STCOR ANDORRA, a 27 de març del 2019 - ROJ: STCOR 45/2019
reformation
JuridictionTribunal de Corts
Niveauappel
Date du prononcé27 mars 2019
Numéro6000070/2018
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STCOR 45/2019 (Tribunal de Corts, 27 mars 2019)
> Décision commentée : STCOR 45/2019, ECLI:AD:TCORAD:2019:45, Tribunal de Corts, Andorra la Vella, 27 mars 2019, recours n° 6000070/2018 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Les faits se sont déroulés le 6 août 2016, lors d'une fête d'anniversaire. Au cours d'une discussion sur le football qui s'est envenimée, le prévenu, M. Barberá, a giflé M. Durán, assis à proximité. Les deux hommes se sont ensuite empoignés et sont tombés au sol. Pendant la chute, M. Barberá aurait enfoncé un doigt dans l'œil droit de M. Durán, puis lui aurait donné un coup de poing à l'œil gauche une fois debout.
Le tribunal retient que ces agissements ont causé un œdème palpébral inférieur à l'œil gauche, une vision trouble de l'œil droit et une excoriation superficielle au coude et à l'épaule droits, lesquels ont nécessité des soins médicaux. Le rapport du Servei de Medicina Legal i Forense est versé au dossier.
Le ministère public a qualifié les faits de délit mineur de lésions dolosives nécessitant une assistance médicale pour leur guérison, prévu à l'article 113.1 du Code pénal. Il a requis deux mois d'arrêt conditionnel avec un délai de suspension de deux ans, une amende de 1 000 euros et les frais de procédure. Au civil, il a demandé le remboursement à la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) de 139,47 euros de prestations, ainsi que 750 euros au titre du *pretium doloris* au profit de la victime. À l'audience, il a modifié ses réquisitions : aucune indemnisation n'était plus sollicitée en faveur de M. Durán, qui avait renoncé à toute réclamation, et la peine d'arrêt était requise sous sa forme nocturne.
La défense a conclu à l'acquittement. Elle soutient que la victime avait tenu des propos désobligeants à l'encontre du prévenu, qu'elle l'a frappé dans le dos et qu'elle l'a fait tomber. Elle conteste la crédibilité des témoins, qu'elle présente comme des amis de la victime, et souligne que plusieurs personnes étaient tombées au sol, de sorte que l'imputabilité des lésions n'est pas établie.
## Question de droit
La décision soulève principalement trois questions.
**La première** porte sur l'établissement de l'élément matériel et de l'élément moral du délit mineur de lésions dolosives. Il s'agit de savoir si les éléments de preuve réunis permettent de tenir pour acquis que le prévenu a frappé la victime, et si l'intention de blesser (*animus laedendi*) est caractérisée.
**La deuxième** concerne l'imputation personnelle : le prévenu est-il l'auteur de l'infraction au sens des articles 20 et 21 du Code pénal ?
**La troisième** tient à l'incidence de la provocation alléguée par la défense sur la responsabilité pénale, au regard de l'absence de circonstances modificatives.
Accessoirement, la décision détermine la peine applicable (article 56 du Code pénal), l'étendue de la responsabilité civile *ex delicto* (articles 90 et suivants du Code pénal) et la répartition des frais (articles 174 et 175 du Code de procédure pénale).
## Solution et dispositif
Le tribunal déclare le prévenu coupable. Il retient une appréciation convergente des preuves. La version de la victime, qui a évolué entre la plainte initiale, la déposition devant la batllia et les déclarations à l'audience, est jugée cohérente sur ses « aspects essentiels », les variations étant regardées comme secondaires. Le tribunal relève que la plainte initiale mentionnait un coup de poing et l'enfoncement d'un doigt dans l'œil, et que la victime n'a jamais formulé de propos discrimin
Korpus — Jurisprudence
STCOR ANDORRA, a 27 de març del 2019 - ROJ: STCOR 45/2019
STCOR 45/2019 (Tribunal de Corts, 27 mars 2019)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STCOR 45/2019, ECLI:AD:TCORAD:2019:45, Tribunal de Corts, Andorra la Vella, 27 mars 2019, recours n° 6000070/2018 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Les faits se sont déroulés le 6 août 2016, lors d'une fête d'anniversaire. Au cours d'une discussion sur le football qui s'est envenimée, le prévenu, M. Barberá, a giflé M. Durán, assis à proximité. Les deux hommes se sont ensuite empoignés et sont tombés au sol. Pendant la chute, M. Barberá aurait enfoncé un doigt dans l'œil droit de M. Durán, puis lui aurait donné un coup de poing à l'œil gauche une fois debout.
Le tribunal retient que ces agissements ont causé un œdème palpébral inférieur à l'œil gauche, une vision trouble de l'œil droit et une excoriation superficielle au coude et à l'épaule droits, lesquels ont nécessité des soins médicaux. Le rapport du Servei de Medicina Legal i Forense est versé au dossier.
Le ministère public a qualifié les faits de délit mineur de lésions dolosives nécessitant une assistance médicale pour leur guérison, prévu à l'article 113.1 du Code pénal. Il a requis deux mois d'arrêt conditionnel avec un délai de suspension de deux ans, une amende de 1 000 euros et les frais de procédure. Au civil, il a demandé le remboursement à la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) de 139,47 euros de prestations, ainsi que 750 euros au titre du pretium doloris au profit de la victime. À l'audience, il a modifié ses réquisitions : aucune indemnisation n'était plus sollicitée en faveur de M. Durán, qui avait renoncé à toute réclamation, et la peine d'arrêt était requise sous sa forme nocturne.
La défense a conclu à l'acquittement. Elle soutient que la victime avait tenu des propos désobligeants à l'encontre du prévenu, qu'elle l'a frappé dans le dos et qu'elle l'a fait tomber. Elle conteste la crédibilité des témoins, qu'elle présente comme des amis de la victime, et souligne que plusieurs personnes étaient tombées au sol, de sorte que l'imputabilité des lésions n'est pas établie.
Question de droit
La décision soulève principalement trois questions.
La première porte sur l'établissement de l'élément matériel et de l'élément moral du délit mineur de lésions dolosives. Il s'agit de savoir si les éléments de preuve réunis permettent de tenir pour acquis que le prévenu a frappé la victime, et si l'intention de blesser (animus laedendi) est caractérisée.
La deuxième concerne l'imputation personnelle : le prévenu est-il l'auteur de l'infraction au sens des articles 20 et 21 du Code pénal ?
La troisième tient à l'incidence de la provocation alléguée par la défense sur la responsabilité pénale, au regard de l'absence de circonstances modificatives.
Accessoirement, la décision détermine la peine applicable (article 56 du Code pénal), l'étendue de la responsabilité civile ex delicto (articles 90 et suivants du Code pénal) et la répartition des frais (articles 174 et 175 du Code de procédure pénale).
Solution et dispositif
Le tribunal déclare le prévenu coupable. Il retient une appréciation convergente des preuves. La version de la victime, qui a évolué entre la plainte initiale, la déposition devant la batllia et les déclarations à l'audience, est jugée cohérente sur ses « aspects essentiels », les variations étant regardées comme secondaires. Le tribunal relève que la plainte initiale mentionnait un coup de poing et l'enfoncement d'un doigt dans l'œil, et que la victime n'a jamais formulé de propos discrimin
Sentència
Delicte Menor 6000070/2018 ORÍGEN: 4000904/2016 - 00 NIG: 5300543220160003809
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Josep Maria Pijuan Canadell
Concepció Baron Mora
Anna Estragués Armengol
Andorra la Vella, 27 de març del 2019.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000070/2018, seguida pel presumpte delicte menor de lesions doloses que requereixen d'assistència mèdica per a la seva curació, contra Barberá, nascut el 3 de març de 1968 a Campos Dos Goytacazes (Brasil), fill de Gercino i de Lindalva, de nacionalitat espanyola, és defensat per la lletrada Sra. ENTITY_4; és part acusadora el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. ENTITY_5; és ponent i redactora de la sentència, la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.
Antecedents de fet
RESULTANT PRIMER: Són fets provats i així es declara, que en data 6 d'agost de 2016, el processat Barberá es trobava al XXXX, celebrant un aniversari, en el que coincidí amb Durán. Essent vers les vers les 00h00, ambdós iniciaren una discussió sobre futbol que anà pujant de to, fins que Barberá s'aixecà de taula, anant vers Durán, que es trobava assegut a proximitat, donant-li una bufetada a la galta dreta. Immediatament Durán s'aixecà. Tots dos s'empentaren, caient seguidament al terra, on Barberá enfonsà un dit de la mà a l'ull dret de Durán, propinant-li ensems un cop de puny a l'ull esquerre una volta els dos ja estaven dempeus.
A conseqüència de l'agressió Durán patí un edema palpebral inferior a l'ull esquerre, visió borrosa a l'ull dret i una excoriació superficial al colze dret i a l'espatlla dreta, que requeriren d'assistència mèdica per a la seva curació.
RESULTANT SEGON: El Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, considera els fets constitutius d'un delicte menor de lesions doloses que requereixen assistència mèdica per a la seva curació, tipificat a l'article 113.1 del Codi penal i essent-ne el processat Barberá, responsable en concepte d'autor, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, demana que se li imposi la pena de dos mesos d'arrest condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de 2 anys, multa en la quantia de 1.000 EUR, així com el pagament de les despeses processals causades.
En concepte de responsabilitat civil, demana que el processat Barberá aboni a la CASS, la suma reclamada de 139,47 EUR, en concepte de prestacions de reembossament abonades a Durán, majorada amb els interessos al tipus legal fins a la data del seu pagament, i a Durán la suma de 750 EUR en concepte de Pretium Doloris.
En l'acte de la vista oral, modifica la seva qualificació provisional, indicant que no procedeix fixar cap indemnització en favor del Sr. Durán en haver renunciat aquest a res reclamar; pel que fa a la pena d'arrest sol·licitada, precisa que ho és en la seva modalitat d'arrest nocturn.
RESULTANT TERCER: La lletrada Sra. Criado, Advocada del processat Barberá, no es mostra, en el seu escrit de qualificació provisional, d'acord ni amb l'exposició de fets, ni amb la qualificació jurídica, ni amb la petició de pena efectuada pel Ministeri Fiscal. Indica que fou el Sr. Durán qui efectuà al seu defensat, comentaris despectius, dient-li que era un inculte, que no tenia estudis tot demanant-li què feia a Andorra una persona de color. Precisa que el Sr. Barberá se sentí ofès pels comentaris, però no respongué a la provocació. Afegeix que acte seguit, el Sr. Durán s'aixecà de la cadira i li donà dos forts cops a l'esquena, moment en el qual el seu defensat s'aixecà i el Sr. Durán l'empentà, l'agafà per les cames i el feu caure a terra. Les persones que es trobaven presents els separaren i el Sr. Barberá i la seva companya abandonaren el local. Afegeix que el Sr. Barberá nega haver agredit al Sr. Durán i per raó de tot l'exposat, demana l'absolució del seu defensat, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil.
En l'acte de la vista oral, eleva a definitiva la seva qualificació provisional tot afegint que els testimonis aportats són amics del Sr. Durán i no són imparcials; que les seves declaracions no són precises i ni tan sols coincideixen amb les del propi Durán que també són contradictòries; posa de relleu que aquell dia, van intervenir diverses persones que van caure al terra, no havent-hi prova de que les lesions sofertes pel Sr. Durán les hi hagi causat el seu defensat del que reitera, s'ha d'acordar per tant l'absolució.
Fonaments de dret
CONSIDERANT PRIMER: Els fets declarats provats són constitutius d'un delicte menor de lesions doloses que han requerit d'assistència mèdica per a la seva curació, tipificat a l'article 113.1 del Codi Penal, doncs el dia d'autes, el processat Barberá, amb un evident animus laedendi o intenció de lesionar, agredí a Durán donant-li una bufetada i un cop de puny i enfonsant-li un dit a l'ull. A resultes de dits fets, Durán patí el resultat típic de lesions ja descrit: un edema palpebral inferior a ull esquerre, visió borrosa a ull dret i excoriació superficial a colze dret i espatlla dreta, havent precisat d'una primera assistència mèdica per a la seva curació, segons informe del Servei de Medicina Legal i Forense obrant en autes (Folis 68 a 71).
CONSIDERANT SEGON: De l'esmentat delicte menor n'és responsable, en concepte d'autor, el processat Barberá, per la seva participació personal i directa en els fets, de conformitat amb el què disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal.
Malgrat el processat negui haver agredit a en Durán, assegurant que fou aquell qui efectuà comentaris despectius envers la seva persona, es dirigí seguidament vers ell, li donà dos cops a l'esquena, provocant que ell s'aixequés, agafant-lo aleshores Durán per les cames i fent-lo caure al terra essent seguidament separats, no havent-li donat ell cap cop, la seva versió es veu desvirtuada per la prova practicada.
Efectivament, no només el perjudicat Durán en la denúncia efectuada davant del Servei de Policia (folis 5 i 6) ja referí haver estat agredit per Barberá explicant que aquell li donà un cop de puny així com li enfonsà un dit a l'ull, tot precisant que degut als nervis, no podia recordar exactament com havia succeït tot, sinó que aquest ha declarat després, tant a la batllia (folis 33 a 37) com davant del tribunal, el dia de la vista oral, que en Barberá se li apropà per darrera, mentre ell es trobava assegut, i posant-se al seu costat, li va donar una bufetada a la part dreta de la galta; afegí que ell es va aixecar per demanar-li explicacions, empentant-se tots dos, interposant-se diverses persones entre ells per evitar que es barallessin; que van caure seguidament ambdós al terra on Barberá li enfonsà l'ull dret i en aixecar-se aquell li va donar encara un cop de puny a l'ull esquerre, no constatant el tribunal cap contradicció en els aspectes essencials de l'agressió. Altrament, és de remarcar que el perjudicat, que ha negat en tot moment haver proferit paraules discriminatòries contra el processat, s'ha limitat a explicar com van succeir els fets, no volent ni tant sols formular reclamació contra el processat.
La seva versió ha vingut ensems corroborada per la dels testimonis Srs. Ramirez (folis 20 i 45 a 47) i Vendrell (foli 22 i 58 i ss.), el primer amic de les dues parts i el segon amic de Durán, circumstància que per sí sola, no porta el Tribunal a dubtar sobre la seva credibilitat, els quals han coincidit en declarar tots dos, que en el decurs d'una discussió acalorada sobre futbol, van veure com Barberá s'aixecava de la cadira, es dirigia vers Durán, precisant el primer que va poder observar com li enfonsava un dit a l'ull i li donava un cop de puny i el segon com Barberá donava un cop de puny a Durán, veient seguidament com aquest darrer tenia els ulls vermells.
Aquestes declaracions no es veuen desvirtuades per la de la Sra. Julián, esposa del processat que davant del tribunal ha declarat simplement haver vist com el seu marit i Durán discutien i s'empentaven, caient al terra, afirmant no haver vist res més, el que no exclou que l'agressió descrita, hagi succeït com s'ha exposat.
Ensems, obra en autes l'informe d'atenció a urgències (folis 8 i 9) on Durán acudí immediatament després dels fets (a les 00.42 hores) i on ja referí haver estat agredit i més concretament haver rebut un cop de puny a l'ull esquerre i una pressió a l'ull dret, constatant-se que patia un edema palpebral inferior a l'ull esquerre i una excoriació al colze i omòplat dret , sent-li administrat, per via endovenosa, dexketoprofe 50 mg. així com receptat un analgèsic en cas de dolor.
Les referides lesions consten igualment objectivades en l'informe del Servei de Medicina Legal i Forense obrant en autes (Folis 68 a 71) que indica que el Sr. Durán patí un edema palpebral inferior a l'ull esquerre, visió borrosa a l'ull dret i excoriació superficial al colze dret i espatlla dreta, havent requerit d'una primera assistència per a la seva curació.
Altrament, convé posar de relleu que la patrulla interventora del Servei de Policia que es personà al lloc immediatament després dels fets, a requeriment de Durán, constatà també, (foli 24) com aquell patia una petita vermellor al pòmul esquerre i tenia l'ull dret vermellós, perfectament compatibles amb l'agressió per aquell descrita.
CONSIDERANT TERCER: No concorren en el processat, circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal i tampoc la de provocació que no ha quedat ni mínimament acreditada.
CONSIDERANT QUART: De conformitat amb l'anteriorment exposat i el què disposa l'article 56 del Codi Penal, procedeix imposar al processat Barberá, una pena de dos mesos d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys i multa en la quantia de quatre-cents euros.
CONSIDERANT CINQUÈ: El responsable penalment ho és també civilment per tot el què, de conformitat amb el què disposen els articles 90 i següents del Codi Penal, Barberá, indemnitzarà a la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL en la quantitat reclamada de 139,47 EUR, en concepte de prestacions abonades a Durán segons justificants obrant en autes (folis 42 a 43).
CONSIDERANT SISÈ: De conformitat amb les disposicions dels articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, procedeix igualment imposar al processat, el pagament de les despeses processals causades.
VIST
les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, el Tribunal de Corts, en nom del poble andorrà
D E C I D E I X: Condemnar Barberá, com autor d'un delicte menor de lesions doloses que requereixen d'assistència mèdica per a la seva curació (article 113.1 del Codi Penal), no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de DOS (2) MESOS D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA CONDEMNA DE DOS ANYS i multa en la quantia de QUATRE-CENTS EUROS (400 EUR), així com al pagament de les despeses processals causades.
I en concepte de responsabilitat civil, Barberá, indemnitzarà a la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL en la quantitat de CENT TRENTA-NOU EUROS AMB QUARANTA-SET EUROS (139,47 EUR).
Contra aquesta sentència es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal en el termini de quinze dies següents a la notificació de conformitat amb el què disposen els articles 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.
Així per aquesta sentència jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE
[1]
Tribunal de Corts, n° 6000070/2018 — Décision commentée