STCOR ANDORRA, a 25 de gener del 2018 - ROJ: STCOR 2/2018
Confirmation
JuridictionTribunal de Corts
Niveauappel
Date du prononcé25 janvier 2018
Numéro6000138/2016
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
## I. Faits, cadre proc??dural et contexte du litige
### A. Origine du litige et pr??tentions des parties
# STCOR 2/2018 (Tribunal de Corts, 25 janvier 2018)
> Décision commentée : STCOR 2/2018, Tribunal de Corts, Andorra la Vella, 25 janvier 2018, ECLI:AD:TCORAD:2018:2 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence a été établie à partir des mentions figurant dans le texte intégral (ROJ STCOR 2/2018, ECLI:AD:TCORAD:2018:2, recours n° 6000138/2016).*
## Faits et procédure
Par une sentence du 28 juin 2017, rendue en rébellion processuelle (absence du prévenu), le Tribunal de Corts a condamné M. Peña pour un délit majeur continu de vol avec clés de possession illégitime (art. 199.1.b du Code pénal) et pour une contravention pénale de possession de produit stupéfiant (haschich) destiné à un usage personnel (art. 499 du Code pénal). Il lui a infligé une peine de dix mois d'emprisonnement ferme et une amende de trois cents euros, outre le paiement solidaire des frais de procédure.
Les faits déclarés prouvés, rappelés dans la décision, sont les suivants. En mai 2014, plusieurs individus, dont M. Peña, ont pénétré à plusieurs reprises dans le mag
Par cette d??cision rendue par **Tribunal de Corts** (AD) sous la r??f??rence **STCOR ANDORRA, a 25 de gener del 2018 - ROJ: STCOR 2/2018**, la juridiction statue sur l'application des r??gles de droit positif gouvernant le litige soumis ?? son contr??le. Les ??l??ments factuels constat??s au fond s'inscrivent dans le contexte suivant :\n\n> ?? <!DOCTYPE form PUBLIC "-//W3C//DTD XHTML 1.0 Transitional//EN" "http://www.w3.org/TR/xhtml1/DTD/xhtml1-transitional.dtd"> <form name="frmDocumentjurisprudencia" action="#" xmlns:autn="http://schemas.autonomy.com/aci/"> <input type="hidden" name="reference" value="11529890"><input type="hidden" name="database" value="ANDORRA"><input type="hidden" name="linksJur" value=""><input type="hidden" name="jurOriginal" value="Penal"><input type="hidden" name="referenceMarkOpened" value="11529890"><input type="hidden" name="totalhitsJur" value=""><input t??? ??
### B. D??roulement de l'instance et r??gularit?? de la saisine
Saisie conform??ment aux r??gles de comp??tence et de proc??dure applicables dans l'ordre juridictionnel (AD), **Tribunal de Corts** devait v??rifier la recevabilit?? des pr??tentions ainsi que la pertinence des moyens de fait et de droit articul??s par les parties.\n\n## II. Probl??me de droit et fondements textuels mobilis??s
### A. La question juridique centrale soumise au juge
La question d??terminante pos??e ?? **Tribunal de Corts** consistait ?? appr??cier si les constatations op??r??es et l'interpr??tation des textes vis??s justifiaient la solution retenue au regard des principes de l??galit??, de proportionnalit?? et de s??curit?? juridique.\n\n### B. Corpus normatif et textes de r??f??rence
- Dispositions l??gislatives et r??glementaires applicables en **AD** au litige ;\n- Principes directeurs du proc??s ??quitable, de la charge de la preuve et de l'obligation de motivation juridictionnelle.\n\n## III. Solution retenue et architecture de la motivation
### A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le diff??rend, **Tribunal de Corts** proc??de ?? une confrontation m??thodique entre la norme applicable et les pi??ces vers??es aux d??bats :\n\n> ?? 0138/2016 seguida, entre d'altres delictes i acusats, pel presumpte delicte major de furt amb claus de possessió il·legítima i per la presumpta contravenció penal de possessió de producte estupefaent haixix pel propi consum, contra l'esmentat Peña, nascut el 4 de juny de 1994 a Encamp, fill de Calderón i de Olmo, de nacionalitat andorrana, , i domiciliat al XXXX.</p> <p id="encab-8">Peña és defensat per la lletrada Sra. Durán, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Criado, actuant de??? ??
### B. Dispositif et sens de la d??cision
Au terme de son examen, la juridiction arr??te son dispositif dans les termes suivants :\n\n> ?? n" value="ANDORRA"><input type="hidden" id="frmDocumentjurisprudencia_title" name="title" value="STCOR 2/2018"> </form><div class="jurisprudenciacontent_clickandsearchmenu clickandsearchmenu" style="display:none;"> <div class="arrow"></div> <div class="clickandsearchmenu-content"> <ul> <li> <a class="lnchrae" href="#" onclick="event.preventDefault(); raeSearchFromSelection($(this));">Diccionario RAE <i class="pull-right fa fa-caret-right"></i></a> </li> </ul> </div> </div><div style="float:none;clear:both;"></div> ??
## IV. Port??e normative, s??curit?? juridique et rep??res pratiques
### A. Apport ?? la coh??rence jurisprudentielle
Cette d??cision consolide la jurisprudence de **Tribunal de Corts** et offre un rep??re m??thodologique pr??cis pour l'interpr??tation des normes mobilis??es en **AD**.\n\n### B. Recommandations op??rationnelles pour les praticiens
- **Qualification rigoureuse** : v??rifier la r??union cumulative des conditions l??gales exig??es par la juridiction ;\n- **Consolidation probatoire** : documenter chaque all??gation factuelle par des pi??ces probantes soumises au d??bat contradictoire ;\n- **R??f??rence jurisprudentielle** : citer cet arr??t (**STCOR ANDORRA, a 25 de gener del 2018 - ROJ: STCOR 2/2018**) au soutien des ??critures dans tout contentieux pr??sentant une identit?? de question de droit.
Score Korpus — Groundedness
98/100
Chaque affirmation factuelle a été vérifiée par cosine similarity contre les chunks sources. Méthodologie complète : www.korpus.lu/charte
Korpus — Jurisprudence
STCOR ANDORRA, a 25 de gener del 2018 - ROJ: STCOR 2/2018
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Par cette décision rendue le 25 janvier 2018 (n° 6000138/2016), Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre) apporte une clarification structurante en matière de jurisprudence. Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal de Corts, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, el recurs d'audiència formulat per la representació lletrada de Peña contra la sentència de data 28 de juny del 2017, dictada en la causa Delictes Majors 6000138/2016 seguida, entre d'altres delictes i acusats, pel presumpte delicte major de furt amb claus de possessió il·legítima i per la presumpta contravenció penal de possessió de producte estupefaent haixix pel propi consum, contra l'esmentat Peña, nascut el 4 de juny de 1994 a Encamp, fill de Calderón i de Ol… »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal de Corts devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STCOR ANDORRA, a 25 de gener del 2018 - ROJ: STCOR 2/2018 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal de Corts consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal de Corts procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« Peña és defensat per la lletrada Sra. Durán, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Criado, actuant de ponent i redactora de la sentència, la magistrada Sra. Anna Estragués Armengol. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra sentencia, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal de Corts à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal de Corts en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal de Corts avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 25 janvier 2018 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Josep Maria Pijuan Canadell
Jacques Richiardi
Anna Estragués Armengol
Andorra la Vella, vint-i-cinc de gener del dos mil divuit.
VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, el recurs d'audiència formulat per la representació lletrada de Peña contra la sentència de data 28 de juny del 2017, dictada en la causa Delictes Majors 6000138/2016 seguida, entre d'altres delictes i acusats, pel presumpte delicte major de furt amb claus de possessió il·legítima i per la presumpta contravenció penal de possessió de producte estupefaent haixix pel propi consum, contra l'esmentat Peña, nascut el 4 de juny de 1994 a Encamp, fill de Calderón i de Olmo, de nacionalitat andorrana, , i domiciliat al XXXX.
Peña és defensat per la lletrada Sra. Durán, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Criado, actuant de ponent i redactora de la sentència, la magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.
Antecedents de fet
RESULTANT PRIMER. Són fets provats i així es declara, que en data 24 de maig del 2.014, els processats Ruiz i Villalba es desplaçaren des de la Plaça del Poble de la vila d'Andorra la Vella, fins el magatzem del ORG_0 radicat al segon pis de l'av. Meritxell de la mateixa vila, per tal de sostreure begudes del seu interior.
Arribats al lloc, observaren que les claus del magatzem es trobaven al pany i que la porta estava oberta. No obstant, havent-hi encara personal treballant i gent al restaurant i tement ser descoberts, Ruiz i Villalba marxaren del lloc sense agafar res, salvat les claus del magatzem, que en Villalba va treure del pany i es va guardar.
Unes hores més tard i una volta el restaurant tancat, es desplaçaren novament al lloc, penetrant a l'interior del magatzem descrit mitjançant les claus anteriorment sostretes, agafant, sense autorització del seu propietari, un parell de pacs de cervesa (12 unitats en total) que consumiren després junt amb altres amics que retrobaren a la plaça del Poble.
Amb posterioritat a aquell dia i fins el 31 de maig del 2014 inclòs, els processats Ruiz i Villalba així com els processats Peña i Tejada van sostreure en altres ocasions, begudes del referit magatzem, on penetraren mitjançant la clau de la qual s'havia apoderat anteriorment en Villalba, fent els uns actes de vigilància, mentre els altres pujaven al magatzem a agafar les begudes, que consumien després conjuntament.
Finalitzaren la seva actuació en adonar-se en una ocasió i desplaçat al lloc amb idèntica intenció, que no podien entrar al magatzem en haver-se canviat el pany de la porta.
No ha quedat acreditat que la nit del dia 31 de maig del 2014, els processats Ruiz, Villalba, Peña i Tejada agafessin 2.330 EUR en concepte de fons de caixa (2300 EUR) i propina, que es trobaven al restaurant radicat a la primera planta del referit edifici.
El dia de llur detenció, 15 de juliol del 2014, el processat Peña es trobava en possessió de 1,1 grams de producte estupefaent haixix i el processat Villalba amb 0,2 grams del mateix producte estupefaent, el qual ambdós destinaven al seu propi consum.
El propietari del ORG_0 ha formulat reclamació per 2000 EUR, en haver estat indemnitzat per la seva companyia d'assegurances, de l'import de 300 EUR.
Fonaments de dret
RESULTANT SEGON. Per aquests fets l'acusat Peña fou condemnat per sentència d'aquest tribunal de data 28 de juny del 2017, en rebel·lia processal, com autor d'un delicte major de furt amb claus de possessió il·legítima i d'una contravenció penal de possessió de producte estupefaent haixix pel propi consum i, apreciant-se la circumstància modificativa de la responsabilitat penal d'ésser menor de 21 anys i l'agreujant de reincidència, se li imposà la pena de deu mesos de presó ferma i multa en la quantia de tres-cents euros.
Igualment, se li imposà, junt amb els altres condemnats, el pagament solidari de les despeses processals causades, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil.
Decisio
CONSIDERANT PRIMER. En l'acte de la vista oral, Peña ha reconegut haver anat, en una única ocasió, en el decurs del mes de maig del 2014, amb Villalba, Ruiz i Tejada, prop del restaurant E. J. de l'XXXX, i tot i afirmar no haver accedit al magatzem de dit restaurant, reconeix haver-se quedat a fora, a les escales situades just al costat, mentre els seus companys hi entraven mitjançant les claus anteriorment sostretes per Ruiz i Villalba, i amb la intenció per ell coneguda, de sostreure begudes que després havien de consumir conjuntament.
Així, les manifestacions realitzades per Peña en l'acte de la vista del recurs d'audiència, en res desvirtuen els fets que varen ser declarats provats per la sentència d'aquest Tribunal de data 28 de juny del 2017, ans el contrari.
Efectivament, encara que el processat Peña no hagi entrat a l'interior del magatzem del restaurant E. J. per sostreure ell mateix mercaderia, la seva presència a les escales situades just al costat del restaurant, no obeeix a cap altra raó que la d'efectuar tasques de vigilància mentre els seus companys sostreien mercaderia a l'interior del magatzem del dit restaurant, extrem del que ell, com ha dit, era perfectament coneixedor.
I aquesta situació no es produí només una sola vegada entre el 24 i el 31 de maig del 2014, com pretén el processat Peña, sinó que ha quedat acreditat, per les declaracions dels altres coprocessats, que va ocórrer en un mínim de dues ocasions com ell mateix d'altra part també va admetre en el seu dia, en la declaració prestada davant del Servei de Policia i la Batllia (folis 62 a 64 i 208 a 210), modificant aquesta declaració davant del Tribunal el dia de la vista oral, de forma totalment inversemblant i amb ànim clarament exculpatori.
Així, Peña ha de ser considerat autor responsable d'un delicte major continuat de furt amb força en les coses, tipificat a l'article 199.1.b) del Codi penal ja que els actes de vigilància, segons reiterada jurisprudència dels nostres tribunals i com s'indicà en el seu dia en la sentència objecte de recurs, s'han de considerar actes d'autoria, perquè és una activitat principal i rellevant per alertar als executors materials de l'acte depredatori en cas de risc del seu descobriment, amb la finalitat bé d'assegurar la consumació del delicte projectat, bé d'aconseguir la impunitat dels executors immediats, i aquesta activitat no ha de ser considerada subordinada o accessòria, sinó decisiva i eficaç i causal a l'objectiu conjunt. Com que l'encarregat de dur-la a terme té el domini del fet, la seva actuació s'integra en el concepte de coautoria, perquè suposa una realització conjunta del fet.
Igualment, Peña ha de ser considerat autor responsable d'una contravenció penal de possessió de producte estupefaent haixix pel propi consum, tipificada a l'article 499 del Codi penal, per quant no ha estat contestat que al moment de ser controlat pel Servei de Policia, Peña fou trobat en possessió de 1,1 grams de haixix que destinava al seu propi consum.
CONSIDERANT SEGON. D'acord amb el que s'ha exposat i sense necessitat de més consideracions, procedeix la ratificació de la sentència dictada per aquest Tribunal en data 28 de juny del 2017, tant pel que fa als fets declarats provats com a la seva qualificació jurídica, en quan integren un delicte major continuat de furt amb claus de possessió il·legítima previst i penat a l'article 199.1.b) del Codi Penal i una contravenció penal de possessió de cànnabis pel propi consum prevista i penada a l'article 499 del Codi penal, del qual és penalment responsable en concepte d'autor i en mèrits del ja indicat, Peña.
No obstant i tenint en compte la compareixença el processat, procedeix modificar la pena en el seu dia imposada i concorrent la circumstància modificativa de la responsabilitat criminal de ser Peña menor de 21 anys a la data de producció dels fets però també l'agreujant de reincidència en constar Peña condemnat per Sentència de data 30 d'abril del 2013 com autor d'un delicte major de furt amb força en les coses i escalament (causa TC-082-6/12) ; per Ordenança penal de data 7 d'abril del 2015 com autor d'un delicte menor de venda de producte estupefaent marihuana i sengles contravencions penals de consum continuat de marihuana (causa 2000276/2015); per Sentència de data 25 de juny del 2015 (causa 6000001/2014) com autor d'un delicte major de furt amb escalament en grau de temptativa ; i mitjançant Ordenança Penal de data 22 d'agost del 2015 (causa 1000784/2015) com autor d'un delicte menor d'introducció d'LSD pel propi consum, procedeix imposar-li la pena de deu mesos de presó condicional qualificada - tenint en compte la reincidència i el què disposen els articles 61 i 62 del Codi Penal - a justificar ocupació laboral durant un període de dos anys i amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i multa en la quantia de tres-cents euros - al que el processat, que ha manifestat treballar en l'actualitat, podrà fer front - i el pagament solidari, junt amb els altres condemnats en el marc de la present causa, de les despeses processals causades.
CONSIDERANT TERCER. Igualment, d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de procediment Penal, s'ha d'imposar a Peña, el pagament de les despeses processals dels recurs d'audiència.
V I S T : les disposicions legals citades i altres també aplicables al present cas, el Tribunal de Corts,
D E C I D I M :
Confirmar parcialment la sentència de data 28 de juny del 2017 dictada per aquest Tribunal en la present causa, en el sentit de condemnar a Peña com a responsable penalment en el concepte d'autor, d'un delicte major continuat de FURT AMB CLAUS DE POSSESSIÓ IL·LEGÍTIMA i d'una contravenció penal de POSSESSIÓ DE PRODUCTE ESTUPEFAENT HAIXIX PEL PROPI CONSUM, amb la concurrència de la circumstància modificativa de la responsabilitat criminal de ser menor de 21 anys a la data de producció dels fets i la circumstància agreujant de reincidència, a la pena de DEU (10) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL QUALIFICADA A JUSTIFICAR OCUPACIÓ LABORAL durant un període de dos anys i amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys i multa en la quantia de TRES-CENTS EUROS i el pagament solidari, junt amb els altres condemnats en el marc de la present causa, de les despeses processals causades, així com el pagament de les despeses processals dels recurs d'audiència.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació.
Així per aquesta nostra sentencia, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE
[1]
Tribunal de Corts, n° 6000138/2016 — Décision commentée