ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.21edec8f · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
Décision commentée : STCOR 23/2020 (ECLI:AD:TCORAD:2020:23) (Lire sur source officielle)
Tribunal de Corts d'Andorre, Délit mineur, 11 février 2020, n° de recours 6000034/2019. Ponent : Enric Anglada Fors.
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Art. 448, Codi penal —
Art. 20 i 21, Codi penal —
Art. 56, Codi penal —
Note : la référence canonique fournie dans les métadonnées de saisie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte de la décision (ROJ et ECLI) a été retenue.
Les faits, tels qu'établis par la décision, sont les suivants. Le 17 mars 2015, le prévenu, M. Ruiz, s'est présenté au service des démarches du Gouvernement d'Andorre et a retiré un coffret d'euros andorrans appartenant à Mme Tejera, en se faisant passer pour elle. Il a utilisé ses données d'identité et son numéro de recensement, saisis sur le portail officiel de vente des lots d'euros andorrans, sans avoir obtenu l'autorisation de l'intéressée. Il a réglé l'opération avec une carte de crédit dont il était le titulaire.
La partie lésée a renoncé à toute réclamation, dès lors qu'elle avait récupéré le coffret.
Le ministère public a qualifié les faits de délit mineur d'usurpation d'identité au sens de l'article 448 du Code pénal, et a requis huit mois de prison conditionnelle avec un délai de suspension de quatre ans, outre les dépens. La défense, assurée d'office, a contesté la qualification. Elle a soutenu que les dysfonctionnements du portail gouvernemental ne permettaient pas d'établir que le prévenu avait effectivement procédé à l'acquisition, que l'infraction était impossible, et que l'intéressé avait agi sans intention délictueuse ni préjudice. Elle a conclu à l'acquittement.
Le prévenu, cité par voie d'édits, n'a pas comparu et a été jugé par défaut (rebel·lia processal). Le tribunal, composé des magistrats Enric Anglada Fors (ponent), Josep Maria Pijuan Canadell et Conòlic Mingorance Cairat, a statué à l'issue d'une audience publique.
La décision soulève principalement quatre questions :
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal de Corts, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« Delicte Menor 6000034/2019 ORÍGEN: 2000523/2015 - 00 NIG: 5300543220150002110 »
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal de Corts devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STCOR ANDORRA, a 11 de febrer del 2020 - ROJ: STCOR 23/2020 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
La question déterminante posée à Tribunal de Corts consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (reformation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Pour trancher le litige, Tribunal de Corts procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000034/2019 seguida per un presumpte delicte menor d'usurpació d'identitat. »
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« Contra aquesta sentència es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal, en un termini de quinze dies següents a la notificació, de conformitat amb el què disposa l'article 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal, salvat que el condemnat, atesa la seva situació de rebel·lia processal, formuli recurs d'audiència. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal de Corts à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal de Corts en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
Tribunal de Corts
Delicte Menor 6000034/2019 ORÍGEN: 2000523/2015 - 00 NIG: 5300543220150002110
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Josep Maria Pijuan Canadell
Enric Anglada Fors (Ponent)
Canòlic Mingorance Cairat
Andorra la Vella, onze de febrer del dos mil vint.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000034/2019 seguida per un presumpte delicte menor d'usurpació d'identitat.
Acusat:
Ruiz, nascut el dia 17 de juny de 1987 a Barcelona, Espanya, fill de Pere i Pilar, de nacionalitat espanyola i dispensat d'antecedents penals, jutjat en rebel·lia processal per no haver comparegut, malgrat haver estat degudament citat per edictes i defensat pel Lletrat Sr. Pastor.
Part acusadora:
El Ministeri Fiscal, representat pel Sr. Bueno.
Magistrat ponent: Sr. Enric Anglada Fors.
RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: En data 17 de març del 2015, el processat Ruiz, nascut el 17 de juny de 1987, de nacionalitat andorrana i dispensat d'antecedents penals, es personà al Servei de Tràmits del M.I. Govern d'Andorra on recollí l'estoig d'euros andorrans titularitat de la Sra. Tejera fent-se passar per aquesta, utilitzant les dades d'identitat i número de cens de Tejera -XXX-X, que introduí al portal web oficial destinat a vendre els lots d'euros andorrans, tot això malgrat no disposar de l'autorització de Tejera, obtenint el comprovant de l'operació acreditada amb codi número XXXXX, que pagà amb la targeta de crèdit de la seva titularitat, núm. XXXXXX, de l'entitat ORG_0.
La perjudicada ha renunciat a res reclamar, en haver recuperat l'estoig d'euros andorrans adquirit al seu dia pel processat.
RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, considera els fets constitutius d'un delicte menor d'usurpació d'identitat, tipificat i penat a l'article 448 del Codi Penal, del que n'estima responsable en concepte d'autor al processat Ruiz, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal. Demana que s'imposi al processat la pena de vuit mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com el pagament de les despeses processals causades.
No hi ha lloc d'exigir responsabilitat civil en haver renunciat la perjudicada a res reclamar.
En l'acte de la vista oral, eleva a definitives les seves conclusions provisionals.
RESULTANT TERCER. El lletrat Pastor designat d'ofici per la defensa de Ruiz, mostra el seu desacord amb la relació de fets i qualificació jurídica efectuada pel Ministeri Fiscal. En el present cas diu que no procedeix el delicte d'usurpació que s'imputa al seu defensat, resultant pacífic l'existència de problemes a la web de Govern, fins al punt que el número d'autorització del pagament o el codi del banc no quedaven degudament enregistrats, no podent-se asseverar, per tant, que fos aquell el que efectuà finalment l'adquisició de les monedes de la denunciant, pel que s'escau la seva lliure absolució.
En l'acte de la vista oral, eleva a definitives les seves conclusions provisionals, afegint que ens trobem davant d'un delicte impossible, doncs no hi ha usurpació d'identitat. En tot cas, va utilitzar unes dades sense ànim de dol, ni va causar perjudici. Tot és fruït del desgavell de Govern en la venda de les monedes, al no prendre aquest les mesures de seguretat necessàries perquè no es donessin les disfuncions produïdes. Per això, considera que la conducta del seu defensat no està tipificada com a delicte.
A més, el primer que va fer el processat Ruiz, en ser requerit per la Policia, es dipositar les monedes corresponents a la senyora Tejera.
CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte menor d'usurpació d'identitat, tipificat i penat a l'article 448 del Codi Penal, puix que del relat fàctic resulta amb força d'evidència l'existència de tots els elements configuradors del referit tipus penal, a l'haver utilitzat les dades personals d'altra persona sense la seva autorització, amb la finalitat d'obtenir l'estoig d'euros andorrans que li corresponien a aquella.
A diferència de l'invocat per la representació lletrada de l'acusat no ens trobem en el supòsit d'autes davant d'un delicte impossible, doncs el cert és que Ruiz va usurpar la identitat d'altri per aconseguir el seu propòsit. La seva afirmació que ell pensava que el fet de comprar a un tercer els noms, números de cens i dates de naixement d'altres per adquirir els euros andorrans, no era delicte, resulta increïble, màxim quan ell mateix afegeix que ho va efectuar per vendre'ls i fer negoci. No es pot obviar, a més, que l'estoig de la senyora Tejera l'adquirí el processat a Govern, per internet des de la pàgina web "euros.ad", i l'abonà amb una targeta de crèdit de l'entitat ORG_0 de la que ell n'és únic titular, com va reconèixer davant dels agents del servei de Policia, ratificant la seva declaració davant del Batlle instructor.
D'altra banda, resulta jurídicament irrellevant als efectes pretesos, tant que la persona perjudicada hagués renunciat a res reclamar, com que existís un cert descontrol per part del Govern d'Andorra que motivà que altres persones tinguessin el mateix comportament que el processat, doncs ni una cosa ni l'altra impedeixen que el delicte en el moment de sol·licitar i aconseguir l'estoig d'euros de la senyora Tejera -entre d'altres-, es tingui per constituït.
CONSIDERANT SEGON. El processat Ruiz és penalment responsable, en concepte d'autor, de l'il·lícit penal ans esmentat, per haver realitzat personalment els fets que l'integren, de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal.
CONSIDERANT TERCER. No concorre en dit encausat cap circumstància modificativa de la responsabilitat penal.
CONSIDERANT QUART. A efectes de determinació de la penalitat, el Tribunal ha de tenir en compte l'establert a l'article 56 del Codi Penal, i en concret la seva concreta situació personal, pel que s'estima adient imposar-li la pena de sis mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys.
CONSIDERANT CINQUÈ. No hi ha lloc d'exigir responsabilitat civil, en haver renunciat la perjudicada senyora Tejera a res reclamar; si bé, d'acord amb el què disposen els articles 100.2 del Codi Penal i 174, 175 i 181.1 c) del Codi de Procediment Penal, s'escau imposar a Ruiz el pagament de les despeses processals causades.
V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, en nom del poble andorrà,
D E C I D I M :
CONDEMNAR Ruiz, com a responsable penalment, en concepte d'autor, d'un delicte menor d'usurpació d'identitat, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, així com al pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc d'exigir responsabilitat civil.
Contra aquesta sentència es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal, en un termini de quinze dies següents a la notificació, de conformitat amb el què disposa l'article 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal, salvat que el condemnat, atesa la seva situació de rebel·lia processal, formuli recurs d'audiència.
Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE
Tribunal de Corts, n° 6000034/2019 — Décision commentée
🏛 Tribunal de Corts