I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Juridiction andorrane, — (STSJAD 19/1998)
Décision commentée : Juridiction andorrane, — (Lire sur source officielle)
ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.2377500a · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
Décision commentée : Juridiction andorrane, — (Lire sur source officielle)
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Art. 243, Codi penal —
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 4/98 — Décision commentée
🏛 Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Trois frères, les époux Narváez et Cañete (nés en 1942, de nationalité espagnole, sans antécédents pénaux), avaient ouvert en septembre 1991, avec leur sœur Zapata, un compte bancaire numéroté auprès d'un établissement de crédit andorran. Les trois étaient cotitulaires, et la disposition des fonds était mancomunée, c'est-à-dire subordonnée à la signature de deux titulaires quelconques parmi les trois.
Zapata est décédée à Barcelone le 17 mars 1995. Dix jours plus tard, le 27 mars, les frères ont retiré le solde créditeur du compte, soit 11 920 677 pesetas, puis ont clôturé celui-ci. La décision relève qu'il n'est pas établi que les fonds appartenaient aux trois frères et sœur, à deux d'entre eux, ou à un seul.
Des parties civiles, représentées par Me Capellà i Tejada, ont engagé une action pour délit majeur de vol (furt). Le Tribunal de Corts, par sentence du 29 octobre 1997, a absous les prévenus du chef de délit majeur de vol, les dépens étant laissés à la charge de l'État. Les parties civiles ont interjeté appel devant le Tribunal supérieur de justice (Sala Penal), au motif d'une erreur dans l'appréciation des preuves. Elles soutenaient que la quantité déposée par la défunte constituait sa propriété personnelle et que le retrait sans l'accord des héritiers légitimes équivalait à une appropriation frauduleuse, et demandaient une condamnation à quatre ans d'emprisonnement sur le fondement de l'article 243 du Code pénal.
Le ministère public a conclu à l'absence de preuves que la mère des plaignants fût propriétaire d'une partie des fonds, et à l'absence d'indices suffisants pour étayer leurs allégations. La défense des prévenus a relevé que les parties civiles n'avaient produit aucun élément établissant l'existence d'une soustraction.
Le recours a été tranché par la Sala Penal du Tribunal supérieur de justice dans une sentence rendue sous le numéro de recours 4/98. La date de la décision est indiquée comme le 8 octobre 1998 dans les métadonnées (ECLI:AD:TSJADAD:1998:19), mais comme le 20 octobre 1998 dans l'en-tête de la sentence. Cette discordance doit être relevée (le texte source ne permet pas de trancher). Le rapporteur est Yves Picod.
Le problème posé présentait deux volets distincts.
Premier volet : la qualification de furt en présence d'un compte joint. La question était de savoir si le cotitulaire d'un compte bancaire à disposition mancomunée, qui retire la totalité du solde après le décès d'un autre cotitulaire, peut être regardé comme ayant soustrait un bien meuble d'autrui au sens de l'incrimination de vol. Elle impliquait de déterminer si l'indivision sur les fonds fait obstacle à la qualification pénale.
**Second volet : la preuve de la prop
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« RESULTANT: Que el M. Iltre. Tribunal de Corts dictà Sentència en data 29 d'octubre de 1.997 amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem d'absoldre i absolem als acusats Narváez i Cañete del delicte major de furt que els imputa l'acusació privada, declarant d'ofici les despeses processals". »
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 08 d'octubre del 1998 - ROJ: STSJAD 19/1998 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« RESULTANT: Que la citada Sentència es fonamenta en els fets provats següents: "Els acusats germans Narváez i Cañete, ambdós nascuts el dia 29 de novembre de 1.942, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, en el mes de setembre de 1.991, juntament amb la seva germana Zapata van obrir el compte numerat BT ***** al ORG_0 en que tots tres figuraven com a titulars, la disposició del qual era mancomunada per dos qualsevol de entre els tres titulars. La germana dels acusats, Zapata, va morir a Barcelona el dia 17 de març de 1.995, i en data 27 del mateix mes de març e… »
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
SENTÈNCIA 19-98 DE 20 D'OCTUBRE DE 1998
RESULTANT: Que el M. Iltre. Tribunal de Corts dictà Sentència en data 29 d'octubre de 1.997 amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem d'absoldre i absolem als acusats Narváez i Cañete del delicte major de furt que els imputa l'acusació privada, declarant d'ofici les despeses processals".
RESULTANT: Que la citada Sentència es fonamenta en els fets provats següents: "Els acusats germans Narváez i Cañete, ambdós nascuts el dia 29 de novembre de 1.942, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, en el mes de setembre de 1.991, juntament amb la seva germana Zapata van obrir el compte numerat BT ***** al ORG_0 en que tots tres figuraven com a titulars, la disposició del qual era mancomunada per dos qualsevol de entre els tres titulars. La germana dels acusats, Zapata, va morir a Barcelona el dia 17 de març de 1.995, i en data 27 del mateix mes de març els acusats Narváez i Cañete van procedir a retirar el ròssec creditor existent al compte numerat, que ascendia a la quantitat de 11.920.677.- pts, cancel·lant seguidament l'esmentat compte. No consta acreditat si els diners del compte numerat BT 110444 pertanyien realment als tres germans M.M.P., o bé a dos d'ells o, àdhuc, tan sols a un d'ells".
RESULTANT: Que l'advocat dels recurrents Capellà i Tejada, fonamenta el seu recurs en un error en l'apreciació de la prova donat que, segons ell, la Sentència no conté la narració precisa dels fets que es consideren presumptament provats i que porten a unes conclusions greument perjudicials per les parts civils. Sosté que s'ha provat que un terç de la quantitat dipositada al compte BT ***** de l'entitat bancària Banc Agrícol i Comercial era propietat de la Sra. Zapata, essent la mateixa qui la va dipositar materialment i de manera acreditada. Afegeix que el caràcter mancomunat d'un compte bancari implica una comunitat sobre un bé i en el moment que aquesta es dissolt, ha de ser repartit el bé entre les parts; en conseqüència els diners van ser retirats sense l'autorització dels legítims hereus. Per altre costat, menciona que no s'ha donat cap tipus de valor a les declaracions dels fills de la difunta ni a les declaracions de Capellà P.P., marit de la difunta. Després de discutir l'argumentació de les parts contraries, demana la condemna d'aquestes últimes pel delicte major de furt tipificat a l'article 243 del Codi Penal amb una pena de 4 anys de presó. Així com la condemna vinculada per la responsabilitat civil.
RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal sosté que no existeixen proves que la mare dels querellants fos realment propietària d'una part dels diners dipositats i que tampoc existeixen indicis suficients per demostrar les afirmacions dels querellants.
RESULTANT: Que en el mateix sentit la defensa dels germans Narváez i Cañete subratlla que les parts civils no han aportat cap element que demostri l'existència d'una sostracció.
CONSIDERANT: Que la primera dificultat de la qualificació està lligada a la situació d'indivisió dels diners. En efecte, Narváez i Cañete van obrir amb la difunta Zapata un compte numerat BT ***** al ORG_0 Sa, en que tots tres figuraven com a titulars. Aquesta possessió comuna no impedeix la qualificació de furt: el que disposa en totalitat dels béns comuns o indivisos disposa necessàriament d'una fracció dels béns aliens (en dret comparat es pot citar dos decisions de la Cour de Cassation francesa de 21 de març de 1.984 i de 25 de maig de 1.988 en matèria respectivament de successió indivisa i de copropietat).
Malgrat tot, ignorem aquí sí Narváez i Cañete van disposar de la part de Zapata, els elements produïts reposen sobre declaracions dels interessats i suposicions, sense caràcter provatori unívoc i intangible.
CONSIDERANT: També que si suposem demostrats els fets, es plantejaria un obstacle de qualificació; en efecte, l'apoderament del bé moble d'altri no és directa en aquest cas; és el Banc que va detenir i remetre voluntàriament els diners als cotitulars; en conseqüència, no estem en la figura de l'element material del furt, sense perjudici d'altres qualificacions que aquesta jurisdicció no està habilitada a evocar aquí.
CONSIDERANT: Que pel que s'ha dit s'ha de confirmar la Sentència recorreguda, amb la imposició als recurrents de les costes processals del recurs.
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDIM
1.- Desestimar el recurs de Suplicació interposat. per Capellà i Tejada.
2.- Confirmar íntegrament la Sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 29 d'octubre de 1.997 en la Causa núm. 164-3/95.
3.- Imposar als recurrents el pagament de les costes processals causades pel recurs.
4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE