STSJAD ANDORRA, a 31 de març del 1998 - ROJ: STSJAD 8/1998
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé31 mars 1998
Numéro20/97
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 8/1998 (ECLI:AD:TSJADAD:1998:8)
> Décision commentée : STSJAD 8/1998, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 31 mars 1998, recours n° 20/97 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle qui figure dans le texte de la décision (ROJ et ECLI).*
## Faits et procédure
Un accident de la circulation survient entre deux véhicules, une Mercedes conduite par M. Gaya et une Peugeot conduite par M. Aguilar. Selon la version retenue en première instance, M. Gaya effectuait une manœuvre de stationnement en marche arrière dans le centre-ville, sur un emplacement situé à sa droite, lorsque le véhicule de M. Aguilar, roulant à une vitesse excessive, le heurta.
Par sentence du 27 février 1997 (causa n° 65-2/96), le Tribunal de Corts a condamné M. Aguilar pour délit mineur de lésions par imprudence (article 309 du Code pénal) et pour contravention pénale de dommages par imprudence, à une amende de quarante mille pesetas et aux frais de procédure. Il a acquitté M. Gaya. Sur le plan civil, il a condamné solidairement M. Aguilar et son assureur à indemniser M. Gaya et M. Farré, et a réservé la fixation du préjudice corporel de M. Corbacho, avec une provision de 225 000 pesetas.
Les appelants (M. Aguilar, M. Sanz et la société d'assurances) ont interjeté appel devant le Tribunal Superior de Justícia sur deux moyens : une erreur dans l'appréciation de la preuve, qui aurait dû établir une manœuvre brusque et imprudente de M. Gaya, et la violation des règles relatives à la responsabilité civile (art. 3.5 et 3.9 du Décret régulant la présente instance d'appel). Ils sollicitaient une répartition de responsabilité de 80 % à la charge de M. Gaya et de 20 % à celle de M. Aguilar.
Le ministère public s'est partiellement associé au recours, estimant que les déclarations contradictoires ne permettaient pas de déterminer si le véhicule de M. Gaya avançait ou reculait au moment du choc. La défense de M. Gaya a conclu à la confirmation du jugement.
## Question de droit
La Cour devait déterminer si les éléments de preuve réunis au cours de l'enquête et de l'audience permettaient d'établir une faute imputable au conducteur mis hors de cause, et, à titre subsidiaire, si l'absence de faute pénale de celui-ci pouvait justifier une répartition de responsabilité civile à son détriment.
Plus précisément, deux interrogations sont présentes dans le raisonnement :
- la charge de la preuve de la culpabilité pénale et le bénéfice du doute ;
- la portée de la décision pénale sur les conséquences civiles de l'infraction.
## Solution et dispositif
La Cour rejette le recours sur le premier moyen, en considérant qu'il appartient à l'accusation d'apporter la preuve certaine des fautes imputées aux prévenus, et que les doutes doivent profiter à ces derniers. Elle retient que les constatations matérielles, les témoignages et les photographies du lieu établissent que M. Gaya effectuait une manœuvre de stationnement ordinaire, sur un
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 31 de març del 1998 - ROJ: STSJAD 8/1998
STSJAD 8/1998 (ECLI:AD:TSJADAD:1998:8)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 8/1998, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 31 mars 1998, recours n° 20/97 (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle qui figure dans le texte de la décision (ROJ et ECLI).
Faits et procédure
Un accident de la circulation survient entre deux véhicules, une Mercedes conduite par M. Gaya et une Peugeot conduite par M. Aguilar. Selon la version retenue en première instance, M. Gaya effectuait une manœuvre de stationnement en marche arrière dans le centre-ville, sur un emplacement situé à sa droite, lorsque le véhicule de M. Aguilar, roulant à une vitesse excessive, le heurta.
Par sentence du 27 février 1997 (causa n° 65-2/96), le Tribunal de Corts a condamné M. Aguilar pour délit mineur de lésions par imprudence (article 309 du Code pénal) et pour contravention pénale de dommages par imprudence, à une amende de quarante mille pesetas et aux frais de procédure. Il a acquitté M. Gaya. Sur le plan civil, il a condamné solidairement M. Aguilar et son assureur à indemniser M. Gaya et M. Farré, et a réservé la fixation du préjudice corporel de M. Corbacho, avec une provision de 225 000 pesetas.
Les appelants (M. Aguilar, M. Sanz et la société d'assurances) ont interjeté appel devant le Tribunal Superior de Justícia sur deux moyens : une erreur dans l'appréciation de la preuve, qui aurait dû établir une manœuvre brusque et imprudente de M. Gaya, et la violation des règles relatives à la responsabilité civile (art. 3.5 et 3.9 du Décret régulant la présente instance d'appel). Ils sollicitaient une répartition de responsabilité de 80 % à la charge de M. Gaya et de 20 % à celle de M. Aguilar.
Le ministère public s'est partiellement associé au recours, estimant que les déclarations contradictoires ne permettaient pas de déterminer si le véhicule de M. Gaya avançait ou reculait au moment du choc. La défense de M. Gaya a conclu à la confirmation du jugement.
Question de droit
La Cour devait déterminer si les éléments de preuve réunis au cours de l'enquête et de l'audience permettaient d'établir une faute imputable au conducteur mis hors de cause, et, à titre subsidiaire, si l'absence de faute pénale de celui-ci pouvait justifier une répartition de responsabilité civile à son détriment.
Plus précisément, deux interrogations sont présentes dans le raisonnement :
la charge de la preuve de la culpabilité pénale et le bénéfice du doute ;
la portée de la décision pénale sur les conséquences civiles de l'infraction.
Solution et dispositif
La Cour rejette le recours sur le premier moyen, en considérant qu'il appartient à l'accusation d'apporter la preuve certaine des fautes imputées aux prévenus, et que les doutes doivent profiter à ces derniers. Elle retient que les constatations matérielles, les témoignages et les photographies du lieu établissent que M. Gaya effectuait une manœuvre de stationnement ordinaire, sur un
Sentència
SENTÈNCIA 08-98 DE 31 DE MARÇ DE 1998
ANTECEDENTS DE FET
RESULTANT: Que el Tribunal de Corts va dictar Sentència en data 27 de febrer de 1.997 en la Causa núm. 65-2/96, amb la següent part dispositiva: "FALLEM: Que hem de condemnar i condemnem Aguilar com autor responsable d'un delicte menor de lesions per imprudència de l'article 309 del Codi Penal i d'una contravenció penal de danys per imprudència, fent-se aplicació dels articles 23, 53.1 i 41 del Codi Penal a la pena de QUARANTA MIL PESSETES DE MULTA i al pagament de les despeses processals causades. Absolem així mateix Gaya del delicte que se li imputava. En concepte de responsabilitat civil condemnem solidàriament Aguilar i la Companyia SCHWEIZ a pagar a: -Gaya la quantitat de 74.300.-pts. -Farré la de 339.654.-pts. Deixem pel període d'execució de Sentència, previ peritatge mèdic la fixació del perjudici corporal de Corbacho, condemnant solidàriament Aguilar i la Companyia SCHWEIZ a pagar-li una provisió de 225.000.-pts a valer sobre la indemnització definitiva. Desestimem les demés demandes."
RESULTANT: Que contra la Sentència abans esmentada s'interposa recurs de Suplicació pel Lletrat Manso en nom i interès de Aguilar, Sanz i de la ORG_1, el qual al·lega com a motius del recurs: l'error en l'apreciació de la prova i la infracció de les normes relatives a la responsabilitat civil establerta en la Sentència (art. 3.5 i 3.9 del Decret regulador d'aquesta instància de Suplicació).
Fa valer sobre el primer motiu, que contràriament al que ha estimat el Tribunal de Corts està aportada la prova d'una maniobra sobtada, imprevista i imprudent efectuada per Gaya, havent contribuït a la realització de l'accident en el que ha estat declarat únic culpable Aguilar.
Pretén que quan es produí l'accident Gaya maniobrava endavant invertint el seu sentit de marxa i retornant a la calçada, ocupant la totalitat del carril dret.
La declaració de Farré a la seva Companyia d'Assegurances.
Els danys del vehicle de Aguilar situats a la seva part lateral davantera dreta que són incompatibles amb la versió donada per Gaya, i no poden haver estat causats que per una maniobra brusca d'aquest darrer per introduir-se a la circulació.
La sinceritat de la que ha fet prova el recurrent al reconèixer de forma espontània que circulava a una velocitat superior a la permesa.
Les variacions fetes per Gaya, que en la seva tercera declaració va donar una versió dels fets sensiblement diferent i poc creïble.
Les condicions de realització de l'accident estableixen que al moment de la col·lisió, Gaya havia començat a introduir el seu vehicle en la circulació i va tallar el pas al vehicle de Aguilar, el qual per raó de l'excés de velocitat que portava fou sorprès per l'obstacle que no va poder evitar. En dedueix en quant al segon motiu de Suplicació, que Gaya i la seva Companyia d'Assegurances "Catalana Occident" han d'assumir solidàriament a concurrència del 80%, les conseqüències danyoses de l'accident.
Demana al Tribunal Superior de Justícia de dir:
Gaya és autor responsable d'un delicte menor de lesions per imprudència i d'una contravenció penal de danys per imprudència, de condemnar-lo a la pena de 30.000.-pts de multa, de repartir la responsabilitat en 80% per Gaya i el 20% per Aguilar.
RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal compareix i s'adhereix parcialment al recurs presentat.
Exposa que les declaracions contradictòries recollides en el curs de l'enquesta no permeten determinar si al moment de la col·lisió el vehicle de Gaya portava la marxa endarrere o la marxa endavant. Estima de tota manera que aquest efectuava una maniobra pertorbadora justificant un repartiment de responsabilitat del 80% pel recurrent i del 20% per Gaya.
RESULTANT: Que en la compareixença per davant del Tribunal, Álvarez Lletrada de Farré i Corbacho, entén que la Sentència del Tribunal de Corts és ajustada a dret.
RESULTANT: Que Narváez, Advocat defensor de Gaya i de la ORG_0 s'oposa al recurs i demana la confirmació de la Sentència. Fa observar que les declaracions de Gaya i dels testimonis estableixen que al moment de la col·lisió aquest efectuava una maniobra destinada a aparcar el seu vehicle en marxa endarrere. Posa de relleu que els danys que presenta el vehicle del recurrent estant també situats a la part davantera dreta d'aquest.
FONAMENTS DE DRET
CONSIDERANT: Sobre el primer motiu de Suplicació, correspon en matèria penal, a l'acusació d'aportar la prova certa de les culpes que s'imputen als processats, als quals els dubtes han de beneficiar, que en concret les constatacions efectuades i els testimonis recollits en el curs de l'enquesta i durant la Vista Oral, estableixen que Gaya efectuava una maniobra d'estacionament en marxa endarrere, del tot normal en el centre ciutat, en un lloc situat a la seva dreta i a aquell efecte, moment en el que va ser xocat pel vehicle de Aguilar, el qual per raó de l'excés de velocitat que portava fou sorprès per l'obstacle que no va poder evitar. Que contràriament al que pretén el recurrent no hi ha cap prova de que Gaya sortia de l'estacionament per reincorporar-se a la circulació, respecte a això hi ha lloc de rellevar els següents punts:
De les constatacions efectuades pel Servei de Policia en el lloc de l'accident, les pròpies declaracions del recurrent i les fotografies que figuren al sumari, en ressurt que el vehicle Peugeot conduït per aquest darrer fou xocat no en el costat esquerra sinó a nivell de la part davantera esquerra pel vehicle de Gaya.
Aguilar ha declarat que quan ell va veure el vehicle Mercedes, aquest reculava i tot seguit inicià la marxa endavant al moment que es trobava quasi a la seva altura. La única explicació possible d'aquesta maniobra aparentment il·lògica és que Gaya va necessitar dues maniobres per aconseguir estacionar-se. Ara bé les fotografies preses en el lloc de l'accident per la Policia permeten verificar que el lloc triat per Gaya era suficientment llarg perquè un conductor, mitjanament experimentat i al volant d'un Mercedes aconseguís estacionar-se a la primera temptativa. Aquestes mateixes fotografies demostren a més que Gaya disposava al moment del xoc, d'una plaça suficient per continuar la seva marxa endarrere i no hi havia cap raó de reiniciar la seva maniobra.
Que així la prova no porta sobre una falta de conducta imputable a Gaya, la que no en resultaria del sol fet d'haver iniciat una maniobra d'estacionament, al centre del poble, en una zona reservada a aquest efecte, i després d'haver accionat el senyal lluminós.
Que en aquestes condicions el Tribunal de Corts jutjant que no es podia deduir cap delicte envers Gaya, va fer una exacta apreciació de la prova.
CONSIDERANT: Que el refús del primer motiu de Suplicació comporta necessàriament el refús del segon motiu, relatiu a les conseqüències civils de la falta penal retingudes per la Sentència del Tribunal de Corts.
CONSIDERANT: Que en aquestes condicions es procedent desestimar el recurs interposat amb imposició de les costes al recurrent.
Decisio
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDIM
1.- Desestimar el recurs de Suplicació interposat en representació de Aguilar, Sanz i la Cia. d'Assegurances SCHWEIZ.
2.- Confirmar la Sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 27-2-97 en la Causa núm. 65-2/96.
3.- Condemnar els recurrents al pagament de les despeses processals causades pel recurs.
4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.