STCOR ANDORRA, a 18 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 21/2018
reformation
JuridictionTribunal de Corts
Niveauappel
Date du prononcé18 avril 2018
Numéro6000062/2017
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STCOR 21/2018 (Tribunal de Corts, Penal, 18 avril 2018)
> Décision commentée : STCOR 21/2018, Tribunal de Corts, 18 avril 2018, recours n° 6000062/2017, ECLI:AD:TCORAD:2018:21 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le Tribunal de Corts d'Andorre-la-Vieille a été saisi, en jugement oral et public, d'une poursuite pour des délits mineurs de maltraitance dans l'cadre domestique, de lésions dolosives et de menaces non conditionnelles. Le prévenu, M. Vendrell, est accusé d'avoir, le 28 juillet 2015 vers 16 heures, agressé son épouse, Mme Salas, alors que les époux étaient en instance de séparation.
Les faits, tels que retenus comme établis, se sont déroulés dans le local commercial d'une société dont les deux époux sont associés. Mme Salas s'y est présentée avec leur fille mineure, Mme Querol, pour réclamer les comptes sociaux. Après une discussion, le prévenu l'a fait sortir du bureau en la poussant. Lors d'une de ces poussées, elle est tombée dans les escaliers et s'est blessée au coude droit et à un doigt de la main droite. Alors qu'elle voulait se rendre aux toilettes pour soigner sa plaie, le prévenu l'a saisie fermement par le bras, l'a tirée et poussée hors de l'établissement, en proférant à plusieurs reprises, bras levé, « et rebentaré la cara » (« je vais te casser la figure »).
Le ministère public a qualifié les faits de délits mineurs de lésions dolosives (articles 113.1 et 114.1 du Code pénal, en réalité 113.1 pour les lésions), de maltraitance dans l'cadre domestique (article 114.1) et de menaces non conditionnelles (article 143, en relation avec l'article 143 bis). Il a requis une peine unique de seize mois d'emprisonnement conditionnel, assortie d'un délai de suspension de deux ans et d'une amende de six cents euros, ainsi qu'une peine complémentaire d'interdiction de contact de trois ans. Il a ensuite modifié ses conclusions civiles, en réclamant 71,50 EUR au profit de la Caisse andorrane de sécurité sociale (CASS), montant initialement fixé à 61,47 EUR.
La partie civile, Mme Salas, s'est constituée. Le prévenu a contesté les faits, à l'exception des menaces.
## Question de droit
La décision soulève plusieurs questions :
1. **Le témoignage de la victime, en l'absence d'autre preuve directe, suffit-il à renverser la présomption d'innocence ?** Le tribunal relève que, dans les infractions commises dans la sphère privée, les seules preuves directes sont souvent les versions contradictoires de l'accusé et de la victime, et que le témoignage de la victime doit être suffisamment probant, sauf raisons objectives de lui retirer toute crédibilité.
2. **Les témoignages de tiers présents sur les lieux doivent-ils être pris en compte ?** La fille mineure du couple et l'employé-cousin du prévenu ont été entendus. La question est de savoir si le
Korpus — Jurisprudence
STCOR ANDORRA, a 18 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 21/2018
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STCOR 21/2018 (Tribunal de Corts, Penal, 18 avril 2018)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STCOR 21/2018, Tribunal de Corts, 18 avril 2018, recours n° 6000062/2017, ECLI:AD:TCORAD:2018:21 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le Tribunal de Corts d'Andorre-la-Vieille a été saisi, en jugement oral et public, d'une poursuite pour des délits mineurs de maltraitance dans l'cadre domestique, de lésions dolosives et de menaces non conditionnelles. Le prévenu, M. Vendrell, est accusé d'avoir, le 28 juillet 2015 vers 16 heures, agressé son épouse, Mme Salas, alors que les époux étaient en instance de séparation.
Les faits, tels que retenus comme établis, se sont déroulés dans le local commercial d'une société dont les deux époux sont associés. Mme Salas s'y est présentée avec leur fille mineure, Mme Querol, pour réclamer les comptes sociaux. Après une discussion, le prévenu l'a fait sortir du bureau en la poussant. Lors d'une de ces poussées, elle est tombée dans les escaliers et s'est blessée au coude droit et à un doigt de la main droite. Alors qu'elle voulait se rendre aux toilettes pour soigner sa plaie, le prévenu l'a saisie fermement par le bras, l'a tirée et poussée hors de l'établissement, en proférant à plusieurs reprises, bras levé, « et rebentaré la cara » (« je vais te casser la figure »).
Le ministère public a qualifié les faits de délits mineurs de lésions dolosives (articles 113.1 et 114.1 du Code pénal, en réalité 113.1 pour les lésions), de maltraitance dans l'cadre domestique (article 114.1) et de menaces non conditionnelles (article 143, en relation avec l'article 143 bis). Il a requis une peine unique de seize mois d'emprisonnement conditionnel, assortie d'un délai de suspension de deux ans et d'une amende de six cents euros, ainsi qu'une peine complémentaire d'interdiction de contact de trois ans. Il a ensuite modifié ses conclusions civiles, en réclamant 71,50 EUR au profit de la Caisse andorrane de sécurité sociale (CASS), montant initialement fixé à 61,47 EUR.
La partie civile, Mme Salas, s'est constituée. Le prévenu a contesté les faits, à l'exception des menaces.
Question de droit
La décision soulève plusieurs questions :
Le témoignage de la victime, en l'absence d'autre preuve directe, suffit-il à renverser la présomption d'innocence ? Le tribunal relève que, dans les infractions commises dans la sphère privée, les seules preuves directes sont souvent les versions contradictoires de l'accusé et de la victime, et que le témoignage de la victime doit être suffisamment probant, sauf raisons objectives de lui retirer toute crédibilité.
Les témoignages de tiers présents sur les lieux doivent-ils être pris en compte ? La fille mineure du couple et l'employé-cousin du prévenu ont été entendus. La question est de savoir si le
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal de Corts, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000062/2017, seguida per uns presumptes delictes menors de maltractament en l'àmbit domèstic, lesions doloses i amenaces no condicionals, contra Vendrell, nascut el 15 de setembre de 1972 a Andorra la Vella, fill de Joan i de Josselyne, de nacionalitat andorrana, i domiciliat a Sant Julià de Lòria; és defensat pel lletrat Sr. ENTITY_5; és part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Manzanares, havent-se constituït en actora… »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal de Corts devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STCOR ANDORRA, a 18 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 21/2018 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal de Corts consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (reformation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal de Corts procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« RESULTANT PRIMER : Són fets provats i així es declaren, que en data 28 de juliol de 2015, vers les 16 hores, Salas es personà, junt amb la seva filla menor Querol, al local comercial de l'empresa R. A., regentat pel seu marit, el processat Vendrell, del qual es trobava en aquell moment, en procés de separació. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra sentència jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal de Corts à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal de Corts en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal de Corts avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 18 avril 2018 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs. Concepció Baron Mora Jacques RICHIARDI
Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL
Andorra la Vella, 18 d'abril del 2018.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000062/2017, seguida per uns presumptes delictes menors de maltractament en l'àmbit domèstic, lesions doloses i amenaces no condicionals, contra Vendrell, nascut el 15 de setembre de 1972 a Andorra la Vella, fill de Joan i de Josselyne, de nacionalitat andorrana, i domiciliat a Sant Julià de Lòria; és defensat pel lletrat Sr. ENTITY_5; és part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Manzanares, havent-se constituït en actora civil la Sra. Salas, els interessos de la qual són defensats per la lletrada Sra. ENTITY_8; és ponent i redactora de la sentència, la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.
Antecedents de fet
RESULTANT PRIMER : Són fets provats i així es declaren, que en data 28 de juliol de 2015, vers les 16 hores, Salas es personà, junt amb la seva filla menor Querol, al local comercial de l'empresa R. A., regentat pel seu marit, el processat Vendrell, del qual es trobava en aquell moment, en procés de separació.
En arribar al lloc es dirigí, junt amb la menor, al despatx de C. radicat en un altell, demanant-li els comptes de la societat C. and C, titular del negoci esmentat i participada per ambdós consorts.
En Vendrell li contestà que no era el moment, tot demanant-li seguidament de marxar.
Salas s'hi negà, insistint que volia veure els comptes en aquell moment o que en Vendrell li indiqués un dia i hora per a que els pogués veure.
S'inicià aleshores una discussió entre la parella, durant la qual Vendrell va fer fora del despatx a na Salas empentant-la. A conseqüència d'una de les empentes, Salas va caure per les escales, restant asseguda al primer esglaó.
Seguidament s'aixecà i va voler anar al lavabo per netejar-se una rascada que s'havia fet al colze, moment en què el processat Vendrell l'agafà amb les dos mans fortament pel braç i la forçà a sortir de l'establiment, tot estirant-la i empentant-la.
Alhora li deia, cridant i amb el braç alçat, reiteradament, "et rebentaré la cara" .
Arran dels fets, la perjudicada patí una erosió al colze dret i una contusió a l'articulació interfalàngica distal del 3r dit de la mà dreta, que requeriren d'una primera assistència mèdica per a la seva curació i li suposaren un perjudici dolorós de 1/7.
RESULTANT SEGON : El Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, considera els fets com essent constitutius dels delictes menors de lesions doloses, maltractament en l`àmbit domèstic i amenaces no condicionals, previstos i penats als articles 113.1, 114.1 i 143 - posat en relació amb l'article 143 bis - del Codi Penal i essent-ne Vendrell responsable en concepte d'autor, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, demana que se li imposi una pena única de setze mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys i multa en la suma de sis-cents euros, així com al pagament de les despeses processals causades.
En concepte de responsabilitat civil, de conformitat amb el que disposa l'article 18 del Codi de Procediment Penal, demana que Vendrell sigui condemnat a indemnitzar a la CASS en la suma reclamada de 61,47 euros i a la perjudicada en les quantitats que resultin acreditades.
En l'acte de la vista oral, modifica la seva qualificació provisional tot precisant que el maltractament en l'àmbit domèstic va tenir lloc davant de menor. Reitera que no concorre cap circumstància modificativa de la responsabilitat penal i tampoc la de l'article 29.1 del Codi Penal que requereix per a ser apreciada, la pertorbació de les capacitats volitives i cognitives de l'acusat i en el present cas, el processat Vendrell ha dit que en tot moment sabia el que estava fent. Afegeix el Ministeri Fiscal que per més problemàtica que fos la separació, la reacció del processat no té cap justificació. Tampoc concorre al seu entendre, la circumstància modificativa prevista a l'article 29.2 del Codi Penal ja que la Sra. Salas va anar a demanar els comptes de la societat i això no és causa efectiva de les lesions per ella sofertes.
Pel que fa a la pena, demana que s'imposi al processat a més de les demanades en el seu dia, la complementària de prohibició d'entrar en contacte amb la víctima durant tres anys.
Pel que fa a la responsabilitat civil, modifica la reclamació inicialment formulada, demanant que el processat indemnitzi a la CASS en l'import de 71,50 EUR .
Pel que fa a la resta, eleva a definitiva la seva qualificació provisional.
Fonaments de dret
CONSIDERANT PRIMER : Els fets declarats provat són constitutius d'un delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic previst i penat a l'article 114.1 del Codi penal que sanciona, independentment del resultat lesiu, aquells actes de violència física i psíquica produïts dins de l'àmbit domèstic, sobre aquelles persones que el mateix article indica i a les quals s'atorga una especial protecció.
Entre aquestes persones s'hi troba el que sigui o hagi estat cònjuge de l'agressor o la persona amb la que aquell mantingui o hagi mantingut una relació anàloga.
En el present cas, el processat Vendrell empentà a la que havia estat la seva esposa, la Sra. Salas, fent-la caure; ensems, la va agafar amb força amb les dues mans pel braç, estirant-la i empentant-la fins fer-la fora de la botiga.
Aquesta actuació per part del processat sobre la que havia estat la seva esposa, són una clara manifestació de violència física i constitueix per sí sola, el maltractament en l'àmbit domèstic definit a l'article 114.1 del Codi Penal en trobar-se reunits tots els elements constitutius del tipus.
Ensems, els fets declarats provats són constitutius del delicte menor de lesions doloses, previst i penat a l'article 113.1 del Codi Penal, doncs a conseqüència dels fets, la Sra. Salas patí lesions (una erosió al colze dret i una contusió a l'articulació interfalàngica distal del 3er. dit de la mà dreta) constatades mèdicament i que requeriren d'una primera assistència mèdica per a la seva curació (folis 8, 9 i 98 a 101).
Efectivament, en desplaçar-se al servei d'urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, ultra constatar les lesions descrites, es va haver de practicar a la perjudicada una radiografia, acte mèdic que segons jurisprudència constant i reiterada dels nostres tribunals, es considera una primera assistència mèdica necessària per a la curació, encara que sigui a efectes diagnòstics, per raó del seu objectiu (causa TC- 600097/2016, 17 de gener del 2017 entre altres).
Així mateix, els fets declarats provats són constitutius del delicte menor d'amenaces no condicionals previst i penat a l'article 143 - posat en relació amb el 143 bis del Codi Penal - doncs en dir el processat a la Sra. Salas, cridant, reiteradament i manifestament enervat "et rebentaré la cara", tot amb el braç alçat i en actitud clarament intimidatòria, el processat profereix paraules que són la comunicació d'un mal futur, injust, possible, depenent de la voluntat del subjecte actiu i susceptible de produir intimidació en el subjecte passiu.
CONSIDERANT SEGON : Dels esmentats delictes menors n'és responsable en concepte d'autor, el processat Vendrell.
Efectivament, si bé el Sr. Vendrell nega els fets - a excepció de les amenaces - en els delictes executats en un àmbit privat, és habitual trobar-se com a única prova directa, les versions de l'acusat i de la víctima, normalment contradictòries - per la qual cosa el testimoni de la víctima ha de tenir eficàcia suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència, sempre i quan no hi hagi raons objectives que li restin credibilitat.
En el present cas, si bé els fets succeïren en presència de terceres persones: Querol, filla menor de la parella i Esparza, cosí i empleat del processat, les seves declaracions no poden ser preses en compte pel Tribunal, en existir dubtes sobre la seva imparcialitat. Efectivament, la menor Querol mantenia al moment dels fets i almenys fins el dia de la vista oral segons declarà, una molt mala relació amb el seu pare, havent-se posicionat clarament en favor de la seva mare, amb la que convivia i de la que confirmà tot el per aquella exposat, i el Sr. Esparza, a més de ser cosí del processat, n'és l'empleat, recordant sorprenentment del dia dels fets, tot el què podia beneficiar al seu cosí - com que na Salas, en arribar a les escaldes, va relliscar sola i caure al terra, restant assentada sobre un dels esgraons, no essent cert que Vendrell l'empentés - i negant o no recordant tot el que podria perjudicar-lo, com el fet de no haver sentit amenaces de cap tipus tot i trobar-se a costat de l'acusat que cridava, enervat.
Centrant-nos així en la declaració de la víctima, val a dir que la mateixa ha estat constant i reiterada en el temps. Només ocórrer els fets, la Sra. Salas va cursar denúncia davant del Servei de Policia (foli 6 i ss.). Explicà que en presentar-se al despatx del processat, li va demanar la comptabilitat de la societat; aquell li digué que no la podia atendre i en insistir ella, en Vendrell va començar a escridassar-la, tot dient-li "fot el camp d'aquí que això és casa meva."; afegí que seguidament, aquell va començar a empentar-la; que trobant-se ella a les escales i per causa d'una d'aquelles empentes, va caure ; que Vendrell, que continuava cridant, la va agafar pel braç i li digué "et fotré un cop de puny; et rebentaré la cara, sou uns lladres." Precisà que a conseqüència de la caiguda, es va fer una ferida al colze dret i mal al dit major. Com que li sagnava el colze, va voler anar al lavabo, però Vendrell la va agafar novament amb força i la va empentar, fent-la finalment fora del local. En la seva declaració a la Batllia (folis 78 i ss.), la Sra. Salas ratificà la denúncia interposada davant del Servei de Policia; precisà que tenia por de Vendrell i per aquest motiu es va fer acompanyar per la seva filla gran; que les empentes van ser prou fortes com per fer-la fora per la força i fer-la caure per les escales; que quan va voler anar al lavabo a curar-se la ferida del colze, en Vendrell la va agafar molt fortament pel braç dret, prement-li i estirant-li alhora; que la va amenaçar varies vegades dient-li "et fotré un cop de puny ... et rebentaré la cara", aixecant el puny en diverses ocasions, creient ella que la pegaria. En l'acte de la vista oral es mantingué en tot l'anteriorment declarat.
Malgrat poder tenir certament la perjudicada un ànim de ressentiment envers el processat - tenint en compte la separació conflictiva en que la parella es trobava immersa - obren en autes dades perifèriques objectives, que reforcen la versió de la perjudicada.
Efectivament, els informes mèdics de lesions i d'atenció a urgències de la Sra. Salas (folis 8 i 9) constaten una erosió/abrasió del colze dret i una contusió al 3r dit de la mà dreta, figurant com a causa la referida també en aquell moment per la perjudicada: agressió de l'ex marit . Així mateix, l'informe elaborat pel Servei de Medicina Legal i Forense (folis 98 i ss.) recull l'erosió al colze dret i la contusió a articulació interfalàngica distal del 3r dit de la mà dreta, que requerí d'una primera assistència mèdica, amb la pràctica d'una radiografia, per a la curació. Aquestes lesions són perfectament compatibles amb la forma d'agressió descrita per la Sra. Salas.
Tanmateix, existeix una gravació en audio del moment previ a la caiguda i una filmació amb so posterior, que també avalen la versió de la perjudicada .
En l'audio es pot efectivament escoltar com Salas demana a Vendrell la documentació de la societat i aquell li respon que no la pot atendre i que ja li donarà; poc després i davant la insistència de Salas, puja el to de la conversa i se sent com Salas diu "a mi no em toquis ni m'empenyis ... m'estàs fent mal" i Vendrell li respon "tira cap a baix" diverses vegades; després se sent un soroll i una veu de noia (la filla de la parella) que diu "però que no la tiris" i després "mama estàs bé?".
En la filmació, es veu a na Salas asseguda al peu d'una escala; Vendrell, molt enervat, li diu cridant en diverses ocasions, que marxi. Na Salas no es mou i li diu que es calmi; finalment s'aixeca, es mira el colze i vol anar al lavabo; Vendrell s'hi oposa i l'agafa fortament amb les seves dues mans pel braç; l'empenta, l'estira i després, amb el braç alçat i cridant li diu vàries vegades "et cardaré una hòstia ... marxa ... et rebentaré la cara"; finalment, amb empentes, aconsegueix fer- la fora del local.
Per tot el què, de la prova practicada, queda plenament acreditada l'autoria de Vendrell per la seva participació personal i directa en els fets, de conformitat amb el què disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal.
CONSIDERANT TERCER : No concorren en el processat, circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.
No concorre la circumstància atenuant prevista a l'article 29.1 del Codi penal : "Obrar per causes o estímuls que hagin produït arravatament, obcecació o un estat passional d'una importància semblant", ni la prevista a l'article 29.2 del Codi Penal : haver contribuït l'ofès en una mesura significativa a la realització del fet típic, amb una acció o omissió, dolosa o culposa.
Efectivament la Jurisprudència és constant en exigir la plena prova dels fets que poden constituir el fonament de les circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, siguin excloents, atenuants o agreujants, doncs aquestes circumstàncies no poden presumir-se sinó que han de resultar plenament acreditades, mitjançant la prova plena dels fets que les integren.
En el present cas, no obra en autes cap prova que acrediti que el processat no mantenia les seves capacitats volitives i cognitives totalment conservades al moment dels fets, essent insuficient les discussions de la parella i la separació conflictiva en que es trobaven immersos per atribuir-los-hi, sense més, el caràcter de causa o estímul que provoqui arravatament, obcecació o un estat passional d'una importància semblant.
Altrament, l'actuació de la perjudicada no es pot considerar tampoc com una contribució significativa a la realització del fet típic, doncs de la prova practicada n'apareix que l'únic que feu és anar a demanar els comptes de la societat en la que participa, junt amb el processat, fent-ho de manera correcta i tranquil·la segons s'observa en la gravació i filmació aportades, essent el processat qui, davant la insistència de la Sra. Salas, adopta un comportament violent i intimidatori, realitzant els actes descrits.
CONSIDERANT QUART: De conformitat amb l'anteriorment exposat i el què disposa l'article 56 del Codi Penal, a efectes d'imposició de la pena, el tribunal té en compte la gravetat dels fets; les penes assenyalades per cada delicte menor en el codi penal; que els fets van tenir lloc davant d'una menor d'edat - la filla de la parella - en quin supòsit el Codi Penal preveu que la pena de l'article 114 ha de ser imposada en la seva meitat superior; que les amenaces van ser proferides contra una de les persones definides a l'article 114 i davant d'una menor d'edat, essent per tant també d'aplicació l'article 143 bis del Codi penal, però també el context en que es produïren els facts: una separació matrimonial conflictiva i que el processat no té antecedents penals, procedeix imposar-li, de conformitat amb el què disposa l'article 58.3 del Codi Penal, una pena única de deu mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys.
Així mateix, tenint en compte l'anteriorment exposat i davant la necessitat de protecció de la víctima, que ha assegurat tenir realment por del processat a conseqüència de l'episodi viscut el dia d'autes, procedeix imposar a Vendrell la pena complementària de prohibició d'entrar en contacte amb la víctima per un període de dos anys.
CONSIDERANT CINQUÈ : El responsable penalment ho és també civilment per tot el què, de conformitat amb el què disposen els articles 90 i següents del Codi Penal, Vendrell indemnitzarà:
-a la CASS en la suma reclamada 71,50 EUR en concepte de prestacions abonades a la Sra. Salas (folis 75 i ss.)
-a la perjudicada Sra. Salas en l'import de 1.500 EUR en concepte de pretium doloris valorat en 1/7 pel Servei de Medicina Legal i Forense i de conformitat amb els criteris jurisprudencials dels nostres tribunals (causa 6000107/2016; 2400006/2014; 5400010/2014 entre altres).
CONSIDERANT SISÈ: De conformitat amb les disposicions dels articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, procedeix igualment imposar al processat el pagament de les despeses processals causades així com els honoraris d'advocat i taxes judicials de l'actor civil, a acreditar en període d'execució.
Decisio
VIST les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Vendrell, com autor d'un delicte menor de MALTRACTAMENT EN L'ÀMBIT DOMÈSTIC, d'un deliCte menor de LESIONS DOLOSES i d'un delicte menor AMENACES NO CODICIONALS, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de DEU (10) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA PENA DE DOS (2) ANYS i a la pena complementària de PROHIBICIO D'ENTRAR EN CONTACTE AMB LA VÍCTIMA PER UN PERÍODE DE DOS (2) ANYS, i al pagament de les despeses processals causades.
I en concepte de responsabilitat civil Vendrell indemnitzarà:
-a la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL en la suma de SETANTA-UN EUROS AMB CINQUANTA CÈNTIMS (71,50 EUR);
-a la Sra. Salas en l'import de MIL CINC-CENTS EUROS (1.500 EUR).
Igualment, Vendrell abonarà a la Sra. Salas l'import corresponent als honoraris d'advocat i taxes judicials, a acreditar en període d'execució de sentència.
Contra aquesta sentència es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal en el termini de quinze dies següents a la notificació de conformitat amb el què disposen els articles 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.
Així per aquesta nostra sentència jutjant, ho pronunciem, manem i signem.