× Legislació relacionada Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 428.5 Llei qualificada de la Justícia, de 3-9-93. article 10.3 STCOR, Penal del 22 d'octubre del 2020 ( ROJ: STCOR 86/2020 - ECLI:AD:TCORAD:2020:86 ) Òrgan: Tribunal de Corts Seu: Andorra la Vella Recurs: 6000104/2019 Data resolució: 22/10/2020 Ponent: Josep Maria Pijuan Canadell Tipus de resolució: Sentència Títol: CREBANTAMENT DE PENA D'ARREST CREBANTAMENT DE CONDEMNA BATLLE BATLLE INSTRUCTOR LLIBERTAT PROVISIONAL INDULT Resum I.A. El Tribunal de Corts d'Andorra ha emès una sentència en què absol l'acusat Ropero del delicte menor de crebantament de la pena d'arrest. El cas es refereix a la condemna de Ropero per un delicte menor de conducció amb alcoholèmia superior a 0,8 grams per litre de sang, per la qual va ser condemnat a un mes i mig d'arrest nocturn condicional. No obstant això, mentre complia la pena, Ropero va incurir en retards en el reingrés al centre de detenció, el que va motivar que el Ministeri Fiscal l'acusés de crebantament de la pena. El Tribunal considera que la condemna original de Ropero va quedar extinguida per l'aplicació del benefici de l'indult del 2014, que havia estat concedit però no aplicat fins més tard. Aquesta aplicació tardana no hauria de comportar cap responsabilitat penal per a Ropero, ja que no hauria hagut de complir la pena si l'indult hagués estat aplicat oportunament. Pel que fa a la petició de declaració del dret al rescabalament per la mala actuació de l'Administració de Justícia, el Tribunal considera que no té competència per conèixer d'aquesta acció de responsabilitat, que correspon al Ple del Tribunal Superior de Justícia. Finalment, el Tribunal declara d'ofici les despeses processals causades i absol Ropero del delicte menor de crebantament de la pena d'arrest. Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant del mateix Tribunal de Corts. Sentència Magistrats Josep Maria Pijuan Canadell Anna Estragués Armengol Jacques Richiardi Martel S E N T È N C I A Magistrats Srs. Josep Maria Pijuan Canadell (Ponent) Jacques Richiardi Anna Estragués Armengol Andorra la Vella, 22 d'octubre del 2020. VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts la Causa núm. 6000104/2019 seguida pel presumpte delicte menor continuat de crebantament de pena d'arrest. Acusat: Ropero, nascut el 23 de novembre de 1986 a Andorra la Vella, fill d'Antoni i de Rafaela, de nacionalitat andorrana, amb antecedents penals, en llibertat provisional en la present causa, havent estat en presó provisional per raó de la present causa des del 25 de juliol del 2019 al 24 de setembre del 2019, defensat pel Lletrat Vara. Part acusadora: el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Machado. Magistrat ponent Sr. Josep Maria Pijuan Canadell. Antecedents de fet RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: l'acusat Ropero, nascut el 23 de novembre del 1986, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals no computables en la present causa, fou condemnat per Ordenança Penal de data 2 d'agost del 2012, dictada en el marc de la causa 1870149/2012 (anteriorment OPG-149-1/12), com autor responsable d'un delicte menor de conducció de vehicle automòbil amb un grau d'alcoholèmia superior a 0,8 grams d'alcohol per litre de sang, a la pena d'un mes i mig d'arrest nocturn condicional qualificat a la justificació d'ocupació laboral regular, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, i vuit mesos de privació del permís de conduir. Per causa d'haver estat condemnat Ropero per un delicte menor comés durant el termini de suspensió, per aute de la batlle instructora de data 27 de setembre de 2018, confirmat per aute de data 26 d'abril del 2019 de la Sala penal del Tribunal Superior de Justícia, es revocà totalment la condemna imposada per Ordenança Penal de 2 d'agost de 2012, havent de complir Ropero la pena d'un mes i mig d'arrest nocturn ferm al XXXX. Ropero inicià el compliment de la pena d'arrest nocturn en data 10 de juliol de 2019, essent l'horari de compliment de l'arrest de les 22:00 hores a les 08:00 hores. Els dies 13, 14 de juliol de 2019, Ropero no es va presentar a l'hora prevista, incorrent en retards d'entre 10 i 15 minuts, motiu pel qual fou advertit per la batlle en data 16 de juliol de 2019 de les conseqüències que podia tenir el fet de no reingressar al XXXX a l'hora estipulada. Malgrat dit advertiment, Ropero els dies 19, 21 i 23 de juliol de 2019 incorregué en nous retards en el reingrés al XXXX. Per aute de data 30 de setembre del 2019 la batlle decidí aplicar al penat Ropero, en el marc de la mateixa causa 1870149/2012, el Decret d'indult de SS. EE. Els Coprínceps de data 12 de juny del 2014, aute que fou recorregut en apel·lació pel Ministeri Fiscal, essent resolt el recurs per aute de data 7 d'agost del 2020 de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, que desestimà el recurs d'apel·lació i confirmà l'aute objecte de recurs. RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal, en el seu escrit de qualificació provisional, qualificà els fets com a constitutius d'un delicte menor continuat de crebantament de pena d'arrest, tipificat a l'article 428.5 del Codi penal, del qual estimà responsable penalment en concepte d'autor l'acusat Ropero, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, i demanà imposar a l'acusat la pena de sis mesos de presó part ferma i la resta condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys. La defensa de l'acusat, en el seu escrit de qualificació provisional, manifestà que l'acusat no va cometre un crebantament pròpiament dit sinó que, en tot cas, es tractaria d'un crebantament parcial i de caràcter mínim consistent en retards de pocs minuts en l'ingrés al XXXX. RESULTANT TERCER. Assenyalada la celebració del judici oral pel dia 23 d'octubre del 2019, la defensa de l'acusat presentà escrit en data 16 d'octubre del 2019 formulant qüestió prèvia de nul·litat de tot l'actuat per error comés per l'Administració de Justícia, fonamentada en què trobant-se Ropero, pel que feia a la condemna imposada per Ordenança Penal de 2 d'agost de 2012 dictada en la causa OPG-149-1/12, dins dels supòsits contemplats en el Decret d'indult acordat per SS. EE. Els Coprínceps d'Andorra en data 1 d'agost del 2014, per fets anteriors al 12 de juny del 2014, procedia l'aplicació de l'indult al penat, que hauria d'haver estat apreciat d'ofici per la batlle, la qual cosa suposava la nul·litat de l'aute de data 27 de setembre del 2018, confirmat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia per aute de data 26 d'abril del 2019, que decidí revocar totalment la condemna imposada en data 2 d'agost del 2012, així com l'acord de detenció del Ministeri Fiscal de 24 de juliol del 2019, l'Ordenança Penal rebutjada de data 25 de juliol del 2019, l'aute de processament de data 25 de juliol del 2019, la privació de llibertat del Sr. Ropero, etcètera. En base a dita qüestió de nul·litat, la defensa de l'acusat formulava petició de declaració del dret al rescabalament del seu defensat per la mala actuació de l'Administració de Justícia. El Tribunal tingué per formulada la qüestió prèvia presentada per la defensa de l'acusat i en donà trasllat al Ministeri Fiscal que, per escrit presentat en data 21 d'octubre del 2019, mostrà la seva oposició al·legant que si bé és cert que la disposició de gràcia de 2014 estableix un benefici aplicable a la situació de privació de llibertat de Ropero, aquesta aplicació s'ha de declarar mitjançant resolució, que l'indult no s'aplica automàticament, sinó que cal una resolució que declari o denegui la seva aplicació, i que la present causa es segueix per un presumpte delicte d'incompliment de pena (428.5 CP) fets que foren comesos en el decurs del compliment de la pena imposada -i revocada- en el marc de la causa 1870149/2012 i, en el moment que Ropero començà a complir aquesta pena d'arrest nocturn al XXXX la resolució era plenament executable, motiu pel qual tant aquesta, com totes les diligències posteriors, s'han de considerar plenament vàlides i eficaces. En l'acte del judici oral celebrat en data 23 d'octubre del 2019 la defensa de l'acusat va donar per reproduïda la qüestió prèvia, reiterant que no hi hagué crebantament perquè no hi havia pena a complir. Per la seva part, el Ministeri Fiscal també va donar per reproduït el seu informe, informant al Tribunal que el Ministeri Fiscal havia interposat recurs d'apel·lació contra l'aute de la batlle de data 30 de setembre del 2019 decidint l'aplicació de l'indult, recurs que s'estava tramitant a la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia. Un cop practicades les proves i fet el tràmit d'informe de les parts, el Tribunal acordà que s'incorporés als autes la resolució que al seu dia dictés la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia respecte del recurs d'apel·lació formulat pel Ministeri Fiscal contra l'aute de la batlle de data 30 de setembre del 2019. RESULTANT QUART. Rebuda còpia de l'aute de data 7 d'agost del 2020 de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia pel qual desestimà el recurs d'apel·lació interposat pel Ministeri Fiscal contra l'aute de la batlle de data 30 de setembre del 2019 dictat per la batlle en l'executòria núm. 1870149/2012, i confirmà l'aute objecte de recurs, el Tribunal dictà providència de data 21 de setembre del 2020 decidint donar trasllat a les parts de l'aute de data 7 d'agost del 2020 de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia i assenyalar el dia 29 de de setembre del 2020 per a la celebració de la vista per a què les parts poguessin informar en relació a la recent resolució de dita Sala Penal abans de què el Tribunal declarés el judici vist per sentència. En l'acte del judici oral celebrat en data 29 de setembre del 2020 la representació lletrada de l'acusat va donar per reproduïda la qüestió prèvia, reiterant que no hi hagué crebantament perquè no hi havia pena a complir. El Ministeri Fiscal va mantenir l'acusació al·legant que, d'acord amb la pràctica judicial d'Andorra, fins que no s'ha dictat resolució aplicant l'indult no operen els efectes d'aquest, no essent l'indult d'aplicació automàtica sinó que s'ha de valorar la concurrència dels requisits cas per cas. L'aute de revocació mai s'ha desvirtuat, de fet va ser confirmat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia per la qual cosa el Ministeri Fiscal entén que no havent una eliminació dels efectes ni ex tunc ni ex nunc perquè es van confirmar els efectes, l'aute de revocació estava plenament vigent i s'havia de complir la pena imposada, independentment de que després s'apliqui l'indult, doncs s'ha de tenir en compte la seguretat jurídica i la confiança legítima en les resolucions judicials, per tot això el Ministeri Fiscal entén que el crebantament s'ha produït en els termes en que el Ministeri Fiscal ja va informar en l'anterior sessió del judici oral, informe que eleva a definitiu. La defensa l'acusat reiterà que no podia existir un crebantament en relació a un incompliment d'una pena revocada que no havia de complir i, per tant, això afectava a nul·litat del present procediment, i es remeté a l'aute del Tribunal Superior de Justícia que és molt clar quan diu que no es pot imputar a Ropero per denegar-li el benefici de l'indult, una mala conducta habitual en curs de l'execució d'una pena privativa de llibertat que no havia de complir. Fonaments de dret CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats no constitueixen un delicte menor de crebantament de la pena d'arrest de l'article 428.5 del Codi penal, doncs l'eventual crebantament de la pena d'un mes i mig d'arrest nocturn ferm per part de l'acusat, a causa del seus reiterats retards en el reingrés al XXXX, ha quedat absolutament desvirtuat pel fet de l'extinció total de dita pena a conseqüència de l'aplicació, en el marc de la causa 1870149/2012, del benefici de l'indult del 2014 per aute de la batlle de data 30 de setembre del 2020 que, un cop confirmat per aute de data 7 d'agost del 2020 de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, comportà l'arxiu definitiu de l'executòria. El Tribunal considera que la condemna d'un mes i mig d'arrest nocturn ferm imposada a Ropero en la causa 1870149/2012 quedà extingida per l'aplicació dels beneficis de l'indult del 2014, extinció que entenem ha de tenir efectes ex tunc, contràriament al que ha informat el Ministeri Fiscal en la darrera sessió del judici oral, doncs és exigència del principi de seguretat jurídica que l'aplicació de la llei sigui oportuna, no extemporània. Cal assenyalar que l'aplicació del benefici de l'indult doncs no està sotmesa a rogació de la part, sinó que el Tribunal ha d'aplicar-lo ex oficio, i així resulta de l'article 4 del Decret d'indult del 2014, indult que era d' aplicació a la condemna imposada a Ropero en la causa 1870149/2012. Si la batlle hagués aplicat els beneficis de l'indult del 2014 tan aviat quan esdevingué ferma la revocació total de la pena d'un mes i mig d'arrest nocturn condicional imposada per Ordenança Penal de 2 d'agost de 2012, el penat Ropero no hauria iniciat el compliment de la pena i, conseqüentment, no hauria crebantat dita pena. En tot cas la aplicació tardana del benefici de l'indult no ha de comportar per al avui acusat Ropero una responsabilitat penal pel crebantament d'una pena que, aplicat oportunament l'indult, mai hauria hagut de complir. Compartim el criteri de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia quan, en el seu aute de data 7 d'agost del 2020, afirma que no es pot imputar a Ropero per denegar-li el benefici de l'indult, una mala conducta habitual en curs de l'execució d'una pena privativa de llibertat que no havia de complir. Per tot l'exposat, s'escau absoldre a l'acusat Ropero del delicte menor de crebantament de la pena d'arrest que li imputa el Ministeri Fiscal. CONSIDERANT SEGON. En base a la qüestió de nul·litat de referència, la defensa de l'acusat ha formulat petició de declaració del dret al rescabalament del seu defensat per la mala actuació de l'Administració de Justícia. L'acció de responsabilitat patrimonial de l'Estat com a conseqüència d'un fet danyós derivat de l'actuació irregular dels òrgans jurisdiccionals, prevista al més alt nivell en l'article 92 de la Constitució, pot obeir a dues causes diferents, com són l'error judicial i el funcionament anormal de l'Administració de Justícia, cadascuna de les quals fa necessària la concurrència de requisits específics, en funció de la seva diversa naturalesa. En tot cas, però, la competència per conèixer d'aquesta acció de responsabilitat no li correspon a aquest Tribunal de Corts sinó al Ple del Tribunal Superior de Justícia, segons ho disposa l'article 10.3 de la Llei qualificada de la Justícia. CONSIDERANT TERCER. D'acord amb el que disposen els articles 174 i 175.1 del Codi de Procediment Penal, han de declarar-se d'ofici les despeses processals causades. Decisio V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, en nom del poble andorrà D E C I D I M : Absoldre l'acusat Ropero del delicte menor continuat de crebantament de pena d'arrest pel quin venia acusat, declarant d'ofici les despeses processals causades. Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació. Així per aquesta nostra sentencia, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE