I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Juridiction andorrane, —
Décision commentée : Juridiction andorrane, — (Tribunal superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, sentència 02-98 du 20 janvier 1998, ROJ : STSJAD 2/1998 ; ECLI:AD:TSJADAD:1998:2) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Un ouvrier, M. Vélez, a été grièvement blessé lors d'un accident du travail survenu sur un chantier de construction. Le jugement rendu par le Tribunal de Corts le 6 mai 1997 (cause n° 204-1/96) a déclaré M. Alvarado, encarregat (chef d'équipe) de l'entreprise, auteur responsable d'un délit majeur de lésions par imprudence au sens de l'article 197 du Codi Penal. Il l'a condamné à quatre mois de prison avec sursis.
Sur le plan civil, le Tribunal de Corts a déclaré M. Alvarado totalement responsable de l'accident et l'a condamné, solidairement avec la société Benitez et la Compagnie d'assurances Zurita, à indemniser M. Vélez dans les limites de la police d'assurance, déduction faite de la franchise. Le premier juge a retenu l'article 68 du Codi Penal comme fondement de la solidarité. Il a fixé l'incapacité permanente partielle (IPP) et les autres postes de préjudice, dont le pretium doloris (préjudice moral lié aux souffrances), à 3 000 000 de pesetas.
Plusieurs recours de suplicació ont été formés :
- la défense de M. Alvarado et de la Compagnie Zurita a invoqué une faute de la victime, évaluée à 25 %, et contesté le montant des indemnités, notamment l'IPP et le pretium doloris ;
- la société Benitez s'est partiellement jointe à ce recours, en sollicitant les mêmes réductions ;
- M. Vélez a formé un recours incident en demandant un quantum doloris de 5 000 000 de pesetas ;
- le ministère public s'en est remis à l'appréciation du Tribunal supérieur.
La Sala Penal du Tribunal superior de Justícia, sous la présidence du ponent Yves Picod, était saisie du recours enregistré sous le numéro 25/97.
Question de droit
La décision soulève trois questions distinctes :
- La faute de la victime : un salarié peut-il se voir imputer une part de responsabilité dans son prop
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« RESULTANT: Que el M. Iltre. Tribunal de Corts dictà Sentència en data 6 de maig de 1.997 en la Causa núm. 204- 1/96 amb la següent part dispositiva: "FALLEM: Que hem de condemnar i condemnem Alvarado, com autor responsable d'un delicte major de lesions per imprudència de l'article 197 del Codi Penal a la pena de QUATRE MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL i pagament de les despeses processals causades. Diem que quan esdevingui ferma la Sentència serà d'aplicació a la pena de presó més amunt imposada, encara que condicional, … »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 20 de gener del 1998 - ROJ: STSJAD 2/1998 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_partielle), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
- Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
- Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« RESULTANT: Que la defensa del processat Alvarado i de la Cia. d'Assegurances Zurita interposà recurs de Suplicació contra la citada Sentencia fonamentat en una infracció de les normes relatives a la responsabilitat civil establerta en la Sentència. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
- Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
- Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
- Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 20 janvier 1998 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
SENTÈNCIA 02-98 DE 20 DE GENER DE 1998
ANTECEDENTS DE FET
RESULTANT: Que el M. Iltre. Tribunal de Corts dictà Sentència en data 6 de maig de 1.997 en la Causa núm. 204- 1/96 amb la següent part dispositiva: "FALLEM: Que hem de condemnar i condemnem Alvarado, com autor responsable d'un delicte major de lesions per imprudència de l'article 197 del Codi Penal a la pena de QUATRE MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL i pagament de les despeses processals causades. Diem que quan esdevingui ferma la Sentència serà d'aplicació a la pena de presó més amunt imposada, encara que condicional, el Decret d'Indult de 7 d'abril de 1.996. En concepte de responsabilitat civil, declarem Alvarado totalment responsable de l'accident i el condemnem, en aplicació de l'article 68 del Codi Penal solidàriament amb l'empresa Benitez i amb la Companyia Zurita en els límits de la pòlissa és a dir exclusivament deducció feta de la franquícia, a indemnitzar Vélez dels perjudicis soferts. Vist l'informe final del metge Forense, condemnem així mateix solidàriament Alvarado, Benitez i la Companyia d'Assegurances Zurita a concurrència per aquesta de 90% d'aquestes quantitats a pagar al Sr. Vélez la quantitat de 16.971.766.-pts i de 23.649,80.-F.F. Reservem a Vélez les accions civils que escaiguin pels perjudicis futurs al·legats".
RESULTANT: Que la defensa del processat Alvarado i de la Cia. d'Assegurances Zurita interposà recurs de Suplicació contra la citada Sentencia fonamentat en una infracció de les normes relatives a la responsabilitat civil establerta en la Sentència.
Sosté que a l'igual que en el supòsit d'accidents de circulació, la participació i culpa de l'obrer no pot limitar-se a la greu negligència o a l'actuació dolosa, per respectar el principi d'igualtat de les parts davant la responsabilitat civil. De la mateixa manera que l'empresari ha de respectar les normes de seguretat de la OIT, també les ha de respectar el treballador, en particular la preservació de la seva pròpia seguretat i la informació al seu superior de qualsevol defecte o perill descobert. Demana en conseqüència que es declari la concurrència de culpa per part del treballador en la proporció d'un 25%.
Contesta també les indemnitzacions fixades pel Tribunal de Corts, considerades com exagerades en comparació amb la jurisprudència habitual; sol·licita que la IPP sigui fixada a la quantitat de 4.920.000.-pts i el Pretium Doloris a la suma de 1.500.000.-pts.
Sol·licita finalment que la responsabilitat de la Cia. ORG_0 no s'estén, per raons contractuals, més que al 90% de la IPP (amb deducció de la pensió de la CASS) sense estendre's a les despeses mèdiques, ni a les pèrdues de salari, ni a les despeses complementàries, ni al Pretium Doloris ni al perjudici estètic ni al lúdic.
RESULTANT: Que la defensa d'Vélez, a més d'oposar-se al recurs presentat, interposà recurs de Suplicació fonamentat en violació de les normes relatives a la responsabilitat civil establerta en la Sentència. Sol·licita que el quantum doloris sigui fixat a 5.000.000.- pts, tractant-se d'un perjudici d'un excepcional gravetat.
RESULTANT: Que la defensa de la societat Benitez s'adherí parcialment al primer recurs presentat en base a l'article 3.9 del Decret regulador d'aquesta instància judicial, sol·licitant la revocació de la Sentència en el sentit de donar un 25% de culpa al treballador i de rebaixar les indemnitzacions a una quantitat de 4.920.000.- pts i de 1.500.000.-pts respectivament per la IPP i pel Pretium Doloris.
En canvi no està d'acord amb la interpretació del contracte per part de la Cia. ORG_0, i s'adhereix a la sentència quan condemna solidariament a Alvarado i a ORG_0 en els límits de la pòlissa, és a dir exclusivament deducció feta de la franquícia, a indemnitzar al perjudicat.
RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal deixa la revocació de la Sentència a l'apreciació del Tribunal Superior.
FONAMENTS DE DRET
CONSIDERANT: Que es desprèn dels fets declarats provats que el perjudicat estava treballant sense que s'haguessin pres les mesures de seguretat previstes per l'article 58 del Reglament Laboral, tals com subjecció a l'obra ferma amb un cinturó de seguretat o altra protecció que li hagués permès agafar-se per evitar una caiguda; l'empresa constructora tampoc va respectar les recomanacions que l'arquitecte havia fet en el seu estudi de seguretat i higiene. L'empresa té doncs que assumir totes les conseqüències de les seves greus negligències, donat que era, com ho subratlla el Tribunal de Corts de l'exclusiva responsabilitat de l'encarregat la posta a disposició de les proteccions i aplicació de les mesures adequades. No va quedar demostrat que el perjudicat hagués desobeït les ordres de l'encarregat o actuat de manera amagada d'aquell. La seva experiència en l'empresa no és un indici suficient per demostrar una falta particular de la seva part, compte tingut que el perjudicat era un peó, treballant sota l'autoritat total de l'encarregat, disposant d'una autonomia molt limitada.
Que no es pot admetre l'aplicació de la famosa teoria de l'acceptació del risc en l'àmbit de les relacions jeràrquiques o fonamentades en un desequilibri de les parts.
En conseqüència el Tribunal de Corts va declarar molt adequadament responsable, solidari l'empresa Benitez amb l'encarregat Alvarado, descartant tota concurrència de faltes.
CONSIDERANT: Que la missió del Tribunal Superior en quant a l'avaluació dels perjudicis, no és de substituir la seva a la del Tribunal de Corts, sinó de verificar si aquest Tribunal ha respectat el principi de proporcionalitat i motivat la seva estimació. Cal recordar que per fixar la indemnització dels perjudicis soferts, els Tribunals andorrans tenen en compte, l'apreciació del metge Forense, els precedents i els elements particulars del sumari; que no estan lligats per l'avaluació del perit.
El metge Forense va fixar a 41% el nivell d'IPP, basant-se en elements precisos i detallats; compte tingut de l'edat, del nivell d'IPP, l'avaluació del Tribunal de Corts a raó de 400.000.-pts el punt pot ser considerada com generosa, però no excessiva.
Al contrari el Tribunal de Corts ha atorgat una quantitat de 3.000.000.-pts al perjudicat per un Pretium Doloris important, quantitat corresponent generalment a perjudicis qualificats d'excepcionals. Compte tingut dels precedents (vg. Sentència de 29-12-96, causa 187-3/95 o Aute de 14-6-94 causa 44-EP/92) i dels elements recollits en l'informe del Forense, el Tribunal Superior considera que l'avaluació no podia excedir de 2.500.000.-pts.
CONSIDERANT: Que en cas de dubte en la interpretació de les voluntats de les parts, la convenció s'interpreta a favor de l'adherent i contra l'estipulant, principi afirmat en dret comparat i sobretot figurant en el Codi de Napoleó (art.1162).
Que en particular en les convencions d'assegurances les exclusions de garanties tenen que ser explicites i unívoques.
En conseqüència, si l'aplicació d'una franquícia de 10% de l'import del sinistre resulta clarament del contracte, en canvi la generalitat dels termes "indemnitzacions de mort i invalidesa que poden quedar a càrrec de l'assegurat (---)" s'ha d'entendre com cobrint tots els perjudicis consecutius a l'accident sofert per Vélez, sense les exclusions proposades per la Cia. d'Assegurances ORG_0.
Que el Tribunal de Corts ha fet una interpretació correcta i pertinent del contracte quan ha declarat la responsabilitat solidària en els límits de la pòlissa és a dir exclusivament deducció feta de la franquícia, sense altre tipus d'exclusió o limitació de garantia.
Decisio
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDIM
1.- Desestimar el recurs de Suplicació interposat per Vélez, i estimar parcialment els recursos de Suplicació interposats per Alvarado, la Cia. d'Assegurances Zurita i la societat Benitez, únicament pel que afecta l'avaluació del Pretium Doloris que es fixa en la suma de 2.500.000.-pts en lloc dels 3.000.000.-pts atorgats, confirmant-se el restant de la Sentència dictada pel M. Iltre. Tribunal de Corts en data 6 de maig de 1.997 en la Causa núm. 204-1/96.
2.- Es declaren d'ofici les costes processals causades pel recurs.
3.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE