× Legislació relacionada Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 21 STCOR, Penal del 05 de setembre del 2018 ( ROJ: STCOR 101/2018 - ECLI:AD:TCORAD:2018:101 ) Òrgan: Tribunal de Corts Seu: Andorra la Vella Recurs: 6000125/2016 Data resolució: 05/09/2018 NIG: 5300543220140000034 Ponent: Jacques Richiardi Martel Tipus de resolució: Sentència Títol: LESIONS PER IMPRUDÈNCIA GREU (ACCIDENT LABORAL) IMPRUDÈNCIA LESIONS PER IMPRUDÈNCIA INFRACCIÓ DE NORMES DE SEGURETAT IMPUTAT RESPONSABLE CIVIL DESPESES PROCESSALS Resum I.A. El Tribunal de Corts ha dictaminat una sentència en relació a un accident laboral ocorregut el 17 de febrer del 2012, en què un treballador, Vaquero, va patir una fractura del coll quirúrgic humeral dret mentre treballava en una obra de construcció del Túnel dels Dos Valires. L'accident es va produir quan el company de treball de Vaquero, Diez, va aixecar una bastida mentre Vaquero es trobava a sobre, cosa que va provocar el desequilibri de la bastida i la caiguda de Vaquero. El Tribunal ha considerat que Diez és responsable penalment del delicte menor de lesions per imprudència greu, ja que va infringir la norma de seguretat que prohibeix moure una bastida quan un treballador està a sobre. Pel que fa als altres processats, Puga i Vendrell, el Tribunal els ha absolt del delicte imputat, ja que no s'ha provat que hagin tingut cap responsabilitat directa en l'accident. En concepte de responsabilitat civil, el Tribunal ha condemnat Diez, solidàriament amb la companyia ORG_1 i amb la societat ORG_0, a pagar a Vaquero una indemnització de 14.506,63 euros per les lesions sofertes. Sentència Magistrats Jacques Richiardi Martel Josep Maria Pijuan Canadell Anna Estragués Armengol Tribunal de Corts Delicte Menor 6000125/2016 ORÍGEN: 4100448/2013 - 00 NIG: 5300543220140000034 S E N T È N C I A Magistrats Srs. Josep Maria Pijuan Canadell Anna Estragués Armengol Jacques Richiardi Andorra la Vella, 05 de setembre de 2018. VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000125/2016 seguida pel presumpte delicte menor de lesions per imprudència personal i negligència professional greu, contra Diez, nascut el dia 7 de maig de 1977 a Valpaços (Portugal), fill de Luis Manuel i Adelaida, de nacionalitat portuguesa, i defensat per la Lletrada Sra. ENTITY_13; contra Puga, nascut el dia 24 d'octubre del 1965 a la Seu d'Urgell, fill de Joan i de Núria, de nacionalitat andorrana i defensat per la lletrada Sra. ENTITY_12; i contra Vendrell, nascut el dia 6 de setembre del 1971 a Lleida, fill de Anselm i de Lourdes, de nacionalitat andorrana, i defensat per la lletrada Sra. Castillo, representant també al responsable civil solidari, la Companyia d'Assegurances ORG_1 i al responsable civil subsidiari, l'empresa ORG_0, sent part acusadora el Sr. Vaquero, nascut el dia 8 d'octubre del 1968, de nacionalitat peruana, i defensat per la Lletrada Sra. Gutierrez, així com el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Alvarado, i actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Jacques Richiardi. Antecedents de fet RESULTANT PRIMER : Són fets provats que en data 17 de febrer del 2012, vers les 08.00 hores, Vaquero es trobava treballant en companyia del processat Diez, nascut el 7 de maig del 1977, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, efectuant, pel compte de la societat ORG_0 assegurada per la seva responsabilitat civil patronal prop de la companyia ORG_1, feines d'electricista a l'interior de la sala tècnica situada a la boca Est de l'obra de construcció del Túnel dels Dos Valires, d'uns 20 metres quadrats, sòl pla i de formigó però amb un seguit de safates que contenien cablejat elèctric, realitzant el cablejat i instal·lació de caixes i polsadors amb l'ajuda d'una bastida modular mòbil de dos mòduls d'altura, la qual havia estat prèviament muntada per una altre equip de treball. En un moment donat, durant el desplaçament de la bastida pels dos treballadors, l'extrem superior d'aquesta es va enganxar amb una de les lluminàries del sostre. Davant aquesta situació, Vaquero va decidir pujar sobre la bastida per tal de desbloquejar-la. Una vegada desenganxada la lluminària, el processat Diez va demanar a Vaquero de quedar-se a dalt mentre ell acabava de moure la bastida, volent passar per damunt una safata, una roda que, com les altres tres, no tenia passador de seguretat i havia estat subjectada pels muntadors de la bastida amb una brida i una cinta aïllant d'electricista, per evitar la seva caiguda en cas d'aixecament. Veient que malgrat la seva protesta, el seu company començava la seva acció, Vaquero va posar-se de genolls damunt de la bastida. El processat Diez va aixecar la bastida, provocant així el seu desequilibri i per raó de la seva inclinació, la caiguda d'Vaquero que va topar contra els armaris elèctrics del lloc. En conseqüència, Vaquero va patir una fractura del coll quirúrgic humeral dret requerint un tractament medicoquirúrgic per a la seva curació. En l'informe medicoforense de data 10 de gener del 2014, el doctor Carles HERRERO VERNET ha qualificat el perjudici estètic de lleuger (2-2,5/7) i el perjudici dolorós de "mig" (4/7). No s'ha provat una imprudència o negligència, en relació causal directa amb l'accident, comesa tant pel processat Puga, nascut el 24 d'octubre del 1965, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, que assegurava una funció de logística pel compte de la societat T., la qual havia subcontractat els treballs elèctrics de l'obra precitada a la societat C.I.M. SA, com pel processat Vendrell, nascut el 6 de setembre del 1974, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, que era l'encarregat de l'obra pel compte d'aquesta darrera societat. RESULTANT SEGON : En el seu escrit de qualificació provisional, el Ministeri Fiscal sosté en particular que "el processat Puga..., en la seva qualitat de germà del propietari, es personava diàriament, verificant el treball necessari per l'obra i per la seguretat dels treballadors, gestionant el personal i verificant els treballs que s'hi estaven realitzant, essent el processat Vendrell.... el cap d'obra, responsable de l'àrea tècnica de ORG_0, verificant i comprovant que els treballadors de l'empresa empressin degudament el material de seguretat proporcionat per l'empresa així com verificant les mesures de seguretat dels treballs a realitzar, extrem que cap dels dos processats... dugué a terme el dia 17 de febrer del 2012", que "si bé el terra de la sala tècnica era pla i de formigó, hi havia un seguit de safates que contenien cablejat elèctric que impedien la correcta col·locació de la bastida, essent necessari d'aixecar la bastida per moure-la o de situar-la a sobre de les safates que tenien uns 10 cms d'alçada, amb el conseqüent risc de desequilibri, extrems dels que els dos processats havien de tenir coneixement per les funcions que cadascun d'ells desenvolupaven a ORG_0" i que "el processat Diez decidí aixecar la bastida i treure-la del canal del cablejat que hi havia al terra, desencaixant-se en aquell moment la roda de l'andami la qual estava enganxada amb cinta i amb una brida no disposant del passador de seguretat, desestabilitzant-se la bastida i caient juntament amb Vaquero que es trobava al seu damunt, contra els armaris elèctrics dels llocs". Qualifica els fets com a constitutius d'un delicte menor de "lesions per imprudència personal i negligència professional greu" tipificat a l'article 117.2 del Codi Penal, del qual els tres processats són responsables penalment en concepte d'autors, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal. Demana que siguin imposades a cadascun dels processats la pena de 6.000 EUR de multa i la d'inhabilitació per l'exercici de la professió o ofici per un any, així com el pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil, deixa aquesta a criteri del Tribunal, havent exercit el perjudicat Vaquero les accions penals i civils que li corresponien i havent-se constituït la CASS com actora civil per a tenir coneixement de la sentència. A l'acte del judici oral, ratifica les seves conclusions provisionals. RESULTANT TERCER : La defensa d'Vaquero, constituïda com acusació particular, manifesta el seu acord amb l'exposició dels fets, la qualificació jurídica i la petició de pena del Ministeri Fiscal. Afegeix que resulta de les declaracions del processat Diez i de Yuste que aquests treballadors van muntar la bastida, assegurant les seves rodes que no tenien passadors de seguretat amb brides de plàstic i cinta. Considera que els tres processats són responsables dels fets en concepte d'autors, el primer per haver aixecat la bastida mentre el perjudicat es trobava a sobre, essent a més coneixedor de l'estat de la mateixa i concretament de les rodes, el segon i el tercer per no haver dut a terme les seves responsabilitats (responsabilitat d'obra i responsabilitat de la seguretat), havent facilitat als treballadors un material deficient i no adaptat a les dimensions del local. En concepte de responsabilitat civil, sol·licita que els processats Diez, Puga i Vendrell, solidàriament amb la societat ORG_0 i la companyia ORG_1, indemnitzin el perjudicat Vaquero en les quantitats següents : pèrdua de salari durant la ITT : 2.215,11 EUR pèrdua de punts de vellesa de la CASS : 507,87 EUR despeses mèdiques : 678,19 EUR perjudici estètic (2-2,5/7) : 3.500 EUR pretium doloris (4/7) : 8.000 EUR roba malmesa en el moment de l'accident : 150 EUR perjudici de lleure : 2.000 EUR taxes judicials : 60,10 EUR còpies de sumari : 45,36 EUR Demana també la condemna dels responsables civils al pagament dels honoraris d'advocat segons l'import determinat en període d'execució de sentència, en funció de la quantitat atorgada a la víctima. Finalment, fa una reserva d'accions en relació a la tendinitis a l'espatlla soferta pel perjudicat, havent potser de sotmetre's a una nova intervenció quirúrgica amb totes les despeses que això pot comportar. A l'acte del judici oral, ratifica les seves conclusions provisionals. RESULTANT QUART : La defensa del processat Diez manifesta el seu desacord amb l'exposició dels fets del Ministeri Fiscal pel que fa el seu representat. Fa valdre que malgrat que podia desenganxar la bastida de peu amb un simple pal, Vaquero va decidir pujar-hi, tot i que aquesta era inestable per quant una de les potes estava a sobre d'una de les safates de terra. Afegeix que "no té sentit pensar" que el seu representat mogués la bastida mentre el seu company es trobava a sobre. Considera que el seu representat no ha comès cap delicte ni falta, i sol·licita la seva absolució. A l'acte del judici oral, ratifica les seves conclusions provisionals, pretenent que no hi ha cap prova que el seu representat hagi aixecat la bastida quan el perjudicat es trobava a sobre. RESULTANT CINQUE : Modificant parcialment a l'acte del judici oral el seu escrit de qualificació provisional pel que fa la petició subsidiària expressada, no formulant aquesta, la defensa dels processats Puga i Vendrell així com de la companyia ORG_1 SA i de la societat ORG_0 manifesta el seu desacord amb l'exposició dels fets del Ministeri Fiscal. Sosté d'una banda que la única responsabilitat de l'accident recau en la conducta temerària i negligent del perjudicat Vaquero que en lloc d'optar per moure la bastida i apartar el cablejat del terra, va decidir pujar-hi amb el risc que comportava, d'altra banda que la bastida, tot i ésser vella, complia amb totes les normes de seguretat pertinents, tal i com es concreta en l'Acta emesa pel Servei d'Inspecció del Treball. Sol·licita l'absolució dels processats Puga i Vendrell. Fonaments de dret CONSIDERANT PRIMER : Els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte menor de lesions per imprudència greu tipificat a l'article 117.2 del Codi Penal. El conjunt d'elements següents permet al Tribunal arribar a la plena i absoluta convicció que la causa de l'accident en el qual Vaquero va patir una fractura del coll quirúrgic humeral dret requerint un tractament medicoquirúrgic per a la seva curació, i la seva causa exclusiva, resideix en l'acció del processat Diez que ha consistit en aixecar la bastida sobre la qual es trobava el seu company de treball, acció que constitueix una imprudència greu per infringir la norma de seguretat recordada al judici oral per l'inspector de treball A. T. R., a saber la prohibició de moure una bastida quan un treballador està a sobre, i a fortiori, afegeix el Tribunal, d'aixecar una bastida amb un treballador a sobre, norma evident de seguretat per la seva raó de ser, sigui el risc de desequilibri de la bastida i de caiguda del treballador, i norma coneguda de tots els professionals de la construcció tot i que no sempre es respecta. En primer lloc, des de la seva primera declaració, Vaquero, que el dia 17 de febrer del 2012 treballava únicament en companyia del processat Diez, doncs sense testimoni directe de l'accident, ha mantingut la mateixa versió dels fets, excepte pel que fa elements perifèrics : * davant A. T. R. el 1 de març del 2012 (folis 53, 54 i 55) : "... L'accident va ocórrer quan el compareixent va pujar a la bastida per desenganxar una lluminària que s'havia quedat enganxada quan movien la bastida. Un cop retirada el seu company, Sr. P. (ENTITY_4), li digué que no es mogués perquè desplaçaria la bastida amb ell a sobre. Fou aleshores quan la bastida, en el decurs d'aquest moviment, es va desequilibrar i caigué contra els armaris elèctrics, quedant recolzat contra les portes. ... Es pregunta al compareixent sí sap que les bastides mòbils no es poden moure quan els treballadors hi estan a sobre i manifesta que sí, però que creu que en aquest cas el problema fou que el seu company va aixecar-la per retirar una de les rodes d'una safata i aleshores el pes de la bastida el va vèncer i provocà la caiguda de tot el conjunt..." davant del Servei de Policia el 15 de gener del 2013 (foli 9) : "... Jo vaig pujar a la bastida per tal de desenganxar la làmpada que penjava del sostre amb unes cadenes. Un cop la vaig desenganxar, sense cap problema, em vaig disposar a baixar per poder moure la bastida. Llavors Diez em va dir que no calia, que em quedés a dalt i que ell la movia. De fet només s'havia de passar una roda, aixecant-la, per damunt d'una safata de terra per on passen cables. Jo li vaig dir que no, que baixava, però ell em va dir que només era una roda i que ja ho podia fer ell sol. Jo, veient que ell ja havia començat a fer força per aixecar-la, em vaig ajupir a la plataforma, per evitar el balanceig. Llavors la roda de la pota que Diez va aixecar, es va deixar anar, es va sortir del tub, perdent la bastida tota la estabilitat i vencent-se cap al costat oposat a la paret on estàvem treballant. Diez no va poder subjectar el pes de la bastida i aquesta va caure projectant-me contra uns armaris de quadres elèctrics..." davant del batlle instructor el 7 de maig del 2013 (folis 77 i 78) : "... que aleshores Diez donà instruccions al declarant de pujar a la bastida per a desenganxar la làmpada i el declarant hi pujà ; que trobant-se dalt de la bastida, indica que desenganxà la làmpada i quan es disposar a baixar, Diez li digué que es quedés allà que només havia de moure una mica la bastida per a que la roda passés pel costat de la canaleta i ja estava ; que el declarant li digué que no i que baixava però Diez insistí, indicant que aleshores es posà de genolls damunt de la bastida i Diez aixecà un extrem de la mateixa a fi de passar la roda per la canaleta del terra ; que quan Diez aixecà la bastida una de les rodes caigué i en no poder Diez subjectar per més temps la bastida per raó del pes, la deixa anar ; que en trobar-se la bastida inclinada, la mateixa i el declarant es precipitaren avall i en encallar-se la bastida amb el terra, el declarant sortí projectat caient damunt d'uns quadres elèctrics grans..." * al judici oral : "... quan està sobre Diez va moure la bastida... la bastida es desestabilitzà quan Diez la mou... no va veure si es sortí una de les rodes... l'accident va ocórrer quan Diez mogué la bastida... Diez va moure la bastida per seguir treballant... ell li digué que esperés que baixés... la roda no estava sobre de cap safata... les rodes estaven totes al mateix pla... ell va pujar a la bastida per mutu propi no perqué Diez li demana... ell li diu a Diez que esperi i aquest aixeca la bastida i llavors cau...". En segon lloc, la versió dels facts donada pel perjudicat és acreditada per les declaracions fetes immediatament després l'accident pel processat Diez a diverses persones. D'una part, Amorós va declarar davant del battle instructor el 29 de juliol del 2015 (folis 212, 213 i 214) : "... Que el declarant es trobava efectuant els treballs en un altre local tècnic de la galeria del túnel. Que recorda que va escoltar un soroll provenint d'un altre local tècnic raó per la que hi anà per veure que havia passat. Que en arribar, va veure la bastida tombada sobre uns quadres elèctrics d'una de les parets laterals de la galeria i el treballador perjudicat al terra. Que hi havia al local tècnic el treballador perjudicat i l'altre treballador de l'empresa, essent Diez. .... Preguntat respecte com es va produir l'accident al seu parer, manifesta que li varen explicar a l'obra que el perjudicat es trobava al damunt de la bastida i Diez la va moure. Que al parer del declarant, podrien tenir part de responsabilitat els dos treballadors, l'un per pujar i no tenir consciència de baixar quan l'altre movia la bastida i el segon per moure la bastida amb un treballador al seu damunt. ... manifesta que el propi Diez li va dir al declarant que havia mogut la bastida amb el querellant al damunt de la mateixa. .... Que és conegut que aixecar una bastida implica que la mateixa es desestabilitzi...". Al judici oral, tot contestant a preguntes del Ministeri Fiscal que "no sap com es va produir l'accident, ningú deia res" i indicant no recordar la seva declaració a la Batllia, aquest testimoni acabà per manifestar, a preguntes tant de l'acusació particular com de la defensa del processat Diez : "Diez va moure la bastida... el que declarà va ser la realitat... Diez va moure la bastida...". D'altra part, Vendrell va declarar davant del Battle instructor el 15 d'abril del 2014 (foli 141) : "... Que l'accident es produï per una pròpia negligència dels treballadors Diez i Vaquero, per quan el declarant manifesta que s'ha informat en moltes ocasions als treballadors que les bastides no es poden moure amb treballadors al seu damunt i Vaquero i Diez feren cas omís d'aquestes instruccions. A més, exposa que l'accident es va produir per quan Vaquero pujà a la bastida a fi de desenganxar algun element, una de les lluminàries que es connectaven ; que havien mogut la bastida i aquesta s'havia enganxat, pujant en Vaquero al seu damunt per desenganxar-la mentre Diez en voler salvar algun dels elements que obstaculitzaven el pas de la bastida i que es trobaven al terra dels llocs on treballaven, aixecà un lateral de la bastida fent que la mateixa es desequilibrés i s'inclinés...". I al judici oral, aquest processat va precisar que la seva explicació de l'accident resultava de les pròpies declaracions de Diez, afegint que no havia parlat mai amb Vaquero, afirmació conforme a les manifestacions del perjudicat : "... quan va explicar com ha anat l'accident es perquè Diez li havia explicat...". En tercer lloc, Yuste, que anteriorment, al moment del muntatge de la bastida, havia subjectat les rodes amb brides i cinta d'electricista per raó de l'absència dels passadors de seguretat, va rebre immediatament desprès l'accident la versió d'Vaquero, segons les seves manifestacions : * davant del batlle instructor el 19 de juny del 2013 (folis 107 i 108) : "... que al moment de l'accident d'autes es trobava en una sala contigua al lloc on es produï el mateix... que escoltà un soroll i crits d'Vaquero ; que en anar als llocs de l'accident va veure la bastida esmentada que estava força inclinada i mig desmuntada i a Vaquero al terra, sota de la bastida, queixant-se de dolor en un dels braços. .... que Vaquero explicà Diez havia aixecat la bastida i havia provocat l'accident..." * al judici oral : "... desprès de l'accident parlà amb Vaquero li explica Vaquero que estan ell sobre la bastida Diez li mou la bastida i cau. ". Ara bé, d'una banda, la versió de l'accident donada pel perjudicat al testimoni, manifestament en presència del processat Diez, no va ser negada per aquest en aquell moment, d'altra banda, aquesta versió era de tota evidència, compte tingut de les circumstàncies, l'expressió de la realitat. En quart lloc, el processat Diez no va negar de manera constant i absoluta haver mogut o aixecat la bastida quan el seu company de treball es trobava a sobre, al·legant davant del Servei de Policia el 27 de febrer del 2013 (foli 73) "no recordo exactament què va succeir ni com es va produir", al·legació que no és creïble, però sobretot indicant amb un començament de franquesa, a pregunta de l'agent de policia ("Vostè va desplaçar la bastida mentre Vaquero encara estava en la part superior ?") "Pot ser que sí". En darrer lloc, en el full de declaració d'accident laboral a la CASS de data 17 de febrer del 2012 (folis 8 i 9), sigui el dia de l'accident, Vara, responsable legal de la societat ORG_0, va descriure aquest de la manera següent, descripció qualificada de manera acertada de "significativa" per l'inspector de treball (foli 48) i descripció resultant necessàriament de les declaracions d'almenys una de les persones precitades : " S'estava canviant de lloc un andami i un dels operaris ha pujat a sobre per desplaçar una pantalla d'enllumenat que molestava per fer la maniobra. Després d'haver desplaçat aquesta pantalla, el seu company ha procedit a desplaçar l'andami abans de que l'operari baixés, provocant el desequilibri de l'andami i fent caure al treballador ". El Tribunal ha d'afegir que l'al·legació del processat Diez segons la qual la bastida estava ja desestabilitzada al moment de la pujada del perjudicat, del fet d'una roda immobilitzada damunt una safata que hi havia al terra (folis 72 i 94), és desproveïda de versemblança en la mesura que en un tal cas, Vaquero no hauria pogut pujar sobre la bastida i fer la seva intervenció. Per contra, no s'ha provat que a més de l'acció culpable del processat Diez, un altre factor, rellevant del camp de competència i de responsabilitat respectiva dels processats Puga i Vendrell, hagi intervingut de manera directa en la realització de l'accident, i especialment una deficiència del material utilitzat pels dos treballadors o una mala organització de la seva feina. En particular, si el perjudicat Vaquero va mencionar tant davant del Servei de Policia com davant del batlle instructor que la roda situada a l'indret de l'aixecament de la bastida pel seu company de feina havia sortit del tub i havia caigut, factor que va agreujar l'acció d'aquest darrer i afavorir el desequilibri de la bastida, va tornar enrère al judici oral pel que fa dita afirmació ; a més, cap altre treballador, i especialment Yuste que procedí al desmuntatge de la bastida després l'accident, va confirmar la sortida d'una roda del tub. Altrament, compte tingut de les condicions de la seva realització, l'accident és sense lligam de causalitat directa amb la utilització de la bastida en una local de dimensió reduïda amb un seguit de safates al terra, essent evident que res obligava el processat Diez a efectuar la seva acció prohibida i que aquest havia d'esperar la baixada de la bastida del seu company de treball abans de moure-la. En conseqüència, els processats Puga i Vendrell han de ser absolts del delicte imputat pel Ministeri fiscal i per l'acusació particular. CONSIDERANT SEGON : Per aplicació dels articles 20 i 21 del Codi Penal, el processat Diez és responsable penalment del delicte menor de lesions per imprudència greu en concepte d'autor per haver realitzat personalment l'acte punible, culpabilitat demostrada pels elements precitats. CONSIDERANT TERCER : No existeixen en la causa circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal. Per l'apreciació de la pena a imposar, cal tenir en compte la naturalesa dels fets i les conseqüències de la imprudència comesa pel processat Diez sobre la salut física del perjudicat però també la manca d'antecedents penals i la situació econòmica de l'interessat. La pena de 1.000 EUR de multa constitueix doncs una justa sanció. A més, per aplicació de l'article 117.3 del Codi Penal, essent les lesions comeses per imprudència professional, el Tribunal ha d'imposar la pena d'inhabilitació per a l'exercici de l'ofici d'electricista per una durada d'un mes. CONSIDERANT QUART : Per aplicació dels articles 94, 96 i 97 del Codi Penal, el processat Diez, responsable penalment, ho és també civilment, essent la companyia ORG_1, que garanteix la responsabilitat civil patronal de la societat ORG_0, responsable solidàriament amb ell, i essent aquesta societat, també responsable solidàriament amb ell en la mesura que el seu empleat és responsable d'un delicte amb incompliment de les normes de seguretat en el treball. En funció dels justificants figurant al sumari i de l'informe medicoforense de data 10 de gener del 2014, la indemnització del perjudicat Vaquero ha de ser fixada de la manera següent : pèrdua de salari durant la ITT (baixa del 17 de febrer del 2012 fins al 21 de juny del 2013 sigui 486 dies x salari mitja de 47,19 EUR = 22.934,34 EUR, sota deducció de la suma de 20.719,23 EUR pagada per la CASS) : 2.215,11 EUR pèrdua de punts de vellesa, segons el càlcul exacte efectuat per l'acusació particular : 507,87 EUR despeses mèdiques no abonades per la CASS : 678,19 EUR perjudici estètic quantificat de 2-2,5/7 (cicatriu quirúrgica, lineal, de disposició vertical, amb evident hiperpigmentació i coloració vermellosa, de 13x0,9 cm, situada a nivell de la cara anterior del 1/3 superior del braç dret, hipertròfia muscular del pectoral major, sigui alteracions en la imatge visibles en varies situacions : platja, piscina...) : 3.000 EUR pretium doloris quantificat de 4/7 (dues intervencions quirúrgiques, hospitalització de 7 dies, més de 100 sessions de rehabilitació funcional) : 8.000 EUR taxes judicials : 60,10 EUR còpies de sumari : 45,36 EUR Per contra, la reclamació formulada per la roba malmesa ha de ser rebutjada per raó de la manca de precisió i de justificació, no havent precisat la representació lletrada del perjudicat quina roba havia estat malmesa a l'ocasió de l'accident ni tampoc produït cap justificant ; igualment, la reclamació formulada pel perjudici de lleure ha de ser rebutjada, havent indicat el metge forense en el seu informe que "el pacient no acredita trobar-se lligat a cap activitat de lleure per mitjà de cap federació o agrupació", i havent considerat en conseqüència a just títol que "les lesions sofertes no representen cap perjudici de lleure". Altrament, els responsables civils han de ser condemnats al pagament dels honoraris d'advocat exposats pel perjudicat Vaquero per la defensa dels seus interessos, segons l'import que serà determinat en període d'execució de sentència. Finalment, la reserva d'accions de la representació lletrada del perjudicat és inútil, podent presentar el perjudicat una demanda per la via civil en cas de nova intervenció quirúrgica. CONSIDERANT CINQUE : De conformitat als articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, el processat Diez ha de fer front al pagament de les despeses processals causades. Vist les disposicions legals aplicables en la causa, el Tribunal de Corts, Decisio DECIDIM : Absoldre Puga i Vendrell del delicte menor de lesions per imprudència greu, imputat pel Ministeri Fiscal i l'acusació particular. Alvaradomnar Diez com a responsable penalment en concepte d'autor d'un delicte menor de lesions per imprudència greu, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de 1.000 EUR de multa i a la d'inhabilitació per a l'exercici de l'ofici d'electricista per una durada d'un mes, així com al pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil, condemnar Diez, solidàriament amb la companyia ORG_1 i amb la societat ORG_0, a pagar a Vaquero la suma de 14.506,63 EUR. Alvaradomnar Diez, solidàriament amb la companyia ORG_1 i amb la societat ORG_0, a pagar a Vaquero els honoraris d'advocat segons l'import determinat en període d'execució de sentència. Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies següents a la notificació. Així per aquesta nostra sentència definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE