida sexual poc responsable i una mentalitat poc adulta que fa que s'exposi a riscos innecessaris ". Per la seva part, en el marc del procediment i de la seva defensa, Calatayud ha canviat de manera significativa les seves manifestacions, així com ha fet declaracions en contradicció amb varis testimoniatges, sobre elements fonamentals de la causa. És important recordar que abans la seva convivència amb C. D. J. C. S. i els seus tres nens durant l'estiu 2003 en el pis situat al XXXX, el processat havia ocupat aquest pis durant nombrosos mesos (folis 31 i 32, declaració davant el Servei de Policia el 27 de març del 2012) : ". El pis... n'era el titular el Sr. Manzanares, actualment difunt, el quin era amic meu, i quan em vaig quedar sense feina a l'Hotel em va acollir a casa seva. A l'inici d'anar-hi a viure, només hi vivíem en R. i jo, posteriorment també s'hi va allotjar una companyia sentimental meva, anomenada Ana C. C. S., segons crec recordar. En trencar amb l'Azorin, vaig conèixer la Alcalá, la quina també va venir a viure en aquest pis. Per tant vam coincidir en el mateix pis, en Manzanares, l'Azorin, la Alcalá i jo. Posteriorment i durant dos o tres mesos... també van venir a viure en el mateix domicili els tres fills de la Vara , essent l'Ferrer, la Calderón i la Navarra. ". Tenia doncs necessàriament el coneixement del traster, annex del pis. Malgrat tot, en la mateixa declaració, desprès haver indicat l'existència de trasters situats a l'esquerra sortint del pis, ha afirmat (foli 32) "mai vaig tenir coneixement que algun des trasters fossin d'en J. L. R. P., almenys a mi mai em va donar cap clau de cap traster", abans d'afegir (foli 33), desprès d'haver reconegut haver jugat a l'amagatall amb els nens, "mai em vaig amagar a l'interior de cap traster, ja que estaven tancats amb clau i no tenia accés a cap d'ells". Davant el batlle instructor el 28 de març del 2012 (foli 91), ha confirmat que no havia "tingut mai cap accés al traster" i no havia "tingut accés a cap clau". Per contra, a la vista oral, ha reconegut finalment el seu coneixement del traster depenent del pis, tot i que ha continuat negant el coneixement de l'existència de la clau : a preguntes del Ministeri Fiscal : "Al replà hi havia, just a sortir del pis, una porta que donava al traster... No es podia entrar i encara que s'hagués pogut estava ple de coses. No (desprès rectificació de l'error de l'acta de judici oral) tenia una clau del traster", a preguntes de la seva defensa : "El traster era del Manzanares, amb una porta amb reixes i es veia el que hi havia dins... Era un traster petit", a preguntes del Tribunal : "Al costat del domicili hi havia un traster tancat amb una clau. No coneixia l'existència de la clau. Un dia parlant amb el amo li va dir que el traster era seu". Ara bé, Azorin, ex-companya sentimental de Calatayud : ha manifestat davant el Servei de Policia el 27 de març del 2012 (foli 44) : "Dir que a la sortida del pis... a mà esquerra hi havien els trasters del veïnat. Així també hi havia un traster que era propietat del pis on residíem i sempre estava tancat amb clau... Pel que fa referència a la clau de l'esmentat traster d'aquest pis es trobava penjada al costat de la porta d'entrada de l'apartament. Afegir que aquest traster únicament s'obria i es tancava mitjançant amb un pany i no hi havia cap candau per tancar el mateix", ha confirmat i completat aquestes manifestacions davant el batlle instructor el 25 d'abril del 2012 (foli 104) : "hi havia un traster a la sortida del pis a mà esquerra al fons del passadís, trobant-se la clau de dit traster penjada al costat de la porta d'entrada de l'apartament... El difunt, llogater del pis, Manzanares hi tenia coses seves guardades... Per entrar al traster si havia d'anar amb la clau i només es podia tancar la porta amb la clau del pany... En Calatayud coneixia el traster i el lloc on es guardaven les claus del mateix", ha confirmat, en definitiva, a la vista oral que Calatayud "sabia on estava la clau i el traster". També, Alcalá ha confirmat a la vista oral que Calatayud "coneixia l'existència de la clau del traster". Enfront d'aquests dos testimoniatges concordants, el Tribunal ha doncs de concloure que el processat ha mentit durant tot el procediment per intentar demostrar la seva impossibilitat de realitzar el comportament sexual denunciat per Calderón en el únic lloc designat per ella. De la mateixa manera, ha mentit quan ha al·legat a la vista oral, a preguntes de la seva defensa, que "els nens estaven amb tots a casa, mai s'havien quedat amb ell a soles", repetint a preguntes del Tribunal, que "mai durant tota la convivència els nens han estat sols amb ell", al·legació ja proferida davant el batlle instructor el 28 de març del 2012 (foli 91 : "refereix que ell mai es va quedar sol amb els nens, havent-hi sempre algú") ; en efecte, tant Azorin ha declarat davant el batlle instructor el 25 d'abril de 2012 (foli 105) que "en alguna ocasió havia vist en Calatayud quedar-se sol amb els nens al domicili", declaració confirmada a la vista oral, com Alcalá ha precisat davant el Servei de Policia el 26 de març del 2012 (foli 22) que "si que és cert que en aquella època Calatayud no treballava, essent el motiu pel qual aquest passava moltes hores amb els nens, mentre jo treballava i/o comprava", confirmant a la vista oral que "els nens es quedaven amb el Calatayud, no sempre estaven el propietari del pis i la noia" ; també, Ferrer, de deu anys d'edat al moment de la convivència, ha confirmat aquesta situació davant el Servei de Policia el 26 de març del 2012 (foli 41 : "preguntat qui hi havia present al domicili mentre jugaven a l'amagatall entre Calatayud, la Calderón i ell, respon que jo recordi sempre ens trobàvem la Calderón, la Pera i jo. Tot i que la Pera no jugava a l'amagatall ja que ella estava asseguda al cotxet perquè era molt petita") ; a més, el processat ha reconegut de manera molt clara el 27 de març del 2012 davant el Servei de Policia (foli 32) que "al domicili jugava a pilota, a "corre que te pillo", i també a cuit i amagar, tant si estava sol amb els nens, com si hi havia la mare, en Manzanares o la meva anterior parella l'Azorin". S'observa que algunes variacions de na Calderón en les seves declaracions no tenen naturalesa suficient per a desacreditar el conjunt del seu relat. Tots els elements precitats permeten al Tribunal arribar a la plena i absoluta convicció que els comportaments sexuals del processat envers la menor són reals. No obstant això, per l'apreciació de la realitat exacta dels fets, el Tribunal ha de tenir en compte l'opinió mèdica de la doctora Capellà ; en el seu informe medicoforense, aquesta darrera, que no ha procedit a l'exploració dels genitals de na Calderón "degut al temps transcorregut, 9 anys, des dels fets" i a les relacions sexuals completes per via vaginal verbalitzades per la interessada, ha expressat les consideracions següents : "En quan a que la menor fos penetrada per un penis en erecció s'ha d'aclarir que : en nenes de fins a 6 anys, el coit és anatòmicament impossible, doncs l'angle subpubic és molt agut, i constitueix una barrera òssia. En menors de 6 a 11 anys, la còpula ja és possible però les dimensions dels genitals són tant reduïdes que fan que la penetració del penis d'un adult comporti la ruptura del perineu o inclús del tàbic recte- vaginal, lesions tant greus que un agressor sexual molt rarament les porta a terme a no ser que es tracti d'un sàdic. Per la descripció i discurs de la menor, s'ha d'aclarir que el fet denunciat és altament probable però no la penetració amb el penis, per tot el explicat en paràgraf anterior. No podem descartar que hagi estat penetrada amb un dit i no haver arribat a trencar la membrana himenial, en explicar la menor que no va sagnar, però la simptomatologia posterior als fets (coïssor, molèsties al orinar) impliquen si no una penetració si un intent i/o fregament profund del perineu". A la vista oral, la metgessa forense ha ratificat el contingut del seu informe, confirmant a preguntes del Ministeri Fiscal, del Tribunal i de la defensa que "per l'angle on està la vagina, no es podia penetrar, tocaments o fregaments si però res de penetració, és anatòmicament impossible... no pot haver un acte de penetració amb una nena de sis anys... una penetració total no és possible amb una nena de sis anys, és completament factible un fregament amb la punta del penis... en norma general, fins als sis anys, la penetració es anatòmicament impossible", i precisant en particular "potser ella ha tingut la sensació d'estar penetrada totalment, la coïssor podria ser degut al "desgarro" petit de la vagina per l'intent de penetració i això dona coïssor i molt de dolor". Per raó d'aquesta opinió mèdica i de l'absència d'examen genital de na Calderón al moment de les actuacions culpables de Calatayud, el Tribunal ha de concloure en l'existència de dues temptatives d'accés carnal per via vaginal, temptatives de la mateixa natura, realitzades en poc temps contra la mateixa víctima, i d'aquí la qualificació precitada d'infracció continuada, de conformitat a les disposicions de l'article 59 del Codi Penal. Finalment, el Tribunal ha de constatar que el Ministeri Fiscal no ha formulat, en el seu escrit de qualificació provisional i a la vista oral, acusació contra Calatayud pels tocaments a les parts íntimes soferts per na Calderón i que el principi acusatori fa obstacle per a l'apreciació per ell d'aquests fets diferents de les temptatives d'accés carnal per via vaginal. * pel que fa Palomo d'un delicte major continuat d'actes sexuals amb menor de catorze anys sense consentiment, essent l'autor un ascendent de la víctima i una persona amb qui conviu, tipificat a l'article 147.1 i 3 del Codi Penal vigent, i d'un delicte major continuat de realitzar un comportament sexual amb una persona de més de catorze anys i menys de divuit anys d'edat amb prevalença d'autoritat, essent l'autor un ascendent de la víctima, tipificat a l'article 148.1 i 3 del Codi Penal vigent, havent practicat el processat Palomo, avi de la menor D. C. D. C. D., vivint amb aquesta i ostentant la custòdia legal d'ella per aute de la Batllia, amb ànim libidinós, tocaments als pits i al pubis per sota i per sobre de la roba, quan la víctima tenia de dotze-tretze anys a quinze anys. En el cas de Palomo, l'evolució de na Calderón en les seves manifestacions és molt interessant a notar. Preguntada el 16 de març del 2012 pel Servei de Policia (folis 17 i 18) sobre les fugides múltiples del domicili dels avis materns on vivia, fugides que havien necessitat cada vegada les intervencions d'aquest servei (2 de febrer, 6 de febrer, 10 de febrer, 16 de febrer, 29 de febrer, 1 de març, 5 de març, 7 de març, 8 de març, 9 de març, 13 de març i 15 de març del 2012, folis 64 a 75), na Calderón no ha volgut contestar de manera general. A l'ocasió de l'entrevista amb Araujo el 20 de març del 2012 (foli 58), ha exposat que les fugides havien "estat motivades davant la manca de permissibilitat dels avis en quan a horaris de sortida, negant cap altre tipus de problemàtica amb els mateixos tot al contrari". Davant el Servei de Policia el 21 de març del 2012 a l'ocasió de l'audició consecutiva a les seves declaracions incriminatòries contra C. G. D. M. (foli 15), ha contestat negativament a la pregunta sobre l'existència eventual de "altres episodis similars amb altres persones". El 16 d'abril del 2012, quan rebutjava de tornar al domicili dels avis materns i que es trobava al Servei de Policia, ha denunciat per primera vegada, prop de l'agent Sevillano que ha confirmat a la vista oral el contingut del seu informe, haver patit abusos sexuals per part de l'avi, essent redactat aquest informe (folis 167, 168 i 169) en les termes següents pel que fa les declaracions incriminatòries : " .... na Calderón li ha explicat que el seu avi, en varis ocasions, li ha tocat els pits i el sexe femení per la part exterior, tenint por de quedar-se a soles amb ell per si la torna a fer tocaments. Diu que en Palomo està de baixa mèdica i ara està molt sovint a casa, motiu pel qual coincideix més amb ell i no vol anar a casa si no està la seva germana o la seva cosina. En una ocasió va entrar a la seva habitació mentre ella dormia i la va tocar per sota la roba, entrant de sobte l'àvia i buscant una excusa per tal de justificar-se. Un altre dia, li va demanar d'utilitzar l'ordinador per tal de fer un treball del col·legi, demanant-li en Palomo de fer-li alguna cosa sexual a canvi, no volent precisar el que li va dir ja que li fa mal recordar- ho. Tanmateix diu que de tot això fa aproximadament un any, però que en quan en Palomo es va assabentar que havia fet una denuncia vers la ex-parella de la seva mare, aquest ha deixat de tocar-la, demanant-li si també explicaria el que ell li havia fet. Manifesta haver ocultat els fets ja que no vol fer mal a la seva família i sap que ningú la creuria ". El 18 d'abril del 2012, en el marc de l'entrevista realitzada en presència de la seva àvia C. D. J. C., la qual no havia cregut la versió de la menor el dia precitat (la tieta Manso tampoc, com l'havia previst aquesta darrera), na Calderón ha afirmat a la doctora Capellà (foli 170) que les seves manifestacions davant el Servei de Policia no eren "veritat" i que "tot era mentida", negant-se a parlar del tema tant en presència com en absència de la seva àvia. Desprès una nova fugida del domicili familiar el 19 d'abril del 2012 (foli 183) i la seva retrobada l'endemà vers les 22.00 hores pel Servei de Policia, ha manifestat a la patrulla interventora, la qual havia constatat un estat molt nerviós de la interessada que no parava de plorar, que no volia tornar al domicili dels avis, al·legant de nou tocaments i intent d'abusos sexuals per part de l'avi (foli 178). Davant el batlle instructor el 15 d'octubre del 2012 (foli 149), na D. C. D. C. D. ha manifestat en relació amb l'avi : "quan tenia 13 anys, va començar a tocar-la, per dintre de la roba sense arribar a més, sobretot passava en dies festius o quan es quedaven sols a casa, els tocaments eren fets sovint a la cuina i algun cop, a la seva habitació... quan va a començar a portar-se malament els tocaments van cessar, quan ella tenia 15 anys aproximadament". De nou davant el batlle instructor el 15 d'abril del 2014 (foli 269), ha confirmat haver patit tocaments per part de l'avi, precisant a preguntes del lletrat d'aquest que "al principi no va dir res dels abusos patits per no fer mal a la seva àvia". I a la vista oral, ha mantingut que el seu avi sovint l'havia tocat als pits i a la vulva sota la roba, dels dotze als quinze anys, quan es trobava sola a casa o per la nit, repetint, cinc anys més tard de les seves primeres declaracions incriminatòries, que "una vegada, va venir l'àvia, tot dient al seu marit que feia allà", subratllant de nou que tenia el convenciment que ningú la creuria, lo que era el cas de l'àvia, de la tieta i del germà en Ferrer, i precisant que l'avi mai l'havia penetrat. Per tot l'exposat el Tribunal considera que l'evolució de na D. C. D. C. D. en les seves manifestacions és simptomàtica de la dificultat màxima en la què es trobava la menor per revelar els abusos sexuals ; el silenci mantingut els dies 20 i 21 de març del 2012, desprès del refús d'explicar-se el 16 de març sobre les raons de les seves fugides del domicili familiar, i el viratge efectuat davant la metgessa forense el 18 d'abril, abans d'una nova fugida des de l'endemà i una nova acusació formulada al moment de la seva retrobada, lluny de demostrar la poca credibilitat de na Calderón en les seves declaracions incriminatòries, enforteixen al contrari la seva credibilitat ; en efecte, perfectament conscient del fet que la seva àvia no la creuria, àvia qui a més l'havia acompanyat al Servei de medicina legal, quan aquesta persona representava per ella un personatge essencial en la seva vida feta de traumes fonamentals (defunció del pare a l'edat de tres anys, abandonament de la mare, abusos sexuals de l'ex-company sentimental d'aquesta), na Calderón, que tenia aleshores solament quinze anys, és trobava en una situació de conflicte psicològic major, explicant fàcilment el silenci i el viratge ; en el seu informe, Raya ha subratllat especialment aquest aspecte de la psicologia de la menor (foli 216) : "Mostra un elevat afecte i preocupació per la figura de la seva àvia, ja que per ella és una de les persones important de la seva cura. Per tant, voldria evitar que al relatar els possibles abusos soferts per part de l'avi, perjudiquessin al mateix o a l'àvia. Senyalant que en el cas de l'avi no el vol denunciar". Altrament, el Tribunal torna a posar de relleu pel cas de L. D. C. D. S. la motivació expressada anteriorment pel que fa la seva apreciació a la vista oral de l'autenticitat de na Calderón, així com les opinions dels professionals precitats pel que fa la seva credibilitat o inclús els elements que figuren en l'informe del CAI. A més, ha de remarcar que el processat, que no ha comparegut a la vista oral, ha al·legat en la seva única declaració en el procediment (davant el batlle instructor el 19 d'octubre del 2012, foli 157), per negar els fets i excloure la possibilitat de cap actuació delictiva de la seva part, que "no era mai sol amb els nens", al·legació desproveïda de tota versemblança. També s'ha de constatar que a la vista oral : d'una part, C. D. J. C., que ha negat haver vist el seu marit una nit a l'habitació amb la seva néta i que ha afirmat que aquesta "sempre havia mentit", quan, al contrari, no havia dubtat d'ella al moment de la seva denúncia dels abusos sexuals de Calatayud, i Manso han estat en l'incapacitat de donar explicacions raonables a la ratificació de les acusacions de na Calderón contra l'avi, cinc anys més tard, no tenint més sentit la indicació de la voluntat d'aquesta de no respectar les normes de la casa, d'altra part, l'àvia ha manifestat que na Calderón havia començat a robar i a canviar vers l'edat de dotze-tretze anys, lo que correspon al principi dels abusos sexuals denunciats. Finalment, i de manera complementària, cal recordar que Yuste, padrí de la menor de qui aquesta estava propera, ha manifestat davant el batlle instructor el 5 de novembre del 2012 (foli 204) que "va sospitar abans d'alguna cosa perquè Calderón sempre es queixava del seu avi", afegint que "l'àvia sempre es posa de part de l'avi i insulta a la D. C. D. C. D. quan aquesta s'enfronta al avi", precisió que té importància per l'apreciació del valor de les declaracions de C. D. J. C.. En el cas de Palomo, tots aquests elements permeten igualment al Tribunal arribar a la plena i absoluta convicció que els comportaments sexuals del processat denunciats per na Calderón són ben reals. I la qualificació precitada de delictes majors continuats resulta de l'aplicació de les disposicions de l'article 59 del Codi Penal, essent els actes en causa ofenses relatives a la llibertat sexual comeses contra la mateixa víctima. CONSIDERANT QUART : Per aplicació dels articles 20 i 21 del Codi Penal, el processat Calatayud és responsable penalment, en concepte d'autor per haver realitzat personalment els actes punibles, del delicte major continuat d'actes sexuals sense consentiment amb accés carnal per via vaginal amb una persona menor de catorze anys, essent l'autor la persona amb qui conviu, en grau de temptativa, com el processat Palomo és responsable penalment, en concepte d'autor per haver realitzat personalment els actes punibles, del delicte major continuat d'actes sexuals amb menor de catorze anys sense consentiment, essent l'autor un ascendent de la víctima i una persona amb qui conviu, i del delicte major continuat de realitzar un comportament sexual amb una persona de més de catorze anys i menys de divuit anys d'edat amb prevalença d'autoritat, essent l'autor un ascendent de la víctima, com resulta del conjunt de la prova practicada a l'acte del judici oral, i de la que ja s'ha fet l'anàlisi corresponent en el Considerant precedent. CONSIDERANT CINQUÉ : No existeixen en la causa circumstancies modificatives de la responsabilitat penal per Calatayud i Palomo, palesant què, segons l'article 56 apartat 2 del Codi Penal, les circumstàncies agreujants o atenuants no es tenen en compte quan formin part de la infracció o hi siguin inherents. A efectes de determinació de la pena, el Tribunal ha de considerar el disposat a l'article 56 apartat 1, i singularment la gravetat dels fets comesos pels dos processats compte tingut de llur naturalesa respectiva i de llur repetició, a més per Calatayud sobre un infant de sis anys i per Palomo sobre una néta necessitant particularment la seva protecció, però també la manca d'antecedents penals dels dos processats, així com pel primer, l'antiguitat dels fets i la seva situació personal. El Tribunal ha també de tenir en compte la necessitat d'assegurar la protecció de la víctima. Per Calatayud, constitueix una justa sanció la pena de quatre anys de presó dels quals dos anys ferms i la resta condicional qualificada amb prohibició de contactar amb la víctima Calderón per un període de quatre anys, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys. Per contra, pel que fa a la pena d'expulsió definitiva del Principat interessada pel Ministeri Fiscal, donat que es tracta d'una pena complementària quina imposició és una facultat del Tribunal, no es considera adient imposar-li per raó de l'arrelament de Calatayud a Andorra, havent nascut en aquest país i estant normalment socialitzat, vivint en parella fixa des de l'any 2006 i treballant de manera regular. Per Palomo, per aplicació de les disposicions de l'article 58.3 del Codi Penal, el Tribunal considera adient imposar una pena única, atès que ens trobem davant una actuació delictiva continuada de la mateixa naturalesa. Per aquest processat, també cal tenir en compte que la seva negació dels fets, contràriament a la realitat, ha provocat la ruptura de les relacions de na Calderón amb la seva àvia, personatge molt important de la seva vida. Constitueix doncs una justa sanció la pena de cinc anys de presó. El Tribunal estima així mateix totalment adequada, de conformitat al que disposa l'article 38.1 i 3 del Codi Penal, la imposició de la pena complementària de prohibició de contactar amb la víctima Calderón per un període de dotze anys, i de la pena complementària d'expulsió del Principat pel mateix període. CONSIDERANT SISÉ : Per aplicació de l'article 94 del Codi Penal, els processats Calatayud i Palomo, responsables penalment, ho son també civilment, i amb conseqüència, han de pagar, cadascun, a D. C. D. C. D., en funció dels elements de la causa i especialment de l'apreciació que resulta de l'informe de la psicòloga Tur, una indemnització de 6.000 EUR en reparació del perjudici moral sofert. CONSIDERANT SETÉ : De conformitat als articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, els processats han de fer front solidàriament al pagament de les despeses processals causades. Decisio Vist les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts, F A L L E M : Que hem de condemnar i condemnem Calatayud com a responsable penalment en concepte d'autor d'un delicte major continuat d'actes sexuals sense consentiment amb accés carnal per via vaginal amb una persona menor de catorze anys, essent l'autor la persona amb qui conviu, en grau de temptativa, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de quatre anys de presó dels quals dos anys ferms i la resta condicional qualificada amb prohibició de contactar amb la víctima Calderón per un període de quatre anys, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys. Hem de condemnar i condemnem Palomo com a responsable penalment en concepte d'autor d'un delicte major continuat d'actes sexuals amb menor de catorze anys sense consentiment, essent l'autor un ascendent de la víctima i una persona amb qui conviu, i d'un delicte major continuat de realitzar un comportament sexual amb una persona de més de catorze anys i menys de divuit anys d'edat amb prevalença d'autoritat, essent l'autor un ascendent de la víctima, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a les penes de cinc anys de presó, de prohibició de contactar amb la víctima Calderón per un període de dotze anys i d'expulsió del Principat per un període de dotze anys. Vendrellmnem Calatayud i Palomo al pagament solidari de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil, condemnem Calatayud a pagar a Calderón la suma de 6.000 EUR. Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies següents a la notificació. Així per aquesta nostra sentència; definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE