SENTÈNCIA Magistrades Sres. Anna Estragués Armengol Canòlic Mingorance Cairat Carolina Bailen Vila (Ponent) Andorra la Vella, 8 de juny del 2022. VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la causa núm. 6000097/2021, seguida pels presumptes delicte menor i contravenció penal de lesions doloses, contra Palomo, nascut el 15 d'octubre de 1992 a Andorra la Vella, fill de S. i M., de nacionalitat andorrana, amb domicili a les Bons (Encamp), sense antecedents penals i en situació de llibertat provisional, defensat per la lletrada Sra. Esteban, el qual ha comparegut degudament, i Giner, nascut el 5 d'abril de 1998 a Sant Julià de Lòria, fill d'I. i C.A., de nacionalitat andorrana, amb domicili a la vila de Sant Julià de Lòria, sense antecedents penals i en situació de llibertat provisional, defensat per la lletrada Sra. Carretero, el qual ha comparegut degudament. És part acusadora el Ministeri Fiscal representat la Sra. Farré. És ponent de la sentència la Magistrada Sra. Carolina Bailen Vila. Antecedents de fet RESULTANT PRIMER.- Són fets provats i així es declara, que en data 22 de juliol del 2018, de matinada, l'encausat Palomo, nascut el 15 d'octubre de 1992, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, es trobava a la festa major de la Margineda en companyia de la seva companya sentimental i de la germana d'aquesta, i en adonar-se que Sarabia les molestava, propinà a F. un violent cop de puny al rostre. Posteriorment, Sarabia el qual havia consumit nombroses begudes alcohòliques, rebé un segon cop de puny al rostre per part del també processat Giner, nascut el 5 d'abril de 1998, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, fent-lo caure al terra on perdé el coneixement, essent subjectat el processat D.R. per Izquierdo que intervingué per aturar l'agressió. A conseqüència de l'agressió, Sarabia fou sotmès a un TAC cranial i facial, essent diagnosticat de traumatisme cranioencefàlic, havent patit una erosió a la cella dreta així com hematoma arcadociliar esquerre, havent renunciat a res reclamar. RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal, en el decurs de la vista oral, eleva a definitiva la seva qualificació provisional considerant els fets com a constitutius d'un delicte menor i una contravenció penal de lesions doloses tipificats i penats respectivament als articles 113.1 i 476.2 del Codi Penal, concorrent respecte de l'encausat D.R. la circumstància atenuant de ser menor de 21 anys, entenent que l'encausat M. és autor responsable de la contravenció penal i el processat D.R. ho és pel mateix concepte del delicte menor, pel que sol·licita que s'imposi a l'encausat M. la pena d'un mes d'arrest nocturn condicional amb un termini de suspensió de la condemna d'un mes, i al processat D.R. la pena d'un mes d'arrest nocturn condicional amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys i 500 EUR de multa, així com que se'ls condemni al pagament de les despeses processals causades. RESULTANT TERCER.- La lletrada del processat D.R., Sra. Carretero, eleva a definitiva la seva qualificació provisional interessant l'absolució del seu defensat considerant que aquest no ha comès els fets que se li imputen. RESULTANT QUART.- La lletrada de l'encausat M., Sra. Esteban, eleva a definitiva la seva qualificació provisional, no compartint l'exposició de fets ni la qualificació formulades pel Ministeri Fiscal, interessant l'absolució del seu defensat considerant que aquest no ha comès els fets que se li imputen, sol·licitant subsidiàriament, si es considerés que els fets reprotxats a M. són constitutius de la contravenció penal de lesions doloses, que es constati la prescripció de l'acció penal atès que la primera declaració del seu defensat tingué lloc el 26 de juliol del 2019, és a dir, un any després de la data de producció dels fets, entenent que les declaracions de D.R. davant el Servei de Policia no són suficients atès que les mateixes foren efectuades en qualitat de sospitós i que la llei parla de culpable i d'inculpat, essent inculpat a partir de la notificació de l'ordenança penal o bé l'aute de processament, i culpable una vegada una sentència determini que és culpable. Fonaments de dret CONSIDERANT PRIMER.- Contràriament al què al·lega la defensa de l'encausat M., no es pot apreciar la prescripció de l'acció penal al seu respecte tota vegada que el present procediment s'incoà de forma efectiva contra Palomo abans del transcurs del termini de 6 mesos previst per l'article 81 d) del Codi Penal. En efecte, de les actuacions practicades se'n desprèn que els fets es produïren el dia 22 de juliol del 2018, havent-se dictat Providència d'incoació de diligències prèvies per part de la Batlle instructora contra el processat D.R. i l'encausat M. en data 18 de setembre del 2018, és a dir, ni 2 mesos després de la data de producció dels fets, per la qual cosa escau descartar la prescripció invocada per la representació lletrada de M.. CONSIDERANT SEGON.- Els fets declarats provats són constitutius del delicte menor i la contravenció penal de lesions doloses tipificats i penats respectivament als articles 476.2 i 113.1 del Codi Penal. Efectivament, malgrat el processat D.R. i l'encausat M. hagin negat sempre els fets ocorreguts, negant tant M. com D.R. haver colpejat ni agredit Sarabia, el cert és que s'ha practicat prova de càrrec suficient i vàlidament constituïda per acreditar els fets objecte d'acusació. Certament, i malgrat el perjudicat Sarabia no recordi els fets atès que va quedar inconscient arran de l'agressió, el cert és que la realitat de l'agressió patida per aquest ha quedat abastament provada a través de les diverses testificals practicades davant aquest Tribunal, testimonis que han confirmat i doncs mantingut les seves anteriors declaracions. Així doncs, Manzano ha ratificat les seves anteriors declaracions on va explicar que va veure tant a D.R. com a M. agredir a cops de puny a F., veient també a F. al terra mentre D.R. el continuava colpejant, trobant-se aquestes declaracions avalades pel reconeixement dels acusats efectuat per la testimoni V. mitjançant els corresponents àlbums fotogràfics que obren als folis 6 i 7 de les actuacions. D'igual manera, el testimoni Izquierdo ha explicat davant aquest Tribunal que va veure com D.R. donava un cop de puny a la cara a F. i el deixava inconscient al terra, confirmant així les seves anteriors declaracions, explicant a l'ensems que va parlar amb D.R. instants després dels fets i aquest li va reconèixer que havia propinat un cop de puny a F. Pel que fa les declaracions de Querol, Suárez i Amador, llegides durant el judici oral, les quals tenen valor de prova documental atesa la incompareixença dels referits testimonis, venen a avalar les declaracions prestades per V. i T., donat que P.l.M. va reconèixer al processat D.R. a l'àlbum fotogràfic número 3 com essent l'agressor de F., donat també que Amador va reconèixer a l'àlbum número 8 a l'encausat M. com essent l'agressor de F. tenint declarat en autes que va veure com li dona un cop de puny al rostre sense però fer-lo caure, i donat finalment que Suárez va reconèixer, a l'àlbum fotogràfic número 10, al processat D.R. com essent un dels agressors de F. havent-li donat un cop de puny a la cara i havent-lo fet caure al terra. Així mateix, la realitat i les característiques de les ferides patides per F. han quedat degudament acreditades a través dels informes mèdics obrant en autes, en particular als folis 27 a 30 ambdós inclosos, dels quals se'n desprèn que F. patí un traumatisme cranioencefàlic sense pèrdua de coneixement així com una erosió a la cella dreta i un hematoma a l'arcada ciliar esquerra, havent requerit una primera assistència mèdica necessària per a la seva curació consistent en la realització d'un TAC cranio-facial a fi de descartar l'existència de lesions més greus per raó d'haver patit un traumatisme al front derivat de la caiguda des de la seva pròpia alçada provocada pel cop de puny que li propinà el processat D.R.. CONSIDERANT TERCER.- Del delicte menor n'és responsable en concepte d'autor el processat D.R. i de la contravenció penal n'és responsable en concepte d'autor l'encausat M., per haver realitzat ambdós personalment el fet punible en mèrits del què disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, concorrent la circumstància atenuant de ser menor de 21 anys respecte del processat D.R., no circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal respecte de l'encausat M.. CONSIDERANT QUART.- Pel que fa la determinació de la pena, de conformitat amb les disposicions de l'article 56 del Codi Penal, el tribunal tindrà en compte la relativa gravetat dels fets així com la data de producció dels fets i les circumstàncies concurrents, per tot el què procedirà imposar al processat D.R. la pena d'UN MES D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL amb un termini de suspensió de la condemna de DOS ANYS i MULTA en la quantia de CINC-CENTS EUROS, així com a l'encausat M. la pena d'UN MES D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL amb un termini de suspensió de la condemna d'UN MES, no havent-hi lloc a responsabilitat civil en haver renunciat el perjudicat F. a res reclamar. CONSIDERANT CINQUÈ.- Igualment, i de conformitat amb les disposicions dels articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, el processat D.R. i l'encausat M. han de ser condemnats, solidàriament entre ells, al pagament de les despeses processals causades. VIST ES les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, en nom del poble andorrà, el Tribunal de Corts, DECIDEIX Primer.- Amadormnar Giner com autor responsable del delicte menor de lesions doloses que han requerit una primera assistència mèdica, tipificat i penat a l'article 113.1 del Codi Penal, amb la concurrència de la circumstància atenuant de ser menor de 21 anys, a la pena d'UN MES D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL amb un termini de suspensió de la condemna de DOS ANYS i MULTA en la quantia de CINC-CENTS EUROS. Segon.- Amadormnar Palomo com autor responsable de la contravenció penal de lesions doloses, tipificada i penada a l'article 476.2 del Codi Penal, no concorrent circumstàncies modificatives de la seva responsabilitat penal, a la pena d'UN MES D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL amb un termini de suspensió de la condemna d'UN MES, no havent-hi lloc a responsabilitat civil. Contra la present sentència pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de 15 dies a comptar de la seva notificació, d'acord amb el previst als articles 195 i següents del Codi de Procediment Penal. Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE