Résumé

# STSJAD 4/2000 (Tribunal Superior de Justicia d'Andorra, Sala Penal, 15 mars 2000) > Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ROJ STSJAD 4/2000 ; ECLI:AD:TSJADAD:2000:4) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure Par sentence du 18 octobre 1999, dans la cause n° 240-3/98, le Tribunal de Corts a déclaré M. Castillo coupable d'un délit majeur de menaces au moyen d'une arme, au sens de l'article 235 du Code pénal. Il l'a condamné à six mois d'emprisonnement conditionnel, à une amende de 100 000 pesetas et aux frais de procédure. Aucune responsabilité civile n'a été prononcée, la partie lésée ayant renoncé à toute réclamation. Le conseil de l'intéressé a interjeté appel en invoquant trois moyens. Le premier reprochait à la sentence de ne pas exposer de manière précise et correcte les faits tenus pour établis. Le deuxième soutenait une violation de la norme pénale de fond : selon l'appelant, l'auteur n'avait pas suscité de crainte chez la victime, les menaces n'avaient pas de caractère réitéré et l'imputé n'avait pas l'intention de les mettre à exécution. Le troisième dénonçait une erreur dans l'appréciation de la preuve, faute d'avoir pris en compte l'état général de l'intéressé. Le ministère public a conclu au rejet de l'appel et à la confirmation de la sentence, la jugeant suffisamment motivée et conforme au droit. La Sala Penal était saisie d'un appel contre une décision de première instance. La formation de jugement était présidée par le magistrat Yves Picod, rapporteur de l'affaire. ## Question de droit La décision soulève trois questions distinctes : 1. **La qualification.** Le fait de tirer d'un pantalon un couteau de grande taille et de menacer un tiers de représailles en cas de poursuite de son comportement constitue-t-il le délit majeur de menaces au moyen d'une arme de l'article 235 du Code pénal ? 2. **L'imputabilité.** Un état de trouble mental transitoire, rattaché à un traitement psychiatrique et à une consommation volontaire d'alcool et de médicaments, peut-il fonder une exemption partielle de responsabilité pénale au titre des articles 19.2 et 23 du Code pénal ? 3. **La peine.** Compte tenu des circonstances et de l'absence d'antécédents, la peine prononcée en première instance doit-elle être modifiée, et dans quelle mesure la grâce accordée par les Coprinces est-elle applicable ? ## Solution et dispositif La Sala Penal confirme la déclaration de responsabilité pénale, modifie la peine et ordonne l'application de la grâce. Le dispositif est ainsi rédigé : > « 1.- Confirmar la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 18 d'octubre de 1999 en la causa 240-3/98, en quant a la responsabilitat penal de Castillo, modificant però la pena pronunciada, aplicant una condemna de 3 mesos de presó condicional, més el pagament de les despeses processals causades. > > 2.- Serà d'aplicació a la pena de presó, encara

SENTÈNCIA 05-00 DE 15 DE MARÇ DE 2002 Ponent : EL M.I. Sr. Yves Picod ANTECEDENTS DE FET I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts dictà sentència en data 18-10-99 en la causa núm. 240-3/98, amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem Castillo com autor responsable d'un delicte major d'amenaces mitjançant arma de l'article 235 del codi Penal, fent-se aplicació dels articles 23 i 53.1, a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, multa de CENT MIL PESSETES (100.000.-) i pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc a qualsevol pronunciament en concepte de responsabilitat civil per haver renunciat el perjudicat a res reclamar". II.- RESULTANT: que contra la citada sentència interposà recurs d'apel·lació el lletrat defensor de Castillo, fonamentant-lo en tres motius: en primer lloc reprotxa a la sentència de no tenir una narració precisa i correcta dels fets que es consideren provats; en segon lloc, per infracció d'una norma penal substantiva: en aquest cas l'autor no ha generat cap temor a la víctima ni per extensió no ha tingut caràcter reiterat ni l'imputat s'ha proposat de dur-les a terme; en tercer lloc, per error en l'apreciació de la prova al no apreciar l'estat general de Castillo. III.- RESULTANT: que el Ministeri fiscal s'oposa al recurs i sol·licita la confirmació de la sentència recorreguda, per considerar-la suficientment motivada i ajustada a dret. FONAMENTS DE DRET I.- CONSIDERANT: que l'article 235 del Codi Penal castiga amb una pena de tres anys de presó les amenaces d'un fet constitutiu d'un delicte major i preveu que la pena aplicable serà de fins a 5 anys quan les amenaces siguin fetes reiteradament o mitjançant arma o per escrit o sota condició il·lícita. Aquestes amenaces es manifesten materialment per la comunicació d'un mal futur, injust i possible dependent de la voluntat del subjecte actiu i susceptible de provocar intimidació al subjecte passiu. Per altra part, no és necessari que l'autor hagués volgut executar o fos capaç d'executar les seves amenaces, essent constituït l'element moral de la infracció per la consciència del mal produït. Precisament el fet per part de Castillo de treure del pantaló un ganivet de gran dimensió i d'advertir el seu company el que li passaria cas de continuar amb la seva actitud, constitueix clarament el delicte major d'amenaces d'un fet constitutiu de delicte major mitjançant arma previst a l'article 235 del Codi Penal. II.- CONSIDERANT: que la sentència recorreguda fa una narració prèvia dels fets amb una relació ràpida però clara i concreta, permetent evidenciar sense cap mena de dubte un delicte major d'amenaça amb arma blanca, tipificat a l'article 235 del Codi Penal. El fet que el denunciant hagués matisat les seves acusacions davant el Batlle instructor no significa de cap manera que el delicte no estès constituït; aquestes declaracions del perjudicat s'han d'interpretar en el context de dramatització de les relacions peculiars entre les parts, posteriorment a la denuncia. III.- CONSIDERANT: que el trastorn mental transitori de l'article 19.2 del Codi Penal, requereix una pertorbació mental total, passatgera i no causada pel propi agent provocant la disparació del lliure arbitri. El Tribunal de Corts va prendre en consideració l'eximent incomplet de trastorn mental transitori, donat que Castillo en tractament psiquiàtric i en estat de nervis podia difícilment controlar-se degut a la ingesta voluntària d'alcohol i de medicaments. És evident que els elements provatoris no permeten determinar una absència d'imputabilitat, de tota manera demostren una disminució de les facultats cognoscitives i volitives del subjecte actiu, és a dir una alteració parcial de la voluntat de voler i de comprendre. En conseqüència el Tribunal de Corts va aplicar adequadament l'article 23 del Codi Penal per eximir parcialment Castillo de la seva responsabilitat penal. IV.- CONSIDERANT: de tota manera que el conjunt d'aquestes circumstàncies tan factuals com jurídiques i la manca d'antecedents justifiquen una aplicació moderada de la Llei penal. S'ha de condemnar Castillo a una pena de 3 mesos de presó condicional sense multa. Decisio Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, D E C I D I M 1.- Confirmar la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 18 d'octubre de 1999 en la causa 240-3/98, en quant a la responsabilitat penal de Castillo, modificant però la pena pronunciada, aplicant una condemna de 3 mesos de presó condicional, més el pagament de les despeses processals causades. 2.- Serà d'aplicació a la pena de presó, encara que condicional, els beneficis de l'indult atorgat per SS.EE. els Coprínceps d'Andorra en data 7 de desembre de 1999. 3.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.