Le prévenu, de nationalité chilienne, est poursuivi pour menaces non conditionnelles avec arme, commises à l'encontre d'un mineur de douze ans et en sa présence. Selon les faits déclarés prouvés, le 16 juillet 2017 vers 19 h 10, une discussion éclate au domicile que le prévenu partageait avec sa compagne, depuis environ novembre 2016, et avec le fils mineur de celle-ci. Au cours d'une conversation téléphonique avec sa mère, le prévenu aurait prononcé la phrase « voy a matar-la ». La dispute reprend ensuite, et le prévenu saisit un couteau en menaçant les occupants (« qué pasa si os mato »). Le mineur sollicite l'aide de sa sœur majeure par WhatsApp ; celle-ci alerte le service de police. Les agents constatent, à l'arrivée, la présence de la compagne du prévenu et du mineur, « tota plorosa i espantada », ainsi que de la sœur. Deux couteaux sont découverts hors du domicile, dont l'un, le plus petit, est reconnu par les intéressés comme appartenant au prévenu. Un contrôle d'alcoolémie révèle un taux de 1,42 g par litre de sang.
Le ministère public qualifie les faits au regard de l'article 143.2 du Code pénal, combiné à l'article 143 bis du même code, et requiert une peine unique de quinze mois d'emprisonnement, dont une partie assortie d'un sursis qualifié, outre une expulsion pour dix ans. À l'audience, il retire la demande de sursis qualifié, la peine devant être ferme. La défense conteste le récit et la qualification, soutient que les versions sont contradictoires et qu'il n'existe pas de preuve à charge, et demande l'acquittement.
Le prévenu ne comparaît pas et est jugé en état de rébellion processuelle. Ni la victime directe, qui refuse de déposer contre
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal de Corts, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal de Corts devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STCOR ANDORRA, a 17 d'abril del 2019 - ROJ: STCOR 78/2019 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal de Corts consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (reformation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal de Corts procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000011/2018 seguida pels presumptes delicte major d'amenaces no condicionals amb arma efectuades a un menor d'edat i davant la seva presència, contra Mena, nascut el dia 11 de setembre de 1988 a Puerto Alto (Xile), fill de Castillo i d'Ribes, de nacionalitat xilena, jutjat en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citat i defensat per la lletrada Sra. Quesada, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Plana i actuant de ponent i redacto… »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts en el termini de quinze dies següents a la seva notificació salvat l'acusat atesa la seva situació de rebel·lia processal, sense perjudici de que aquest pugui al seu dia formular recurs d'audiència. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal de Corts à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal de Corts en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal de Corts avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 17 avril 2019 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000011/2018 seguida pels presumptes delicte major d'amenaces no condicionals amb arma efectuades a un menor d'edat i davant la seva presència, contra Mena, nascut el dia 11 de setembre de 1988 a Puerto Alto (Xile), fill de Castillo i d'Ribes, de nacionalitat xilena, jutjat en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citat i defensat per la lletrada Sra. Quesada, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Plana i actuant de ponent i redactor de la sentència, la magistrada Sra. Concepció Baron Mora.
Antecedents de fet
RESULTANT PRIMER.- SÓN FETS PROVATS: Vers les 19'10 hores del dia 16 de juliol de 2017, el processat Mena, nascut el dia 17 de setembre de 1988 i de nacionalitat xilena, trobant-se a l'apartament radicat a XXXX, domicili que compartia amb la seva parella sentimental des d'aproximadament el mes de novembre de 2016, la Sra. Agullo i el fill menor d'aquesta, Sancho de 12 anys d'edat, s'inicià una discussió entre ambdós, que s'aturà momentàniament quan l'acusat trucà a la seva mare, poden escoltar els perjudicats com en el decurs de la conversa aquest va dir "voy a matar-la" i tot just penjar el telèfon es reinicià la discussió que anà pujant de to, fins al moment en que aquest agafant un ganivet es dirigí vers ells tot dient "qué pasa si os mato". Com sigui que el menor atemorit demanà ajuda via WhatsApp a la seva germana de 18 anys, Girona que viu a la mateixa parròquia i que va avisar el Servei de Policia, el processat Mena s'adreçà novament a la Sra. Agullo i el menor Sancho V. A. dient "me cargo a todos los que vengan, a la policía y a vosotros", sortint aleshores tots dos del domicili i sent seguits per aquest.
Personats els agents de policia van constatar la presència al carrer de la denunciant Sra. Agullo, tota plorosa i espantada, així com el menor Sancho V. A. i la seva germana Girona que havia arribat al lloc.
Els agents del Servei de Policia van trobar dos ganivets de metall de la marca EAGLE KNIFE de 12 i 8,5 cm de fulla havent estat reconegut pels interessats el més petit com a seu i amb el que van ser amenaçats.
Efectuada la prova d'alcoholèmia a l'acusat aquesta donà el resultat positiu de 1,42 grams d'alcohol per litre de sang.
RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius del delicte major d'amenaces no condicionals amb arma efectuades a un menor d'edat i davant la seva presència, tipificat i penat a l'article 143.2, posat en relació a l'article 143 bis del Codi Penal, del qual considera responsable penal en concepte d'autor el processat Mena, per quin demana la pena única de quinze mesos de presó, part ferma i la resta condicional qualificada a no entrar en contacte amb cap de les víctimes durant un termini de quatre anys, amb un termini de suspensió de la condemna de 4 anys, i la pena complementària d'expulsió del principat per un termini de deu anys, així com solidàriament el pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc a declarar la responsabilitat civil, tota vegada que la perjudicada ha renunciat a res reclamar.
A l'acte de la vista oral compte tingut de la situació de rebel·lia de l'acusat, retira la petició condicional qualificada, havent de ser la pena de presó imposada amb caràcter ferm, confirmant la resta de l'escrit de qualificació provisional.
RESULTANT TERCER.- La defensa del processat, la lletrada Sra. Quesada, discrepa del relat de fets i qualificació jurídica del Ministeri Fiscal.
Posa de relleu que el seu representat sempre ha negat haver amenaçada la Sra. Agullo, fet que ha estat confirmat per aquesta durant la instrucció. Afegeix que no ha quedat acreditat que el menor fos present, doncs era a la seva habitació jugant a la Play i que la germana Girona té o tenia una mala relació amb ell. Considera doncs que son versions contradictòries i que no hi ha prova de càrrec, demanant en conseqüència l'absolució del seu defensat Mena.
Fonaments de dret
CONSIDERANT PRIMER.- Els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major d'amenaces no condicionals amb arma, tipificat a l'art. 143 apartat 2 del Codi Penal concorrent l'agreujant específica de l'article 143 bis del mateix text, que les amenaces hagin estat proferides vers un menor o en la seva presència, sent reunits tots els elements constitutius del referenciat tipus penal.
Efectivament, malgrat la incompareixença a l'acte de la vista oral de l'acusat i de la mateixa perjudicada Sra. Agullo, han quedat degudament acreditats els fets per les declaracions dels agents intervinents així com per la documental obrant en autes, doncs resta provat que el menor Sancho V. A., que era en un primer moment a la seva habitació però que en escoltar els crits va sortir i que veient l'actitud i escoltant les paraules del company sentimental de la seva mare tot espantat demanà ajuda a la seva germana (que vivia en les proximitats) la quina en veure el to suplicant i atemorit dels missatges del seu germà, -de tant sols 12 anys-, avisà immediatament al Servei de Policia i es desplaça tot seguit al lloc. Ço que queda acreditat per la captura de pantalla efectuada dels diferents missatges intercanviats entre ambdós.
És important destacar en aquests punt les declaracions dels agents intervinents sobre el que van observar "in situ", veient a l'arribar la Sra. Agullo i el menor Sancho V. A. totalment espantats i plorosos, havent-los-hi manifestat ella que havien estat amenaçats per l'acusat amb un ganivet, malgrat desprès aquella s'hagi negat a declarar i ho hagi negat. En el mateix sentit s'expressà Girona que els hi manifestà no ser la primera vegada.
A més els agents van trobar dos ganivets fora del domicili, al replà sobre un moble vell, resultant almenys un d'ells, el més petit, reconegut com de la seva propietat.
Les declaracions de l'acusat són absolutament inversemblants, negant els fets i dient no saber que ha passat. No obstant aquest es trobat, segons declaren els agents que el controlaren, en una situació alteradament desestabilitzada i amb símptomes evidents d'embriaguesa com així quedà constatat per la prova d'alcoholèmia que li fou practicada (1,42 g/l sang).
És significativa la reacció del menor en el cas d'autes demanant ajuda a tercers car segons sembla ja havia presenciat altres situacions conflictives i discussions tenses però sense arribar a l'extrem de la nit d'autes. Sentí por i així ho va fer saber. El comportament fora de si també és rellevat per la pròpia Sra. Agullo que si bé no vol declarar en contra seva (segons es justifica per la situació irregular d'aquell al Principat) si reconeix que la nit d'autes es trobava summament alterat i amenaçant, que mai l'havia vist així.
Elements tots ells que posats en relació permeten a aquest Tribunal declarar una sentència condemnatòria en contra seva.
CONSIDERANT SEGON.- D'aquest delicte n'és responsable penal en concepte d'autor, l'acusat Mena, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal i amb l'exposat a l'anterior considerant.
CONSIDERANT TERCER.- No concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.
CONSIDERANT QUART.- No procedeix efectuar cap pronunciament en matèria de responsabilitat civil en haver renunciat a res reclamar la perjudicada Sra. Agullo.
CONSIDERANT CINQUÈ.- D'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal procedeix imposar a l'acusat el pagament de les despeses processals causades.
VIST
les disposicions legals aplicables al present cas, en nom del poble andorrà,
D E C I D I M
Condemnar Mena, en rebel·lia processal, com a responsable penal en concepte d'autor del delicte major d'amenaces no condicionals amb arma amb l'agreujant especifica que hagin estat proferides davant d'un menor i vers un menor a la pena d'UN ANY DE PRESÓ, dels quals SIS MESOS FERMS i la RESTA CONDICIONAL fixant el termini de suspensió de la condemna en quatre anys, la pena complementaria d'EXPULSIÓ del Principat per un termini de DEU ANYS i, al pagament de les despeses processals causades.
No hi ha lloc a responsabilitat civil.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts en el termini de quinze dies següents a la seva notificació salvat l'acusat atesa la seva situació de rebel·lia processal, sense perjudici de que aquest pugui al seu dia formular recurs d'audiència.
Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.