I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD Andorre, Sala Penal, 4 novembre 1998, n° 26/1998
Décision commentée : STSJAD 26/1998, ECLI:AD:TSJADAD:1998:26 (Lire sur source officielle)
ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.ae8ddd88 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
Décision commentée : STSJAD 26/1998, ECLI:AD:TSJADAD:1998:26 (Lire sur source officielle)
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Art. 197, Codi penal —
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 15/98 — Décision commentée
🏛 Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Par sentence du 25 février 1998, le Tribunal de Corts d'Andorre a déclaré M. Ropero auteur responsable d'un délit majeur de lésions par imprudence, au sens de l'article 197 du Code pénal, et l'a condamné à deux mois de prison avec sursis, à une amende de 100 000 pesetas et aux frais de procédure. Le sursis a été assorti d'une clause prévoyant que la peine de prison serait graciée une fois la décision devenue définitive. Sur le terrain civil, le Tribunal de Corts a condamné M. Ropero, solidairement avec la compagnie d'assurances ORG_0, à réparer les conséquences dommageables de l'accident de la circulation. Il a fixé des indemnisations individualisées au profit de plusieurs victimes, dont Mme Toll, sur la base des rapports des docteurs Verdaguer et Vidal.
Trois recours de suplicació (appel) ont été formés :
Le recours de Mme Toll était fondé sur l'article 3.9 du décret régulateur, et celui de M. Ropero sur le même texte, dans le délai de l'article 9 du décret du 13 juillet 1990. La Sala Penal du Tribunal supérieur de justice, présidée par le magistrat ponent M. Yves Picod, était saisie sous le numéro de recours 15/98. (Le résumé automatique figurant sur la plateforme n'a pas valeur officielle et n'a pas été retenu comme source.)
Le litige posait deux questions. La première portait sur le bien-fondé de l'évaluation du pretium doloris, c'est-à-dire sur la question de savoir si la somme allouée devait être augmentée ou réduite, et si le préjudice psychologique devait être indemnisé séparément ou inclus dans ce poste. La seconde concernait les pouvo
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« RESULTANT: Que el Tribunal de Corts dictà Sentència en data 25 de febrer de 1.998 amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem Ropero com autor responsable d'un delicte major de lesions per imprudència de l'art. 197 del Codi Penal, fent- se aplicació de l'art. 23 i 53.1 del mateix Codi, a la pena de DOS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, multa de 100.000.-pts i pagament de les despeses processals causades. Diem que quan esdevingui ferma la Sentència la pena de presó imposada, encara que condi… »
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 04 de novembre del 1998 - ROJ: STSJAD 26/1998 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« En concepte de responsabilitat civil condemnem Ropero solidàriament amb la Cia. d'Assegurances ORG_0, a reparar les conseqüències danyoses de l'accident d'autes. Vists els informes dels Drs. Verdaguer i Vidal, els condemnem així mateix a pagar solidàriament: - Toll la quantitat de 2.871.298.-pts, deixant-se pel període d'execució de Sentència l'apreciació del perjudici estètic després de realització de l'operació de cirurgia estètica prevista. -Rodrigo J.R. la quantitat de 1.009.227.-pts. -Agustín José G.H. la quantitat de 587.650.-pts. - Gemma E.F. la quantitat de 321.727.… »
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
SENTÈNCIA 26-98 DE 4 DE NOVEMBRE DE 1998
RESULTANT: Que el Tribunal de Corts dictà Sentència en data 25 de febrer de 1.998 amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem Ropero com autor responsable d'un delicte major de lesions per imprudència de l'art. 197 del Codi Penal, fent- se aplicació de l'art. 23 i 53.1 del mateix Codi, a la pena de DOS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, multa de 100.000.-pts i pagament de les despeses processals causades. Diem que quan esdevingui ferma la Sentència la pena de presó imposada, encara que condicional, quedarà indultada.
En concepte de responsabilitat civil condemnem Ropero solidàriament amb la Cia. d'Assegurances ORG_0, a reparar les conseqüències danyoses de l'accident d'autes. Vists els informes dels Drs. Verdaguer i Vidal, els condemnem així mateix a pagar solidàriament: - Toll la quantitat de 2.871.298.-pts, deixant-se pel període d'execució de Sentència l'apreciació del perjudici estètic després de realització de l'operació de cirurgia estètica prevista. -Rodrigo J.R. la quantitat de 1.009.227.-pts. -Agustín José G.H. la quantitat de 587.650.-pts. - Gemma E.F. la quantitat de 321.727.-pts. - La Cia. ORG_3 la quantitat de 235.388.-pts.-La CASS la quantitat de 1.466.229.-pts. - Isabel B.T. la quantitat de 40.620.-pts, a títol de despeses així com una provisió de 50.000.-pts a valdre sobre les despeses mèdiques futures, deixant-se la indemnització definitiva pel període d'execució de Sentència després de l'operació dental prevista".
RESULTANT: Que l'advocat defensor de Toll i de la ORG_2, formula recurs per infracció de les normes relatives a la responsabilitat civil (art. 3.9 del Decret regulador). Sosté que el Tribunal de Corts no ha tingut en compte, a part de les intervencions quirúrgiques que ha sofert la seva defensada i les conseqüències que se n'ha derivat, les importants seqüeles psicològiques que ha patit i de les quals encara se'n ressent com són el pànic i l'angoixa permanents que li ha quedat, demostrat per diverses certificacions mèdiques. Demana es fixi l'import del Pretium Doloris en 5.000.000.- pts, en lloc dels 2.000.000.-pts atorgats en la Sentència. Pel que fa a la IPP-Seqüeles, demana una revisió d'aquest apartat, sol·licitant la realització d'un peritatge mèdic sobre les seqüeles psicològiques permanents que li queden i la teràpia a seguir, acordant-se també una indemnització en les quantitats que quedin acreditades pels danys psicològics patits.
RESULTANT: Que el Lletrat Salas en defensa de Ropero i de la ORG_1, en el termini previst a l'art. 9 del Decret de 13 de juliol de 1.990 interposà en primer lloc recurs de Suplicació fonamentat en l'article 3.9 del citat text legal. Considera que la quantitat fixada en concepte de Pretium Doloris és superior a la normalment atorgada pel Tribunal per aquest concepte vulnerant els criteris jurisprudencials existents fins la data. Sol·licita la reducció d'aquest quantum indemnitzador a 1.000.000.-pts.
En segon lloc s'oposa al recurs de Toll pel que fa al Pretium Doloris pels mateixos arguments citats a l'anterior paràgraf i pel que fa a la IPP considera que la demanda de la part constitueix una nova pretensió que no havia estat mai formulada, i a més és incoherent amb la resta del seu recurs ja que dins aquest capítol també reclama per seqüeles psicològiques que ja reclama dins del Pretium Doloris.
RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal deixa l'apreciació del recurs en mans del Tribunal al discutir-se únicament la responsabilitat civil derivada del delicte, i al trobar-se les parts degudament representades.
CONSIDERANT: Que el peritatge efectuat qualifica de bastant important (valorat 4,5/7) el Pretium Doloris sofert per part de Toll En efecte la perjudicada ha sofert tres intervencions quirúrgiques a l'ensems d'una hospitalització de 16 dies i un temps de rehabilitació de sis mesos. És evident que ha tingut greus patiments psicològics implicant un tractament psiquiàtric. Però com ho fa observar en la seva Sentència el Tribunal de Corts, el quantum doloris inclou tots els perjudicis de tipus moral. En efecte la persistència d'una angoixa així com les conseqüències psicològiques entren en aquest concepte del Pretium Doloris, és a dir preu del dolor tan psicològic com físic.
D'altra part, és evident que el Tribunal de Corts que no està lligat per l'avaluació dels experts, ha acordat una indemnització molt superior a la seva jurisprudència habitual prenent en compte aquestes circumstàncies particulars i motivant amb pertinença i molt detall la quantitat atorgada.
En conseqüència no es pot considerar aquesta quantitat ni com manifestament exagerada ni insuficient.
CONSIDERANT: que en la seva missió de jutjar els recursos de Suplicació, el Tribunal Superior de Justícia no està habilitat per ordenar un complement provatori (Sentència Mesa, Tribunal Constitucional 5-11-96); per altra part, la resolució de les responsabilitats civils derivades de infraccions obeeix als mateixos principis processals del procediment civil; en conseqüència no es pot criticar al Tribunal de Corts per no haver atorgat una indemnització derivada del tractament psiquiàtric, tenint en compte que no s'havia fet cap reclamació precisa per aquest concepte.
CONSIDERANT: que en aquestes condicions convé confirmar la Sentència recorreguda.
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDIM
1.- Desestimar el recurs de Suplicació interposat per Toll i la ORG_2, i per Ropero i la Cia. MULTINACIONAL ASSEGURADORA.
2.- Confirmar en tots els seus extrems la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 25 de febrer de 1.998 en la Causa núm. 207-3/94.
3.- Imposar als recurrents el pagament proporcional de les despeses processals causades pel recurs.
4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE