Résumé

# STSJAD 24/1999 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, 23 septembre 1999) > Décision commentée : Juridiction andorrane, — (référence complétée à partir du texte : STSJAD 24/1999, ECLI:AD:TSJADAD:1999:24, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 23 septembre 1999, recours n° 9/99) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure Un accident de la circulation survenu le 24 juillet 1997 est à l'origine de la procédure. Par un jugement du 5 janvier 1999, rendu dans la cause n° 219-1/97, le Tribunal de Corts (juridiction de première instance) a déclaré Puig coupable du délit majeur d'imprudence ayant entraîné des lésions et des dommages, sans circonstance aggravante ni atténuante. Il l'a condamné à une amende de 50 000 pesetas, à la privation de son permis de conduire pendant quatre mois et aux dépens. Sur le plan civil, Puig a été condamné in solidum avec la compagnie d'assurances ORG_1 à indemniser trois victimes : Villalba (52 118 pesetas et 26 000 francs français), Talavera (18 000 francs français) et Cañete (6 000 francs français). Le jugement prévoyait que les indemnités correspondant aux incapacités totales temporaires de Villalba et de Talavera seraient fixées au stade de l'exécution, à la demande de ces deux victimes. La compagnie ORG_0 a interjeté appel. Son recours portait sur quatre points : - l'indemnité de 4 000 francs français accordée à Villalba et à Talavera au titre de séquelles fonctionnelles, alors que l'expert, le Dr Farré, n'avait pas retenu l'existence de telles séquelles ; - l'indemnité de 4 000 francs français par victime au titre de la perte de vacances, qui se cumulerait avec une éventuelle indemnité pour perte de salaire ; - les frais de déplacement de Villalba, fixés à 6 000 francs français, qualifiés de non justifiés ; - l'indemnisation du *pretium doloris* du mineur Cañete, que l'appelante souhaitait limiter à 100 000 pesetas, à l'exclusion des séquelles fonctionnelles. Le ministère public s'en est remis à l'appréciation du Tribunal supérieur, tout en relevant l'étrangeté de contestations portant, deux ans après l'accident, sur des sommes modestes et des frais de déplacement pourtant réels. Les autres parties de première instance n'ont pas comparu. ## Question de droit La question posée à la Sala Penal du Tribunal Superior de Justícia était de savoir si les indemnités allouées par le premier juge, au titre des séquelles fonctionnelles provisoires, de la perte de vacances, des frais de déplacement et du *pretium doloris* du mineur, présentaient un caractère justifié et raisonnable, ou s'il y avait lieu de les réduire. Ce contentieux, qui s'inscrit dans l'action civile jointe à l'action publique, ne porte pas sur la qualification pénale, qui n'est pas discutée, mais sur l'évaluation et le fondement des postes de préjudice. ## Solution et dispositif Le Tribunal a rejeté l'appel sur chacun des points soulevés. Ses motifs peuvent être résumés ainsi : 1. **Séquelles fonctionnelles provisoires.** Le Tribunal relève que ces séquelles, bien qu'elles ne constituent pas une incapacité partielle permanente, représentent au moins un préjudice qui doit être réparé. Elles relèvent de l'incapacité temporaire, au moins partielle, et ne se confondent pas avec le *pretium doloris*. L'indemnité allouée a une finalité réparatrice ; elle devra être imputée sur une éventuelle indemnisation future de l'ITT si les victimes la sollicitent. 2. **Perte de vacances.

SENTÈNCIA 24-99 DE 23 DE SETEMBRE DE 1999 Ponent : M.I. Sra. Marie Conte ANTECEDENTS DE FET RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 5 de gener de 1999 en la causa núm. 219- 1/97, amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem Puig com autora responsable del delicte major d'imprudència amb resultat de lesions i danys, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de 50.000.- pessetes de multa, privació del permís de conducció durant 4 mesos i pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil, es condemna Puig solidàriament amb la Cia. d'assegurances ORG_1 al pagament a: 1) Villalba de les quantitats de 52.118.- pts. i 26.000.- F.F. en concepte de danys i perjudicis soferts. 2) Talavera de la suma de 18.000.- F.F. en el mateix títol. 3) Cañete de la quantitat de 6.000.- F.F. en igual concepte. Altrament les quantitats indemnitzadores corresponents a les incapacitat totals temporals de Villalba i Talavera seran fixades en període d'execució de sentència quan ho demanin aquests dos perjudicats". RESULTANT: que contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel·lació la Lletrat Codina, advocat de la cia. d'assegurances ORG_0. Contesta la sentència del Tribunal de Corts en el que respecta a l'atorgament a Villalba i a Talavera de la quantitat de 4.000.- F.F. per a cada un d'ells, a títol d'indemnització de seqüeles funcionals mentre que el Dr. Farré en el seu peritatge no havia retingut la existència d'aquelles seqüeles. També s'oposa a la indemnització corresponent a la pèrdua de vacances avaluada en 4.000.- F.F. per a cada un dels perjudicats que s'acumula amb una eventual indemnització per pèrdua de salari. Remarca que les despeses de desplaçament atorgades a Villalba de 6.000.- F.F. no estan justificades. Sosté finalment que el menor Cañete ha de ser indemnitzat del seu sol Pretium Doloris limitat a la suma de 100.000.- pts, a exclusió de les seqüeles funcionals. RESULTANT: que el Ministeri Fiscal es remet a l'apreciació del Tribunal Superior, tot i fent observar a la vista oral, la seva estranyesa pel fet que dos anys després de l'accident siguin contestades indemnitzacions sobre quantitats modestes i concretament les despeses de desplaçament, ben reals. Les altres parts de primera instància no han comparegut. FONAMENTS DE DRET CONSIDERANT: que les seqüeles funcionals provisionals posades de relleu pel Dr. Farré, si bé no constitueixen una incapacitat parcial permanent si que constitueixen almenys un perjudici del que s'ha de reparar a les víctimes, que entren en el quadre de la incapacitat temporal al menys parcial i no es confonen amb el Pretium Doloris, que el Tribunal de Corts ha atorgat de bon dret a títol de seqüeles provisionals rellevades pel perit una indemnització reparadora de la que se n'haurà de tenir en compte en cas d'indemnització futura de la ITT, si les víctimes ho demanen. CONSIDERANT: d'altra part, la pèrdua de les vacances al·legada pels perjudicats és diferent de la pèrdua de salari, en la mesura en que el salari és rebut durant els períodes legals de festa. Que no és contestable que la privació de vacances constitueix un perjudici cert; doncs el Tribunal de Corts atorgant a cada una de les víctimes una indemnització de 4.000.- F.F. ha fet una justa apreciació. CONSIDERANT: que per raó de l'accident sobrevingut el 24 de juliol de 1997 i del procés consecutiu al mateix, Villalba, que resideix a Nantes, es va veure obligat a efectuar desplaçaments al Principat amb la seva família, ocasionant necessàriament despeses de trajecte i d'hotel en dues ocasions, i la avaluació per part del Tribunal de Corts a la suma de 6.000.- F.F,. per 3 persones n'apareix del tot raonable. CONSIDERANT: finalment pel que respecta el nen Cañete, de 2 anys i mig, que el Dr. Farré ha retingut un Pretium Doloris de 1/7, així com l'existència de "terrors nocturns" dels que el lligam amb l'accident no és segur. Que de tota manera segons els barems jurisprudencials (Cour d'Appel de Toulouse 1996) la indemnització d'un Pretium Doloris qualificat de molt lleuger pot arribar fins a la quantitat de 6.000.- F.F; doncs el Tribunal de Corts ha fet una justa apreciació del perjudici sofert pel menor. CONSIDERANT: que en aquestes condicions la sentència recorreguda ha de ser confirmada. Decisio Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, D E C I D I M 1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació de la Cia. d'assegurances ORG_0. 2.- Confirmar la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 5 de gener de 1999 en la causa núm. 219-1/97. 3.- Condemnar el recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs. 4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.