× Legislació relacionada Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 56 STCOR, Penal del 12 d'agost del 2020 ( ROJ: STCOR 61/2020 - ECLI:AD:TCORAD:2020:61 ) Òrgan: Tribunal de Corts Seu: Andorra la Vella Recurs: 6000216/2017 Data resolució: 12/08/2020 Ponent: Josep Maria Pijuan Canadell Tipus de resolució: Sentència Títol: TRÀFIC DE DROGUES TÒXIQUES (COCAïNA) DELICTE MAJOR PRESÓ MULTA MINISTERI FISCAL LLIBERTAT PROVISIONAL DESPESES PROCESSALS PROCEDIMENT PENAL Resum I.A. La sentència condemna l'acusat Vélez, de nacionalitat dominicana, per un delicte major continuat de venda de substància estupefaent cocaïna, tipificat en l'article 282.1 del Codi Penal. Les proves presentades demostraren que Vélez va vendre cocaïna a diverses persones, inclòs Julián, Suárez i Carretero, en diferents ocasions i quantitats. El tribunal considerà que l'acusat era penalment responsable en concepte d'autor del delicte i que no hi havia circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal. En consideració a la antiguitat dels fets, el tribunal imposà una pena de dos anys de presó, dels quals un any ferm i la resta condicional, així com una multa de 3.000 euros i el pagament de les despeses processals causades. Sentència Magistrats Josep Maria Pijuan Canadell Concepció Baron Mora Enric Anglada Fors S E N T È N C I A Magistrats Srs. Josep Maria Pijuan Canadell (Ponent) Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Andorra la Vella, 12 d'agost del 2020. VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la Causa núm. 6000216/2017 seguida pel presumpte delicte major continuat de venda de droga tòxica cocaïna. Acusat: Vélez, nascut el 24 d'abril de 1976 a Los Hidalgos, República Dominicana, fill d'Humberto i d'Elba, de nacionalitat dominicana amb passaport núm. XXX, sense antecedents penals al Principat, en llibertat provisional en la present causa, defensat pel Lletrat Sr. Álvarez, jutjat en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citat. Part acusadora: el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Izquierdo. Magistrat ponent Sr. Josep Maria Pijuan Canadell. Antecedents de fet RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: l'acusat Vélez, nascut el 24 d'abril de 1976, de nacionalitat dominicana i sense antecedents penals al Principat, l'any 2007 i principis del 2008 es dedicà a la venda al Principat de substància estupefaent cocaïna, vendes que efectuava al seu domicili. En concret l'acusat, en dates compreses en dit interval de temps, va vendre a Julián substància estupefaent cocaïna en unes cinc ocasions a raó d'uns 4-5 grams, pagant entre 60 i 70 euros el gram, a Suárez li va vendre tres grams de cocaïna a 43 euros el gram, i a Carretero li va vendre cocaïna en un parell d'ocasions, un gram en cadascuna al preu de 60 euros el gram. RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal, en el seu escrit de qualificació provisional, qualificà els fets com a constitutius d'un delicte major continuat de venda de producte estupefaent cocaïna, tipificat en l'article 282.1 del Codi Penal, del qual estimà penalment responsable en concepte d'autor a l'acusat Vélez, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, i demanà imposar a l'acusat la pena de tres anys de presó i multa de quinze mil (15.0000) euros, així com el pagament de les despeses processals causades. En l'acte del judici oral el Ministeri Fiscal ratificà el seu escrit de qualificació provisional. RESULTANT TERCER. La representació lletrada de l'acusat, en el seu escrit de qualificació provisional, manifestà que no estava conforme ni amb els fets ni amb la qualificació jurídica efectuada pel Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, doncs entenia que el seu defensat no havia comés cap delicte, per la qual cosa demanà la seva absolució. En l'acte del judici oral, la representació lletrada de l'acusat reiterà i elevà a definitives les seves conclusions provisionals. Fonaments de dret CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats constitueixen un delicte major continuat de venda de substància estupefaent cocaïna, tipificat en l'article 282.1 del Codi Penal, doncs han quedat plenament acreditades les vendes de cocaïna efectuades per l'acusat a Julián, en unes cinc ocasions a raó d'uns 4-5 grams al preu de 60 a 70 euros el gram, a Suárez tres grams a 43 euros el gram i a Carretero en un parell d'ocasions i com a màxim un gram, pagant-se 60 euros per gram, encara que hi ha un error de transcripció en la conclusió primera de la qualificació provisional del Ministeri Fiscal doncs en lloc de Carretero s'hi cita, de manera errònia i repetida, a Suárez. CONSIDERANT SEGON. L'acusat Vélez és penalment responsable en el concepte d'autor del delicte major continuat de venda de substància estupefaent cocaïna ja esmentat, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, resultant la seva participació de la prova testifical practicada a l'acte del judici oral. L'acusat Vélez, qui romania en parador desconegut des de l'any 2008, en data 19 de juliol del 2017 declarà a la Batllia en qualitat d'imputat, assistit de lletrat defensor, i en ser informat dels fets que se li imputaven, venda de cocaïna a terceres persones durant l'any 2017 i principis del 2008, manifestà que s'acollia al dret a no declarar (folis 885 i 886). Per aute de la mateixa dat fou processat per un delicte major de venda de cocaïna de l'article 282.1 del Codi penal Prova directa dels fets són les manifestacions del testimoni Carretero qui, malgrat declarà en el judici oral que no recordava haver declarat a la Batllia per aquest cas, posteriorment se li recordà la seva declaració feta en seu judicial i manifestà que recordava haver dit que B. es dedicava a la venda de droga i que el que va declarar possiblement era el correcte, segurament que si està bé. El cert és que aquest testimoni declarà al Servei de Policia en data 21 d'octubre del 2008 que des dels 18 anys era consumidor d'haixix i des dels 26 anys era consumidor esporàdic de cocaïna. I en relació l'acusat, que identificà com H., manifestà que li havia comprat substància estupefaent cocaïna en un parell d'ocasions i com a màxim un gram, pagant-se 60 euros per gram, que els hi comprava al seu domicili (folis 754 i 755), declaració que ratificà a la Batllia en data 22 d'octubre del 2008, afegint que les compres foren a principis de l'any 2007 (foli 757). En data 30 d'agost del 2017 aquest testimoni tornà a declarar a la Batllia i identificà fotogràficament sens cap mena de dubte a H.R.B.N.I com la persona a qui havia comprat substància estupefaent cocaïna (foli 936). Malgrat els altres dos testimonis no han comparegut al judici oral, consten les seves declaracions al Servei de Policia, ratificades a la Batllia. Així, Suárez declarà al Servei de Policia en data 20 d'octubre del 2008 que comprà a l'acusat, que coneix per H., tres grams de cocaïna a 43 euros la unitat (foli 760), declaració aquesta que ratificà a la Batllia en data 22 d'octubre del 2008 (folis 767-768). Aquest testimoni en data 17 d'agost del 2017 identificà fotogràficament sens cap mena de dubte a Vélez com la persona a qui havia comprat la substància estupefaent cocaïna (foli 925). Julián, que no comparegué al judici oral, en data 17 d'agost del 2017 declarà a la Batllia que l'any 2008 era consumidor de cocaïna que comprava a l'acusat Vélez, que li comprà en unes cinc ocasions a raó d'uns 4-5 grams, pagant entre 60 i 70 euros el gram (foli 932). CONSIDERANT TERCER. No concorre en l'acusat cap circumstància modificativa de la responsabilitat criminal. CONSIDERANT QUART. Atesa la no concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal i fent ús de l'arbitri que al Tribunal li confereix l'article 56 del Codi Penal, en atenció a la antiguitat dels fets enjudiciats, s'imposa a l'acusat la pena de dos anys de presó, dels quals un any ferm i la resta condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de tres anys, i multa de tres mil (3.000) euros. CONSIDERANT CINQUÈ. No hi ha lloc d'exigir responsabilitat civil, si bé d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175.2 del Codi de Procediment Penal, s'imposa a l'acusat el pagament de les despeses processals causades. Decisio V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, en nom del poble andorrà D E C I D I M : CONDEMNAR l'acusat Vélez, en rebel·lia processal, com a responsable penalment en concepte d'autor del delicte major continuat de venda de droga tòxica cocaïna, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena de DOS ANYS DE PRESÓ, dels quals UN ANY FERM i la resta condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de tres anys, i MULTA DE TRES MIL (3.000) EUROS, així com al pagament de les despeses processals causades. Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació, salvat l'acusat per raó de la seva situació de rebel·lia processal, sense perjudici de que pugui, al seu dia, formular recurs d'audiència. Així per aquesta nostra sentencia, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE