× Legislació relacionada Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 90 STCOR, Penal del 17 de juliol del 2019 ( ROJ: STCOR 121/2019 - ECLI:AD:TCORAD:2019:121 ) Òrgan: Tribunal de Corts Seu: Andorra la Vella Recurs: 6000049/2018 Data resolució: 17/07/2019 Tipus de resolució: Sentència Títol: MAJOR D'ESTAFA DELICTE MAJOR ESTAFA MINISTERI FISCAL DESPESES PROCESSALS PROCEDIMENT PENAL MAGISTRAT PONENT Resum I.A. El Tribunal de Corts d'Andorra ha condemnat en sentència a Zapata, de nacionalitat portuguesa, a un any de presó condicional per un delicte major d'estafa. Els fets es remunten a 2015 quan Zapata va oferir als seus amics Cano i Narváez ajudar-los a obtenir un permís de residència per a la companya sentimental d'Cano a canvi de diners. Tot i rebre dues quantitats de diners (297EUR i 330EUR), Zapata no va complir la seva promesa i no va tornar els diners. La sentència estableix que Zapata és responsable penalment en concepte d'autor del delicte d'estafa i l'obliga a indemnitzar Cano amb 627EUR, a més de pagar les despeses processals. La condemna inclou un termini de suspensió de quatre anys. Sentència Tribunal de Corts Delictes Majors 6000049/2018 ORÍGEN: 4000924/2015 - 00 NIG: 5300543220150003938 S E N T È N C I A Magistrats Srs. Castillo Recio (Ponent) Anaya Andorra la Vella, 17 de juliol del 2019. VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la causa núm. 6000049/2018 seguida pel presumpte delicte major d'estafa. Acusat: Zapata, nascut el dia 6 d'agost del 1990 a Sao Pedro Da Cova-Go (Portugal), fill d'Antonio Fernando i Maria Em, de nacionalitat portuguesa, jutjat en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citat, i defensat per la Lletrada Sra. Daza. Part acusadora: el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Rius. Magistrat ponent: Sra. Recio. Antecedents de fet RESULTANT PRIMER.- SÓN FETS PROVATS: Vers el mes de gener de 2015, Cano va conèixer el processat Zapata, nascut en data 6 d'agost de 1990, de nacionalitat portuguesa i amb antecedents penals no computables, a través d'un amic comú, Serra. Com sigui que la companya sentimental de Cano no aconseguia els papers per obtenir la residència al Principat el processat Zapata s'oferí a fer els tràmits, explicant que la seva mare treballava en una empresa important andorrana i això ho facilitaria, per la qual cosa Cano i Narváez van entregar un primer acompte de 297 EUR el mes de febrer i finalment el dia 1 de juny de 2015 la quantitat de 330 EUR, per tal d'efectuar la tramitació. Document i diners que la perjudicada Cano no ha obtingut ni recuperat, malgrat haver-li reclamat de manera personal. RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius del delicte major d'estafa, tipificat i penat a l'article 208 del Codi Penal, sent l'acusat responsable en concepte d'autor, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal. Demana la pena de dotze mesos presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de 4 anys, així com el pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil reclama la quantitat de 627 EUR que Zapata haurà d'indemnitzar a la perjudicada Cano. RESULTANT TERCER.- La defensa de l'acusat, la lletrada Sra. Daza, discrepa del relat de fets i qualificació jurídica del Ministeri Fiscal. Manifesta en la seva defensa, d'acord amb la declaració que obra al foli 35 de les actuacions, que l'acusat sempre ha negat els fets o que ha negat fins i tot que les converses de WhatsApp i Facebook siguin seves, raó per la qual demana la lliure absolució. De manera subsidiària pel cas de condemna sol·licita que la pena a imposar no sigui superior a 3 mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de quatre anys, i pagament de les despeses processals causades. No s'oposa a la reclamació pel concepte de responsabilitat civil. Fonaments de dret CONSIDERANT PRIMER.- Els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major d'estafa, tipificat i penat a l'article 208 del Codi Penal, que castiga a qui amb ànim de lucre utilitza engany suficient per a produir error en una persona i d'aquest manera l'indueix a realitzar un acte de disposició patrimonial en perjudici propi o aliè. En el present cas ha resultant acreditat per la declaració de la testimoni Sra. Cano, principal perjudicada, que l'acusat Zapata amb el subterfugi de poder aconseguir un permís de residència per la companya de Cano, Sra. Querol, i aprofitant de la situació d'angoixa i neguit que aquesta situació els hi causava, va obtenir de la seva part l'entrega d'uns diners que facilitarien l'ansiat permís. Són així reunits els elements integradors del delicte d'estafa, tal i com ha estat ja exposat en nombroses sentències d'aquest Tribunal i de la sala penal del Tribunal Superior de Justícia i que són: un engany utilitzat per induir a altre a error un altre, un perjudici en el patrimoni propi o aliè, un ànim de lucre, com a element subjectiu de l'agent, entès com el propòsit d'obtenir un avantatge patrimonial, un nexe causal i directe entre l'engany provocat i el perjudici. D'aquests elements el més característic és l'engany que ha de ser suficient, precedent o coetani a l'acte de disposició patrimonial i que ha de valorar-se en funció de les condicions personals del subjecte passiu i del cas concret. Així Zapata va demanar i obtenir una primera quantitat de 297 EUR i una segona de 330 EUR amb l'engany que la seva mare, empleada d'alt nivell d'una important empresa ho podria facilitar, no tenint aquest cap mena d'intenció de complir allò que prometé. En aquest punt és important destacar que la declaració de la testimoni perjudicada s'ha mantingut inalterable al llarg del temps, havent aportat als autes extractes bancaris on resulta la realitat dels reintegraments efectuats al seu compte en les quantitats i dates que denuncià, - foli 71 i 72 revers-, a més altres petites quantitats (entre vint i cinquanta euros) no reclamades, així com de la declaració obrant en autes del Sr. Serra del foli 54-, que diu haver sentit que Zapata les podia ajudar a arreglar els papers. Malgrat el temps transcorregut l'acusat no ha retornat els diners i declara en contrari com a justificació o excusa que serien elles les que li devien diners, deute però que no concreta ni acredita. Finalment, la versió de la denunciant ve corroborada per la pericial practicada per l'agent amb carnet professional PO224 de la unitat d'investigació de delictes tecnològics sobre les converses mantingudes amb l'acusat via WhatsApp i Facebook que obren en autes als folis 75 i ss (figurant la traducció als folis 145 i ss) i que davant els elements incriminadors, aquest, que no ha comparegut a l'acte del judici oral, es limità a dir que no és ell la persona del perfil i que hauria patit una usurpació d'identitat (no consta cap denúncia de la seva part en aquest sentit). CONSIDERANT SEGON.- L'acusat Zapata és penalment responsable en concepte d'autor del delicte major d'estafa per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal. La prova practicada permet al tribunal arribar a la plena convicció que l'acusat va dur a terme la conducta descrita per la demandant tal i com resta reflectit a l'anterior considerant. La versió donada per l'acusat (foli 35 del sumari) no ha estat defensada davant del tribunal doncs no ha comparegut. CONSIDERANT TERCER.- No concorren en l'acusat circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal. CONSIDERANT QUART.-. De conformitat amb allò que disposen els articles 90 i següents del Codi Penal, tot responsable penal d'un il·lícit ho és també civilment i en aquest concepte l'acusat Zapata haurà d'indemnitzar Cano en la quantitat de 627 euros reclamats pel Ministeri Fiscal CONSIDERANT CINQUÈ.- D'acord amb el què disposen els articles 100.2 del Codi Penal i 174, 175 i 181.1 c) del Codi de Procediment Penal, escau imposar a l'acusat el pagament de les despeses processals causades. Decisio V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, en nom del poble andorrà, D E C I D I M : Condemnar Zapata, en rebel·lia processal, com a responsable penalment en concepte d'autor d'un delicte major d'estafa, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena d'UN (1) ANY DE PRESÓ CONDICIONAL, fixant el termini de suspensió de la condemna en quatre anys, i al pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil l'acusat Zapata haurà d'indemnitzar Cano en la quantitat de 627 EUR, amb els interessos legals corresponents. Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts en el termini de quinze dies següents a la seva notificació, salvat el condemnat que atesa la seva situació de rebel·lia processal, podrà, al seu dia, formular recurs d'audiència. Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE