STCOR ANDORRA, a 18 de desembre del 2018 - ROJ: STCOR 141/2018
Rejet du pourvoi
JuridictionTribunal de Corts
Niveauappel
Date du prononcé18 décembre 2018
Numéro6000144/2016
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STCOR 141/2018 (ECLI:AD:TCORAD:2018:141)
> Décision commentée : Tribunal de Corts (Andorre), Delictes Majors, sentence du 18 décembre 2018, recours n° 6000144/2016, ROJ STCOR 141/2018, ECLI:AD:TCORAD:2018:141 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Les faits retenus par le Tribunal de Corts se déroulent à Encamp, le 1er juin 2013 vers 23 heures, devant le domicile de la mère de la compagne du prévenu, Bernat. Une discussion oppose Julián, ex-compagnon de cette dernière et père de leur fille, à celle-ci. Bernat, qui s'en était approché, poursuit Julián jusqu'à son véhicule. Une tierce personne, Barba, compagne de Julián, tente de s'interposer et chute au sol après avoir été heurtée. Julián, réfugié dans son véhicule, échange ensuite quelques mots avec Bernat jusqu'à l'arrivée de la police, alertée par un appel téléphonique.
Le fait litigieux est le suivant : Julián soutient que Bernat lui a saisi la main droite, lui a tordu le pouce et lui a fait tomber son téléphone. Le Ministère public a retenu le délit majeur de lésions dolosives ayant nécessité, pour leur guérison, un traitement médical postérieur à la première assistance. Le tribunal relève toutefois qu'« il n'a pas été prouvé » que le prévenu ait saisi fortement la main droite de Julián, causant une contusion-entorse du pouce.
La décision a été rendue à l'issue d'un procès oral et public, par une formation de trois magistrats, le juge Jacques Richiardi Martel étant rapporteur. Elle émane d'une juridiction de jugement en matière pénale majeure. Le recours enregistré sous le n° 6000144/2016 provient du dossier d'origine n° 5102439/2013. Le résumé automatique figurant en tête de la base de données n'a pas été retenu comme source ; le présent commentaire se fonde exclusivement sur le texte intégral. Les dates et certaines données d'identité présentent des incohérences internes (par exemple,
Korpus — Jurisprudence
STCOR ANDORRA, a 18 de desembre del 2018 - ROJ: STCOR 141/2018
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STCOR 141/2018 (ECLI:AD:TCORAD:2018:141)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal de Corts (Andorre), Delictes Majors, sentence du 18 décembre 2018, recours n° 6000144/2016, ROJ STCOR 141/2018, ECLI:AD:TCORAD:2018:141 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Les faits retenus par le Tribunal de Corts se déroulent à Encamp, le 1er juin 2013 vers 23 heures, devant le domicile de la mère de la compagne du prévenu, Bernat. Une discussion oppose Julián, ex-compagnon de cette dernière et père de leur fille, à celle-ci. Bernat, qui s'en était approché, poursuit Julián jusqu'à son véhicule. Une tierce personne, Barba, compagne de Julián, tente de s'interposer et chute au sol après avoir été heurtée. Julián, réfugié dans son véhicule, échange ensuite quelques mots avec Bernat jusqu'à l'arrivée de la police, alertée par un appel téléphonique.
Le fait litigieux est le suivant : Julián soutient que Bernat lui a saisi la main droite, lui a tordu le pouce et lui a fait tomber son téléphone. Le Ministère public a retenu le délit majeur de lésions dolosives ayant nécessité, pour leur guérison, un traitement médical postérieur à la première assistance. Le tribunal relève toutefois qu'« il n'a pas été prouvé » que le prévenu ait saisi fortement la main droite de Julián, causant une contusion-entorse du pouce.
La décision a été rendue à l'issue d'un procès oral et public, par une formation de trois magistrats, le juge Jacques Richiardi Martel étant rapporteur. Elle émane d'une juridiction de jugement en matière pénale majeure. Le recours enregistré sous le n° 6000144/2016 provient du dossier d'origine n° 5102439/2013. Le résumé automatique figurant en tête de la base de données n'a pas été retenu comme source ; le présent commentaire se fonde exclusivement sur le texte intégral. Les dates et certaines données d'identité présentent des incohérences internes (par exemple,
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal de Corts, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal de Corts devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STCOR ANDORRA, a 18 de desembre del 2018 - ROJ: STCOR 141/2018 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal de Corts consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (rejet), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal de Corts procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000144/2016 seguida pel presumpte delicte major de lesions doloses que per a la seva curació han requerit el seguiment de tractament mèdic posterior a la primera assistència, contra Bernat, nascut el dia 22 de desembre del 1981 a Andorra La Vella, fill de Josep i d'Antònia, de nacionalitat andorrana, i defensat per la Lletrada Sra. Izquierdo, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Luís i actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Jacques Richiardi.… »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal de Corts à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal de Corts en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal de Corts avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 18 décembre 2018 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000144/2016 seguida pel presumpte delicte major de lesions doloses que per a la seva curació han requerit el seguiment de tractament mèdic posterior a la primera assistència, contra Bernat, nascut el dia 22 de desembre del 1981 a Andorra La Vella, fill de Josep i d'Antònia, de nacionalitat andorrana, i defensat per la Lletrada Sra. Izquierdo, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Luís i actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Jacques Richiardi.
Antecedents de fet
RESULTANT PRIMER: Són fets provats que en data 1 de juny del 2013, vers les 23 hores, el processat Bernat, nascut el 22 de desembre del 1988, de nacionalitat andorrana i sense antecedent penals, es trobava a la terrassa del domicili de la mare de la seva parella, Mena, radicat a la vila d'Encamp, a la planta baixa de la XXXX, quan va sentir una discussió entre aquesta darrera i el seu ex- company, Julián, relativa a la filla d'ambdós.
En no agradar-li el comportament de Julián, Bernat va saltar la reixa del balcó i va dirigir-se vers aquest, el qual, en adonar-se'n, va començar a córrer vers el seu vehicle, seguit pel processat.
Barba, que havia acompanyat Julián, va intentar aturar el processat, posant-se al mig del seu trajecte; Bernat va topar contra ella, caient aquesta al terra.
Després d'haver ajudat Barba a aixecar-se, Bernat va dirigir-se vers Julián que aleshores es trobava dins del seu vehicle.
Julián va sortir del vehicle, va intercanviar paraules amb el processat i va entrar de nou a l'interior del vehicle fins a l'arribada dels agents del Servei de Policia, advertits de la situació conflictiva per una trucada a les 23.10 hores de Mena.
No ha quedat provat que el processat hagi agafat fortament la mà dreta de Julián, causant-li un esquinç- contusió del dit polze.
Fonaments de dret
CONSIDERANT PRIMER: Els fets declarats provats no són constitutius de cap infracció penal i especialment del delicte major de lesions doloses que han requerit per a la seva curació el seguiment d'un tractament mèdic posterior a la primera assistència, imputat pel Ministeri Fiscal.
En primer lloc, el processat Bernat ha negat constantment haver agredit de cap manera Julián i en particular haver agafat fortament la seva mà dreta, declarant:
davant del Servei de Policia el 12 de juliol del 2013
(foli 31):
"... Julián estava a dins del vehicle. Vaig anar vers ell i li vaig dir que era un covard que a les dones les pegava i amb les homes s'amagava. Com Julián em va dir que havia requerit als vostres serveis, em vaig apartar del vehicle i em vaig quedar esperant. Julián va sortir del vehicle i va venir vers meu, parlant amb ell uns moments, arribant els vostres serveis.
En cap moment vaig tocar a Julián. No li vaig agafar ni li vaig torçar el dit polze de la mà dreta. Julián té una lesió en aquest dit, ja que li van trencar fa temps...",
davant del Batlle Instructor el 28 d'octubre del 2013 (foli 58):
"... Que seguidament es dirigí vers el vehicle de Julián, caminant, trobant-se aquest tancat a l'interior del mateix.
Que Barba també es va dirigir caminant fins al vehicle de Julián seient a la plaça del copilot.
Que Julián tenia la finestra del conductor una mica oberta, anant cap a ell el compareixent, dient-li que era un covard, que a les dones les pegava i amb les homes s'amagava, responent ENTITY_8: "pregúntale a ella si le pego" referint-se a Barba.
Que Julián li va dir al declarant, que havia fet una trucada per tal de requerir a agents del Servei de Policia, apartant-se el compareixent del vehicle, quedant-se esperant de peu al costat del cotxe esmentat.
Que passats uns moments, Julián va sortir del vehicle, apropant-se el compareixent, i començant a parlar ambdós, dient-li ENTITY_8: "no tengo nada contra ti, es contra ella".
Que mentre estaven parlant arribaren els agents del Servei de Policia, els quins van introduir a Julián a l'interior del vehicle oficial sense fer preguntes del que havia passat.
Que preguntat diu que en cap moment va agredir, ni tocar a Julián, ni era la seva intenció, explicant, en relació al dit polze de la mà dreta que manifesta Julián, que li va lesionar, que no li va agafar, ni li va torçar en cap moment el citat dit, tenint una lesió Julián anterior a la data dels fets...",
al judici oral:
" Va parlar amb Julián que es trobava al cotxe, amb la finestra oberta. En Julián es va baixar després del cotxe i continuaré parlant. En cap moment el va tocar. No el va agafar ni el va tocar".
En segon lloc, cap dels testimonis presents al lloc han constatat l'actuació delictiva imputada al processat.
Mena, que avui, ja no és la parella del processat i no té cap relació amb ell, va manifestar:
davant del Batlle Instructor el 21 d'octubre del 2013:
"... Que Julián va entrar al seu vehicle, no produint-se cap agressió entre aquest i Bernat.
Que quan Bernat va arribar a prop d'on es trobava el vehicle de Julián van començar a parlar...
...
Que posteriorment Julián va sortir del vehicle i va continuar parlant amb Bernat, però lluny, ja que Bernat no es va apropar en cap moment al vehicle de Julián, trobant-se Barba, mentrestant estava intentat calmar a Julián i Bernat.
...
Que tot seguit arribaren els agents del Servei de Policia, per posar a ordre, finalitzant la discussió.
Que preguntada si en algun moment Bernat va agafar o agredir a Julián manifesta que no...
Que la compareixent manifesta que Julián té el dit polze d'una de les dos mans, no recordant de quina, malament, des de fa molts anys, arran d'una baralla, i que no és la primera vegada que fa servir aquesta lesió per denunciar que havia patit una agressió...",
al judici oral:
" No va veure que Julián tingués un telèfon a la mà. No va veure cap tipus d'agressió. Julián havia tingut baralles i es s'havia queixat amb anterioritat de mal al dit polze. Sempre utilitzava aquest dit. Recorda una baralla amb un tal Toni".
Barba, que sempre és la parella de Julián, va manifestar davant del Batlle Instructor el 18 d'octubre del 2013 (folis 43 i 44), manifestacions confirmades al judici oral:
"... Que quan la compareixent es va aixecar i es va apropar a Julián i Bernat, va veure que Julián estava al seu vehicle, al seient del conductor, amb la finestra tancada i Bernat estava fora cridant-li, insultant-lo dient-li: "eres un desgraciado" i " eso es lo que le enseñas a ti hija?", entre altres.
Que la compareixent va entrar al vehicle i intentà tranquil·litzar a Julián, el quin li digué que ja havia trucat al Servei de Policia, arribant dues patrulles de seguida, per controlar la situació.
Que la compareixent no pot assegurar si Bernat va agredir a Julián, ja que entre el moment que va caure fins que va arribar al vehicle d'aquest no sap que va passar entre ambdós, havent-li explicat Julián que abans d'entrar al vehicle Bernat li hauria fet mal al dit...".
Zurita, que no coneixia Bernat i que no ha pogut ser localitzat i doncs citat pel judici oral, va manifestar davant del Batlle Instructor el 31 d'octubre del 2013:
"... Que Julián es va arribar al seu vehicle es va tancar i Bernat va arribar fins a on estava el vehicle, que tenia la finestra del conductor una mica oberta, i es van posar a discutir, dient Bernat a Julián que era un maltractador entre altres, que no recorda, arribant tot seguit dues patrulles del Servei de Policia per posar control a la situació.
Que preguntat manifesta que des d'on estava tenia bona visibilitat, no tenint cap obstacle que li dificultés la visió, passant els fets a prop d'on es trobava.
...
Que preguntat manifesta que en cap moment va veure que Bernat agredís a Julián. ".
En tercer lloc, resulta dels diversos documents, de l'informe de data 28 de novembre del 2014 del Servei d'Urgències de l'HNSM i de l'informe medicoforense de data 17 de maig del 2005 figurant al sumari (folis 134 a 148), que durant la nit del 27 al 28 d'octubre del 2004, Julián havia estat víctima d'una agressió ("acude a este servicio refiriendo haber sido agredido en la noche de ayer, con hiperextensión del primer dedo de la mano derecha", foli 134; "li varen torçar el dit gros de la mà dreta", foli 147) ocasionant "inflamació de l'articulació metacarpofalàngica del primer dit de la mà dreta, com a conseqüència d'un esquinç metacarpofalàngic", lesió que havia necessitat per a la seva curació un tractament consistent "en la immobilització mitjançant un guant de guix... durant 15 dies, associat amb antiinflamatoris i analgèsics per via oral" (foli 147) i que havia provocat una baixa mèdica del 28 de novembre al 6 de desembre del 2004 (foli 138); a més, "l'exploració del polze de la mà dreta", d'una persona dretana, realitzada pel doctor Espada, havia permès "d'objectivar una regió lleugerament inflamada, a nivell de l'articulació metacarpofalàngica" (foli 148).
Així, l'antecedent lesional pel que fa el dit polze de la mà dreta de Julián, evocat pel processat i per Mena, està confirmat per tots aquests elements.
Per contra, l'absència de record al·legada al judici oral per Julián, a pregunta de la defensa, sobre el seu antecedent lesional ("que recordi mai s'ha fet mal al dit polze en qüestió"), és totalment increïble, no podent haver oblidat l'interessat, malgrat l'antiguitat dels fets, l'agressió de la qual havia estat la víctima i les seves conseqüències.
En quart lloc, en contradicció amb l'afirmació constant de Julián, tant davant del processat i de Barba al moment dels fets com durant tot el procediment, segons la qual havia trucat al Servei de Policia, no resulta aquesta trucada dels elements de la causa.
D'una banda, Mena va manifestar:
davant del Servei de Policia el 2 de juny del 2013
(foli 28):
"... aquest va sortir corrent vers el seu vehicle, lloc on es va refugiar, ja que en Bernat, va sortir corrent darrera d'ell.
Jo mentre tant, vaig trucar als vostres serveis, a fi d'evitar una possible baralla entre els dos, que no es va produir...",
davant del Batlle Instructor el 21 d'octubre del 2013 (foli 50):
"... Que aleshores Barba es posà davant de Bernat, per intentar aturar a aquest darrer, no podent aquest evitar la topada. Que Barba caigué a terra, demanant-li Bernat si s'havia fet mal, ajudant-la a aixecar-se, responent-li Barba que estava bé i que no passava res. Que mentrestant, es produïa això la compareixent trucà al Servei de Policia, per tal d'evitar que hi hagués una baralla entre Bernat i Julián ".
D'altra banda, segons el "llistat de intervencions" figurant al sumari (foli 38), ressurt únicament que " Seguidament a les 23'10 hores, hem rebut una trucada de na PUIG que la seva parella actual s'estaria barallant amb el Sr. Julián.".
Ara bé, Julián va donar dels fets la versió següent, una mica diferent a cada declaració:
davant del Servei de Policia el 2 de juny del 2013:
"... Veien que tenia la intenció d'agredir-me, jo vaig fugir corrent vers el meu vehicle, i des d'aquest lloc vaig demanar la vostra presència. Mentre estava trucant-vos aquest va venir i agafant-me la mà dreta, finalment va torçar-me el dit polze i va fer-me caure el telèfon al terra ",
davant del Batlle Instructor el 17 de desembre del 2013 (folis 69 i 70):
"... Veient el declarant que Bernat tenia la intenció d'agredir-lo, va fugir, vers el seu vehicle, des d'on va fer una trucada al Servei de Policia, per requerir una patrulla.
Que mentre estava trucant al Servei de Policia, va sortir del vehicle i amb el telèfon a la mà li va dir a Bernat, que ja havia trucat al Servei de Policia. Que aleshores, Bernat es va apropar i li va agafar fortament la mà dreta al compareixent, fent-li caure el seu telèfon al terra. ",
al judici oral:
"Quan va veure la intenció del processat va córrer al cotxe per agafar el telèfon. Li va dir a en Bernat que havia avisat a la policia. No es quedà al cotxe. Trucà a la policia des de fora del cotxe. Va arribar a parlar amb la policia. A la policia li diu que l'acabaven d'agredir".
En darrer lloc, resulta de l'informe medicoforense de data 5 de febrer del 2015 de la Dra. Palau, a qui Julián no havia comunicat l'antecedent lesional de l'any 2004 (foli 104), que al Servei d'Urgències de l'HNSM, van ser realitzades radiografies simples del polze de la mà dreta, les quals fan aparèixer l'absència de lesions traumàtiques (foli 103); i en l'informe del Servei d'Urgències (foli 20) on s'havia presentat Julián el 2 de juny del 2013 a les 00.24 hores, el metge va notar, després examen físic, "primer dit de la mà dreta amb bona mobilitat amb inflamació a nivell àrtic metacarpofalàngica, dit estable", sigui una constatació mèdica pel que fa la inflamació que pot trobar explicacions altres que l'actuació delictiva denunciada per l'interessat, a saber lesió anterior als fets, lesió a l'ocasió dels fets sense intervenció del processat o auto lesió.
En aquestes condicions, el Tribunal considera que existeix un dubte raonable sobre la realitat dels fets reprotxats pel Ministeri Fiscal al processat, beneficiari de la presumpció d'innocència.
En conseqüència, per aplicació del principi fonamental del dret penal "in dubio pro reo", Bernat ha de ser absolt del delicte major de lesions doloses que han requerit per a la seva curació el seguiment d'un tractament mèdic posterior a la primera assistència, imputat pel Ministeri Fiscal.
Decisio
CONSIDERANT SEGON: Per raó de l'absolució de Bernat, no hi ha lloc a responsabilitat civil.
CONSIDERANT TERCER: De conformitat als articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal declarar d'ofici les despeses processals causades.
VIST les disposicions legals aplicables en la causa, el Tribunal de Corts,
DECIDIM:
Absoldre Bernat del delicte major de lesions doloses que han requerit per a la seva curació el seguiment d'un tractament mèdic posterior a la primera assistència, imputat pel Ministeri Fiscal.
Declarar d'ofici les despeses processals causades.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.