× Legislació relacionada Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 90 STCOR, Penal del 14 de gener del 2020 ( ROJ: STCOR 4/2020 - ECLI:AD:TCORAD:2020:4 ) Òrgan: Tribunal de Corts Seu: Andorra la Vella Recurs: 6000020/2019 Data resolució: 14/01/2020 Ponent: Anna Estragués Armengol Tipus de resolució: Sentència Títol: VIOLACIÓ DE DOMICILI AMB VIOLÈNCIA O INTIMIDACIÓ - MALTRACTAMENTS HABITUALS EN L'ÀMBIT DOMÈSTIC - LESIONS DOLOSES CONTRAVENCIÓ PENAL TEMPTATIVA VIOLACIÓ DE DOMICILI DESPESES PROCESSALS ARREST DOMICILIARI INDULT Resum I.A. La sentència condemnà Gaya per un delicte major de violació de domicili amb violència en grau de temptativa, un delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic i una contravenció penal de lesions doloses. Les penes imposades foren de vuit mesos de presó condicional per la violació de domicili, cinc mesos de presó condicional pel maltractament i quinze dies d'arrest domiciliari per les lesions doloses. A més, se li aplicà un indult de sis mesos a la pena de vuit mesos de presó condicional. Finalment, se li ordenà pagar les despeses processals causades. Sentència Magistrats Anna Estragués Armengol Concepció Baron Mora Enric Anglada Fors S E N T È N C I A Magistrats Srs. Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol Andorra la Vella, 14 de gener del 2020. VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000020/2019, seguida per un presumpte delicte major de violació de domicili amb violència, en grau de temptativa, per un presumpte delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic i per una presumpta contravenció penal de lesions doloses. És acusada Gaya, nascuda el 16 de juny de 1979 a Cartagena (Múrcia, Espanya), filla de Carmelo i de Maria Catarina, de nacionalitat espanyola. La defensa la lletrada Sra. Alfaro. És part acusadora el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Bueno. És ponent i redactora de la sentència, la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol. Antecedents de fet RESULTANT PRIMER : Són fets provats i així es declaren, que Gaya i Querol van contreure matrimoni en data 1 de setembre del 2007. Entre finals del mes d'octubre i principis del mes de novembre de 2016, la parella decidí separar-se, marxant Gaya del domicili conjugal radicat a Canillo i anant a viure amb els seus pares a Huelva (Espanya). En data 29 de novembre de 2016, la processada Gaya tornà al Principat per tal de recollir totes les seves pertinences. Així, després d'haver-ho acordat amb Querol, va anar al que havia estat el domicili conjugal. Al lloc, s'inicià una discussió entre la parella en el decurs de la qual no ha quedat provat que na Gaya donés un cop de peu a la zona esquerra del maluc de Querol, ni que li causés cap tipus de ferida. Aquell dia, ambdós acordaren que Gaya tornaria l'endemà, amb un camió, per tal d'endur-se els mobles que li corresponien. En data 30 de novembre de 2016, vers les 17.30 hores, Gaya va tornar, com convingut i amb coneixement i consentiment de Querol, al domicili que havia estat conjugal. Ho feu acompanyada dels treballadors d'una empresa de mudances. En acabar de carregar els mobles i retirar els seus efectes personals, la processada va retornar a Querol, tant les claus del domicili com el comandament que obria el garatge. No obstant, vers les 23.30 hores del mateix dia, decidí retornar al domicili de Querol, en sospitar que aquest darrer mantenia una nova relació sentimental. Gaya va trucar insistentment al timbre i en veure que Querol no obria, va pujar pel jardí que dona accés al dormitori principal. Va picar insistentment al vidre i va cridar que la deixés entrar. En no obtenir resposta, Gaya es va dirigir a la porta del garatge i la va obrir, ja que sabia que aquesta no tancava correctament, trobant-se aleshores amb en Querol, que havia baixat del dormitori. Gaya volia entrar a l'habitatge per la porta que comunica el garatge amb aquest. Querol li ho volia impedir, motiu pel qual la va agafar per l'anorac, a l'alçada dels braços o cintura, caient tots dos a terra. Forcejaren, i Gaya mossegà Querol a la cara, concretament a la part esquerra, a l'alçada de la mandíbula, tot esgarrapant-lo a la part dreta del coll i a la part esquerra de l'esquena. Quan Querol es va desfer de Gaya, va entrar al domicili i va tancar la porta amb un pestell, moment en què Gaya va agafar una llima que hi havia al banc d'eines del garatge i la va emprar per fer palanca, intentant obrir sense èxit, la porta. Querol volia agafar-li la llima, patint arrel d'aquest fet, diverses ferides a les mans. Mentrestant, la nova companya de Querol que es trobava al dormitori, va trucar al Servei de Policia i personats dos agents al lloc, procediren al control de Gaya. A conseqüència dels fets, Querol patí contusions i excoriacions que no requeriren d'assistència mèdica ni de tractament per a la seva curació. Tant Querol com la CASS han renunciat a res reclamar. Fonaments de dret CONSIDERANT PRIMER: els fets declarats provats són legalment constitutius, d'un delicte major de violació de domicili amb violència, previst a l'article 194.2 del Codi Penal que castiga, amb pena de un a quatre anys de presó, el qui entri, amb violència o intimidació i sense habitar-hi, en el domicili d'un altre o s'hi mantingui, contra la voluntat de qui hi habita. En el present cas, el delicte ho és en grau de temptativa, la qual és tanmateix punible, de conformitat amb el text legal ans citat. Efectivament, la processada no ha negat en cap moment haver volgut entrar, la nit del 30 de novembre de 2016, al XXXX, sinó que ha assegurat que ho podia fer, per quan era encara el seu domicili, al qual no havia renunciat, no trobant-se encara, en aquella data, la parella separada. No obstant, de la prova practicada, se'n desprèn el contrari, doncs Querol ha declarat sempre, de forma reiterada i constant, que la parella es trobava separada de fet des de finals d'octubre del 2016, havent-se quedat ell al domicili i Gaya marxat a viure amb els seus pares a Espanya. Aquest darrer extrem ha estat admès per la processada que diu però que no havia traslladat el seu domicili sinó que havia anat només temporalment a casa dels seus pares, mentre la parella es donava un temps de reflexió. Sigui com sigui, el que ha quedat absolutament acreditat tant per les seves pròpies declaracions com per les de Querol, és que el mateix dia dels fets, a la tarda, la processada havia anat al xalet en qüestió, retirant-ne els darrers objectes personals i mobles que li corresponien, retornant seguidament les claus del xalet i comandament del garatge a Querol, el que confirma que, quant menys a comptar d'aquell moment, el xalet deixava de ser el domicili de la processada. Ensems, ha quedat acreditat que la processada hi va voler entrar posteriorment, contra la voluntat de qui hi vivia, Querol, no només per les declaracions d'ambdues parts, sinó també per les de Sra. Arnau que es trobava aquella nit al domicili amb Querol i la qual ha declarat que per entrar, Gaya va picar primer insistentment al timbre i al vidre de l'habitació i que en no obrir-li, va voler entrar per la porta del garatge, que sabia quedava mal tancada. Així, l'oposició a que la processada entrés al domicili per part de Querol era clara: primer fou tàcita, en no obrir-li aquell la porta i després expressa, en voler-li impedir físicament l'entrada, tal i com ambdós també han declarat, havent finalment Gaya fet ús de la força, agafant una llima del banc d'eines del garatge per forçar la porta que dóna accés al domicili, fent palanca, segons ella mateixa també ha declarat i ho han acreditat les fotografies obrant en autes, on s'observen els desperfectes per ella causats a la porta amb aquesta acció (folis 30 i ss.). El concepte de violència comprèn la "vis in rebus" o força sobre les coses, trobant-se per tant reunits tots els elements constitutius del tipus. A major abundantment, convé posar de relleu que en la sentència de separació de data 28 de juny del 2017, aportada per la defensa de la processada (folis 86 i ss.), s'aprova el conveni regulador subscrit per la parella en data 2 de juny de 2017 i malgrat en el pacte segon consta que s'atribueix formalment a Querol en aquella data, l'ús del domicili conjugal, no és menys cert que en el pacte primer ja consta expressament (foli 90) que "Els consorts manifesten que des del 30 d'octubre del 2016, han mantingut ininterrompudament, domicilis i vides separades", no havent-hi per tant cap dubte que a la data de producció dels fets (dia 30 de novembre a les 23.30 hores) el Xalet Del Sol de Canillo, ja no era, de fet, el domicili conjugal de la parella, independentment de que la seva atribució a nivell legal, hagués estat feta a l'espòs amb posterioritat. CONSIDERANT SEGON : Els fets declarats provats són tanmateix constitutius d'un delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic i d'una contravenció penal de lesions doloses, tipificats respectivament als articles 114.1 i 476.2 del Codi Penal. L'article 114.1 del Codi Penal castiga amb una pena de fins a dos anys de presó "El qui exerceixi violència física o psíquica sobre el qui sigui o hagi estat el seu cònjuge o la persona amb la qual mantingui o hagi mantingut una relació anàloga o sobre els ascendents, descendents, germans propis o d'aquesta persona, o qualsevol altra persona subjecta a la guarda de l'un o l'altre, o amb la qual convisqui", sancionant dit precepte, aquells actes de violència, física o psíquica, produïts dins de l'àmbit domèstic, sobre aquelles persones que el mateix article indica i a les quals s'atorga una especial protecció, ja sigui per la situació de dependència entre agressor i víctima o per una relació legal. Els elements constitutius del tipus es troben reunits en el cas que ens ocupa, en haver Gaya admès que en el decurs de l'incident ocorregut la nit del 30 de novembre del 2016 va forcejar i mossegar a Querol amb qui havia estat casada durant deu anys, trobant-se a la data de l'agressió, separats de fet recentment i tramitant-se la separació judicial. Igualment, i malgrat Gaya ho negui, ha quedat acreditat que Gaya esgarrapà a Querol al coll i esquena ja que no només així ho declara Querol sinó que la versió de Gaya és contradictòria quan pretén que les esgarrapades se les hauria causat Querol sol contra la paret per després assegurar que és ella qui es trobava contra la paret, boquejada per aquell que li impedia fins i tot respirar. Ensems, l'informe d'atenció a urgències (foli 11) i les fotografies obrant en autes (folis 24 a 26), proven que, a conseqüència dels fets, Querol va patir lesions: excoriacions i contusions, concretament a nivell d'angle mandibular esquerre, una marca macular d'ambdós arcs dentaris, sense pèrdua de la continuïtat de la pell, excoriació laterocercical dreta o excoriacions a nivell subescapular esquerre i en 2on i 3er dit de la mà esquerra, que no requeriren d'assistència ni de tractament mèdic per a la seva curació, lesions perfectament compatibles amb la forma d'agressió per ell descrita. No ha quedat però provat que el dia anterior als fets indicats, Gaya hagués donat un cop de peu al maluc de Querol en obrar en autes al respecte, només versions contradictòries, sense que cap altre element avali la versió d'una o altra part. CONSIDERANT TERCER : De l'esmentat delicte major en grau de temptativa i de l'esmentat delicte menor i contravenció penal, n'és responsable en concepte d'autora Gaya per la seva participació personal i directa en els fets, de conformitat amb l'ans exposat i el què disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal. CONSIDERANT QUART: No concorren circumstàncies excloents o modificatives de la responsabilitat penal i tampoc la de legítima defensa pretesa per la defensa de Gaya per quant el primer requisit per poder apreciar tal circumstància, prevista a l'article 27.1 del Codi Penal, és que s'hagi produït una agressió il·legítima actual o imminent de la que sigui necessari defensar-se. En el present cas, l'agressió il·legítima prèvia per part de Querol no ha quedat ni mínimament provada. Gaya, davant del Tribunal, el dia de la vista oral, va dir que "Decideix anar a la nit a casa. Va arribar, va picar la porta que estava tancada i va veure que les llums estaven enceses. Va donar la volta per veure si veia alguna cosa per la finestra, la persiana estava baixada i va passar per la porta del garatge que no tanca bé i el va veure a ell amb calçotets corrent per evitar que ella pogués entrar, però ella va posar el peu, va pujar uns esglaons, ell l'agafava, van xocar per les parets, ell la va pressionar contra la paret i no es podia moure ni respirar, tenia la seva cara davant i la única manera que va veure per desfer-se va ser mossegar-li la galta" Aquesta versió dels fets ha estat desmentida per Querol que assegurà que Gaya va anar ràpid vers ell i la va aturar agafant-la pels braços o cintura per frenar-la; que es produï un forceig entre ambdós perquè ella volia entrar a casa i ell li ho volia impedir, mossegant-lo i esgarrapant-lo ella en aquell moment. Assegurà que ell no la va agredir mai de cap forma. Ensems, val a dir que cap marca ni lesió fou constatada en Gaya, per a acreditar la forta pressió que al·lega hauria exercit Querol sobre ella, fins al punt de no deixar-la respirar. Per contra, com ja s'ha indicat, Querol sí que patí lesions perfectament compatibles amb l'agressió per ell descrita. Altrament, si l'actuació de Querol hagués estat la descrita per Gaya, no s'entendria que davant la gravetat dels fets, Gaya no decidís marxar sinó quedar-se al lloc i persistir en la seva actuació, fins arribar a forçar la porta amb una llima per accedir al domicili on sabia es tornaria a trobar amb Querol. CONSIDERANT CINQUÈ: No obstant l'anteriorment exposat, de conformitat amb el què disposa l'article 56 del Codi Penal, procedeix tenir en compte la manca d'antecedents de Gaya i les especials circumstàncies del cas, trobant-se la parella en un moment especialment delicat, com ho és la ruptura després d'anys del matrimoni així com la sospita, per part de Gaya, de l'existència d'una altra relació per part del que era el seu marit, sospita que aquella nit pretenia confirmar, pel que escau imposar-li una pena de: -vuit mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, pel delicte major de violació de domicili amb violència, en grau de temptativa, tenint en compte les circumstàncies dels fets, la pena prevista pel delicte esmentat (d'un a quatre anys) i el seu grau d'execució, havent-se d'aplicar en cas de temptativa, la reducció qualificada a la meitat dels límits mínim i màxim previstos per la llei, de conformitat amb el què disposa l'article 54 del Codi Penal. A la pena imposada li serà d'aplicació el benefici de l'indult de sis mesos atorgat SS.EE. els Coprínceps d'Andorra el dia 18 d'octubre del 2019, en no trobar-se Gaya en cap dels supòsits d'exclusió allí previstos -cinc mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, pel delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic; -quinze dies d'arrest domiciliari, amb un termini de suspensió de la condemna de quinze dies, per la contravenció penal de lesions doloses. CONSIDERANT SISÈ: El responsable penalment ho és també civilment, de conformitat amb el què disposen els articles 90 i següents del Codi Penal. No obstant, en el present cas, no hi ha lloc a exigir responsabilitat civil, en haver renunciat tant Querol com la CASS, a res reclamar. CONSIDERANT SETÈ: De conformitat amb les disposicions dels articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, procedeix igualment imposar a Gaya el pagament de les despeses processals causades. VIST les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, el Tribunal de Corts, en nom del poble andorrà, D E C I D E I X : Condemnar Gaya, per la que no concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, com autora de: -un delicte major de VIOLACIÓ DE DOMICILI AMB VIOLÈNCIA I EN GRAU DE TEMPTATIVA, a la pena de VUIT (8) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA CONDEMNA DE DOS ANYS; -un delicte menor de MALTRACTAMENT EN L'ÀMBIT DOMÈSTIC, a la pena de CINC (5) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA CONDEMNA DE DOS ANYS; -una contravenció penal de LESIONS DOLOSES, a la pena de QUINZE (15) DIES D'ARREST DOMICILIARI CONDICIONAL, amb un mateix termini de suspensió de la condemna. Aplicar a la pena de vuit mesos de presó condicional imposada pel delicte major de VIOLACIÓ DE DOMICILI AMB VIOLÈNCIA I EN GRAU DE TEMPTATIVA, el benefici de l'indult de sis mesos atorgat SS.EE. els Coprínceps d'Andorra el dia 18 d'octubre del 2019. Imposar a Gaya, el pagament de les despeses processals causades. No exigir responsabilitat civil. Contra aquesta sentència es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal en el termini de quinze dies següents a la notificació de conformitat amb el què disposen els articles 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal, salvat el rebel que pot interposar recurs d'audiència en un termini de quinze dies a comptar del lliurament personal de la còpia de la sentència de conformitat amb el què disposen els articles 247 i següents del Codi de Procediment Penal. Així per aquesta sentència, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE