STSJAD, Penal, 26 d'octubre de 1999 (ROJ : STSJAD 26/1999)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD, Penal, 26 d'octubre de 1999 (ROJ : STSJAD 26/1999 ; ECLI:AD:TSJADAD:1999:26) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par une sentence du 28 avril 1999, le Tribunal de Corts a déclaré M. Bonet coupable de « délit majeur de lésions par imprudence » (article 197 du Code pénal) et de la contravention pénale de l'article 398.5 du même code. Il l'a condamné à une amende de 30 000 pesetas, à trois mois de suspension du permis de conduire et aux dépens. Il a été acquitté du délit mineur de dommages par imprudence qui lui était également imputé.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Sur le plan civil, le même jugement condamnait solidairement M. Bonet et son assureur à indemniser trois parties : 150 000 pesetas à M. Recio, 2 440 110 pesetas à Mme Villegas et 398 841 pesetas à la société subrogée dans les droits des victimes.
Le recours d'appel, formé par le conseil de M. Bonet, était expressément limité à la peine de suspension du permis de conduire. Son auteur soutenait que le tribunal avait violé les droits de la défense et méconnu le Code de procédure pénale. Il faisait valoir que le ministère public avait requis, dans son acte de qualification provisoire comme dans sa qualification définitive à l'audience, une peine de trois mois de prison avec sursis et une amende, à l'exclusion de toute suspension du permis. Selon lui, l'article 169 du Code de procédure pénale imposait au juge, s'il envisageait une peine différente de celle requise, de formuler la « tesi » afin de recueillir les observations des parties. L'appelant invoquait en outre les nécessités professionnelles de son client, qui utilisait quotidiennement son véhicule. Il concluait à ce que la peine ne dépasse pas un mois d'emprisonnement avec sursis, outre l'amende.
Le ministère public, intervenant devant la juridiction d'appel, a soutenu que la suspension du permis était moins sévère que la peine de prison requise et a demandé la confirmation du jugement.
La Sala Penal du Tribunal supérieur de justice (ponente : Mme Marie Conte) était saisie du recours enregistré sous le numéro 20/99.
Question de droit
La juridiction devait déterminer si le juge pénal, en substituant à une peine d'emprisonnement avec sursis, requise par le ministère public, une peine de suspension du permis de conduire, en application de la faculté prévue par l'article 41 du Code pénal, est tenu de soumettre cette substitution au débat contradictoire, conformément à l'article 169 du Code de procédure pénale et au principe accusatoire.
Cette question en comporte une seconde, relative au contrôle de proportionnalité de la mesure retenue au regard de la gravité des faits.
Solution et dispositif
La Cour
SENTÈNCIA 26-99 DE 26 D'OCTUBRE DE 1999
ANTECEDENTS DE FET
RESULTANT: Que en data 28 d'abril de 1999 el Tribunal de Corts va dictar sentència amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem Bonet com autor responsable d'un delicte major de lesions per imprudència de l'article 197 del Codi Penal i de la contravenció penal de l'article 398.5, fent-se aplicació dels articles 23, 53.1 i 41 del mateix Codi, a la pena de 30.000.-pts de multa, tres mesos de suspensió del permís de conduir i pagament de les despeses processals causades, absolent-lo del delicte menor de danys per imprudència que se li imputava.
En concepte de responsabilitat civil, condemnem solidàriament Bonet i la companyia d'assegurances ORG_0 a pagar a:
El Sr. Recio, la quantitat de 150.000.-pts.
La Sra. Villegas la de 2.440.110.-pts.
La companyia ORG_1 subrogada en els drets dels perjudicats la de 398.841.-pts"
RESULTANT: Que contra l'esmentada sentència s'interposa pel Lletrat Alfaro, advocat defensor de Bonet, recurs d'apel·lació que es limita a la pena de suspensió del permís de conduir de tres mesos imposada al processat.
Estima que al pronunciar aquesta pena, el Tribunal de Corts ha vulnerat el dret a la defensa i infringit el Codi de Procediment Penal.
Exposa a aquest efecte que el Ministeri Fiscal, tan en el seu escrit de qualificació provisional com en la definitiva efectuada en la Vista Oral va sol·licitar que s'imposés una pena de 3 mesos de presó condicional i una multa, a l'exclusió d'una pena de suspensió del permís de conduir. Pel que respecta l'acusació particular es va adherir a la pena sol·licitada pel Ministeri Fiscal.
Considera que el Tribunal conforme a les disposicions de l'article 169 del Codi de Procediment Penal, si creia que els fets havien de ser sancionats amb una pena diferent d'aquella demanada pel Ministeri Fiscal o l'acusació particular havia de formular la tesi i donar a les parts la possibilitat d'emetre llurs observacions i objeccions, tot respectant el principi acusatori.
Fa valer, d'altra part, que el seu defensat està obligat a utilitzar cada dia el vehicle per anar al seu treball, o anar a buscar la seva esposa la qual no és titular de cap permís de conduir, i acaba el seu propi treball a mitjanit, i que la mesura de suspensió del carnet de conduir el penalitza més greument que una pena de presó condicional.
Deplora no haver pogut exposar al Tribunal les circumstàncies que haurien pogut conduir a aquell a no imposar la pena de retirada del carnet.
En conclusió demana al Tribunal superior de pronunciar a part d'una pena de 30.000.- pts de multa, una pena no superior a un mes de presó condicional.
RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal compareix i exposa que la pena de suspensió del permís de conduir és inferior a la pena de presó, lo qual no obsta per a que de tota manera el Tribunal hagi pogut sol·licitar el parer de les parts davant la eventualitat d'efectuar el canvi a que li faculta l'article 41 del Codi Penal.
Demana la confirmació de la sentència.
FONAMENTS DE DRET
CONSIDERANT: Que l'article 169 del Codi de Procediment Penal, en la preocupació pel respecte del principi acusatori, imposa al Tribunal suggerir al Fiscal o als defensors que donin el seu parer, si estima que ha de pronunciar una pena superior a la sol·licitada pel Ministeri Fiscal o l'acusació particular.
CONSIDERANT: Que cap de les penes citades per l'article 37 del Codi Penal, que l'article 41 del mateix Codi permet a la jurisdicció, que disposa a aquest respecte d'una facultat discrecional, de pronunciar com a alternativa a la pena de presó, són necessàriament considerades com d'un grau inferior en l'escala de penes, a l'empresonament que sigui ferm o condicional.
CONSIDERANT: En conseqüència que el Tribunal de Corts, al substituir la pena de presó condicional demanada per una pena de suspensió del carnet de conduir, ha pronunciat una pena menys severa que aquella que es reclamava, i doncs no s'havia de formular la "tesi", que la sentència recorreguda no ha ni infringit el principi acusatori, ni lesiona els drets de la defensa, la qual tenia tota la llibertat, per referir-se a les proposicions del Ministeri Fiscal, per desenvolupar en el curs de la vista oral, tots els mitjans útils en vista d'una eventual utilització per la jurisdicció de la possibilitat que li ofereix l'article 41 precitat de pronunciar una o més penes alternatives a la pena de presó.
CONSIDERANT: Finalment que, respecte de la gravetat de la falta de conducció comesa pel processat, del comportament perillós del que en va fer prova, i la importància de les lesions que en van resultar pels perjudicats, la mesura de suspensió del permís de conduir d'una durada de 3 mesos imposada a Bonet, relleva d'una aplicació del tot moderada de la llei penal.
CONSIDERANT: En aquestes condicions la sentència recorreguda ha de ser confirmada.
Decisio
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
D E C I D I M
1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació de Bonet.
2.- Confirmar la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 28 d'abril de 1999 en la causa núm. 127-1/98.
3.- Imposar al recurrent el pagament de les costes processals devengades pel recurs.
4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.