STCOR ANDORRA, a 24 de novembre del 2017 - ROJ: STCOR 152/2017
Confirmation
JuridictionTribunal de Corts
Niveauappel
Date du prononcé24 novembre 2017
Numéro6000210/2016
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Tribunal de Corts, 24 novembre 2017, STCOR 152/2017
> **Décision commentée :** Tribunal de Corts (Andorre), Délictes Majors n° 6000210/2016, 24 novembre 2017, ECLI:AD:TCORAD:2017:152, ROJ STCOR 152/2017 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Les faits, établis par le Tribunal de Corts, se rattachent à une procédure aux fins de pensions alimentaires. Par sentence du 13 janvier 2010, rendue dans le cadre d'un dossier civil, le juge a homologué une convention de mesures paterno-filiales signée le 7 octobre 2009. Le père, M. Ricart, était tenu de verser 300 euros par mois pour chacun des trois enfants communs.
Dès 2010, le débiteur a cessé de payer. La créancière, Mme Garzón, a engagé plusieurs demandes d'exécution devant la Batllia. Selon le décompte de la créancière, déduction faite des acomptes, les arriérés s'élevaient à 36 375,37 euros jusqu'en mai 2016. En 2011, M. Ricart avait sollicité judiciairement une modification du montant de la pension, demande qui a été rejetée.
Les faits en cause portent sur des participations sociales. M. Ricart, qui travaillait pour le compte de son père dans la société « C. R. », détenait 50 parts sociales, soit 50 % du capital. Selon l'acte notarié, il les a cédées à ses parents, Mme Salcedo étant également poursuivie. La date de l'acte est donnée comme le 28 février 2011 dans l'exposé des faits (antécédent 4) et comme le 18 février 2011 dans les motifs (fallo-7). Le prix est fixé à 15 025,31 euros, mais le Tribunal relève qu'il n'est pas établi que ce prix ait été perçu. La société a fermé en décembre 2016, après plusieurs procédures ouvertes à la Batllia.
Le Ministère public a retenu contre M. Ricart le délit majeur de frustration de procédures d'exécution de recouvrement (article 220 du Code pénal) et le délit mineur d'obstruction à l'exécution de décisions judiciaires pour impayé réitéré de pensions alimentaires (article 427.2). Contre Mme Salcedo, il a retenu uniquement le premier délit. Il a requis des peines de prison conditionnelle assorties d'un sursis de quatre ans. La partie civile, représentée par le Lletrat Sr. Gaya, a exercé l'action civile.
## Question de droit
La question posée au Tribunal était double. Il lui fallait d'abord déterminer si la cession de participations sociales, réalisée par un débiteur d'aliments au profit de ses parents, réunissait les éléments constitutifs du délit de l'article 220 du Code pénal, c'est-à-dire la dissimulation de biens ou un acte de disposition patrimoniale destiné à frustrer une exécution, dès lors que les parts avaient une valeur nulle ou quasi nulle. Il lui fallait ensuite apprécier si la situation économique du débiteur et la faillite de la société excluaient l'intention de frustrer les procédures d'exécution.
## Solution et dispositif
Le Tribunal a prononcé l'acquittement des deux préven
Korpus — Jurisprudence
STCOR ANDORRA, a 24 de novembre del 2017 - ROJ: STCOR 152/2017
Tribunal de Corts, 24 novembre 2017, STCOR 152/2017
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal de Corts (Andorre), Délictes Majors n° 6000210/2016, 24 novembre 2017, ECLI:AD:TCORAD:2017:152, ROJ STCOR 152/2017 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Les faits, établis par le Tribunal de Corts, se rattachent à une procédure aux fins de pensions alimentaires. Par sentence du 13 janvier 2010, rendue dans le cadre d'un dossier civil, le juge a homologué une convention de mesures paterno-filiales signée le 7 octobre 2009. Le père, M. Ricart, était tenu de verser 300 euros par mois pour chacun des trois enfants communs.
Dès 2010, le débiteur a cessé de payer. La créancière, Mme Garzón, a engagé plusieurs demandes d'exécution devant la Batllia. Selon le décompte de la créancière, déduction faite des acomptes, les arriérés s'élevaient à 36 375,37 euros jusqu'en mai 2016. En 2011, M. Ricart avait sollicité judiciairement une modification du montant de la pension, demande qui a été rejetée.
Les faits en cause portent sur des participations sociales. M. Ricart, qui travaillait pour le compte de son père dans la société « C. R. », détenait 50 parts sociales, soit 50 % du capital. Selon l'acte notarié, il les a cédées à ses parents, Mme Salcedo étant également poursuivie. La date de l'acte est donnée comme le 28 février 2011 dans l'exposé des faits (antécédent 4) et comme le 18 février 2011 dans les motifs (fallo-7). Le prix est fixé à 15 025,31 euros, mais le Tribunal relève qu'il n'est pas établi que ce prix ait été perçu. La société a fermé en décembre 2016, après plusieurs procédures ouvertes à la Batllia.
Le Ministère public a retenu contre M. Ricart le délit majeur de frustration de procédures d'exécution de recouvrement (article 220 du Code pénal) et le délit mineur d'obstruction à l'exécution de décisions judiciaires pour impayé réitéré de pensions alimentaires (article 427.2). Contre Mme Salcedo, il a retenu uniquement le premier délit. Il a requis des peines de prison conditionnelle assorties d'un sursis de quatre ans. La partie civile, représentée par le Lletrat Sr. Gaya, a exercé l'action civile.
Question de droit
La question posée au Tribunal était double. Il lui fallait d'abord déterminer si la cession de participations sociales, réalisée par un débiteur d'aliments au profit de ses parents, réunissait les éléments constitutifs du délit de l'article 220 du Code pénal, c'est-à-dire la dissimulation de biens ou un acte de disposition patrimoniale destiné à frustrer une exécution, dès lors que les parts avaient une valeur nulle ou quasi nulle. Il lui fallait ensuite apprécier si la situation économique du débiteur et la faillite de la société excluaient l'intention de frustrer les procédures d'exécution.
Solution et dispositif
Le Tribunal a prononcé l'acquittement des deux préven
Andorra la Vella, vint-i-quatre de novembre de dos mil disset.
VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la causa núm. 6000210/2016 seguida pels presumptes delicte major de frustració de procediments executius de cobrament i delicte menor d'obstaculització d'execució de resolucions judicials per impagament reiterat de pensions alimentàries, contra Ricart nascut el dia 30 d'octubre del 1965 a Gondulfes-Castrelo Do Val-Orense, fill de Jose i de Maria Carmen, de nacionalitat espanyola, i contra Salcedo nascuda 16 de juliol del 1944 a Goldulfes, Orense, filla d'Enrique i de Josefina, de nacionalitat espanyola i ambdós defensats per l'advocada Sra. Campillo, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Salamanca i acusació particular el Lletrat Sr. Gaya, en representació de la perjudicada Sra. Garzón, actuant de ponent i redactora de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.
RESULTANT PRIMER. SON FETS PROVATS.- En el marc de l'expedient civil núm. B-1408-3/2009 (actual 3001408/2009) es dictà sentencia en data 13 de gener de 2010 homologant el conveni de mesures paterno-filials signat el dia 7 d'octubre de 2009 entre Garzón i el processat Ricart, nascut el dia 30 d'octubre de 1965, de nacionalitat espanyola i amb antecedents penals no computables, on s'establí la quantitat mensual de 300 euros en concepte de pensió alimentària per cadascun dels tres fills en comú.
Ja el mateix any 2010, l'acusat deixà de pagar les mensualitats corresponents als mesos de juliol, agost i setembre que motivà que la querellant, Sra. Garzón, formulés demanda d'execució per davant de la Batllia civil reclamant els imports adeutats així com la meitat de les despeses extraordinàries no abonades. En el mateix expedient civil s'han formulat nombroses demandes d'execució de la sentencia referenciada atès l'impagament reiterat de les pensions de la part de l'acusat. Les pensions adeutades segons la relació aportada per la mateixa perjudicada, descomptades les quantitats entregades a compte, fent un total de 36.375,37 euros fins al mes de maig del 2016.
Ricart sol·licità (a l'any 2011) via judicial una modificació de l'import de la pensió atès les seves dificultats econòmiques, que fou desestimada.
Ricart, que treballava a l'època dels fets per compte i ordre del seu pare, Sr. Pera, (avui difunt) a l'empresa propietat d'aquest darrer "C. R." disposava de 50 participacions socials de la mateixa que va vendre, segons escriptura pública de data 28 de febrer del 2011, al seu pare i a la seva mare, també processada, Sra. Salcedo, nascuda el 16 de juliol de 1944, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals.
No consta acreditat que l'acusat rebés cap compensació econòmica per la venda.
L'empresa, que ja tenia dificultats per la davallada dels clients mes importants, entrà en crisi i tancà portes el passat mes de desembre de 2016, havent-hi varis procediments en curs oberts a la Batllia.
En l'actualitat Ricart no treballa i conviu amb la seva mare malalta a la que cuida.
Fonaments de dret
RESULTANT SEGON.- el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d'un delicte major de frustració de procediments executius de cobrament i d'un delicte menor d'obstaculització d'execució de resolucions judicials per impagament reiterat de pensions alimentàries, tipificats i penats respectivament als articles 220 i 427.2 del Codi Penal.
Considera el processat Ricart responsable en concepte d'autor dels delictes major de frustració de procediments executius de cobrament i menor d'obstaculització d'execució de resolucions judicials per impagament reiterat de pensions alimentàries i la processada Salcedo responsable en concepte d'autora únicament del delicte major de frustració de procediments executius de cobrament, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal
Demana imposar a la processada Salcedo la pena de catorze mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la pena de quatre anys, i al processat Ricart la pena de vint mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la pena de quatre anys, qualificada a l'abonament regular de les pensions d'aliments durant el termini de quatre anys, així com el pagament solidari de les despeses processals causades.
En concepte de responsabilitat civil i de conformitat amb les disposicions de l'article 18 del Codi de Procediment Penal, i tota vegada que la perjudicada Garzón ha exercit les accions civils al seu abast, deixa a criteri d'aquest Tribunal la fixació de les eventuals indemnitzacions a favor d'aquesta.
Decisio
CONSIDERANT PRIMER.- el Sr. Ricart i la Sra. Salcedo estan acusats del delicte de frustració de procediments executius de cobrament previst a l'article 220 del Codi Penal i, a més el Sr. Ricart del delicte tipificat a l'article 427.2 del mateix text, impagament de pensions.
El delicte de frustració de procediments executius de cobrament es troba regulat dins del Títol XI del Codi Penal dedicat als "Delictes contra el Patrimoni" a l'article 220, inclòs al capítol cinquè, en el seu apartat a) que castiga al deutor que conscient de les obligacions de pagament que tingui, qualsevol que en sigui l'origen, amagui els seus bens o realitzi actes de disposició patrimonial o generadors de crèdits preferents , a fi de frustrar en tot o en part l'eficàcia de qualsevol embargament o procediment d'execució judicial, extrajudicial o administratiu, iniciat o de previsible iniciació.
El delicte exigeix que la condició de deutor quedi perfectament determinada i que l'acusat sigui conscient de dita condició segons el literal "conscient de les obligacions de pagament que tingui". El delicte requereix també d'un element objectiu o acte d'ocultació dels bens propis i d'un de subjectiu que es la voluntat de sostreure's els bens al compliment del deute o com diu el tipus penal "frustrar en tot o en part l'eficàcia de qualsevol embargament o procediment d'execució judicial, extrajudicial o administratiu".
La condició de deutor de l'acusat Ricart és qüestió no discutida, sent plenament coneixedor de la reclamació efectuada per la Sra. Garzón de l'import de les pensions alimentaries impagades. No així respecte de l'altre acusada, Sra. Salcedo, que ho ha negat a l'acte del judici oral manifestant tenir coneixement quan va ser cridada per la Batllia (i així consta als folis 397 i 398), no existint prova en contrari.
Ha quedat igualment acreditat la difícil situació econòmica sobrevinguda de l'acusat tota vegada que la societat "C. R." que heretà del seu pare es troba en situació tècnica de fallida.
Així les coses, es reprotxa de la part de les acusacions, pública i privada, que el processat Ricart que havia estat requerit, -per providència de data 28 de setembre del 2010 dictada en els autes civils B-1408-3/2009-, del pagament de la suma endeutada senyalés com a única font d'ingressos el seu salari obviant mencionar que era titular de 50 participacions de la societat "C. R." que va vendre als seus pares al 2011 sense que consti haver rebut cap quantitat.
És cert, consta en autes i no ha estat negat, que Ricart era titular de 50 participacions socials de la societat "C. R." que equivalien al 50% del capital social, i quin valor nominal era de 300,5061 EUR cadascuna, adquirides al 1994 i que va vendre, segons escriptura notarial (obrant als folis 407 i ss) de data divuit de febrer del 2011, al seu pare Sr. Pera i a la seva mare, avui processada, Sra. Salcedo, pel preu de 15.025,31 euros sense però haver rebut la suma esmentada segons el propi relat de fets. I és cert doncs que aquestes accions canviaren de mans l'any 2011 sent però ja aleshores el seu valor nul ja que l'empresa "C. R.", de la que depenien econòmicament tota la família R., pare, mare i fill travessà una complicada situació econòmica derivada de la crisis que originà una davallada important de clients, fonamentalment dels dos principals que suposaven el 60% de la facturació. Situació que ha estat evidenciada per la declaració del comptable de l'empresa Sr. Martin de "A. C.", comptable extern d'ençà l'any 2004 fins al 2012 que va morí el Sr. Pera pare, i únic amb el que tenia contacte no sent mai a les reunions ni el fill ni la dona segons ha declarat i que ha confirmat que l'empresa, que anava be al principi va començar a davallar amb la crisis (2008) baixant la facturació pràcticament a la meitat per la fuga dels dos principals clients, no reaccionant el Sr. Ricart qui a més posava diners propis per poder pagar els salaris. Afegeix que els locals eren de lloguer i no es cobraven mai dividends. Estant l'empresa des d'aleshores i més o menys permanentment en uns 60.000 euros en negatiu.
És en aquesta situació que es realitza la transmissió de les participacions socials, i sobre la qual gira el delicte imputat, participacions que resulta tenien un escàs valor o valor cero ço que no suposa evidentment un perjudici pels creditors.
Val afegir que el Sr. Pera va morir sobtadament el dia primer d'agost del 2012 (certificat de defunció al foli 236) i que a la declaració d'hereus "ab intestat" de data 9 de desembre del 2013 (f.414) apareix com a únic hereu el processat Ricart sent la seva mare usufructuaria la qual cosa significa que les tantes vegades referenciades accions van tornar a ser de la seva titularitat.
Considerant, per tot l'exposat, que no es troben reunits els elements constitutius del tipus penal que es reclama procedeix decretar l'absolució dels dos acusats del delicte major de frustració de procediments executius de cobrament tipificat a l'article 220 del Codi Penal.