Décision commentée : STCOR 21/2025, Tribunal de Corts, 16 janvier 2025 (ECLI:AD:TCORAD:2025:21) (Lire sur source officielle)
Note méthodologique : le champ « référence canonique » fourni (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplet, la référence retenue est celle figurant dans le texte intégral (ROJ STCOR 21/2025 ; ECLI:AD:TCORAD:2025:21).
STCOR 21/2025 (Tribunal de Corts, 16 janvier 2025)
Reproduction verbatim
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Décision commentée : STCOR 21/2025, Tribunal de Corts, 16 janvier 2025 (ECLI:AD:TCORAD:2025:21) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le Tribunal de Corts d'Andorre était saisi, dans la cause n° 6000048/2024, de poursuites engagées du chef de délit mineur d'harcèlement (article 139 bis du Code pénal) et, à titre subsidiaire, de délit mineur de contraintes (article 139 du Code pénal) contre M. Araujo. La victime, Mme Garzón, avait déposé plainte le 8 novembre 2021.
Les faits retenus comme établis se déroulent de fin septembre 2021 pendant un mois et demi environ. Ils consistent en des dépôts hebdomadaires de roses sur le véhicule de la plaignante, stationné dans le parking de l'immeuble où les deux parties résidaient, accompagnés de messages manuscrits à caractère sentimental. Le prévenu a cessé ce comportement lorsque la plaignante le lui a demandé. Sont également relevés un message d'anniversaire laissé dans l'ascenseur, des messages demandant à la victime ce qu'elle faisait à certains moments de la journée, et un appel à l'interphone accompagné de la question : « ¿que vas a denunciarme por acoso? ».
Le ministère public, lors de l'audience, a modifié sa qualification provisoire et requis une peine de deux mois d'arrêts nocturnes conditionnels, assortie d'une interdiction de contact de deux ans et d'un sursis de deux ans, ainsi que le paiement des dépens. La défense a conclu à la relaxe. Le tribunal a statué le 16 janvier 2025 (rapporteur : Mme Carolina Bailén Vila ; magistrats : MM. Conòlic Mingorance Cairat et Enric Anglada Fors).
Question de droit
La question posée au tribunal était de savoir si les faits établis réunissaient les éléments constitutifs du délit mineur de harcèlement (article 139 bis) ou du délit mineur de contraintes (article 139) du Code pénal andorran.
Le tribunal rappelle, dans ses fondements, que le harcèlement suppose l'existence d'un sentiment de crainte pour la sécurité de la victime, et que la contrainte suppose qu'elle se soit sentie forcée, par violence ou intimidation, à accomplir ou à omettre un acte, ou à subir ce à quoi elle n'était pas légalement tenue. Ces deux conditions sont présentées comme des éléments constitutifs des infractions en cause. Le raisonnement porte donc sur l'appréciation de la preuve de ces
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal de Corts, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la causa núm. 6000048/2024, seguida pel presumpte delicte menor d'assetjament, contra Araujo, nascut el 2 de juliol de 1985 a Vila de Paraiso, Porto (Portugal), fill d'Tejada i Luís, de nacionalitat portuguesa, amb domicili a l'Av. Copríncep francès núm. 60 de la vila d'Encamp, sense antecedents penals, en situació de llibertat provisional, defensat per la lletrada Sra. Mercader, havent comparegut degudament. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal de Corts devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STCOR ANDORRA, a 16 de gener del 2025 - ROJ: STCOR 21/2025 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal de Corts consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (rejet), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal de Corts procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« És part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Fiscal General Sr. Roda. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Acte seguit i mitjançant diligència de compareixença es notifica la present sentència al Ministeri Fiscal i a les demés parts compareixents. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal de Corts à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal de Corts en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal de Corts avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 16 janvier 2025 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Canòlic MINGORANCE CAIRAT
Enric ANGLADA FORS
Carolina BAILEN VILA (Ponent)
Andorra la Vella, 16 de gener de 2025.
Antecedents de fet
VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la causa núm. 6000048/2024, seguida pel presumpte delicte menor d'assetjament, contra Araujo, nascut el 2 de juliol de 1985 a Vila de Paraiso, Porto (Portugal), fill d'Tejada i Luís, de nacionalitat portuguesa, amb domicili a l'Av. Copríncep francès núm. 60 de la vila d'Encamp, sense antecedents penals, en situació de llibertat provisional, defensat per la lletrada Sra. Mercader, havent comparegut degudament.
És part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Fiscal General Sr. Roda.
És ponent la Magistrada Sra. Carolina BAILEN VILA.
RESULTANT PRIMER.- Són fets provats i així es declara, que des de finals del mes de setembre del 2021 i durant un mes i mig, el processat Araujo, nascut el 2 de juliol de 1985, de nacionalitat espanyola i sense antecedents, va deixar, setmanalment, roses, al vehicle propietat de la perjudicada Garzón, mentre aquest es trobava estacionat a l'aparcament de l'edifici on ambdós residien radicat a l'Av. François Mitterand núm. 60 de la vila d'Encamp, acompanyant-les de notes manuscrites on li deia, per exemple: "puedo regalarte rosas todas la semanas pero tambien amor verdadero bajo las sabanas" o: "estoy enamorado de ti en silencio pero eso no es un delito", havent cessat el processat DA Araujo en la seva actitud en el moment en què la perjudicada Garzón li va demanar que parés.
En una ocasió durant aquest període temporal, el processat DA Araujo li va escriure, coincidint amb el dia del seu aniversari, "felicitacions" al mirall de l'ascensor, o enviant-li missatges, en altres ocasions, demanant-li coses sobre el que feia en moments determinats del dia.
Igualment, en una altra ocasió, el processat DA Araujo va trucar el timbre de casa de la perjudicada dient-li:"¿que vas a denunciarme por acoso?".
A conseqüència d'aquests fets, la perjudicada Garzón formulà denúncia en data 8 de novembre de 2021 contra el processat DA Araujo, no havent però restat acreditat que Garzón es sentís forçada, mitjançant violència ni intimidació, a realitzar una acció o una omissió o a suportar allò a què no estes legalment obligada, ni tampoc que patís un sentiment de por per la seva seguretat.
RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal, en el decurs de la vista oral, modifica la seva qualificació provisional, considerant que els fets són constitutius del delicte menor d'assetjament de l'article 139 bis del Codi Penal o, subsidiàriament, del delicte menor de coaccions de l'article 139 del Codi penal, del qual n'és autor responsable el processat DA Araujo, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal respecte del mateix, demanant que se li imposi la pena de 2 mesos d'arrest nocturn condicional qualificat a l'abstenció d'entrar en contacte amb la perjudicada per un període de 2 anys, amb un termini de suspensió de la condemna de 2 anys, així com el pagament de les despeses processals causades, no havent-hi lloc a responsabilitat civil en haver renunciat la perjudicada a res reclamar.
RESULTANT TERCER.- La lletrada del processat, Sra. Mercader, eleva a definitiva la seva qualificació provisional mostrant-se en desacord amb el relat de fets del Ministeri Fiscal, entenent que els fets provats no són constitutius dels delictes menors d'assetjament ni de coaccions, que el seu defensat en cap moment ha volgut fer-li por a la denunciant, sol·licitant per tant que es declari la seva lliure absolució.
CONSIDERANT PRIMER.-
Fonaments de dret
Els fets declarats provats no són constitutius del delicte menor d'assetjament de l'article 139 bis del Codi Penal, ni del delicte menor de coaccions de l'article 139 del Codi penal.
Entén aquest Tribunal que la prova practicada a la vista oral no permet acreditar que la denunciant Sra. Garzón hagi patit un sentiment de por per la seva seguretat, ni que s'hagi sentit forçada a realitzar una acció o una omissió o a suportar allò a què no està legalment obligada, no trobant-se per tant reunits els elements constitutius dels referits tipus penals.
En efecte, la pròpia Sra. Garzón declarà en el judici oral que l'actitud del processat, que li deixava notes i roses prop del seu vehicle a l'aparcament de l'edifici on ambdós residien i eren veïns, li feia respecte per quant ella vivia sola, havent a l'ensems declarat que en una ocasió li va portar caldo i que li va deixar les claus del seu pis perquè DA Araujo li anés a cuidar el gat, havent-se per tant de descartar que Garzón tingués cap sentiment de por per la seva seguretat, i no desprenent-se tampoc de la declaració de la mateixa que, degut a l'actitud del processat, es sentís forçada a fer, o no fer, ni a suportar, quelcom que no volgués, motius pels quals aquest Tribunal considera que els fets provats no són constitutius de delicte.
CONSIDERANT SEGON.- Escau dictar la lliure absolució del processat Araujo.
CONSIDERANT TERCER.- Igualment, i de conformitat amb les disposicions dels articles 174, 175.1 i 181.1 c) del Codi de procediment penal, escau declarar d'ofici les despeses processals causades.
VISTES les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, en nom del poble andorrà, el Tribunal de Corts,
Decisio
DECIDEIX
Absoldre Araujo dels delictes menors d'assetjament i, subsidiàriament, de coaccions, dels que venia acusat, declarant d'ofici les despeses processals causades.
Contra la present sentència es pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de 15 dies a comptar de la seva notificació, d'acord amb el previst als articles 195 i següents del Codi de Procediment Penal.
Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.
NOTIFICACIÓ
Acte seguit i mitjançant diligència de compareixença es notifica la present sentència al Ministeri Fiscal i a les demés parts compareixents.