STCOR ANDORRA, a 19 de desembre del 2017 - ROJ: STCOR 143/2017
reformation
JuridictionTribunal de Corts
Niveauappel
Date du prononcé19 décembre 2017
Numéro6000138/2017
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STCOR 143/2017 (ECLI:AD:TCORAD:2017:143)
> Décision commentée : STCOR 143/2017, Tribunal de Corts (Andorre), 19 décembre 2017 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
La présente sentence, rendue par le Tribunal de Corts d'Andorre le 19 décembre 2017 (recours n° 6000138/2017, magistrate rapporteure Anna Estragués Armengol), concerne une altercation survenue le 19 septembre 2015, vers 16 heures, à Andorra la Vella. Selon les faits déclarés prouvés, M. Castillo, s'étant approché du véhicule de M. Carnero, lui aurait dit que, s'il ne lui remboursait pas une somme d'argent due, il lui « briserait la figure », puis l'aurait frappé d'un coup de poing à travers la vitre de la voiture. M. Carnero serait alors descendu de son véhicule et aurait porté deux coups de poing au visage de M. Castillo, qui serait tombé au sol avant de quitter les lieux.
Les deux protagonistes ont subi des lésions légères, qui n'ont requis ni assistance médicale ni traitement. Le Service de médecine légale et de médecine légale et forensique a été saisi, ainsi que des rapports d'urgences. La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) réclame le montant des prestations versées à M. Carnero.
Le Ministère public a qualifié les faits de deux contraventions pénales de lésions dolosives, au sens de l'article 476.2 du Codi penal, et a requis contre chacun des prévenus quinze jours d'arrêt nocturne conditionnel, avec un délai de suspension de quinze jours. Il a en revanche renoncé à poursuivre M. Castillo pour la contravention de menaces, estimant que les paroles prononcées n'avaient ni caractère intimidant ni n'avaient causé de crainte à M. Carnero, lequel était d'ailleurs descendu de son véhicule et s'y était ensuite
Korpus — Jurisprudence
STCOR ANDORRA, a 19 de desembre del 2017 - ROJ: STCOR 143/2017
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STCOR 143/2017 (ECLI:AD:TCORAD:2017:143)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STCOR 143/2017, Tribunal de Corts (Andorre), 19 décembre 2017 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La présente sentence, rendue par le Tribunal de Corts d'Andorre le 19 décembre 2017 (recours n° 6000138/2017, magistrate rapporteure Anna Estragués Armengol), concerne une altercation survenue le 19 septembre 2015, vers 16 heures, à Andorra la Vella. Selon les faits déclarés prouvés, M. Castillo, s'étant approché du véhicule de M. Carnero, lui aurait dit que, s'il ne lui remboursait pas une somme d'argent due, il lui « briserait la figure », puis l'aurait frappé d'un coup de poing à travers la vitre de la voiture. M. Carnero serait alors descendu de son véhicule et aurait porté deux coups de poing au visage de M. Castillo, qui serait tombé au sol avant de quitter les lieux.
Les deux protagonistes ont subi des lésions légères, qui n'ont requis ni assistance médicale ni traitement. Le Service de médecine légale et de médecine légale et forensique a été saisi, ainsi que des rapports d'urgences. La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) réclame le montant des prestations versées à M. Carnero.
Le Ministère public a qualifié les faits de deux contraventions pénales de lésions dolosives, au sens de l'article 476.2 du Codi penal, et a requis contre chacun des prévenus quinze jours d'arrêt nocturne conditionnel, avec un délai de suspension de quinze jours. Il a en revanche renoncé à poursuivre M. Castillo pour la contravention de menaces, estimant que les paroles prononcées n'avaient ni caractère intimidant ni n'avaient causé de crainte à M. Carnero, lequel était d'ailleurs descendu de son véhicule et s'y était ensuite
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal de Corts, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« VIST en judici oral i públic, la causa núm. 6000138/2017, seguida per unes presumptes contravencions penals de lesions doloses i amenaces contra : »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal de Corts devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STCOR ANDORRA, a 19 de desembre del 2017 - ROJ: STCOR 143/2017 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal de Corts consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (reformation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal de Corts procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« D. Castillo nascut el 24 de juny de 1990 a Encamp, fill de Yuste i de Sandoval, de nacionalitat andorrana; »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta meva sentencia, definitivament jutjant, ho mano i signo. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal de Corts à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal de Corts en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal de Corts avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 19 décembre 2017 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrat Sra. Anna Estragués Armengol
Andorra la Vella, dinou de desembre del dos mil disset.
VIST en judici oral i públic, la causa núm. 6000138/2017, seguida per unes presumptes contravencions penals de lesions doloses i amenaces contra :
D. Castillo nascut el 24 de juny de 1990 a Encamp, fill de Yuste i de Sandoval, de nacionalitat andorrana;
Carnero nascut el 8 d'agost de 1972 a Andorra la Vella, fill de Raya i de Roda, de nacionalitat andorrana,;
És part acusadora el Ministeri Fiscal, representat pels Srs. Julián i Ramirez i ponent, la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.
Antecedents de fet
RESULTANT PRIMER : són fets provats i així es declara, que en data 19 de setembre del 2015, vers les 16 hores, Carnero es trobava estacionant el seu vehicle al XXXX de la vila d'Andorra la Vella, quan se li apropà Castillo, iniciant-se una discussió entre ambdós arrel de la qual en Castillo digué a en Carnero que si no li pagava els diners que li devia, li "trencaria la cara", donant-li tot seguit, a través de la finestra del vehicle, un cop de puny a la cara.
Carnero baixà aleshores del vehicle, donant al seu torn a en Castillo dos cops de puny a la cara, fent-lo caure al terra, marxant en Castillo finalment del lloc.
A conseqüència dels fets, Carnero patí una discreta equimosi supraciliar esquerra que no requerí d'assistència mèdica ni de tractament per a la seva curació.
Castillo per la seva part, patí una tumefacció parietooccipital, erosions a nivell retroauricular esquerre i parietal dret i equimosis a nivell de mucosa del llavi superior que no requeriren d'assistència mèdica ni de tractament per a la seva curació.
La CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) reclama l'import de les prestacions abonades a Carnero.
RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal qualifica els fets com essent constitutius de dues contravencions penals de lesions doloses tipificades als articles 476.2 del Codi Penal, i sent-ne Carnero i Castillo responsables en concepte d'autors, demana que se'ls imposi a cadascun, una pena de quinze dies d'arrest nocturn condicional amb un termini de suspensió de la condemna de quinze dies.
I en concepte de responsabilitat civil, demana que Castillo indemnitzi a :
la CASS en l'import de 61,47 EUR en concepte de prestacions satisfetes per compte de Carnero.;
Carnero en el 25% de despeses mèdiques no abonades per la CASS així com en l'import de sis-cents euros en concepte de pretium doloris .
Pel que fa a les amenaces, no formula acusació en estimar que les paraules proferides per en Castillo no tenen idoneïtat intimidatòria ni han causat por al Sr. Carnero que després de sentir les paraules de Castillo, baixa igualment del seu vehicle i s'hi encara.
Fonaments de dret
CONSIDERANT PRIMER. En mèrits del principi acusatori que regeix el nostre ordenament penal, quan desapareix la pretensió punitiva per una retirada d'acusació per part del Ministeri Fiscal, essent la única part acusadora, queda extingida l'acció penal, per tot el què, no havent el Ministeri Fiscal formulat acusació contra Castillo per la contravenció penal d'amenaces que se li imputava, en procedeix la lliure absolució.
CONSIDERANT SEGON : Els fets declarats provats són constitutius d'una contravenció penal de lesions doloses tipificada a l'article 476.2 del Codi Penal, en concórrer tots els elements constitutius del tipus.
Efectivament, ha quedat acreditat que en data 19 de setembre del 2015, vers les 16 hores, Castillo agredí deliberadament i amb ànim de lesionar, a Carnero donant-li un cop de puny a la cara, causant-li una discreta equimosi supraciliar esquerra que no requerí d'assistència mèdica ni de tractament per a la seva curació, segons informe del Servei de Medicina Legal i Forense obrant en autes (folis 73 a 76 ) .
Igualment, ha quedat provat que Carnero es dirigí aleshores vers Castillo agredint-lo amb ànim de lesionar, mitjançant dos cops de puny a la cara, fent-lo caure al terra, patint en Castillo a conseqüència d'aquests fets, una tumefacció parietooccipital, erosions a nivell retroauricular esquerre i parietal dret i equimosis a nivell de mucosa del llavi superior que no requeriren tampoc d'assistència mèdica ni de tractament per a la seva curació, segons informe d'atenció a urgències i informe de lesions obrant en autes (folis 16 i 19) .
CONSIDERANT TERCER : Carnero i Castillo són cadascun penalment responsables, en concepte d'autors, de la contravenció penal de lesions doloses ans citada, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal.
Castillo ha reconegut que per raó d'un deute que l'oposava a en Carnero, el dia d'autes li donà deliberadament, un cop de puny a la cara. Aquests fets consten igualment acreditats per la gravació obrant en autes i han estat confirmats per la declaració de Carnero i per l'informe de lesions per aquest darrer sofertes (folis 8 i 13) i per l'informe del Servei de Medicina Legal i Forense (folis 73 a 76) on consta que en Carnero patí uns discreta equimosi supraciliar esquerra, lesió perfectament compatible amb la forma de producció de l'agressió per ell descrita.
Pel que fa a les lesions sofertes per Castillo en Carnero nega ser-ne l'autor. No obstant, de la prova practicada se'n desprèn el contrari. Així, val a dir que Castillo ha declarat que Carnero li donà el dia d'autes, diversos cops de puny, fent-lo caure al terra. Igualment, de la filmació aportada per en Carnero se'n desprèn com aquest baixa seguidament del vehicle, aturant-se sorprenentment de forma sobtada, la gravació. Ensems, cal tenir en compte la declaració del testimoni Sr. Vendrell, el qual no coneix a cap dels implicats i és per tant perfectament imparcial, el qual manifestà als Agents interventors poc després dels fets, que va veure un home gran (ENTITY_5) i un home jove (ENTITY_4) discutint en mig de la carretera; precisà que l'home gran cridava que l'home jove li havia donat un cop de puny però això ell no ho va veure doncs arribà posteriorment; que els dos homes s'anaven empentant i ell els va separar i intentar calmar, moment en que la persona gran va donar a l'altre noi dos o tres cops de puny a la cara, fent-lo caure al terra; que el noi es va aixecar i va marxar del lloc (foli 4); el mateix va manifestar en la seva declaració prestada en data 20.10.2015 davant del Servei de Policia (foli 20) , manifestant posteriorment a la Batllia que, degut al temps transcorregut, ja no recordava massa bé el que havia succeït , manifestant el dia de la vista oral, davant del Tribunal que va veure dos homes discutint i empentant-se; que va veure braços i cops de puny i el noi jove (ENTITY_4) caure al terra, tenint ben clar que es tractava d'una baralla; finalment, cal valorar també l'informe d'atenció a urgències i de lesions de Castillo.(Folis 16 i 19) on es constaten les lesions per aquest sofertes, lesions perfectament compatibles amb la forma d'agressió per ell descrita, essent totalment inversemblant, tenint en compte l'ans indicat, que s'hagi auto lesionat com pretèn el Sr. Carnero .
Decisio
CONSIDERANT QUART. A efectes de fixació de la pena, de conformitat amb el què disposa l'article 56 del Codi Penal, s'ha de tenir en compte les circumstàncies dels fets, la pena sol·licitada pel Ministeri Fiscal i l'assenyalada per la contravenció penal de lesions doloses al Codi Penal, per tot el què procedeix imposar a ambdós encausats, una pena de quinze dies d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la pena de quinze dies .
CONSIDERANT CINQUÈ. El responsable penalment ho és també civilment per tot el què, de conformitat amb el què disposa l'article 90 i ss. del Codi Penal, Castillo indemnitzarà a :
la CASS en l'import reclamat de 61,47 EUR en concepte de prestacions abonades per compte de Carnero segons justificants obrant en autes (folis 86 i 87);
a Carnero en la suma de 20,49 EUR en concepte de despeses mèdiques no abonades per la CASS i 600 EUR en concepte de perjudici dolorós molt lleuger establert en 0,5/7 segons informe del Servei de Medicina Legal i Forense obrant en autes (folis 73 a 76).
Pel que fa als perjudici soferts per Castillo procedeix efectuar-li expressa reserva d'accions en no haver el perjudicat aportat la documentació escaient davant del Servei de Medicina Legal i Forense que no va poder per tant valorar el perjudici sofert en concepte de responsabilitat civil, segons consta en autes (folis 95 a 97).
CONSIDERANT SISÈ. D'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, s'ha d'imposar a Castillo i Carnero, el pagament solidari de les despeses processals causades.
V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas,
D E C I D E I X O
Absoldre Castillo de la contravenció penal d'amenaces que inicialment se li imputava.
Condemnar Castillo i Carnero, com a responsables penalment en concepte d'autors, de la contravenció penal de LESIONS DOLOSES, a la pena cadascun, de QUINZE DIES D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL, AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA PENA DE QUINZE DIES i el pagament solidari de les despeses processals causades.
I en concepte de responsabilitat civil Castillo indemnitzarà a :
la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL en l'import de SEIXANTA-UN EUROS AMB QUARANTA-SET CÈNTIMS ;
a Carnero en la suma de SIS-CENTS VINT EUROS AMB QUARANTA-NOU CÈNTIMS (620,49 EUR)
Procedeix així mateix efectuar expressa reserva d'accions a favor de Castillo.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la notificació, de conformitat amb el què disposen els articles 195 i següents del Codi de Procediment Penal.
Així per aquesta meva sentencia, definitivament jutjant, ho mano i signo.
Subir
Diccionario RAE
[1]
Tribunal de Corts, n° 6000138/2017 — Décision commentée