× Legislació relacionada Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 113.2 Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 114.2 Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 139 STCOR, Penal del 10 de juny del 2021 ( ROJ: STCOR 44/2021 - ECLI:AD:TCORAD:2021:44 ) Òrgan: Tribunal de Corts Seu: Andorra la Vella Recurs: 6000155/2019 Data resolució: 10/06/2021 NIG: 5300543220170001088 Ponent: Concepció Baron Mora Tipus de resolució: Sentència Títol: COACCIONS MALTRACTAMENTS HABITUALS EN L'ÀMBIT DOMÈSTIC; LESIONS DOLOSES QUE REQUEREIXEN TRACTAMENT MÈDIC POSTERIOR A LA PRIMERA ASSISTÈNCIA. DELICTE MAJOR DELICTE MENOR MALTRACTAMENT I LESIÓ COACCIONS ASSETJAMENT AMENACES ROBATORI PRESUMPCIÓ D'INNOCÈNCIA Resum I.A. El Tribunal de Corts d'Andorra ha absolt Toll dels delictes de coaccions, maltractament en l'àmbit domèstic i lesions psíquiques, dels quals era acusat. La sentència estableix que no hi ha proves suficients per demostrar la culpabilitat de Toll en relació amb els fets denunciats per la seva ex-parella, Cano, el 14 de febrer de 2017. El tribunal considera que la presumpció d'innocència no ha estat desvirtuada i que no hi ha indicis suficients per sostindre l'acusació. Per tant, el tribunal declara l'absolució de Toll i ordena que les despeses processals siguin assumides per l'Estat. Sentència Magistrats Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol Canòlic Mingorance Cairat Tribunal de Corts Delicte Menor 6000155/2019 ORÍGEN: 1000286/2017 - 00 NIG: 5300543220170001088 S E N T È N C I A Magistrades Concepció Baron Mora (ponent) Anna Estragués Armengol Canòlic Mingorance Cairat Andorra la Vella, 10 de juny de 2021 VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la Causa núm. 6000155/2019 seguida per un delicte menor de coaccions i major de maltractament en l'àmbit domèstic, en concurs medial amb un delicte major de lesions psíquiques. Acusat: Toll, nascut el 29 d'agost del 1984 a Loures (Portugal), fill d'Alfredo Manuel i d'Alice Mari, de nacionalitat portuguesa, defensat pel Lletrat Sr. Narváez, És part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Alfaro, És ponent la magistrada Sra. Concepció Baron Mora. Antecedents de fet RESULTANT PRIMER.- SON FETS PROVATS: El processat Toll, nascut el 29 d'agost de 1984, de nacionalitat portuguesa i amb antecedents penals no computables a efectes de reincidència, i Cano, van ser parella sentimental des de l'any 2009 fins l'any 2014. Fruit d'aquest relació tenen una filla en comú, C., de sis anys d'edat. Per sentència de data 20 de maig del 2014, dictada en la causa civil núm. B-0653-3/2014, s'establiren les mesures paterno-filials. Atesa la mala relació entre ambdós progenitors, que s'estenia també als avis materns i, als efectes de donar compliment al règim de visites establert, les parts acordaren, sense que consti la data ni el temps de duració, que l'entrega i recollida de la predita menor s'efectuaria al lloc de treball de la mare, el bar dit "L'A.", radicat a l'avinguda Santa Coloma i situat a prop del seu domicili. En data 14 de febrer de 2017, Cano formulà denuncia contra Toll per quant des de feia aproximadament un mes l'assetjava, explicant que, -entre altres fets que no son objecte d'acusació-, aquest es situava a proximitats del seu lloc de treball i romania quiet observant-la uns minuts amb una mirada amenaçadora i també que en ocasions la va seguir pel carrer, tot insultant-la. Aquests fets no han estat acreditats. RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal, d'acord amb el seu escrit de qualificació provisional, considera els fets com a constitutius del delicte menor de coaccions tipificat a l'article 139bis del Codi Penal i del delicte major de maltractament en l'àmbit domèstic de l'article 114.2, en concurs medial amb un delicte major de lesions psíquiques de l'article 113.2 del Codi Penal, conclusions provisionals que eleva a definitives a l'acte de la vista oral. Considera que l'acusat és responsable penal en concepte d'autor i demana se li imposi la pena de divuit mesos de presó condicional qualificada a no entrar en contacte amb la víctima, durant el mateix període de suspensió de la condemna de quatre anys, i al pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil, modifica la quantitat inicial sol·licitada de 6.000 euros pel "pretium doloris" reclamada per la de 4.000 euros, atesa la seva situació econòmica actual, sense feina i amb dos fills més amb una altra parella. RESULTANT TERCER.- La defensa de l'acusat, el lletrat Sr. Narváez, discrepa dels relat de fets i qualificació jurídica efectuades pel Ministeri Fiscal. Precisa que els fets d'acusació tant sols poden ser els que figuren a l'aute de processament i entén que la prova practicada no ha acreditat els fets denunciats. La testimoni Sra. Luís i el seu marit, Sr. Moliner, ambdós treballadors del mateix establiment, no han vist ni sentit res. D'altra banda, considera que el testimoni de la Sra. Plana, mare de la denunciant, no pot ser tingut en compte per no ser imparcial. Discrepa igualment de les conclusions de l'informe mèdic forense, ja que el doctor que la va visitar no ha tingut accés a les actuacions i, sols valora el que ella li va explicar. El pretium doloris fixat no pot derivar dels fets d'autes. El seu defensat tant sol volia veure la seva filla i la mateixa Sra. Cano diu que com a pare no hi ha res a reprotxar. Demana la absolució del seu representat i, subsidiàriament, sol·licita la pràctica d'una nova pericial medica per tal de valorar el "pretium doloris". Fonaments de dret CONSIDERANT PRIMER.- D'acord amb l'article 6.2 del Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, fet a Roma el 4 de novembre de 1.950, tota persona acusada d'una infracció es presumeix innocent, mentre que la seva culpabilitat no sigui declarada legalment. Aquest principi és plenament vigent al Principat, doncs no només la Constitució, en el seu article 3.4, disposa que els tractats i acords internacionals s'integren en l'ordenament jurídic a partir de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, sinó que la mateixa Constitució en el seu article 10.2 garanteix a tothom el dret a la presumpció d'innocència. Així, la presumpció d'innocència, essent proclamada per la Constitució com un dret fonamental de la persona, vincula a tots els poders públics i és d'aplicació immediata pels tribunals de justícia. Té l'efecte d'exigir que tota declaració de culpabilitat estigui fonamentada en una activitat probatòria de càrrec, practicada amb totes les garanties que exigeix el dret de defensa, i de la que en resulti la realitat dels fets imputats a l'acusat i la participació d'aquest en els fets, avaluada d'acord amb el que disposa l'article 160 del Codi de Procediment Penal. CONSIDERANT SEGON.- Els fets denunciats per Cano el dia 14 de febrer de 2017, i únics objecte d'acusació, no són constitutius dels delictes, menor de coaccions i majors de maltractament i lesions psíquiques dels articles 139, 114.2 i 113.2 del Codi Penal. El delicte de coaccions previst a l'article 139 del Codi Penal, -doncs l'article 139 bis tipifica el delicte d'assetjament-, consisteix en una conducta il·legítima que mitjançant l'ús de intimidació o violència coarta la llibertat d'actuació i lliure determinació d'una persona. En el present cas no ha quedat acreditat que l'acusat Toll es situés de l'altre costat de la carretera, tot just davant el bar on treballava la seva ex-parella i mare de la seva filla, a fi d'intimidar-la o que l'hagués perseguit i insultat pel carrer. No consten tampoc les presumptes paraules insultants proferides per l'acusat vers la que fou la seva parella. L'acusat sempre ha negat els fets que se li imputen i la versió de la denunciant no ha estat corroborada per cap més altre indici que les pròpies manifestacions de part. Efectivament, d'una banda, les declaracions dels testimonis, Sra. Luís, companya de feina de la Sra. Cano, que tot i tenir un horari laboral diferent en ocasions havien coincidit, té declarat que l'acusat, -al qual coneixia d'abans però amb qui no té cap relació i al que defineix com una persona que parlava poc-, es presentava al local per entregar la seva filla i marxava tot seguit, no veient que aquest es quedés al bar o a fora mirant-la, ni haver sentit que la insultés o digués quelcom. D'altra, el Sr. Moliner, explica que ell coincidia en horari de tarda amb la Sra. Cano, però nega haver vist mai l'acusat. La declaració de la Sra. Plana, -que si bé refereix que la seva filla ha estat objecte d'insults i amenaces des de que és va separar, insults que s'estenien també a la declarant o al seu marit-, respecte als fets concrets d'autes, manifesta haver-ho vist sols en una ocasió en el bar i no recordar els insults. En absència de prova de càrrec suficient, no es considera degudament constituït el delicte menor de coaccions del que venia acusat Toll i, en conseqüència, ha de decaure també l'acusació relativa al delicte major de lesions psíquiques en concurs medial amb el també delicte major de maltractament en l'àmbit domèstic, per quant aquests deriven de la comissió del primer. Per tot l'exposat, i hagut compte que no s'ha desvirtuat la presumpció d'innocència que empara l'acusat, principi cardinal en el procediment penal de qualsevol estat de dret i, del qual el principi "in dubio prop reo" és una expressió particular, procedeix decretar l'absolució de Toll . CONSIDERANT TERCER.-. Sense responsabilitat penal no s'escau declarar responsabilitat civil. CONSIDERANT QUART.- De conformitat amb allò que disposen els articles 174 i 175.1 del Codi de Procediment Penal, s'escau declarar d'ofici les despeses processals causades. Decisio V I S T les disposicions legals aplicables i altres de pertinent aplicació, el Tribunal de Corts, en nom del poble andorrà, D E C I D E I X Absoldre Toll del delicte menor de coaccions i dels delictes majors de maltractament en l'àmbit domèstic i de lesions psíquiques, en concurs medial, dels que venia acusat, declarant d'ofici les despeses processals causades. Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la notificació. Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE