× Legislació relacionada Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 114.1 Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 143 BIS Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 140.2 Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 143 Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 174 Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 20 Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 21 Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 70.1 STCOR, Penal del 31 de març del 2021 ( ROJ: STCOR 18/2021 - ECLI:AD:TCORAD:2021:18 ) Òrgan: Tribunal de Corts Seu: Andorra la Vella Recurs: 6000102/2019 Data resolució: 31/03/2021 NIG: 5300516220190000065 Ponent: Jacques Richiardi Martel Tipus de resolució: Sentència Títol: AMENACES (VIOLÈNCIA DOMÈSTICA) - MALTRACTAMENTS HABITUALS EN L'ÀMBIT DOMÈSTIC DELICTE MAJOR TRASTORN MENTAL TRANSITORI CIRCUMSTÀNCIES AGREUJANTS COMÍS MALTRACTAMENTS EN L'AMBIT DOMÈSTIC AMENACES AMENACES CONDICIONALS ROBATORI PRESUMPCIÓ D'INNOCÈNCIA Resum I.A. El Tribunal de Corts d'Andorra ha condemnat Pérez a tres anys i mig de presó condicional qualificada a la prohibició de contactar amb la víctima, Mercader, durant quatre anys, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com al pagament de les despeses processals causades. Aquesta decisió es basa en la responsabilitat penal de Pérez en concepte d'autor d'un delicte major d'amenaces condicionals de mort fetes amb arma, amb les circumstàncies agreujants de ser la víctima el cònjuge i de la comissió del delicte en la presència d'un menor d'edat, i d'un delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic davant d'un menor d'edat. El tribunal també ha ordenat el comís dels ganivets incautats. La condemna es basa en la prova presentada durant el procés, que inclou les declaracions de la víctima i altres testimonis, així com l'informe pericial d'un metge psiquiatre. El tribunal ha considerat que la pèrdua de l'autocontrol per part de Pérez no constitueix una circumstància excloent incompleta ni una circumstància atenuant de la seva responsabilitat criminal. Sentència Magistrats Jacques Richiardi Martel Concepció Baron Mora Canòlic Mingorance Cairat Tribunal de Corts Delictes Majors 6000102/2019 ORÍGEN: 2000110/2019 - 00 NIG: 5300516220190000065 S E N T È N C I A Magistrats. Concepció Baron Mora Jacques Richiardi (Ponent) Canòlic Mingorance Cairat Andorra la Vella, 31 de març de 2021 VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la Causa núm. 6000102/2019 seguida per uns delictes major d'amenaces condicionals de mort fetes amb arma i menor de maltractament en l'àmbit. Acusat: Pérez, nascut el 10 d'agost de 1977 a Ponte De Lima (Viana Do Castelo - Portugal), fill de Cepeda i de Gutierrez, de nacionalitat portuguesa, i defensat pel lletrat Sr. Benitez, És part acusadora: el Ministeri Fiscal, representat pel Sr. Izquierdo. És ponent el Magistrat Sr. Jacques Richiardi. Antecedents de fet RESULTANT PRIMER: Són fets provats que en data 25 de gener del 2019, el processat Pérez, nascut el 10 d'agost del 1977, de nacionalitat portuguesa i amb antecedents penals no computables per raó de la present causa, i la seva esposa Mercader, que tenien una filla de vuit anys d'edat anomenada Olmo, es trobaven en una situació de separació de fet, però continuaven vivint junts en un pis situat a Encamp,. Dit dia, vers les 20h50, quan estaven la parella i la nena al pis precitat, el processat es va adonar que la seva esposa havia rebut al seu telèfon mòbil, diversos missatges de contingut sexual d'un altre home. Davant del descobriment de la possible infidelitat de la seva esposa, en la presència constant de la menor Olmo, es va enfadar molt i va recriminar a Mercader que no volia que posés un altre home a casa i encara menys amb llur filla, tot insultant-la i dient-li especialment que "eres una cualquiera". Seguidament, es va dirigir vers la cuina, va agafar tres ganivets de grans dimensions, dos en una mà i el tercer en l'altra, i els va esgrimir contra la seva esposa, tenint les puntes en la seva direcció. Havent manifestat Mercader que anava a trucar al Servei de Policia, aleshores el processat va tancar la porta d'entrada del pis, i tot continuant esgrimir els ganivets contra aquesta, li va dir "si llamas a la policía te mato a ti y luego me mato yo y aquí en casa no entra nadie porque los mato también", mentre la menor estava al seu costat, plorava i suplicava al pare de no fer mal a la mare. Davant d'aquesta situació i l'estat alterat del seu marit, Mercader va agafar la menor i va anar a una habitació per trucar als seus cunyats, Azorin i Giner, veïns del mateix edifici, a fi de sol·licitar llur intervenció, mentre el processat continuava cridant que la mataria, que es mataria i que mataria a tothom que entrés al pis. Després de l'arribada immediata al pis del germà i de la cunyada del processat, aquest va continuar amenaçant la seva esposa amb els ganivets, va treure el seu telèfon mòbil de la mà i es va negar a retornar-lo, va actuar de la mateixa manera amb el telèfon fixe de casa amb el qual Mercader volia trucar al Servei de Policia, llençant-lo al terra i trencant-lo, i li va dir "yo no voy a ser feliz pero tú tampoco, yo me voy a encargar que tú tampoco lo seas jamás, me voy a encargar de eso", abans de marxar del pis. La perjudicada Mercader va renunciar a res reclamar. RESULTANT SEGON: Modificant parcialment el seu escrit de qualificació provisional, el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius del delicte major d'amenaces condicionals de mort fetes amb arma, amb les circumstàncies agreujants de l'article 143 bis i l'especifica de l'article 114.1, així com del delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic i davant d'un menor d'edat, tipificats i penats respectivament als articles 140.2 i 114.1 del Codi Penal, dels quals el processat és responsable penalment en concepte d'autor, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal. Demana que li siguin imposades: la pena única de tres anys i mig de presó condicional qualificada a l'abstenció de contactar amb Mercader per un termini de quatre anys, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, la pena complementària de prohibició d'entrar en contacte amb la víctima durant vuit anys, el comís dels ganivets incautats, així com el pagament de les despeses processals causades. Precisa que no hi ha lloc a responsabilitat civil en haver renunciat la perjudicada a res reclamar. RESULTANT TERCER: Modificant també parcialment el seu escrit de qualificació provisional, la defensa del processat Pérez manifesta el seu desacord amb l'exposició dels fets i la qualificació jurídica del Ministeri Fiscal, discutint la realitat de tots els fets imputats al seu defensat. Sol·licita l'absolució del seu defensat. Subsidiàriament, en cas que el Tribunal consideri l'existència dels delictes, sosté que el seu defensat s'ha de beneficiar de la circumstància excloent incompleta d'haver actuat sota l'efecte d'un trastorn mental transitori, havent indicat clarament el perit psiquiatre que al moment dels fets, degut al seu estat, aquest no era conscient dels seus actes i tenia les seves capacitats volitives i cognitives parcialment minvades. Estima excessiva la pena sol·licitada pel Ministeri Fiscal, tenint en compte l'actitud impecable del seu defensat des dels fets i la seva reinserció social. Fonaments de dret CONSIDERANT PRIMER: Els fets declarats provats són legalment constitutius: d'un delicte major d'amenaces condicionals de mort fetes amb arma tipificat i penat a l'article 140.2 del Codi Penal, amb les circumstàncies agreujants previstes a l'article 143 bis, de ser la víctima el cònjuge i de la comissió del delicte en la presència d'un menor d'edat, ja que de la prova practicada resulta que Pérez, el qual havia entrat en un estat d'ira intensa pel descobriment dels missatges de contingut sexual rebuts per la seva esposa al seu telèfon mòbil d'un altre home, va agafar tres ganivets de grans dimensions i els va esgrimir contra Mercader, tot dient-li "si llamas a la policía te mato a ti...", sigui l'ús d'armes, l'expressió d'una condició i la verbalització d'una amenaça de mort, és a dir la comunicació d'un mal futur, injust, possible i susceptible d'infondre temor en la víctima tenint en compte el context dels fets i la pèrdua pel processat del seu autocontrol, amenaça condicional de mort proferida quan era present al costat la filla comuna Olmo de vuit anys d'edat, d'un delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic davant d'un menor d'edat tipificat i penat a l'article 114.1 del mateix text penal, ja que de la prova practicada resulta també que, en la presència de la menor Olmo, el processat va insultar la seva esposa, dient-li que "eres una cualquiera", va treure el seu telèfon mòbil de la mà i es va negar a retornar- lo, i va actuar de la mateixa manera amb el telèfon fixe de casa per obstruir una trucada al Servei de Policia, llençant-lo al terra i trencant-lo, sigui fets de violència psicològica exercitada contra el cònjuge, i comesos davant d'un menor d'edat. De manera general, allò que és propi de la violència domestica és el realitzar-se en la intimitat de la família; per tant, en la quasi totalitat dels casos, l'apreciació de la realitat dels fets pot ser essencialment fonamentada sobre la paraula de la persona acusadora i la de la persona acusada. És la raó jurídica, i de sentit comú, per la qual la jurisprudència de nombrosos països i especialment la jurisprudència andorrana atorguen eficàcia probatòria suficient a les declaracions incriminatòries de la víctima per desvirturar el principi de presumpció d'innocència sempre i quan no hi hagi raons objectives que li restin credibilitat; la vigència en el procediment andorrà del principi de lliure valoració de la prova, segons el que disposa l'article 160 del Codi de Procediment Penal, exclou l'adagi "testis unus, testi nullus", adagi que no té cap eficàcia en el procediment penal i, molt menys, quan es tracta de jutjar delictes en què la prova de càrrec directa s'integra per la sola acusació de la víctima; però aquesta acusació ha de ser sotmesa a contradicció de les parts i ha de ser ponderada pel Tribunal tenint en compte l'existència de dades objectives perifèriques que reforcin la seva credibilitat, així com la persistència i fermesa de la víctima en les seves declaracions incriminatòries. En el cas particular, el conjunt d'elements següents determina la convicció plena i absoluta del Tribunal pel que fa a la realitat dels fets denunciats per ENTITY_9: des de les seves manifestacions als agents de la patrulla de Policia que van intervenir el 25 de gener del 2019 vers les 22:00 hores a l'XXXX (foli 9), Mercader va denunciar idènticament les actuacions delictives del processat, és a dir en resum que, en la presència constant de llur filla menor Olmo, el seu marit l'havia amenaçat de mort, fent ús de tres ganivets de la cuina, havia agafat el seu telèfon mòbil i havia trencat voluntàriament el telèfon fixe del domicili, confirmant i precisant aquestes actuacions delictives a l'ocasió de la seva declaració davant del Servei de policia (folis 20 a 22), davant del Batlle instructor (folis 41 a 46) i al judici oral. Al judici oral, el Tribunal va poder constatar la autenticitat total de la interessada en les seves declaracions incriminatòries (claredat i precisió de l'exposat dels fets, espontaneïtat de les respostes a les preguntes, expressió dels seus sentiments), així com la seva reacció emocional en adequació perfecta amb l'evocació dels fets. Altrament, no existeix cap raó que pugui explicar raonablement una falsa denúncia per part de Mercader contra Pérez, a més que es manté en el temps quan no hi ha més relació entre ells, i doncs una motivació de perjudici envers el processat; en aquest sentit, cal subratllar que la interessada va renunciar a res reclamar. les versions de Mercader i de Pérez només són parcialment contradictòries; així, el processat va reconèixer que després del descobriment dels missatges de contingut sexual enviats per un home al telèfon mòbil de la seva esposa, els quals l'havien afectat (foli 17: "vaig llegir també missatges anteriors del mateix home, alguns dels quals eren converses d'alt contingut sexual de les quals no vull parlar ja que encara m'afecten") i enfadat (foli 17: "estava enfadat"; foli 33: "estava calent"; judici oral: "em vaig enfadar"), havia agafat a la cuina tres ganivets, tot al·legant que tenia els ganivets "amb les puntes en direcció del sostre" (foli 17) i tot negant que s'havia dirigit cap a la seva esposa; també, va reconèixer que havia proferit amenaça de mort envers l'home que podria trobar a casa, negant per contra una tal amenaça envers la seva esposa; també encara, va reconèixer que havia agafat el telèfon mòbil de la seva esposa contra la seva voluntat, tot al·legant a l'ocasió de les seves declaracions davant del Servei de Policia (foli 18) i davant del Batlle instructor (foli 32), contràriament a la realitat (veure especialment les manifestacions de Azorin davant del Batlle instructor, foli 52), que havia llençat dit telèfon per la finestra, falsa al·legació que demostra la seva capacitat per mentir i distorsionar la realitat; també encara, va reconèixer que havia trencat el telèfon fixe de casa, llençant-lo al terra; també finalment, va reconèixer que al moment dels fets, la menor Olmo era present, tot al·legant que es trobava a uns quatre-cinc metres, mirant la televisió i que va "escoltar" (foli 32), "sentir" (judici oral) però no va veure. la versió de Mercader és eminentment compatible amb la pèrdua pel processat del seu autocontrol, pèrdua de l'autocontrol demostrada per les diverses actuacions confessades, implícitament admesa per ell al judici oral ("aquell dia vaig perdre els nervis"), resultant també de les manifestacions davant del Batlle instructor del seu germà Azorin (foli 51: "estava molt alterat") i de la seva cunyada Giner (foli 68: "es trobava molt nerviós, no sabia el que feia") pel que fa al seu estat, al moment de llur arribada al pis, malgrat la voluntat manifesta d'aquests familiars de no fer testimoniatges incriminatoris, * confirmada per l'informe pericial del Dr. Carretero, metge psiquiatre (foli 85: "El dia dels fets motiu d'autes, el Sr. Pérez, presentava una situació d'estrès psicològic. Descriu que tot el dia va estar obsessionat amb l'idea que la seva esposa tingués un altre home en la seva vida i la por que el deixes. Al verificar que les seves pors eren justificades després de mirar el mòbil de la seva dona, va esser quant va perdre la capacitat d'autocontrol tirant el mòbil i agafant els ganivets tot dient que mataria al suposat amant de la seva dona"). la versió del processat, que, de vegades, va declarar no recordar sense discutir realment els fets, no és coherent amb la seva pèrdua d'autocontrol. la trucada de Mercader als seus cunyats a fi de sol·licitar llur intervenció immediata, trucada que segons les manifestacions de Azorin al judici oral, era la primera que aquesta donava en aquest sentit, corrobora la gravetat de la situació viscuda per ella i la menor. - immediatament després dels fets, Mercader es va refugiar amb la seva filla a casa d'una veïna per informar-la del que havia passat i per poder trucar al Servei de Policia (foli 63: "va dir que volia trucar a la Policia doncs el marit l'havia amenaçat amb un ganivet de matar-la"); i segons la descripció donada davant del Batlle instructor i confirmada al judici oral per Plana, que és un testimoni totalment objectiu, mare i filla ploraven i estaven "molt espantades", utilitzant fins i tot el testimoni per descriure l'estat de la nena la paraula "en shock". Decisio CONSIDERANT SEGON: Per aplicació dels articles 20 i 21 del Codi Penal, el processat Pérez és responsable penalment d'aquestes infraccions en concepte d'autor per haver realitzat personalment els actes punibles, culpabilitat demostrada pels elements precitats. CONSIDERANT TERCER: No existeixen en la causa circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal i especialment la circumstància excloent incompleta invocada per la representació lletrada del processat. En el seu informe pericial de data 10 de maig del 2019, ratificat al judici oral, el Dr. Carretero va concloure (foli 86) que "l'examen psiquiàtric del Sr. Pérez no revela cap anomalia mental ni psíquica", que "el subjecte... no presenta cap trastorn de la personalitat" i que "la infracció que se li imputa té relació amb una pèrdua puntual de l'autocontrol desprès d'una jornada en que estava molt obsessionat pel risc de pèrdua de la parella". No obstant això, dit perit va manifestar al judici oral que degut a la pèrdua de l'autocontrol, el processat no era capaç de pensar en les conseqüències dels seus actes i que al moment dels fets, tenia les seves capacitats volitives i cognitives parcialment minvades. A nivell jurídic, el Tribunal no pot compartir aquesta darrera apreciació; en efecte, és responsabilitat de tota persona, que no pateix de cap anomalia mental o psíquica i que no presenta cap trastorn de la personalitat, de controlar i dominar els seus sentiments negatius, en particular el de la ira, per no donar lliure curs a l'agressivitat que pot sorgir d'aquests sentiments, i conseqüentment, per no cometre actuacions delictives; per tant, la pèrdua pel processat del seu autocontrol no constitueix sobre el pla penal ni una circumstància excloent incompleta, ni una circumstància atenuant de la seva responsabilitat criminal. Per la determinació de la pena a imposar, cal tenir en compte les penes assenyalades als articles 114.1 i 140.2 del Codi Penal, les circumstàncies agreujants dels tipus penals, la gravetat dels fets i la necessitat de garantir la protecció de ENTITY_9; per aconseguir aquest fi i per castigar de manera adequada la conducta criminal del processat, la pena principal sol·licitada pel Ministeri Fiscal constitueix una justa sanció, considerant el Tribunal innecessari pronunciar la pena complementària de prohibició de contactar amb la víctima. CONSIDERANT QUART: No hi ha lloc a responsabilitat civil, havent renunciat la perjudicada a res reclamar. CONSIDERANT CINQUÈ: Per aplicació de l'article 70.1 del Codi Penal, cal ordenar el comís dels tres ganivets incautats, instruments utilitzats per a la comissió del delicte d'amenaces. CONSIDERANT SISÈ: De conformitat amb els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, el processat ha de fer front al pagament de les despeses processals causades. VIST les disposicions legals aplicables en la causa, el Tribunal de Corts, en nom del poble andorrà, DECIDIM: Planamnar Pérez com a responsable penalment en concepte d'autor d'un delicte major d'amenaces condicionals de mort fetes amb arma, amb les circumstàncies agreujants de ser la víctima el cònjuge i de la comissió del delicte en la presència d'un menor d'edat, i d'un delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic davant d'un menor d'edat, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de TRES ANYS I MIG DE PRESÓ CONDICIONAL QUALIFICADA A LA PROHIBICIÓ DE CONTACTAR AMB LA VÍCTIMA Mercader durant quatre anys, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com al pagament de les despeses processals causades. Ordenar el comís dels ganivets incautats. Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies següents a la notificació. Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE