STCOR ANDORRA, a 18 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 24/2018
Rejet du pourvoi
JuridictionTribunal de Corts
Niveauappel
Date du prononcé18 avril 2018
Numéro6000093/2017
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (STCOR 24/2018)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (STCOR 24/2018, ECLI:AD:TCORAD:2018:24) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par une sentence du 18 avril 2018, le Tribunal de Corts (Andorre-la-Vieille), siégeant en matière pénale, a statué sur la cause n° 6000093/2017. Le prévenu était poursuivi pour deux délits mineurs de mauvais traitements dans le cadre domestique et pour deux contraventions pénales de lésions dolosives. Il n'a pas comparu, bien que régulièrement cité, et était défendu par une avocate. Le ministère public était partie accusatrice. La rapporteure était la magistrate Anna Estragués Armengol.
Les faits, tels que déclarés provés, se situent dans le contexte d'une relation de deux ans ayant donné naissance à un enfant, né le 24 août 2014. Deux épisodes sont retenus :
- **Le 10 septembre 2015**, lors d'une visite au domicile de la victime pour voir l'enfant, une discussion dégénère. Le prévenu fait tomber la victime en la poussant par le torse, qui heurte un fauteuil. Relevée, elle est saisie par le cou et poussée contre un mur. Il en résulte une contusion crânienne sans perte de connaissance, ne nécessitant ni assistance ni traitement médical.
- **Le 1er janvier 2016**, vers 00 h 49, une nouvelle altercation survient dans la rue. Le prévenu saisit la victime par l'arrière du cou et la fait tomber au sol. Il en résulte une contusion pariétale, une érosion superficielle et un érythème cervical, sans nécessité de soins.
Le ministère public avait initialement requis des peines de prison et d'arrêts domiciliaires avec sursis. À l'audience, il a modifié ses réquisitions pour demander des peines fermes, en faisant valoir que le prévenu était un délinquant habituel, et a porté l'indemnisation du pretium doloris de 1 000 à 1 500 euros, soit 0,5/7 par agression.
## Question de droit
La décision pose deux questions principales.
**Premièrement**, le témoignage de la victime, principal élément à charge dans un contexte privé où les versions des protagonistes sont contradictoires, peut-il suffire à renverser la présomption d'innocence, et dans quelles conditions ? Le tribunal répond en reprenant une jurisprudence « reiterada i constant » selon laquelle ce témoignage possède une efficacité suffisante, « sempre i quan no hi hagi raons objectives que li restin credibilitat ».
**Deuxièmement**, les faits constituent-ils, d'une part, le délit de mauvais traitements dans le cadre domestique au sens de l'article 114.1 du Code pénal et, d'autre part, les contraventions de lésions dolosives de l'article 476.2 du même code ? Le tribunal rattache la responsabilité du prévenu à son statut d'auteur direct, au sens des articles 20 et 21 du Code pénal.
## Solution et dispositif
Le tribunal retient la culpabilité du prévenu sur l'ensemble des qualifications. Sa motivation s'organise autour de trois étapes.
**1. Qualification des faits.** Le tribun
Korpus — Jurisprudence
STCOR ANDORRA, a 18 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 24/2018
Par une sentence du 18 avril 2018, le Tribunal de Corts (Andorre-la-Vieille), siégeant en matière pénale, a statué sur la cause n° 6000093/2017. Le prévenu était poursuivi pour deux délits mineurs de mauvais traitements dans le cadre domestique et pour deux contraventions pénales de lésions dolosives. Il n'a pas comparu, bien que régulièrement cité, et était défendu par une avocate. Le ministère public était partie accusatrice. La rapporteure était la magistrate Anna Estragués Armengol.
Les faits, tels que déclarés provés, se situent dans le contexte d'une relation de deux ans ayant donné naissance à un enfant, né le 24 août 2014. Deux épisodes sont retenus :
Le 10 septembre 2015, lors d'une visite au domicile de la victime pour voir l'enfant, une discussion dégénère. Le prévenu fait tomber la victime en la poussant par le torse, qui heurte un fauteuil. Relevée, elle est saisie par le cou et poussée contre un mur. Il en résulte une contusion crânienne sans perte de connaissance, ne nécessitant ni assistance ni traitement médical.
Le 1er janvier 2016, vers 00 h 49, une nouvelle altercation survient dans la rue. Le prévenu saisit la victime par l'arrière du cou et la fait tomber au sol. Il en résulte une contusion pariétale, une érosion superficielle et un érythème cervical, sans nécessité de soins.
Le ministère public avait initialement requis des peines de prison et d'arrêts domiciliaires avec sursis. À l'audience, il a modifié ses réquisitions pour demander des peines fermes, en faisant valoir que le prévenu était un délinquant habituel, et a porté l'indemnisation du pretium doloris de 1 000 à 1 500 euros, soit 0,5/7 par agression.
Question de droit
La décision pose deux questions principales.
Premièrement, le témoignage de la victime, principal élément à charge dans un contexte privé où les versions des protagonistes sont contradictoires, peut-il suffire à renverser la présomption d'innocence, et dans quelles conditions ? Le tribunal répond en reprenant une jurisprudence « reiterada i constant » selon laquelle ce témoignage possède une efficacité suffisante, « sempre i quan no hi hagi raons objectives que li restin credibilitat ».
Deuxièmement, les faits constituent-ils, d'une part, le délit de mauvais traitements dans le cadre domestique au sens de l'article 114.1 du Code pénal et, d'autre part, les contraventions de lésions dolosives de l'article 476.2 du même code ? Le tribunal rattache la responsabilité du prévenu à son statut d'auteur direct, au sens des articles 20 et 21 du Code pénal.
Solution et dispositif
Le tribunal retient la culpabilité du prévenu sur l'ensemble des qualifications. Sa motivation s'organise autour de trois étapes.
1. Qualification des faits. Le tribun
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs. Concepció Baron Mora Jacques Richiardi
Anna Estragués Armengol
XXXX, 18 d'abril del 2018.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000093/2017, seguida per dos presumptes delictes menors de maltractaments en l'àmbit domèstic i per dos presumptes contravencions penals de lesions doloses contra Soriano, nascut el 10 de març de 1983 a Mancelos (Portugal), fill de Manzanares i de Espada, de nacionalitat portuguesa i domiciliat a XXXX, el qual no compareix malgrat haver estat degudament citat; és defensat per la lletrada Sra. ENTITY_7; és part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. ENTITY_8; és ponent i redactora de la sentència, la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.
Antecedents de fet
RESULTANT PRIMER : Són fets provats i així es declaren, que el processat Ricart va mantenir una relació durant dos anys amb Soriano i fruit de la referida relació va néixer, en data 24 d'agost del 2014, un fill.
En data 10 de setembre de 2015 i havent trencat ja la parella la seva relació, el processat Ricart es trobava al domicili de na Soriano, radicat a XXXX, per veure al fill comú. Durant la visita, s'inicià una discussió durant la qual Ricart va empènyer a Soriano pel pit, fent-la caure i topar d'esquena contra una butaca. Quan Soriano es va aixecar, Ricart l'agafà pel coll, empentant-la contra la paret.
A conseqüència d'aquests fets, Soriano patí una contusió al crani sense pèrdua de coneixement, que no requerí d'assistència mèdica ni de tractament per a la seva curació .
En data 1 de gener de 2016, vers les 00:49 de la matinada, trobant-se Soriano al carrer, discutí novament amb el processat Ricart que l'agafà pel darrera del coll, fent-la caure al terra.
A rel d'aquests fets, la perjudicada patí una contusió a la zona parietal esquerra, una erosió superficial a la cara anterior del costat dret del coll i un envermelliment a la cara esquerra del coll, que no precisaren d'assistència ni de tractament mèdic per la seva curació .
El perjudici dolorós sofert per la perjudicada ha estat valorat en 0,5/7 per cadascuna de les agressions sofertes els dos dies esmentats.
Fonaments de dret
RESULTANT SEGON : El Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, considera els fets com essent constitutius de dos delictes menors de maltractament en l'àmbit domèstic i de dos contravencions penals de lesions lleus, previstos i penats als articles 114.1 i 476.2 del Codi Penal i essent-ne el processat Ricart responsable en concepte d'autor, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, demana que se li imposi pels delictes menors, la pena de tres mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys i, per les contravencions penals, la pena de quinze dies d'arrest domiciliari condicional, amb el mateix termini de suspensió de la condemna, així com al pagament de les despeses processals causades.
En concepte de responsabilitat civil, de conformitat amb el que disposa l'article 18 del Codi de Procediment Penal, demana que Ricart indemnitzi a la CASS en la suma reclamada de 61,47 euros i a la perjudicada en les quantitats de 20,49 euros per les despeses de la visita al servei d'urgències i 1.000 en concepte de perjudici dolorós.
En l'acte de la vista oral modifica la seva qualificació provisional i demana que la pena imposada al processat sigui la de tres mesos de presó ferma per cadascun dels delictes menors i de quinze dies d'arrest domiciliari ferms per cadascuna de les contravencions penals, per quant el processat és un delinqüent habitual que no es pot beneficar de la condicional qualificada, i per tant encara menys de la condicional simple .
Modifica igualment les quantitats demanades en concepte de responsabilitat civil, elevant fins a 1.500 euros la quantitat a abonar a la perjudicada pel perjudici dolorós, per quant aquesta ha estat víctima de dues agressions i a cadascuna li correspon un 0,5 de pretium doloris.
Per la resta, eleva a definitiva la seva qualificació provisional.
Decisio
CONSIDERANT PRIMER : Els fets declarats provat són constitutius de dos delictes menors de maltractaments en l'àmbit domèstic previstos i penats a l'article 114.1 del Codi penal que sanciona, independentment del resultat lesiu, aquells actes de violència física i psíquica produïts dins de l'àmbit domèstic, sobre aquelles persones que el mateix article indica i a les quals s'atorga una especial protecció.
Entre aquestes persones s'hi troba el que sigui o hagi estat cònjuge de l'agressor o la persona amb la que aquell mantingui o hagi mantingut una relació anàloga.
En el present cas, el processat Ricart agredí deliberadament en dues ocasions - una en data 10 de setembre del 2015 i una altra en data 1 de gener del 2016 - a la que havia estat la seva parella, la Sra. Soriano, a la que empentà cada vegada amb força, fent-la caure al terra
Aquestes empentes sobre la que havia estat parella del processat, són una clara manifestació de violència física i constitueixen per sí soles, el maltractament en l'àmbit domèstic definit a l'article 114.1 del Codi Penal en trobar-se reunits tots els elements constitutius del tipus.
Ensems, els fets declarats provats són constitutius de dos contravencions penals de lesions doloses, previstes i penades a l'article 476.2 del Codi Penal, doncs a conseqüència de les agressions descrites, el processat Ricart causà en cada ocasió, a la que havia estat la seva parella, lesions constatades mèdicament (folis 5, 60 i 75 i ss.) que no requeriren d'assistència mèdica ni de tractament per a la seva curació .
CONSIDERANT SEGON : Dels esmentats delictes menors i contravencions penals n'és responsable en concepte d'autor, el processat Ricart per la seva participació personal i directa en els fets, de conformitat amb el què disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal.
Efectivament, si bé en els delictes executats en un àmbit privat, és habitual trobar-se com a única prova directa, les versions de l'acusat i de la víctima, normalment contradictòries
per la qual cosa el testimoni de la víctima ha de tenir, segons jurisprudència reiterada i constant d'aquest tribunal, eficàcia suficient per desvirturar la presumpció d'innocència, sempre i quan no hi hagi raons objectives que li restin credibilitat - en el present cas, el processat té reconegut (folis 47 i ss.) que en data 10 de setembre del 2015 discutí amb na Soriano i l'empentà, fent-la caure al sofà, admetent que fou probablement en aquell moment que ella es donà un cop a l'esquena; negà però haver-la agafat pel coll així com haver-la empentat contra una paret, fent-li donar un cop de cap. Pel que fa als fets de data 1 de gener del 2016, el processat admet igualment que van discutir al carrer, havent agafat ell a na Soriano, tot i no recordar per on, empentant-la.
Ensems, val a dir que obra en autes la declaració de la perjudicada que ha explicat sempre, de forma reiterada i constant, sense ambigüitats ni contradiccions, tant davant del Servei de Policia (folis 8 i ss.) com de la Batllia (folis 28 i ss.) haver estat víctima de les agressions descrites per part del processat.
No es desprèn de les seves declaracions, elements que puguin fer creure l'existència de ressentiment o enemistat vers l'acusat que pugui comprometre la seva credibilitat, per quant consta en autes que la Sra. Soriano la primera vegada, ni tan sols va voler formular denúncia contra el processat, fent-ho únicament la segona ocasió (foli 61), davant la reiteració dels fets .
Ensems, convé constatar que obren en autes, dades perifèriques objectives que reforcen la versió de la perjudicada.
Pel que fa a l'incident de data 10 de setembre del 2015, l'informe del Servei de Policia i fitxa d'intervenció policial (Folis 3 i ss. i 8) detalla que quan na Soriano els requerí, el mateix dia de l'agressió a les a les 18.51 hores, aquella ja els manifestà haver estat agredida pel processat al seu domicili, precisant que aquell encara es trobaria a l'edifici. Consta igualment que desplaçats els Agents de Policia sobre el lloc, controlaren al processat a la porta del carrer de l'edifici, i aquest els va reconèixer haver discutit fortament amb na Soriano. S'indica així mateix que els Agents contactaren posteriorment amb la interessada la qual els va dir que no volia formular denúncia ni reclamació, afegint que simplement va patir un cop al cap durant la discussió. Malgrat és cert que s'esmenta igualment en dit informe que els Agents interventors no constataren cap lesió en la persona de la perjudicada, també és cert que es precisa que no es constatà "cap lesió aparent", en un examen forçosament superficial com el que poden realitzar els Agents en el decurs de la intervenció, obrant però en autes un informe de lesions de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, del mateix dia dels fets, a les 22.42 hores, on es constata que la Sra. Soriano patí una contusió al crani i consta com a causa referida: "agressió física de la ex parella".
Aquesta lesió és d'altra part perfectament compatible amb la forma d'agressió descrita per la Sra. Soriano que declarà a la Batllia en data 7 de gener del 2016 (folis 28 i ss.) que el 10 de setembre del 2015 discutí amb el processat i aquell l'empentà pel pit, fent-la caure de cul a terra, topant amb l'esquena contra la butaca; que ella s'aixecà i ell l'agafà pel coll amb la mà dreta, empentant-la contra la paret del passadís, fent-li donar un cop al cap, causant de la contusió al crani descrita.
Pel que fa als fets del 1 de gener del 2016, la perjudicada té declarat que Ricart la va tornar a agredir al carrer, agafant-la pel coll i tirant-la al terra. Va Requerir el Servei de Policia i es va fer visitar al servei d'urgències de l'hospital. Precisà que existien testimonis dels fets, uns clients del bar "A." que no coneixia i dels quals no podia facilitar dades.
Obra en autes un informe del Servei de Policia sobre dits fets (folis 55 i ss.) on consta que a les 00.49 na Soriano els requerí per a que es desplacessin a la urbanització per quant hauria estat víctima d'una agressió de part de la seva ex- parella el qual referí, l'hauria agafat pel coll, fent-la caure a terra i si bé cap dels Agents constatà cap indici d'agressió, identificaren a dos testimonis: Olmo i Ropero. El primer manifestà haver vist i escoltat una discussió entre la parella, sense veure que cap dels dos intervinents caigués al terra, i el segon explicà haver vist com en Ricart empentava a na Soriano sense poder aportar cap altra precisió
Si bé aquests dos testimonis han de ser valorats amb cautela, doncs es trobaven a uns 60 metres del lloc dels fets i en estat d'embriac, no és menys cert que la seva declaració coincideix amb la de la perjudicada amb la que no consta tinguin cap lligam.
Igualment, consta en autes un informe de lesions de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell de data 01.01.2016 a les 2.49 H, constatant un erosió superficial/envermelliment al coll de la perjudicada i com a causa referida per la Sra. Soriano, l'agressió de la seva ex-parella (foli 60)
Finalment, l'informe Servei de Medicina Legal i Forense obrant en autes (folis 74 i ss.) avala igualment la versió de la perjudicada ja que s'hi fa constar que a conseqüència dels fets ocorreguts en data 10.09.2015 i 01.01.2016 , la Sra. Soriano va patir una contusió a zona parietal esquerra sense pèrdua de coneixement, una erosió superficial a la cara anterior del coll, costat dret i un envermelliment a la cara esquerre del coll, que no requeriren d'assistència mèdica ni de tractament per a la seva curació, valorant-se el perjudici dolorós per cadascuna de dites agressions, en 0,5/7.