SENTÈNCIA 03/2026 DE 31/03/2026 Bermudez Data : 31/03/2026 Sala : Tribunal Superior de Justícia - Ple Referència : TSJ PLE.- 0000010/2025 Nig : 5300537120250000012 SENTÈNCIA 003 /2026 PARTS: Demandant: Sr. Codina Advocada: Sra. Badía Demandat: GOVERN D'ANDORRA Representant: Sra. Pina Advocada: Sra. Azorin MINISTERI FISCAL COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL President: Sr. Jaume TOR PORTA Magistrats: Sr. Yves Bermudez (ponent) Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL Sr. Vincent ANIÈRE Sr. Carles CRUZ MORATONES Sra. Fàtima RAMÍREZ SOUTO Sra. Elsa PUIG MUÑOZ Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ Objecte : Demanda en reclamació de responsabilitat patrimonial de l'Estat, per causa d'error judicial i/o del funcionament anormal de l'Administració de Justícia. Presó provisional. Andorra la Vella, el 31 de març de 2026. El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la representació lletrada del Sr. Codina, amb l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en la qual són part el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat el magistrat ponent Sr. Yves Bermudez, el qual expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET 1.- En data 30 de setembre de 2025, la representació processal i lletrada del Sr. Codina formulà demanda en reclamació de responsabilitat patrimonial de l'Estat, per causa d'error judicial i/o del funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en virtut de l'article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia, sol·licitant al Ple d'aquest Tribunal Superior de Justícia que, estimant la demanda, es condemnés l'Estat andorrà al pagament al demandant d'una indemnització per un import total de 8.200 euros en concepte de danys morals i psicològics soferts i de les costes processals causades. Argumenta que el Sr. Codina va estar 27 dies empresonat injustament, ja que la presó provisional decretada en data 27-02-2021 va ser revocada en data 23-03-2021 i finalment per sentència de data 30/06/2025 només se'l va condemnar a presó condicional. La part agent, a fi de justificar la naturalesa i l'import dels danys que reclama, aporta amb la seva demanda, els següents documents: - Full d'actuacions policials i aute de processament de data 26 de febrer de 2021 (doc. núm. 2) - Noticies de premsa on s'indica l'aïllament o confinament preventiu que havien de realitzar els intern que ingressaven al Centre Penitenciari- (doc núm. 3) - Enllaç de la Taula d'informació realitzada per part de la conferencia de Ministres de Justícia dels països iberoamericans (ORG_0) respecte les mesures adoptades pel Principat en relació al sistema penitenciari (doc. núm. 4) - Aute del Tribunal de Corts de data 23-3-2021 (doc. núm. 5) - Ordre de posada en llibertat i comunicació de l'alliberament de data 23-03-2021. (doc. núm. 6) - Informe del Doctor Ferreras de data 30-05-2021 (doc. núm. 7) - Informe de la psicòloga Sra. Vall de data 7-03-2022 (doc. Núm. 8) - Sentència del Tribunal de Corts (document nº9) - Sentència del Tribunal Superior de la Justícia (document nº 10). 2.- Per escrit de 5 de novembre de 2025, la representació processal del Govern d'Andorra contestà a la demanda i plantejà amb caràcter previ una excepció processal d'extemporaneïtat de l'acció, al·legant que el termini de tres mesos previst a l'article 10.3 de la Llei qualificada de la Justícia havia de computar-se des de la notificació de l'aute del Tribunal de Corts de 23 de març de 2021, que va deixar sense efecte la presó provisional, i no des de la sentència dictada el 30 de juny de 2025. Subsidiàriament, pel que fa al fons, el Govern sosté que no concorre cap supòsit d'error judicial ni de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, atès que la presó provisional fou acordada d'acord amb els motius previstos a l'article 103 del Codi de procediment penal, especialment per prevenir la reiteració delictiva i protegir les víctimes, i fou degudament motivada. Afegeix que la posterior imposició d'una pena de presó condicional no implica que la mesura cautelar adoptada durant la instrucció fos indeguda, i que en tot cas el demandant no ha acreditat l'existència d'un dany cert, efectiu i individualitzat que justifiqui la indemnització reclamada. Amb caràcter subsidiari, i per al cas que s'estimés la pretensió indemnitzatòria, considera que la quantia reclamada és excessiva i que, conforme a la jurisprudència del Ple del Tribunal Superior, l'import no hauria de superar els 100 euros diaris, situant en qualsevol cas la possible indemnització en una quantitat no superior als 500 euros. 3.- El Ministeri Fiscal, per escrit de 13 de novembre de 2025, s'oposà a la demanda. Exposa que la presó provisional acordada en el seu moment estava degudament fonamentada en els motius previstos legalment i que la seva posterior revocació i la condemna final a una pena de presó condicional no permeten concloure que la mesura cautelar fos injustificada o contrària a dret. Assenyala que la presó provisional constitueix una mesura cautelar de naturalesa preventiva i d'assegurament del procediment, diferent de la pena, i que en el present cas el processat no fou absolt sinó finalment condemnat, circumstància que impedeix considerar que la privació de llibertat soferta fos indeguda. En conseqüència, interessa la desestimació de la demanda. Tanmateix interessava la practica de les proves següents: 1) Documental: Que es tinguin per reproduïts amb valor probatori els documents presentats per les parts, 2) Que s'adhereix a les proves que siguin proposades per les parts i considerades pertinents per a la resolució del plet, 3) Que s'uneixi als presents autes còpia autèntica de la causa penal 6000123/2021. 4.- Donat trasllat de l'excepció processal formulada pel Govern, la representació lletrada del Sr. Codina, per escrit de 9 de desembre de 2025, s'hi oposà, sostenint que l'acció s'ha interposat dins del termini legalment previst. Argumenta que el termini de tres mesos per exercitar l'acció de responsabilitat patrimonial de l'Estat no podia començar a computar-se amb l'aute que revocà la presó provisional, ja que en aquell moment encara no es podia determinar si la pena final imposada implicaria o no el compliment efectiu de presó. Segons aquesta part, el dies a quo ha de situar-se en la data de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de 30 de juny de 2025, moment en què es confirmà que la pena imposada era totalment condicional i que, per tant, el temps de presó provisional no podia ser compensat amb cap pena efectiva. 5.- El Ministeri Fiscal, per escrit de 10 de desembre de 2025, s'adherí a la posició de la part demandant quant al còmput del termini d'exercici de l'acció, considerant que el fet generador de la eventual responsabilitat patrimonial es produeix amb la sentència ferma que determina la naturalesa condicional de la pena imposada. En conseqüència, interessa la desestimació de l'excepció d'extemporaneïtat formulada pel Govern 6.- Per Providència s'ha acordat la continuació del procediment, havent de ser l'excepció plantejada, resolta per sentència. 7.- Per Aute dictat en data 13-10-2026 es decidí, admetre parcialment les proves proposades per les parts i donar per reproduïda la totalitat de la prova documental aportada per aquestes amb els respectius escrits rectors i donar trasllat dels escrits d'oposició a la demanda a la part demandant concedint-li un termini de 13 dies hàbils per formular un escrit de conclusions. 8.- Les parts han evacuat els seus respectius escrits de conclusions en que han reiterat les seves pretensions inicials. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET Primer.-Competència La competència per conèixer d'aquest procés correspon al Ple del Tribunal Superior de Justícia, segons disposa l'article 10.3 de la Llei qualificada de la Justícia. Segon. Antecedents d'interès En data 30 de setembre de 2025, la representació lletrada del Sr. Codina interposà davant el Ple del Tribunal Superior de Justícia demanda d'acció de responsabilitat patrimonial de l'Estat per error judicial i/o funcionament anormal de l'Administració de Justícia, a l'empara de l'article 92 de la Constitució i de l'article 10 de la Llei qualificada de la Justícia. En la demanda s'exposa que el Sr. Codina fou detingut el 25 de febrer de 2021 i, mitjançant aute de processament de 26 de febrer de 2021, es decretà la seva presó provisional, ingressant al Centre Penitenciari el mateix dia. Contra aquesta decisió es formulà recurs d'apel·lació, resolt per aute del Tribunal de Corts de 23 de març de 2021, que revocà la presó provisional i acordà la seva llibertat provisional condicionada al seguiment de tractament mèdic psiquiàtric i a la prohibició d'entrar en contacte amb els perjudicats, havent restat privat de llibertat un total de 27 dies. Posteriorment, mitjançant sentència del Tribunal de Corts de 18 de desembre de 2024, confirmada parcialment en apel·lació per sentència del Tribunal Superior de Justícia de 30 de juny de 2025, el demandant fou condemnat per diversos delictes menors a penes de presó condicional, sotmeses al seguiment de tractament psiquiàtric i a la prohibició de contacte amb les víctimes. Considera el demandant que la privació de llibertat soferta durant 27 dies constitueix un supòsit d'error judicial o funcionament anormal de l'Administració de Justícia, atès que finalment no se li imposà cap pena de presó ferma, i reclama una indemnització per danys morals, psicològics i psiquiàtrics que quantifica en 8.200 euros, corresponents a 400 euros diaris pels primers 14 dies d'aïllament preventiu i 200 euros diaris pels 13 dies restants, així com la condemna en costes de l'Estat. Tercer.- . Sobre l'excepció processal d'extemporaneïtat de l'acció Pel que fa a l'excepció d'extemporaneïtat de l'acció aquesta ha de ser refusada. En efecte, el termini de tres mesos per exercitar l'acció de responsabilitat patrimonial de l'Estat no comença a computar-se amb l'aute que revocà la presó provisional, ja que en aquell moment encara no es podia determinar si seria condemnat. En conseqüència, el dies a quo ha de situar-se en la data de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de 30 de juny de 2025, moment en què es declara que la pena imposada deu ser condicional i que, per tant, el temps de presó provisional no podia ser compensat amb cap pena anterior. Es la fermesa de la sentència que determina la naturalesa condicional de la pena imposada que serveix de referencia. Per conseqüent no s'ha superat el termini dels tres mesos previst per l'article 10.3 de la Llei qualificada de la justícia i l'acció s'ha exercitat de manera tempestiva. Quart.- Resolució del cas La demanda formulada per la representació processal i lletrada del Sr. Codina s'emmarca en l'article 92 de la Constitució i l'article 10.1 de la Llei qualificada de la justícia que estableixen l'obligació de l'Estat de reparar els danys originats per error judicial o pel funcionament anormal de l'Administració de Justícia. Es fonamenta substancialment en el fet que el Sr. Codina va estar 27 dies empresonat injustament, ja que la presó provisional decretada en data 27-02-2021 va ser revocada en data 23-03-2021 i finalment per sentència de data 30/06/2025 només se'l va condemnar a presó condicional. Com ja recordàvem en la nostra sentència nº06/2024 del 28/10/2024 (TSJ PLE 009/2024") "D'una manera general, el funcionament anormal de l'administració de justícia esdevé quan el servei públic no ha complert exactament la missió que li ha estat confiada pel fet d'una mala organització o per un mal funcionament resultant d'un conjunt de circumstàncies quina combinació porta a generar un perjudici per l'administrat. (...) En relació a l'error judicial, quina declaració amb caràcter subsidiari interessa la part demandant, només una equivocació evident, indubtable i palmària en la determinació dels fets o en la interpretació i aplicació de la llei pot donar lloc a que es declari que s'ha produït una errada d'aquesta naturalesa. Només, per tant, quan l'error sigui patent i incontrovertible, de manera que les conclusions a que s'ha arribat siguin il·lògiques o desenraonades, queda compromesa la responsabilitat de l'Estat. A més dels requisits de fons i de forma que fins ara han quedat esmentats. A més, d'ordinari, l'exercici de l'acció de responsabilitat exigeix que el procediment judicial, en el marc del qual s'hauria produït l'error, hagi conclòs mitjançant una resolució ferma perquè només quan ha quedat definitivament establerta la situació jurídica derivada del procés es podrà determinar si existeixen danys o perjudicis certs i efectius, avaluables econòmicament i individualitzats en relació a una persona o grup de persones, com exigeix l'article 10.2 de la Llei qualificada de la Justícia (sentències del Ple d'aquest Tribunal núm. 12/22 de 28 de juny -causa TSJ 6/22-núm. 5/22 de la mateixa data -causa 027/21- i també en la sentència 27/08 de 14 de juliol de 2008 -causa TSJ05/2007)." En el cas d'autes, no concorre cap supòsit d'error judicial ni de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, atès que la presó provisional ha estat acordada en conformitat amb els criteris previstos a l'article 103 del Codi de procediment penal, especialment per prevenir la reiteració delictiva i protegir les víctimes, i que la detenció fou degudament motivada. Concretament, la sentència del Tribunal Superior imposa a Codina per cadascun dels quatre delictes menors d'assetjament la pena de QUATRE MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL QUALIFICADA al seguiment de tractament psiquiàtric i a la prohibició d'entrar en contacte amb les víctimes, per un període de quatre anys amb igual període de suspensió de la pena, - reduint la pena condicional pronunciada pel Tribunal de Corts de 2 mesos. En el present cas, el processat no fou absolt, sinó condemnat tan en segona instància com en primera, circumstància que impedeix considerar que la privació de llibertat soferta fos injustificada o inadequada. Convé recordar que l'apreciació del Batlle i del tribunal obeeix a criteris diferents, corresponent a dos fases diferents del procediment penal. En efecte, la finalitat de la presó provisional decidida pel batlle és cautelar i de naturalesa preventiva, totalment diferent de la finalitat punitiva del tribunal quan es pronuncia en el fons, 4 anys desprès. La presó provisional no és una anticipació per part del batlle de la pena futura. A més, la decisió de presó provisional ha sigut motivada pel batlle per aute del 26 de febrer de 2021 en base de les disposicions de l'article 103.4 del CPP, particularment per fer front a la necessària protecció de la víctima per raó de la continuïtat i repetició dels fets imputats al processat, la família Casals Dolsa tenint un sentiment de por i d'angoixa en sentir-se constantment amenaçada. L'aute del Tribunal de Corts del 23 de març de 2021 decideix posar fi a la detenció, constatant que la instrucció es trobava pràcticament acabada i que el processat seguia un tractament adaptat a la seva patologia, considerant per tant que la mesura de prohibició d'entrar en contacte amb la família Casals Dolsa era suficient per assegurar la seva seguretat i prevenir la reiteració dels fets. Tampoc pot ésser qualificada la detenció d'excessiva o desproporcionada als fets. Per tant, la demanda formulada per funcionament anormal de l'Administració de Justícia té que ser desestimada. Cinquè.- Costes Quant a les costes d'aquest procediment hem de seguir el criteri ja pacífic i reiterat que en no apreciar-se una especial temeritat ni mala fe que justifiqui una imposició de les costes causades en aquest procediment, no es fa pronunciament al seu respecte (article 8.1- de la Llei 9/22 del 7 d'abril, del Procediment Contenciós Administratiu). En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà Decisio DECIDEIX PRIMER.- Desestimar l'acció en reconeixement del funcionament anormal de l'Administració de Justícia de l'article 10 de la Constitució presentada per la representació processal i lletrada del Sr. Codina. SEGON.- No efectuar especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquest procediment. TERCER.- Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los saber que és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE