SENTÈNCIA Magistrada Sra. Carolina BAILEN VILA Andorra la Vella, a la data consignada al marge. VISTA en judici oral i públic, la causa núm. 6000039/2025, seguida per una presumpta contravenció penal de lesions doloses. És acusada Morillo, nascuda el 9 de novembre de 1986 a XXXX, filla de Julián i Vall, de nacionalitat cubana, i sense anotacions desfavorables, la qual ha comparegut degudament, essent defensada pel lletrat Sr. Oller. Són parts acusadores el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Pera, així com l'acusació particular exercida per la Sra. Vilar, representada pel lletrat Sr. Pulido. És ponent la Magistrada Sra. Carolina BAILEN VILA. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET RESULTANT PRIMER.- Són fets provats que, en data 1 de gener del 2023, vers les 10h00, l'encausada Morillo, nascuda el 9 de novembre de 1986, de nacionalitat cubana i sense anotacions desfavorables, trobant-se al seu lloc de treball essent l'ORG_1 de la XXXX, on era governanta, mantingué un altercat amb una de les empleades essent la perjudicada i també cosina seva, Vilar, a la qual propinà una bufetada a la galta esquerra del rostre, causant-la una contusió a hemicara esquerre, regió periocular esquerra i regió malar esquerra amb tumefacció, no havent necessitat cap tractament mèdic, ni psicològic, ni psiquiàtric per a la seva curació, havent exercit Vilar les seves accions conforme a Dret. La ORG_2 reclama la quantitat total de 299,91 EUR en concepte de prestacions mèdiques i salarials satisfetes a la perjudicada Vilar. RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal informa que, a la vista de la prova practicada, els fets que han quedat provats són constitutius de la contravenció penal de lesions doloses de l'article 476.2 del Codi penal, reconeixent l'encausada haver propinat una bufetada a Vilar i havent declarat en el mateix sentit tant aquesta com les testimonis Narváez i Pla -de la qual s'ha llegit la declaració a la vista oral-, atès també que les ferides no necessitaren tractament mèdic per a la seva curació tal i com ha restat acreditat per l'informe de la Dra. Roda i que obra al foli 92 de les actuacions, i sense que tampoc hagi pogut acreditar-se el delicte menor d'amenaces de l'article 143 atès que de les proves testificals practicades se'n desprèn que els testimonis no escoltaren les presumptes amenaces, les quals a l'ensems són negades per l'encausada, desprenent-se per contra de les referides testificals que la perjudicada hauria provocat a l'encausada. De l'esmentada contravenció penal n'és autora responsable l'encausada Morillo, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, interessant que se li imposi la pena d'un mes d'arrest nocturn condicional amb un termini de suspensió de la condemna d'un mes, reclamant en concepte de responsabilitat civil per compte de la ORG_2 l'import de 299,91 EUR. RESULTANT TERCER.- El lletrat de l'acusació particular, Sr. Pulido, informa que els fets provats són constitutius de la contravenció penal de lesions doloses, considerant però que les amenaces també han restat acreditades; en efecte, Vilar manté una versió sostinguda que és que l'encausada Morillo li va dir "si me denuncias te mato", afegint que, donat que fins al dia els fets Morillo i Vilar es portaven bé, quin motiu tindria Vilar per inventar-s'ho, exposant que atès que Pla no ha comparegut, la seva declaració no ha estat feta amb contradicció, havent-se a l'ensems de valorar la testifical de Narváez amb cautela donat que té amistat amb Morillo, interessant a l'ensems la inhibició d'aquest Tribunal unipersonal en favor del Tribunal col·legiat competent per jutjar delictes menors ja que considera que els fets són constitutius del delicte menor d'amenaces, mostrant-se conforme amb la pena d'un mes d'arrest nocturn condicional amb un mes de termini de suspensió de la pena. Interessa en concepte de responsabilitat civil, que l'encausada sigui condemnada al pagament de les següents quantitats: 33,62 EUR en concepte del 25% de despeses mèdiques no cobert per la ORG_2, 1200 EUR pel pretium doloris (que ha de contemplar que la seva representada tingué la cara botida i dolor durant 1 setmana, així com l'afectació psicològica), 322,41 EUR en concepte d'ITT (essent 143,10 EUR pels 3 primers dies més 179,31 EUR pels altres 8 dies de baixa), sol·licitant la condemna en costes de l'encausada inclosos els honoraris de l'acusació particular. RESULTANT QUART.- El lletrat de la defensa, Sr. Oller, considera que els fets provats són constitutius de la contravenció penal de lesions doloses, demanant que s'imposi la pena proposada per ordenança penal de 10 dies d'arrest nocturn condicional amb un termini de suspensió de la condemna de 10 dies donat que la seva representada s'ha vist obligada a comparèixer davant el tribunal per quant fou l'acusació particular qui es va oposar a l'ordre de la penal, que la baixa mèdica no fou prescrita sinó sol·licitada per la perjudicada, que els fets no requereixen assistència mèdica doncs tampoc no era necessària aquesta baixa mèdica; a l'ensems, Vilar ha explicat que no havia seguit cap tractament; s'oposa així mateix a la reclamació de les despeses mèdiques i al pretium doloris ja que tot ha sigut un invent de Vilar, i pel que fa les costes, s'hi oposa també donat que la compareixença avui a tribunal ha vingut motivada per l'oposició a l'ordre de la penal efectuada per l'acusació particular, sol·licitant l'absolució de totes les altres pretensions i demanant la condemna en costes de l'acusació particular. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET CONSIDERANT PRIMER.- Pel que fa la petició formulada per l'acusació particular interessant la inhibició d'aquest Tribunal en formació unipersonal en favor del Tribunal col·legiat competent per jutjar delictes menors ja que considera que els fets serien constitutius de delicte menor; escau no donar-hi lloc per no desprendre's de les actuacions practicades indicis suficients per entendre que els fets objecte d'acusació podrien ésser constitutius de delicte menor i doncs susceptibles d'avalar la petició del Sr. Pulido. En aquest sentit, pel que fa les lesions patides per la querellant i perjudicada Vilar, dels informes mèdics obrant en autes no se'n desprèn que les mateixes haguessin requerit assistència mèdica necessària per a la seva curació, havent-se per tant de descartar el tipus del delicte menor de lesions doloses, acceptant a l'ensems la pròpia acusació particular la qualificació jurídica de contravenció penal de lesions doloses. Així mateix, pel que fa les presumptes amenaces, tant sols apareixien en el marc de la instrucció abreujada practicada, versions contradictòries quant a les mateixes tota vegada que la única que refereix haver estat amenaçada és la perjudicada Vilar, negant-ho l'encausada Morillo i sense que la testimoni Narváez refereixi haver escoltat aitals amenaces, no resultant per tant tampoc de l'anterior indicis suficients per encabir els fets objecte d'acusació dins del tipus del delicte menor d'amenaces. CONSIDERANT SEGON.- Altrament, els fets declarats provats són constitutius de la contravenció penal de lesions doloses prevista i penada a l'article 476.2 del Codi Penal. En efecte, la pròpia encausada Morillo ha reconegut en tot moment haver donat una bufetada al rostre de la perjudicada Vilar, ratificant al judici oral les seves anteriors declaracions, on explicà que el dia dels fets, en el decurs de l'altercat mantingut per raons laborals amb la perjudicada i querellant Vilar, aquesta la provocà dient-li "mira como tiemblo" i "te vas a joder y vas a ir presa", admetent haver propinat a Morillo una bufetada al rostre a la galta esquerra, negant però haver-la atemorit de cap manera, i negant haver-li dit "si me denuncias te mato". Igualment, la referida testifical de Narváez, la qual treballava a l'ORG_1 juntament amb Morillo i Vilar, i que presencià els fets de forma directa, avala en aquest sentit el reconeixement dels fets efectuat per la pròpia encausada Morillo, en haver declarat a la vista oral que va presenciar com Morillo li propinava una bufetada a la perjudicada i querellant Vilar. Així, i per contra de les argumentacions de l'acusació particular en aquest sentit a criteri de la qual s'han de valorar amb cautela les declaracions que fa Narváez respecte de l'extrèm relativ a les presumptes amenaces -no semblant però que es plantegi en l'acusació particular cap sospicàcia de parcialitat respecte de Narváez atès que la declarà que era amiga amb l'encausada, de la mateixa manera que declarà que també era amiga amb la querellant Vilar, i havent a l'ensems, a banda de l'amistat anteriorment referida, mantingut en tot moment la seva declaració incriminatòria respecte de l'encausada Morillo explicant en tot moment que va veure com aquesta li propinava una bufetada a la querellant Vilar. Així mateix, la testifical de la perjudicada Vilar avala el reconeixement dels fets que efectua l'encausada en aquest sentit, confirmant que Morillo li va propinar una bufetada al rostre arran de la qual manifesta haver patit ansietat, dolor, i per quin motiu va sol·licitar una baixa laboral. Així mateix, Vilar insisteix en què Morillo la va atemorir dient-li que si la denunciava la mataria, extrem que aquest Tribunal no considera en absolut acreditat, tota vegada que les manifestacions de Vilar en aquest sentit no han fet objecte de prova suficient i vàlidament constituïda per desvirtuar la presumpció d'innocència que empara l'encausada. D'una banda, no només l'encausada Morillo no reconeix ni ha reconegut en cap moment haver amenaçat d'aquesta manera a la seva cosina Vilar, sinó que cap de les testimonis que presenciaren els fets escoltaren les presumptes expressions intimidatòries, malgrat confirmar que havien presenciat la bufetada. En aquest sentit,Narváez sempre ha negat que Morillo amenacés a Vilar; de la mateixa manera que també ho té declarat l'altra testimoni Pla, malgrat la seva declaració no pugui ésser valorada més que a efectes de prova documental atès que, en no haver comparegut a la vista oral, aquesta prova no ha pogut practicar-se amb contradicció i no val, en conseqüència, com a prova testifical vàlidament constituïda, però si com a prova documental, que ve a avalar tant la declaració de l'encausada com la de la testimoni Narváez. Finalment, l'informe medicoforense elaborat per la Dra. Roda i ratificat per aquesta al judici oral, acredita que l'abast de les lesions patides per Vilar arran de la bufetada les fa encabir-se dins del tipus de la contravenció penal de lesions doloses, tal i com s'accepta per part de totes les parts i atès que resta demostrat a través d'aquesta prova que les ferides patides per Vilar són consistents en contusió a hemicara esquerra, regió periocular esquerra i regió malar, així com ansietat; que el tractament prescrit no ha estat necessari per aconseguir la curació de cap lesió, que la lesió en si no requeria anar al metge, explicant la Dra. Roda que, respecte de l'ansietat amb símptomes d'estrès posttraumàtic, "el tractament és simptomàtic ja que no estàs curant cap lesió". CONSIDERANT TERCER.- De l'esmentada contravenció penal n'és penalment responsable en concepte d'autora l'encausada Morillo per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, no concorrent circumstàncies modificatives de la seva responsabilitat penal. CONSIDERANT QUART.- A efectes de fixació de la pena, i tenint en compte el què disposa l'article 56 del Codi Penal, la petició efectuada pel Ministeri Fiscal, així com les circumstàncies personals de l'encausada, i atesa la pena assenyalada per la contravenció penal de lesions doloses en el nostre Codi penal, aquest Tribunal considera escaient imposar a l'encausada Morillo la pena de 10 dies d'arrest nocturn condicional amb un termini de suspensió de la condemna de 10 dies, la qual s'estima plenament adequada i proporcionada a les circumstàncies de producció dels fets i personals de l'encausada Morillo. CONSIDERANT CINQUÈ.- En concepte de responsabilitat civil, l'encausada indemnitzarà a la ORG_2 en l'import reclamat i acreditat en concepte de prestacions mèdiques abonades a la perjudicada (a través de la prova documental obrant als folis 21 a 25) de 66,27 EUR, el qual serà augmentat dels interessos legals que corresponguin, no donant-se lloc a la reclamació formulada en concepte de baixa laboral segons s'exposarà més endavant, i per quant aquest Tribunal no considera en absolut provat que la contusió patida per Vilar fruit de la bufetada rebuda per part de l'encausada Vilar, que no requerí cap tractament mèdic, psicològic ni psiquiàtric necessaris per a la seva curació, pugui justificar una baixa laboral de 10 dies, la qual ha restat acreditat que no fou prescrita pel metge sinó que fou sol·licitada per la pròpia perjudicada. Així, respecte de la reclamació que, en concepte de responsabilitat civil, efectua l'acusació particular, i en atenció als criteris jurisprudencials establerts al respecte pels tribunals andorrans, escaurà donar lloc als següents imports: · 22,07 EUR en concepte de la part de despeses mèdiques no satisfeta per la ORG_2 i calculada segons la reclamació efectuada per la parapública i que consta als folis 21 a 23: essent la diferència entre l'import total reclamat en concepte de prestacions mèdiques (83,34 EUR) i l'import total reembossat (66,27 EUR). · 600 EUR en concepte de pretium doloris, fixat per la metge forense en un 0,5-1/7, i tenint en compte la poca gravetat de les ferides patides arran de la bufetada, precisant la metge forense que les mateixes no requeriren tant sols ni de tractament mèdic per a la seva curació, no havent requerit cap ingrés hospitalari, ni cap sessió de rehabilitació, i no havent acudit ni a cap psicòleg ni a cap psiquiatra, i atès que el resultat de la prova pericial mèdicoforense desvirtua de forma contundent la gravetat i l'afectació psicològica que, per part de l'acusació particular, es pretén donar a les ferides patides per Vilar. · Pel que fa l'import que, en concepte d'ITT, reclama l'acusació particular consistent en 322,41 EUR (que desglossa en els imports de 143,10 EUR pels primers 3 dies de baixa laboral i 179,31 EUR pels altres 8 dies de baixa laboral), aquest Tribunal no hi dona lloc ja que entén que no ha restat acreditat que la baixa laboral fós necessària ni que es trobi mèdicament justificada: en aquest sentit, la pròpia Vilar declarà que fou ella qui havia sol·licitat la baixa mèdica en no haver-li estat prescrita pel metge, extrem que resta confirmat per l'informe mèdic que obra al foli 7 del qual es desprèn que la pacient "reconsulta per dolor, ansietat i demana baixa laboral" afegint la doctora Jover que "encara no ha declarat accident laboral" atès que, certament, si les ferides patides per Vilar haguessin requerit a criteri mèdic d'alguna mena d'assistència mèdica i/o baixa laboral, les mateixes s'haurien encabit dins d'un accident laboral (i haurien a l'ensems estat reembossades per la ORG_2 en la seva totalitat) en haver-se produït en el lloc de treball i en hores de feina, ço que no fou el cas. En conseqüència i per aquests motius aquest Tribunal considera que la baixa laboral que es va fer prescriure la perjudicada Vilar no té justificació a nivell mèdic i no pot, per tant, considerar-se que existeixi una relació de causa/efecte entre la contusió patida arran de la bufetada patida per Vilar i les prestacions reclamades en concepte d'ITT a les quals no es dona lloc, ni en favor de Vilar, ni en favor de la ORG_2. CONSIDERANT SISÈ.- D'acord amb el que disposen els articles 174 i 175.1 del Codi de procediment penal, es declaren d'ofici les costes processals per quant, atès que en matèria de contravencions penals ni tant sols l'assistència lletrada de l'acusat és legalment preceptiva, no escau efectuar cap especial imposició respecte del seu pagament, devent d'assumir cadascuna de les parts les costes derivades del present procediment, inclosos els honoraris dels respectius advocats. VISTES les disposicions legals aplicables al present cas, en nom del poble andorrà, Decisio DECIDEIXO Condemnar Morillo com autora responsable de la contravenció penal de lesions doloses, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de 10 dies d'arrest nocturn condicional amb un termini de suspensió de la condemna de 10 dies, declarant d'ofici les despeses processals. En concepte de responsabilitat civil, Morillo indemnitzarà a la ORG_2 en l'import de 66,27 EUR, i a Vilar en l'import de 682,07 EUR. Contra aquesta resolució el Ministeri Fiscal i la resta de parts poden interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la notificació, de conformitat amb el què disposen els articles 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal. Així per aquesta sentencia, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE