STCOR ANDORRA, a 28 d'abril del 2021 - ROJ: STCOR 23/2021
reformation
JuridictionTribunal de Corts
Niveauappel
Date du prononcé28 avril 2021
Numéro6000186/2018
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STCOR 23/2021 (Tribunal de Corts, 28 avril 2021)
> Décision commentée : STCOR 23/2021, Tribunal de Corts, 28 avril 2021 (ROJ : STCOR 23/2021 ; ECLI:AD:TCORAD:2021:23) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note éditoriale : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue ci-dessus est celle figurant dans le texte intégral de la décision.*
## Faits et procédure
Dans la nuit du 7 avril 2017, vers deux heures du matin, la prévenue, de nationalité portugaise et sans antécédents, se trouvait dans un établissement nocturne d'Escaldes-Engordany en compagnie de la plaignante, actuelle compagne de son ancien compagnon, avec laquelle elle avait déjà eu un différend. Selon les faits tenus pour établis, la plaignante l'interpella, la prévenue refusa tout échange, puis lui donna une poussée au niveau de la poitrine, ce qui fit tomber la plaignante à genoux. Celle-ci subit des blessures ayant nécessité des soins médicaux.
Le ministère public qualifia les faits de délit mineur de lésions dolosives ayant requis une assistance médicale, au sens de l'article 113.1 du Code pénal, et retint la circonstance atténuante tenant à la minorité de vingt et un ans au moment des faits. Il requit, à l'audience, une peine assortie de la prohibition de tout contact avec la victime pendant deux ans.
La défense soutint que la prévenue avait été surprise par un coup porté dans le dos, réagi instinctivement, et que la chute de la plaignante était fortuite. Elle invoqua la légitime défense (article 27.1 du Code pénal), la provocation de la victime, la minorité de la prévenue, ainsi que l'absence de preuves, en contestant en outre le lien de causalité entre les faits et les lésions, et la nécessité d'une radiographie.
La partie civile, représentée par son conseil, se rallia aux réquisitions du ministère public et réclama l'indemnisation de son préjudice (incapacité temporaire, *pretium doloris*, frais de suivi psychologique) ainsi que des honoraires d'avocat.
Le tribunal, composé de trois magistrates dont la rapporteure Concepció Baron Mora, rendit sa sentence le 28 avril 2021 dans la cause n° 6000186/2018.
## Question de droit
Le tribunal devait trancher trois questions :
1. La réalisation d'une radiographie, destinée à déterminer l'étendue des lésions, relève-t-elle de l'« assistance médicale » constitutive du délit mineur de lésions de l'article 113.1 du Code pénal, ou du « traitement médical » qui qualifie le délit majeur ?
2. Les conditions de la légitime défense, ou à défaut de l'eximente incomplète, sont-elles réunies, la victime ayant-elle commis une agression ou une provocation suffisante ?
3. Quelles sont les conséquences civiles et pénales de la qualification retenue, notamment au regard de la minorité de la prévenue ?
## Solution et dispositif
### Sur la qualification
Le tribunal retient que la poussée portée au niveau de la poitrine « palesa una inequívoca
Korpus — Jurisprudence
STCOR ANDORRA, a 28 d'abril del 2021 - ROJ: STCOR 23/2021
STCOR 23/2021 (Tribunal de Corts, 28 avril 2021)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STCOR 23/2021, Tribunal de Corts, 28 avril 2021 (ROJ : STCOR 23/2021 ; ECLI:AD:TCORAD:2021:23) (Lire sur source officielle)
Note éditoriale : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue ci-dessus est celle figurant dans le texte intégral de la décision.
Faits et procédure
Dans la nuit du 7 avril 2017, vers deux heures du matin, la prévenue, de nationalité portugaise et sans antécédents, se trouvait dans un établissement nocturne d'Escaldes-Engordany en compagnie de la plaignante, actuelle compagne de son ancien compagnon, avec laquelle elle avait déjà eu un différend. Selon les faits tenus pour établis, la plaignante l'interpella, la prévenue refusa tout échange, puis lui donna une poussée au niveau de la poitrine, ce qui fit tomber la plaignante à genoux. Celle-ci subit des blessures ayant nécessité des soins médicaux.
Le ministère public qualifia les faits de délit mineur de lésions dolosives ayant requis une assistance médicale, au sens de l'article 113.1 du Code pénal, et retint la circonstance atténuante tenant à la minorité de vingt et un ans au moment des faits. Il requit, à l'audience, une peine assortie de la prohibition de tout contact avec la victime pendant deux ans.
La défense soutint que la prévenue avait été surprise par un coup porté dans le dos, réagi instinctivement, et que la chute de la plaignante était fortuite. Elle invoqua la légitime défense (article 27.1 du Code pénal), la provocation de la victime, la minorité de la prévenue, ainsi que l'absence de preuves, en contestant en outre le lien de causalité entre les faits et les lésions, et la nécessité d'une radiographie.
La partie civile, représentée par son conseil, se rallia aux réquisitions du ministère public et réclama l'indemnisation de son préjudice (incapacité temporaire, pretium doloris, frais de suivi psychologique) ainsi que des honoraires d'avocat.
Le tribunal, composé de trois magistrates dont la rapporteure Concepció Baron Mora, rendit sa sentence le 28 avril 2021 dans la cause n° 6000186/2018.
Question de droit
Le tribunal devait trancher trois questions :
La réalisation d'une radiographie, destinée à déterminer l'étendue des lésions, relève-t-elle de l'« assistance médicale » constitutive du délit mineur de lésions de l'article 113.1 du Code pénal, ou du « traitement médical » qui qualifie le délit majeur ?
Les conditions de la légitime défense, ou à défaut de l'eximente incomplète, sont-elles réunies, la victime ayant-elle commis une agression ou une provocation suffisante ?
Quelles sont les conséquences civiles et pénales de la qualification retenue, notamment au regard de la minorité de la prévenue ?
Solution et dispositif
Sur la qualification
Le tribunal retient que la poussée portée au niveau de la poitrine « palesa una inequívoca
Sentència
Tribunal de Corts
Delicte Menor 6000186/2018 ORÍGEN: 5000686/2017 - 00 NIG: 5300543220170002718
S E N T È N C I A
Magistrades Sres, Concepció Baron Mora
Anna Estragués Armengol
Canòlic Mingorance Cairat
Andorra la Vella, 28 d'abril de 2021
VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la Causa núm.
6000186/2018 seguida per un delicte menor de lesions doloses.
Acusada:
Manzanares, nascuda el 12 de setembre del 1996 a Carrazeda De Ansiaes (Braganza - Portugal), filla de Vitor Jorge i de Maria Amelia, de nacionalitat portuguesa i defensada pel lletrat Sr. Codina.
És part acusadora: el Ministeri Fiscal, representat per la Sra.
Izquierdo.
És actor civil la Sra. Vendrell, representada per la lletrada Sra. Benitez.
És ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.
Antecedents de fet
RESULTANT PRIMER.- SÓN FETS PROVATS: Vers les 2 hores de la matinada del dia 7 d'abril de 2017, la processada Manzanares, nascuda el 12 de setembre del 1996, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, es trobà a l'interior del local nocturn "El Temple" de la vila d'Escaldes/Engordany, amb Vendrell, -actual parella del seu excompany sentimental- i amb la que ja havia tingut alguna desavinença, qui l'interpel·là dient-li "hoy vamos a solucionar las cosas", negant-se la acusada a tenir cap conversa amb ella i, per tal d'apartar-la, li donà una empenta al pit de manera que Vendrell es desequilibrà i caigué de genolls al terra, produint- se unes ferides que han necessitat assistència medica per a la seva curació i per les quals reclama.
RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal, en el seu escrit de qualificació provisional, considera que els fets són constitutius d'un delicte menor de lesions doloses que han requerit assistència mèdica per a la seva curació, tipificat a l'article 113.1 del Codi Penal, i que Manzanares és responsable penal en concepte d'autora.
Manifesta que concorre la circumstància modificativa atenuant de la responsabilitat penal d'ésser menor de 21 anys al moment dels fets, i demana que se li imposi una pena de dos mesos d'arrest nocturn condicional, amb un període de suspensió de la condemna de 2 anys, multa de 1.000 euros i el pagament de les despeses processals causades.
A l'acte de la vista oral modifica parcialment el seu escrit de qualificació provisional, sol·licitant que la pena a imposar sigui condicional qualificada a no entrar en contacte amb la perjudicada per un període de dos anys, mantenint la resta de la seva petició, i s'oposa a les manifestacions de la defensa respecte a l'aplicació de les circumstàncies modificatives de legítima defensa i provocació.
Respecte a la responsabilitat civil, demana que la ORG_0 sigui indemnitzada en la quantitat reclamada de 224,60 euros.
RESULTANT TERCER.- La representació lletrada de la perjudicada Sra. Vendrell, constituïda en actor civil, la lletrada Sra. Benitez, manifesta el seu acord global amb el Ministeri Fiscal.
Contesta les al·legacions de la defensa que refereixen fets anteriors als ocorreguts el dia d'autes i afegeix que, contràriament, són els missatges penjats en xarxes socials per la mateixa acusada o enviats directament a la seva representada els que contextualitzen una animadversió i un comportament hostil de la seva part.
La versió del que va ocórrer aquella nit de la part de la perjudicada, Sra. Vendrell, sempre ha estat la mateixa, no així la de la acusada Manzanares que ha anant variant amb el pas del temps.
Reclama els perjudicis derivats del resultat lesional patit per Vendrell, degudament acreditat per l'informe del Servei d'Urgències i també del metge forense. Lesions que li van suposar una baixa laboral de 10 dies, impedint-li de treballar com a entrenadora, reclamant, per aquest concepte, la quantitat de 240 euros, segons el certificat emès per l'ORG_1 adjuntat. Pel concepte de "pretium doloris", fixat pel metge forense en 0,5/7, la quantitat de 700 euros i, reclama també, l'import de les visites efectuades a la psicòloga Sra. Carme Ballesté, motivades per la situació d'estrès generada, que quantifica en 341 euros, així com la condemna en costes, inclosos els honoraris d'advocat, a determinar en execució de sentència.
RESULTANT QUART.- La defensa de l'acusada, el lletrat Codina, discrepa de la relació de fets i qualificació jurídica efectuada pel Ministeri Fiscal.
Al·lega, respecte als fets ocorreguts la matinada del dia 7 d'abril de 2017, que Manzanares es trobava, en companyia d'unes amigues, en la discoteca "El Temple", quan Vendrell, -actual parella del seu ex i que li tenia molta gelosia-, li va donar un cop violent per la seva esquena, que la va agafar de sorpresa, fent-la girar de cop, de manera instintiva, moviment que va poder provocar la caiguda fortuïta al terra de Vendrell, negant que la seva representada l'agredís de forma dolosa.
Arran del fets, la seva defensada ha seguit un tractament per l'angoixa, remarcant que ha estat la pròpia Vendrell que en ocasions diferents i, fins i tot en el seu treball, l'ha molestat.
Impugna que les lesions, que declara haver sofert, tinguin una relació causa efecte amb els fets d'autes, doncs Vendrell es dedica al món de l'esquí i manifesta que la pràctica d'una radiografia no era necessària per la seva curació.
Entén que no hi ha cap prova en contra seva, tals com vídeos de càmeres de seguretat o declaracions de testimonis.
En darrer terme, considera, és d'aplicació la circumstància eximent de legítima defensa, prevista a l'article 27.1 del Codi Penal, hagut compte la provocació de la pròpia Vendrell i, afegeix que, l'acusada era al moments dels fets menor de 21 anys.
Finalment, demana la lliure absolució de la seva defensada i manifesta la seva oposició a les quantitats reclamades pel concepte de responsabilitat civil, atesa l'absència de responsabilitat penal, i reclama, al seu torn, el honoraris d'advocat generats.
Fonaments de dret
CONSIDERANT PRIMER.- Els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte menor de lesions doloses que han necessitat assistència medica amb la concurrència modificativa d'esser menor de 21 anys al moment dels fets, tipificat a l'article 113.1 del Codi Penal.
Efectivament, tal i com apareix al resultant fàctic, la conducta de l'acusada s'emmarca perfectament en el tipus penal esmentat. El fet d'empentar algú, de qualsevulla manera, palesa una inequívoca intenció de lesionar i, en tot cas, d'acceptar el risc de provocar una caiguda i les seves conseqüències.
Arran dels fets, Vendrell anà al Servei d'Urgències de l'Hospital, on se li diagnosticà contusió als genolls, amb sospita de meniscopatia interna, que va requerir la pràctica d'una radiografia del genoll dret.
La defensa qüestiona el fet que la practica d'una radiografia constitueixi un acte mèdic necessari per la curació de les lesions causades, en el sentit que exigeix el tipus penal
L'assistència mèdica és l'exigència necessària per considerar l'agressió corporal com una infracció delictiva constitutiva de delicte menor, a diferència d'aquelles que requereixen tractament mèdic, -concepte que parteix d'un menyscapte a la salut per quina curació o sanitat requereix d'una intervenció mèdica planificada per tal d'aconseguir llur recuperació-, és a dir, des del punt de vista penal, aquella activitat posterior per la sanitat de la persona si està prescrita per un metge, i que serà constitutiva d'una infracció qualificada de delicte major i d'aquells altres maltractes, que no causin lesions i, per tant, constitutius de contravenció penal.
Dit això, val a dir que ha estat jurisprudencialment fixat, que la realització d'una radiografia per tal de determinar el real abast de les lesions constitueix una primera assistència mèdica necessària per aconseguir la seva curació i, per tant, constitutiva del delicte de lesions, previst a l'article
113.1 del Codi Penal.
CONSIDERANT SEGON.- De l'esmentat delicte menor és responsable penal en concepte d'autora la processada Manzanares per haver realitzat personalment el fet punible, de conformitat amb les disposicions dels articles 20 i 21 del Codi Penal, participació que resta acreditada per la prova practicada a l'acte del judici oral, especialment, de la declaració de la pròpia perjudicada, la dels testimonis i, singularment, de Benitez, amiga de la perjudicada que, si bé ambdues reconeixen haver anat a buscar l'Manzanares per tal d'aclarir uns fets, manifesten que aquella la va empentar, provoca
nt la seva caiguda immediata al terra, front a la declaració de la mateixa acusada que, a l'acte de la vista oral, ha modificat substancialment allò que tenia declarat, tant per davant del Servei de Policia com davant del Batlle instructor, on havia reconegut haver donat una empenta a Vendrell sempre, però, amb la intenció, diu, d'apartar-la. Empenta que el dia del judici nega haver donat, de manera que la caiguda al terra de Vendrell s'hauria produït de manera fortuïta i misteriosa. Les lesions sofertes han estat objectivades per l'informe d'urgències i l'informe forense, quina perit Viñas, té declarat a l'acte de la vista oral que les lesions constatades són plenament compatibles amb el mecanisme de producció referit per la perjudicada.
CONSIDERANT TERCER.- No hi ha lloc a apreciar la circumstància eximent de legítima defensa, prevista a l'article 27.1 del Codi Penal, al·legada per la defensa de la processada, ni tant sols com a eximent incompleta, doncs, d'acord amb el que estableix l'article 27 en el seu apartat primer i amb la jurisprudència, per apreciar la circumstància excloent de la responsabilitat penal esmentada, s'exigeix que l'agent actuï en defensa de la persona o drets propis o d'altra persona, que concorri en primer lloc una agressió il·legítima, que hi hagi necessitat racional del mitjà emprat per impedir o repel·lir l'agressió, que l'acte defensiu no sigui desproporcionat, que el mal causat per l'acció defensiva no sigui desproporcionat amb la gravetat del mal que s'intenta impedir o les circumstàncies de l'agressor, i que no hi hagi hagut provocació suficient per part del defensor (Tribunal de Corts sentència de 20/5/2009, causa núm. TC-127-2/07 i sentència de 30 de setembre del 2014, causa núm. TC-031-3/13). En el present cas, no existeix de la part de Vendrell cap tipus d'agressió o d'actuació il·legítima. El fet de voler parlar no es pot considerar una provocació amb entitat suficient per l'aplicació de l'eximent al·legada.
Sí escau donar lloc a l'aplicació de la reducció de pena prevista a l'article 26, posat en relació amb l'article 54 del Codi Penal, per ser menor de 21 anys al moment del fets.
CONSIDERANT QUART.- Tot responsable criminalment d'un delicte o falta ho és també civilment, pel que d'acord amb l'article 94 i següents del Codi Penal s'escau declarar la responsabilitat civil derivada de la penal per tal d'indemnitzar el perjudici causat:
a la ORG_0 la suma de 224,60 euros, corresponent a les prestacions mèdiques abonades pel compte de la perjudicada.
a ENTITY_8:
La quantitat de 700 EUR en reparació del pretium doloris qualificat de molt lleuger (0,5/7) per la metgessa forense.
*La quantitat acreditada de 240 euros pel concepte d'Incapacitat Total Temporal (ITT)
*S'escau donar lloc igualment a la reclamació efectuada respecte a les despeses originades pel seguiment psicològic realitzat amb la psicòloga Sra. Carme Ballesté i xifrada en 341 euros, hagut compte les conclusions de l'informe pericial judicial efectuat per la psicòloga Sarabia que figuren al foli 77 de les actuacions, apartats b) i c).
Així, la suma resultant global pel perjudicis patits que ha de rebre Vendrell fan el total de 1.281 euros més les despeses dels honoraris d'advocat a determinar en fase d'execució de sentència.
CONSIDERANT CINQUÉ.- De conformitat amb els articles 100.2 del Codi Penal i 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, la processada ha de fer front al pagament de les despeses processals causades.
Per contra, no s'escau donar lloc a la reclamació dels honoraris d'advocat reclamats per la defensa d'Manzanares, d'una banda, per la seva qualitat de processada i, d'altra, en ser la present sentència condemnatòria.
Decisio
V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, en nom del poble andorrà,
D E C I D I M :
CONDEMNAR Manzanares, com a responsable penal en concepte d'autora, del delicte menor de lesions doloses que han necessitat assistència medica amb la concurrència modificativa d'esser menor de 21 anys al moment dels fets, a la pena d'UN MES D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL QUALIFICAT a no entrar en contacte amb la víctima Vendrell per un període de dos anys, sent el termini de suspensió de la condemna fixat en dos anys, i MULTA de CINC-CENTS EUROS (500,00 EUR), així com al pagament de les despeses processals causades.
Condemnar a Manzanares en concepte de responsabilitat civil a abonar a la CASS la quantitat de 224,60 EUR i a Vendrell la quantitat de 1.281 euros, més les despeses d'honoraris d'advocat generats a determinar en fase d'execució de sentència.
Contra aquesta sentència es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal, en un termini de quinze dies següents a la notificació.
Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.