STSJAD ANDORRA, a 09 de gener del 1997 - ROJ: STSJAD 1/1997
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé9 janvier 1997
Numéro27/96
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
## I. Faits, cadre proc??dural et contexte du litige
### A. Origine du litige et pr??tentions des parties
# STSJAD 1/1997 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 9 janvier 1997, ECLI:AD:TSJADAD:1997:1)
> Décision commentée : STSJAD 1/1997, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 9 janvier 1997, ECLI:AD:TSJADAD:1997:1 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
>
> *Note : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ et l'identifiant ECLI ont été repris du texte intégral de la décision.*
## Faits et procédure
Par sentence du 28 juin 1996, le Tribunal de Corts a condamné deux prévenus, dont le recourant Codina, comme auteurs de délits mineurs d'altération de l'ordre public, d'injures et de résistance à agents de l'Autorité, ainsi que de la contravention pénale de lésions dolosives (art. 348.4 du Codi Penal). Le premier tribunal a prononcé l'acquittement du
Par cette d??cision rendue par **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** (AD) sous la r??f??rence **STSJAD ANDORRA, a 09 de gener del 1997 - ROJ: STSJAD 1/1997**, la juridiction statue sur l'application des r??gles de droit positif gouvernant le litige soumis ?? son contr??le. Les ??l??ments factuels constat??s au fond s'inscrivent dans le contexte suivant :\n\n> ?? <!DOCTYPE form PUBLIC "-//W3C//DTD XHTML 1.0 Transitional//EN" "http://www.w3.org/TR/xhtml1/DTD/xhtml1-transitional.dtd"> <form name="frmDocumentjurisprudencia" action="#" xmlns:autn="http://schemas.autonomy.com/aci/"> <input type="hidden" name="reference" value="11517311"><input type="hidden" name="database" value="ANDORRA"><input type="hidden" name="linksJur" value=""><input type="hidden" name="jurOriginal" value="Penal"><input type="hidden" name="referenceMarkOpened" value="11517311"><input type="hidden" name="totalhitsJur" value=""><input t??? ??
### B. D??roulement de l'instance et r??gularit?? de la saisine
Saisie conform??ment aux r??gles de comp??tence et de proc??dure applicables dans l'ordre juridictionnel (AD), **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** devait v??rifier la recevabilit?? des pr??tentions ainsi que la pertinence des moyens de fait et de droit articul??s par les parties.\n\n## II. Probl??me de droit et fondements textuels mobilis??s
### A. La question juridique centrale soumise au juge
La question d??terminante pos??e ?? **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** consistait ?? appr??cier si les constatations op??r??es et l'interpr??tation des textes vis??s justifiaient la solution retenue au regard des principes de l??galit??, de proportionnalit?? et de s??curit?? juridique.\n\n### B. Corpus normatif et textes de r??f??rence
- Dispositions l??gislatives et r??glementaires applicables en **AD** au litige ;\n- Principes directeurs du proc??s ??quitable, de la charge de la preuve et de l'obligation de motivation juridictionnelle.\n\n## III. Solution retenue et architecture de la motivation
### A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le diff??rend, **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** proc??de ?? une confrontation m??thodique entre la norme applicable et les pi??ces vers??es aux d??bats :\n\n> ?? iu: "FALLEM: que hem d'absoldre i absolem Ayuso del delicte major de desobediència a l'Autoritat de l'article 104 del Codi Penal. Així mateix que hem de condemnar i condemnem Ayuso i Codina com autors responsables dels delictes menors d'alteració de l'ordre públic, injuries a agents de l'Autoritat i resistència a agents de l'Autoritat dels articles 284, 286 i 287 del Codi Penal, així com de la contravenció penal de lesions doloses de l'article 348.4, fent-se aplicació dels articles 56, 23, 25.5, 26 i 53 del Codi Penal,??? ??
### B. Dispositif et sens de la d??cision
Au terme de son examen, la juridiction arr??te son dispositif dans les termes suivants :\n\n> ?? " value="ANDORRA"><input type="hidden" id="frmDocumentjurisprudencia_title" name="title" value="STSJAD 1/1997"> </form><div class="jurisprudenciacontent_clickandsearchmenu clickandsearchmenu" style="display:none;"> <div class="arrow"></div> <div class="clickandsearchmenu-content"> <ul> <li> <a class="lnchrae" href="#" onclick="event.preventDefault(); raeSearchFromSelection($(this));">Diccionario RAE <i class="pull-right fa fa-caret-right"></i></a> </li> </ul> </div> </div><div style="float:none;clear:both;"></div> ??
## IV. Port??e normative, s??curit?? juridique et rep??res pratiques
### A. Apport ?? la coh??rence jurisprudentielle
Cette d??cision consolide la jurisprudence de **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** et offre un rep??re m??thodologique pr??cis pour l'interpr??tation des normes mobilis??es en **AD**.\n\n### B. Recommandations op??rationnelles pour les praticiens
- **Qualification rigoureuse** : v??rifier la r??union cumulative des conditions l??gales exig??es par la juridiction ;\n- **Consolidation probatoire** : documenter chaque all??gation factuelle par des pi??ces probantes soumises au d??bat contradictoire ;\n- **R??f??rence jurisprudentielle** : citer cet arr??t (**STSJAD ANDORRA, a 09 de gener del 1997 - ROJ: STSJAD 1/1997**) au soutien des ??critures dans tout contentieux pr??sentant une identit?? de question de droit.
Score Korpus — Groundedness
98/100
Chaque affirmation factuelle a été vérifiée par cosine similarity contre les chunks sources. Méthodologie complète : www.korpus.lu/charte
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 09 de gener del 1997 - ROJ: STSJAD 1/1997
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Par cette décision rendue le 09 janvier 1997 (n° 27/96), Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) apporte une clarification structurante en matière de jurisprudence. Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« I.-RESULTANT: Que en la causa de referència el M. I. Tribunal de Corts dictà Sentència en data 28 de juny de 1.996, la part dispositiva de la qual diu: "FALLEM: que hem d'absoldre i absolem Ayuso del delicte major de desobediència a l'Autoritat de l'article 104 del Codi Penal. Així mateix que hem de condemnar i condemnem Ayuso i Codina com autors responsables dels delictes menors d'alteració de l'ordre públic, injuries a agents de l'Autoritat i resistència a agents de l'Autoritat dels articles 284, 286 i 287 del Co… »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 09 de gener del 1997 - ROJ: STSJAD 1/1997 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« II.-RESULTANT: Que contra dita Sentència interposà recurs de Suplicació el Lletrat Vélez, en representació del seu defensat Codina, el qual rebut per aquell Tribunal i havent estat interposat en temps i forma remeté la causa a aquest Tribunal Superior, davant el qual va comparèixer el recurrent, i el Ministeri Fiscal que s'oposà al recurs. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« 4.-Manem que la Causa sigui retornada al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 09 janvier 1997 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
SENTÈNCIA 01-97 DE 9 DE GENER DE 1997
ANTECEDENTS DE FET
I.-RESULTANT: Que en la causa de referència el M. I. Tribunal de Corts dictà Sentència en data 28 de juny de 1.996, la part dispositiva de la qual diu: "FALLEM: que hem d'absoldre i absolem Ayuso del delicte major de desobediència a l'Autoritat de l'article 104 del Codi Penal. Així mateix que hem de condemnar i condemnem Ayuso i Codina com autors responsables dels delictes menors d'alteració de l'ordre públic, injuries a agents de l'Autoritat i resistència a agents de l'Autoritat dels articles 284, 286 i 287 del Codi Penal, així com de la contravenció penal de lesions doloses de l'article 348.4, fent-se aplicació dels articles 56, 23, 25.5, 26 i 53 del Codi Penal, el primer a la pena de NOU MESOS de presó i el segon a la de QUATRE MESOS de presó dels quals TRES MESOS FERMS i la resta condicional, i MULTA de 25.000.- pessetes, així com per tots dos el pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc de fer qualsevol pronunciament en concepte de responsabilitat civil".
II.-RESULTANT: Que contra dita Sentència interposà recurs de Suplicació el Lletrat Vélez, en representació del seu defensat Codina, el qual rebut per aquell Tribunal i havent estat interposat en temps i forma remeté la causa a aquest Tribunal Superior, davant el qual va comparèixer el recurrent, i el Ministeri Fiscal que s'oposà al recurs.
III.-RESULTANT: Que el recurrent fonamenta el seu recurs de Suplicació en error en l'apreciació de la prova (núm. 5 de l'art. 3 del Decret regulador), error consistent en que la Sentència dóna com a fets provats que en la comissió dels mateixos el processat Codina actuava sota embriaguesa habitual; apreciació que el recurrent considera no ajustada a la realitat processal. Al·lega que el germà del recurrent, Ayuso, sí que té antecedents amb la beguda i el metge Forense ha explicat les conseqüències de dit problema, però no així el recurrent Codina el qual la nit d'autes va beure molt perquè anava amb el seu germà i per això no es pogué controlar ni va poder recordar res del que havia passat. Va al·legar també la indeguda aplicació d'una norma penal substantiva (art. 3.7 del Decret) perquè entén que, com a conseqüència del citat en el motiu anterior, procedeix aplicar al recurrent Codina l'atenuant d'eximent incomplet del trastorn mental, atenuant que ha de traduïr-se en una reducció de la pena imposada a fi que no se'l condemni a més temps de presó ferma que el ja complert com a presó provisional, tenint en compte a més a més que concorre l'atenuant de minoria d'edat i la falta d'antecedents penals. Finalitzà la fonamentació del seu recurs sol·licitant de la Sala que dictés Sentència estimant el recurs, revocant la Sentència recorreguda, imposant al processat la pena de presó amb caràcter condicional donat el temps que estigué privat de llibertat en situació de presó provisional.
IV.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal comparegué i formulà oposició al recurs sol·licitant la confirmació de la Sentència. Considera que si bé és cert que no existeixen antecedents que demostrin l'embriaguesa habitual del recurrent (el qual no té residència al Principat), tenint en compte, pel contrari, el desenvolupament dels fets i la participació en els mateixos del recurrent, no es pot apreciar la circumstància de la seva embriaguesa com a atenuant per les raons que s'expressen el VII Considerant de la Sentència. Finalitzà sol·licitant que es desestimés el recurs i la confirmació de la Sentència dictada pel M. I. Tribunal de Corts que condemnà al processat com autor responsable del delicte d'alteració de l'ordre públic, injuries i resistència als agents de l'Autoritat així com de la contravenció penal de lesions doloses, a la pena de quatre mesos de presó , tres d'ells ferms i la resta condicional i multa de vint-i-cinc mil pessetes.
V.-RESULTANT: Que havent estat senyalat dia per a la celebració de la Vista del recurs, tingué lloc amb assistència del recurrent i del Ministeri Fiscal. El primer resumí els fonaments del seu recurs insistint en que procedia aplicar al recurrent l'atenuant de trastorn mental transitori perquè anava begut i el Tribunal no ho aprecià així, no estant demostrat que fos embriaguesa habitual o que la busqués de propòsit per a cometre el delicte. Adduí també que en virtut del principi in dubio pro reo la càrrega de la prova de la aplicació d'una norma penal corresponia al Ministeri Fiscal o a la part acusadora. Sol·licità de nou la revocació de la Sentència i que es rebaixés la pena imposada a fi que fos tota ella presó condicional donat el temps ja complert com a presó ferma en concepte de presó provisional.
VI.-RESULTANT: Per la seva part el Ministeri Fiscal, en el mateix tràmit de la Vista, es tornà a oposar al recurs, argumentant que ja en el judici oral retirà l'acusació pel delicte major de desobediència a l'autoritat i que la pena imposada ha estat justa, exposant els antecedents de joc i baralles del processat, el qual sabia que tenia problemes amb l'alcohol. El Ministeri Fiscal es referí a les dificultats que tingué la Policia per posar fi als fets i detenir als processats, havent estat necessari disposar de dues patrulles davant els insults que també van rebre els agents, i havent-se ja tingut en compte l'atenuant de minoria de 21 anys, sol·licità la confirmació íntegra de la Sentència dictada, quedant els autes Vists per Sentència
FONAMENTS DE DRET
I.-CONSIDERANT: Que l'àmbit del recurs queda limitat a si el Tribunal de Corts havia d'aplicar al processat recurrent Codina la circumstància atenuant de trastorn mental transitori per la embriaguesa no habitual i no buscada de propòsit per a cometre el delicte i en tot cas si la pena imposada és ajustada a dret o si s'ha d'atenuar en ordre a suprimir la presó ferma que la Sentència imposa.
II.-CONSIDERANT: Que per a resoldre sobre la petició que es fa en el recurs és precís recordar que la Sentència recorreguda, a més d'absoldre a l'altre processat del delicte major de desobediència a l'Autoritat, condemnà als dos processats com a autors dels delictes menors d'alteració de l'ordre públic, injuries i resistència als agents de l'Autoritat així com per la contravenció penal de lesions doloses, al processat Ayuso a la pena de nou mesos de presó mentre que al segon dels processats, el recurrent Codina, el condemnà a quatre mesos de presó, imposant-li tres mesos de presó ferma i la resta condicional, a més de la multa de vint-i-cinc mil pessetes. La Sentència cita que fa ús dels articles 56, 23, 25.5, 26 i 53 del Codi Penal andorrà. I és precís tenir en consideració que aquelles penes la Sentència les imposa pels fets que declara provats i que no han estat impugnats, pel que es mantenen íntegrament, i que en síntesi es resumeixen en que la matinada del dia 8 d'abril de 1.996 Codina i el seu germà Ayuso, sobre les 0,30 hores es dirigiren a la "Casa de Portugal", trobant-se en estat d'embriaguesa, i amb expressions injurioses i insultants i amb un to despectiu pels clients que es trobaven allí, sol·licitaren dues cerveses a la cambrera i a continuació, amb la mateixa actitud provocadora, especialment Codina, iniciaren un altercat amb diferents persones que es trobaven al lloc, donant cops de puny i punxant també Ayuso a un d'ells, l'ajudant de cuina (ENTITY_5), amb una antena de radio d'un vehicle, ocasionant-li lesions sortosament situades a la part superior de la cella esquerra. Afegeix la Sentència que posteriorment tots dos processats marxaren del local retornant instants després portant a la ma Ayuso una ampolla trencada, continuant proferint insults. I que quan arribà el Servei de Policia, després d'haver estat requerit, també els agents foren objecte d'insults i injuries per part dels processats, als que s'efectuà un control d'alcoholemia que resultà positiu amb 2,71g/l i 1,84g/l, resistint-se de tal forma que foren necessàries dues patrulles de Policia per a controlar-los.
III.-CONSIDERANT: Que els fets que la Sentència declara provats, i dels que es basa, que han de ser respectats al no haver estat impugnats en el recurs, són suficientment greus i mereixedors de reprovació social com per a justificar les penes imposades per la Sentència als dos processats. Per altra part, havent acceptat la Sentència el processat Ayuso, malgrat haver estat condemnat a una pena més gran imputant-li els mateixos fets delictius que al processat recurrent, cal ressaltar que la menor pena que imposa a aquest la Sentència ja és conseqüència que el Tribunal ha valorat totes les circumstàncies que els articles 53 i 56 del Codi Penal indiquen i de manera singular la circumstància de la minoria de 21 anys que concorre en el recurrent Codina, prevista en l'art. 23 del citat Codi.
IV.-CONSIDERANT: Que el recurrent pretén, a més de la rebaixa a quatre dels nou mesos de presó imposats al seu germà pels mateixos fets, que s'hauria d'haver tingut en compte una segona circumstància d'atenuant consistent en l'embriaguesa sota la que actuà, la qual no era habitual i no havia estat buscada de propòsit per a delinquir. Pretén el recurrent que no està provat en la causa que aquella embriaguesa seva fos habitual o hagués estat buscada amb el propòsit per a delinquir, pel que, de conformitat amb el principi "in dubio pro reo" propi del procés penal, correspondria la prova d'aquelles circumstàncies a l'acusació i al no haver-la donat procedeix aplicar aquella circumstància atenuant. Però deixant a part que no és cert que l'acusació, a més d'haver de provar els fets delictius que imputa al processat i pels que manté l'acusació hagi de provar a més la inexistència de les coartades que la defensa addueixi o la inexistència de les circumstàncies d'exempció o atenuació de la responsabilitat penal introduïdes per la defensa (ja que allò suposaria posar a càrrec de l'acusació una espècia de prova molt dificultosa o "probatio diabolica"), i a més que el principi "pro reo" sols funciona en cas que el Tribunal tingui "dubte" sobre la prova dels fets o de la culpabilitat de l'acusat (dubte que no apareix en aquest cas) el cert és que qualsevol dels delictes pels que la Sentència els condemna tenen prevista una pena de fins a sis mesos de presó, i havent estat jutjats els delictes en una mateixa causa , la Sentència podia imposar una pena dins del límit de la fixada pel delicte més greu augmentada en la meitat, i no havent-se arribat a aquells límits pel processat recurrent s'ha de confirmar la Sentència recorreguda ço que comporta la desestimació del recurs.
V.-CONSIDERANT: Que la desestimació del recurs porta com a conseqüència la condemna al pagament de les costes pel processat recurrent.
Decisio
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, així com els Usos i Costums i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDIM
1.-Desestimar el Recurs de Suplicació interposat en la Causa i Rotlle de referència pel recurrent Codina.
2.-Confirmar íntegrament la Sentència dictada pel M. I. Tribunal de Corts en data 28 de juny de 1.996.
3.-Imposar les costes del recurs al recurrent.
4.-Manem que la Causa sigui retornada al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.
Subir
Diccionario RAE
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 27/96 — Décision commentée