× Legislació relacionada Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 59 STCOR, Penal del 21 de juny del 2018 ( ROJ: STCOR 58/2018 - ECLI:AD:TCORAD:2018:58 ) Òrgan: Tribunal de Corts Seu: Andorra la Vella Recurs: 6000154/2017 Data resolució: 21/06/2018 Ponent: Enric Anglada Fors Tipus de resolució: Sentència Títol: CREACIÓ DE DOCUMENT INAUTÈNTIC ADDICCIÓ TRIBUNAL DE CORTS DESPESES PROCESSALS PROCEDIMENT PENAL RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. La sentència condemna Giner per un delicte menor continuat de creació de document privat inautèntic, després d'haver alterat diverses receptes mèdiques per obtenir fàrmacs. El tribunal considera que els fets són constitutius d'un delicte menor continuat, tipificat a l'article 435.1 del Codi Penal, i que la processada n'és responsable en concepte d'autora. Tot i que la defensa argumentava que la pena demanada pel fiscal era desproporcionada, el tribunal decideix imposar una pena de sis mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, tenint en compte l'addicció de la processada als fàrmacs. Finalment, el tribunal ordena el pagament de les despeses processals causades i estableix un termini de 15 dies per a la possible apel·lació. Sentència Magistrats Enric Anglada Fors Josep Maria Pijuan Canadell Jacques Richiardi Martel Tribunal de Corts Delictes Majors 6000154/2017 ORÍGEN: NIG: S E N T È N C I A Magistrats Srs. Josep Maria Pijuan Canadell Enric Anglada Fors Jacques Richiardi Andorra la Vella, vint-i-un de juny del dos mil divuit. VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000154/2017 seguida pel presumpte delicte menor continuat de creació i ús de document privat inautèntic, contra M. I. Giner, nascuda el 11 de juliol de 1972 a Tortosa, Espanya, fill de Plana i d'Badía, de nacionalitat espanyola, i defensada per la lletrada Sra. ENTITY_4; sent part acusadora el Ministeri Fiscal, representat pel Sr. Pombo, i actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors. Antecedents de fet RESULTANT PRIMER : Són fets provats i així es declara que en data 13 de juny del 2015, la processada Giner, nascuda l'11 de juliol de 1972, de nacionalitat espanyola i amb antecedents penals no computables a efectes de reincidència per raó de la present causa, agafà una fotocòpia d'una recepta que li havia fet el Dr. Blasco en data 24 d'abril del 2015 receptant-li els medicaments ALPRAZOLAM i ZOLPIDEM per un mes, modificant-ne la data posant el 24 de juliol del 2015 i modificant tanmateix el nom posant-hi "R. F. A.", enviant al seu fill menor d'edat amb la nova recepta així confeccionada a la XXXX per tal que li comprés la referida medicació. Igualment, la processada Giner seguí el mateix modus operandi amb 2 receptes que li havien estat fetes, respectivament, pels Dr. HADDAD en data 21 de desembre del 2015 i pel Dr. BURGUÉS en data 6 de març del 2015, pels medicaments ZOLPIDEM, ALPRAZOLAM i NOCTAMID, havent-les fotocopiat, afegint en la fotocòpia de la recepta del Dr. HADDAD la menció "2 meses", afegint així mateix en la recepta del Dr. BURGUÉS "2 mesos", receptes que posteriorment lliurà a les XXXX a fi d'obtenir els referits medicaments. RESULTANT SEGON : El Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, considera els fets constitutius d'un delicte menor continuat de creació i ús de document privat inautèntic, tipificat i penat a l'article 435 apartats 1 i 2 del Codi Penal, del que en considerat responsable, en concepte d'autora, la processada Giner, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, i demana se li imposi la pena de vuit mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, així com el pagament de les despeses processals causades. A l'acte del judici oral, ratifica les seves conclusions provisionals. RESULTANT TERCER : La lletrada Sra. Escudero, Advocada defensora de la processada Giner es mostra d'acord amb l'exposició de fets del Ministeri Fiscal i amb la qualificació jurídica, per ser els fets reconeguts per la seva defensada quan va declarar a la Batllia. Així considera els fets provats constitutius del delicte menor continuat de creació i ús de document privat inautèntic, tipificat i penat a l'article 435 apartats 1 i 2 del Codi Penal, del que la seva defensada n'és responsable en concepte d'autora. Considera que la pena que demana el Fiscal és desproporcionada, i demana se li imposi, tenint en compte la seva addicció, una pena de tres mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de 2 anys, més les despeses processals causades. A l'acte del judici oral, ratifica les seves conclusions provisionals, afegint que la seva defensada té una addició o dependència als ansiolítics i antidepressius, i malgrat aquest fet no genera una eximent, si que s'hauria de tenir en compte a l'hora d'imposar-li la pena. Fonaments de dret CONSIDERANT PRIMER : Els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte menor continuat de creació de document privat inautèntic, tipificat i penat a l'article 435.1 en relació amb l'article 59 del Codi Penal, tota vegada que ha quedat degudament acreditat que la processada alterà elements essencials de vàries receptes mèdiques emeses per diferents facultatius a fi de poder aconseguir una sèrie de fàrmacs. Aquest procedir ve a configurar, òbviament, el tipus penal del referit article 435, en el seu número 1, doncs es donen tots els elements de l'il·lícit penal de creació de document privat inautèntic, inclús l'element subjectiu de l'injust, ja que l'encausada amb la finalitat d'introduir-lo al tràfic jurídic alterà el contingut d'unes receptes mèdiques i les presentà a la farmàcia per poder assolir el propòsit pretès. Dit això, s'ha d'afegir, no obstant, que, malgrat la concordança de la qualificació de l'acusació i de la defensa en que en el cas d'autes s'han constituït dos delictes -un d'alteració i altre d'ús-, aitals fets no constitueixen un delicte independent d'utilització de document inautèntic -Art. 435.2 CP-, compte tingut que la mera creació o alteració del document realitzada per la persona que després l'utilitza absorbeix l'il·lícit penal d'ús, i en aquests supòsits l'acció queda, per tant, integrada per un únic delicte, el previst al número 1 de l'article 435 del Codi Penal, atès que la utilització del document queda subsumida dins del referit tipus penal d'alteració del mateix. CONSIDERANT SEGON : De dit delicte menor continuat, n'és responsable en concepte d'autora la processada Giner, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, com resulta del conjunt de la prova practicada i singularment del testimoniatge de la Sra. Capellà a l'acte del judici oral. CONSIDERANT TERCER : No concorre en la processada cap circumstància modificativa de la responsabilitat penal. CONSIDERANT QUART : A efectes de determinació de la penalitat, el Tribunal té en compte, de conformitat a l'establert a l'article 56 del Codi Penal, la concreta situació personal de l'encausada i concretament l'addicció que patia als fàrmacs que l'hi havien estat prescrits pels facultatius. Per això el Tribunal, estima adient imposar-li la pena de sis mesos de presó condicional en un termini de suspensió de la condemna de dos anys. CONSIDERANT CINQUÈ : No hi ha lloc d'exigir responsabilitat civil, si bé, d'acord amb el què disposen els articles 174, 175 i 181.1 c) del Codi de Procediment Penal, procedeix imposar a l'acusada el pagament de les despeses processals causades. VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts, D E C I D I M : CONDEMNAR Giner en concepte d'autora d'un delicte menor continuat de creació de document privat inautèntic, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna per un període de dos anys, i al pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc a exigir responsabilitat civil. Contra aquesta resolució les parts poden interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies següents a la notificació, sense perjudici de que la condemnada, atesa la seva situació de rebel·lia processal, pugui, al seu dia, formular recurs d'audiència. Així per aquesta nostra sentència definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE